Vallès Xirau, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Etnobotanica'97: vers la consolidació 
dels congressos internacionals d'etno- 
botanica 
(Mérida, Mexic, 12- 17 d'octubre de 1997) 
Joan Valles Xirau 
Laboratori de Farmacia 
Facultat de Farmacia. Universitat de Barcelona 
Del 12 al 17 d'octubre de 1997 
es va fer a Mérlda (Yucatán, Mexlc) 
el II Congrés lnternac~onal dfEtno- 
botinlcd, amb el títol Etnobotanl- 
ca'97 Aquest esdeven~ment repre- 
senta la contlnuac~ó del I Congrés 
lnternac~onal d'Etnobotin~ca, que, 
amb el nom Etnobotinlca'92 es va 
fer a Cbrdova (Andalus~a, Espanya) 
el mes de setembre de 1992, una 
ressenya del qual vam oferlr en 
aquesta matelxa rev~sta (Valles, 
1993) FI congrés de Mérlda hav~a 
d'haver t~ngut lloc durant I'any 
1996, segons I'acord de per~od~c~tat 
quddrlennai pres en el de Cordova, 
la profunda crlsl econom~ca que 
M ~ X I C  va sofr~r el 1994 I'ha retar- 
dat -I, en algun moment, va fer té- 
mer que no es pogués dur a ter- 
me, almenys alli on s'hav~a decldlt 
que fos , per6, afortunadament, un 
cop mes s'ha pogut fer bona la fra- 
se feta crtot va bé SI s'acaba bé)) 
t l  congrés fou organ~tzat, amb 
cl suport d'un com~te naclonal me 
x ~ c i  I un d'lnternac~onal format per 
científics d'Am6rlc.a I d'Europa, per 
d~verses lnstltuc~ons mexicanes, 
dues de les quals en van dur tot  el 
pes In Un~vers~dad Autónoma de 
Yucatdn (amb un equlp encapcalat 
per Jose Salvador Flores Guldo, 
pres~dent del Comlte Organitza- 
dor) I la Unlvers~dad Nac~onal Au- 
tQnonia de Méxlco (amb un grup 
eoord~nat per la professora d'orl- 
gen catali Montserrat G~spert 
Cruells, v~cepres~denta del Corn~ti: 
Organ~tzador) Dos aspectes for- 
mals van caracter~tzar I'esdevenl- 
trient un dels logot~ps usats per a la 
~dent~ficac~ó de tots els actes va ser 
el slgne d'un mes del calendari 
mal&, cosa ben loglca en un con- 
grts celebrat al Yucatán, on la cul- 
tura maia té una rellevincia i una 
vigencia que;de lluny, no imaginem; 
I'altre logotip va ser una represen- 
tació d'Yun-kax, déu del blat de 
moro, com tampoc no podia ser al- 
trament a Mexic on, com diuen, 
ctsin maíz no hay país),. Un altre 
tret, ara ja no solament formal, im- 
posat pel lloc de celebració de la 
manifestació (un país -com molts 
altres de I'anomenat tercer món- 
amb una gran quantitat de recur- 
sos naturals, per6 en crisi economi- 
ca que I'exposa a la colonització 
científica i tecnolbgica) -i, també, 
per I'actualitat del tema arreu- fou 
el lema general del congrés: (tret- 
nobotanica com a base del mane- 
jament sostenible de la diversitat 
vegetal)). 
La part científica del congrés es 
va organitzar en activitats de qua- 
tre menes. I )  Simposis sobre te- 
mes diversos (etnobotanica i ma- 
nejament conservacionista de re- 
cursos, evolució i domesticació de 
plantes a Mesoamerica, aportació 
del vell món a la riquesa biologica i 
cultural d'America, cultura ali- 
mentiria, etnobotinica medica i 
societat, etnobotinica aplicada, 
conservació de recursos fitogene- 
tics, biodiversitat i convenis interna- 
cionals, etnobotinica i epistemolo- 
gia); una cinquantena de conferen- 
ciants invitats van fer les seves 
aportacions a aquests simposis, se- 
guides de col.loquis amb els con- 
gressistes assistents. 2) Ponencies, 
amb dues possibilitats, comunica- 
cions presentades oralment pels 
autors o posters exposats durant 
un temps a la consideració dels as- 
sistents I amb una curta, presenta- 
ció oral a peu de cartell. Les 
ponencies, en nombre superior a 
300, també van ser agrupades per 
temes: etnobotanica de plantes 
medicinals, etnomicologia, domesti- 
cació, sistemes agrícoles i recursos 
fitogenetics, etnofarmacologia, fito- 
química i microbiologia, arqueolo- 
gia i historia, educació i etnobotini- 
ca, aspectes conceptuals de I'etno- 
botinica, botanica economica i re- 
cursos potencials, etnoflorística, 
plantes comestibles. 3) Reunions 
satel.lit, en molts casos vinculades 
amb grups de recerca en temes es- 
pecífics: Grupo Etnobotinico Lati- 
noamericano, Asociación de la Sel- 
va Baja Caducifolis de México, EN- 
DA-Caribe-TRAMIL, conservació i 
manejament de matt5ries primeres 
d'ús artesanal, etnoflora iberica. 4) 
Sortides de camp, amb visites a di- 
versos indrets d'interes etnoboth- 
nic com jardins botinlcs, indústries 
d'aprofitament de plantes, tallers 
d'artesania, mercats; es van oferir 
dues excursions d'una jornada 
completa cadascuna. Com es pot 
suposar, atesa la gran quantitat, 
molts dels actes que hem descrit 
es feien de manera. concurrent 
amb altres, de tal manera que era 
fisicament impossible -també ho 
hauria estat intel.lectualment- as- 
sistir a tots. En total, els 400 parti- 
cipants en el congrés (300 de me- 
xicans i 100 de procedents d'una 
trentena d'altres paisos, fonamen- 
talment d'America i Ebropa) va.: 
presentar un nombre pricticament 
igual de treballs científics, si sumem 
els de totes les modalitats citades. 
El programa científic del congrés va 
ser complementat per un bon 
nombre d'activitats socials diverses 
(actes i apats d'inauguració i clau- 
sura, espectacles de música I de 
dansa, exposicions d'artesania i de 
llibres...): no podem evitar de citar 
entre aquestes una de ben particu- 
lar: la recepcló que el Casal Catali 
de la península deYucatán va oferir 
a la desena de participants al con- 
grés procedents de I'irea lingüística 
catalana, amb un boníssim sopar a 
base d'especialitats yucateques. 
Tornant a la ciencia, hem de dir 
que, en general, la qualitat de les 
aportacions a Etnobotánica'97 va 
ser f o r ~ a  alta, tant pel que fa a les 
conferencies i ponencies com a les 
discussions ulteriors. Logicament 
-vista la gran diversitat de temes i 
de zones geoghfiques concernides 
3 ctnobotdnica coma b a h 1  nangoiuientabledr !a d l ~ 8 1 i i h d v ~  
51 IZal17dc Ombra. Mlnda,Yucatiin, Mixco 
Carteli del Congrés.]oan Va1li.s 
i el gran nombre de treballs-, no 
to t  interessava a tothom i algunes 
presentacions haurien d'haver estat 
més elaborades, en el fons o en la 
forma. Aixo, que passa en qualsevol 
congrés, no desmereix d'un elevat 
nivell que va ser la tonica general 
del que ara glossem. Aquesta afir- 
mac16 no I'hem de restringir a 
l'hmbit estrictament científic, sinó 
que i'hem d'aplicar també als as- 
pectes organitzatius, els quals -a 
part d'excepcions, probablement 
inevitables i també generals en 
aquest tipus d'actes- van fer que 
tota una setmana de gran activitat 
de molta gent funcionés sense gai- 
res entrebancs; I'entusiasme d'un 
bon grapat de joves estudiants me- 
xicans va ser decisiu en aquest sen- 
tit. 
La participació en el congr4s de 
professionals de camps molt diver- 
sos (botinics sensu stricto, etno- 
botinics, agronoms, químics, far- 
macolegs, lingüistes, historiadors, 
antropolegs ...) dóna fe de la inter- 
disciplinarietat de I'etnobotanica, 
aquesta rnateria situada a la ctcruilla 
entre les ciencies naturals i les cien- 
cies humanes)) (Barrau, 197 I), per 
dir-ho en paraules de Jacques Ba- 
rrau, un dels cappares de I'etno- 
botinica, recentment traspassat i a 
qui el congrés va recorda~en la ses- 
sió inaugural, no pas amb el corrent 
i protocol.lari minut de silenci, sinó 
amb un aplaudiment que volia re- 
viure els seus entusiasme i vitalis- 
me. El nombre elevat de partici- 
pants, d'altra banda, és reflex del 
moment pletoric de la recerca en 
etnobotinica en I'actualitat; un bon 
nombre de grdps en regions molt 
diverses del món hi treballen amb 
enfocaments variats, pero tots vin- 
culats a la idea d'esbrinar les rela- 
cions entre i'especie humana i el 
món vegetal que I'envolta, que 
transforma i de! qual deper. 
Etnobotinica'97 va ser un fo- 
rum d'un enriquidor intercanvi de 
dades científiques i de punts de vis- 
ta entre investigadors amb forma- 
cions academiques -ja ho hem dit- 
molt diverses. Com que hi ha rela- 
tivament poques revistes de difusió 
interracional que publiquin treballs 
d'etnobotinica, és particularment 
interessant I'aparició -tardana, 
per6 benvinguda- dels primers vo- 
lums de les actes &Etnobotani- 
ca'92, que contribueixen també a! 
bescinvi de dades i idees i ia pre- 
sentació dels quals es va poder fer 
en la sessió de clausura del con- 
grés. Es tracta d'un número de les 
Monografios del jardin Botdnico de 
Córdoba, que recull algunes de les 
conferencies hvitades (Hernán- 
dez-Bermejo [et al.], 1997a), i d'un 
tom, també publicat pel Jardi Boti- 
nic de Cordova, en aquest cas en 
fo r ra  de llibre, que aplega algunes 
de ¡es comunicacions (Hernández- 
Bermejo [et al;, 1997b); és previs- 
ta encara I'edició d'un segon tom 
de ponencies i d'un altre de comu- 
nicacions. 
El primer congrés, el de Cordo- 
va, al quai hem aldudit repetida- 
mert, va arribar en un moment en 
que I'etnobotinica catalana -i la 
iberica en generai- caminava de 
poc temps enca i ho feia a un rit- 
me lent, de desvetllament (Blanché, 
1993; Blanche,Valles, 1994). Els cinc 
anys que des de llavors s'han esco- 
lat han fet que aquest segon con- 
grés, el de Mérida, agafés els etno- 
botinics iberics en un moment de 
producció no Das optim -hi ha 
moltes dificultats per aconseguir 
subvencions per a una materia en- 
cara un xic incompresa per les au- 
tor  tats politicocientífiques nostra- 
des- pero sí prou bo, en un estadi 
ja de certa maduresa. S'han dut i 
s'estan duent a terme forca treballs 
(Morales, 1992; Blanco, Morales, 
1994; Valles, Bonet, 1996), S'ha 
constitu'it un grup iberic d'etno- 
Sctinica en el qual, almenys, pa:ti- 
cipen membres d'institucions de 
Lisboa, Madrid, Jaca,Val&ncia, Barce- 
lona, Múrcia, Cordova, Gra-ada, 
Milaga i Jaén; una de les primeres 
tasques d'aquest grup ha estat pre- 
parar :n cataleg de !'etnoflora ibe- 
rica, que ja és en estat avancat d'e- 
laboració i significari un punt de 
partida ?er a futures recerques en 
aquest camp en la península Iberi- 
ca, les Illes Balears i els Pirineus. En 
la reunió satel.lit d'etnoflora iberica 
del II Congrés lrternacional d'Etno- 
botinica els -pocs, tot  s'na de dir; 
pero cal tenir en compte que Crem 
a 10.000 km de ;a pen?sula- assis- 
tents vam poder debatre les iínies 
de futur del grup i de I'etnobotini- 
ca iberica. A ?art d'aix8, una dese- 
na de conferencies o ponencies te- 
nien aiguna relació amb I'etnobota- 
nica del territori esmentat; citarem 
com a exemple ¡es dues amb par- 
ticipació d'investigadors de Catalu- 
nya: una sobre els horts familiars 
com a zones per al coored de plan- 
tes medicinals als Pailars i el Mont- 
seny i una altra -en col~laboració 
amb investigadors de Jaca- sobre 
etnobotinica de les plantes toxi- 
ques del Pirineu. 
Et-obotinica'97 ha esta: un pas 
endavant molt important després 
d'Etnobotinicaf92. Ha representat 
I'existencia d'aquesta serie de con- 
gressos internacionals (car quan 
to t  just se n'havia celebrat el pri- 
mer encara no existia cap serie, si- 
nó un so; congrés amb esperanca 
de continu'itat, la qual ara s'ha vist 
confirmada).Tal com es va aprovar 
a la sessió de clausura, el proper 
set2 Etnobotinica'2000, que, ho 
esperem, significari la consolidació 
definitiva. Se celebra& el 2000 
(doncs, al cap de tres anys de I'an- 
terior) per tal de recuperar I'any de 
demora i e! r h e  d'un congrés ca- 
da quatre anys.Tindt2 I;oc a Nipols 
(Campinia, Itilia) d'acord amb la 
decisió d'alternar els continents 
americi i europeu. N o  són pas gai- 
res eis fordms científics en els quals 
tinguin cabuda els treballs dels in- 
vestigadors d'algur, aspecte de I'ús 
de les plantes, especiaiment a les 
nostres latituds; és per aixo que els 
congressos internacionals d'etno- 
botanica signi5quen molt per als in- 
tercanvis -i, doncs, ei progrés- d'a- 
questa línia de recerca. A part d'a- 
quests, podem esmentar els 
Coi.loquis Europeus d'Etnofarrna- 
cologia -d'una banda més amplis i 
de !'altra més restringits que els 
d'etnobotanica. El 1998 s'na ?re- 
sentat encara una altra oportunitat: 
el IX Col.loqui d'OPTIMA (Crga- 
nization for the ~ h ~ t o ~ a x o n c m l c  
lnvestigation of the Mediterranean 
Area), que s'ha fet a Par3 el mes de 
maig, i que na aedicat un dels seus 
simposis -i, per tant, ha donat pos- 
sibilitat de presentar posters sobre 
la quest¡& ais ~ s o s  de les plantes 
mediterrinies.Tot amb tot, eis con- 
gressos de la serie del que acabem 
de g!ossar seran, amb tota probabi- 
litat, el referent principal dels etno- 
botinics. Voldríem, havent tornat 
d'Etnabotan:ca2000 d'aqu: a tres 
anys, poder assegurar que els con- 
gressos internacionals d'etnobotB 
nlca són una realitat assentada i 
que, d'a!tra banda, la recerca en 
aquest tema a casa nostra na ha 
abandonat la línia ascendent que 
ara sembla que té. 
Bibliografia 
BARRA~, J. <(i(etnnobotaniq~ie au 
carrefour des sciences naturelles et 
des sciences humaines,,. Bu1le:in de 
Is Société Botonique de France [Par's! 
(197 I), ndm, i 18, pig. 237-246. 
BLANCHE, C. ccEtnobotinica, 3 de- 
bah. Revista dEtnologio de Catcilunya 
[Barcelona] ( 1993), núm. 2, pig. 158- 
160. 
BLAYCH~, C. &VALLES, !. ed, ((Se- 
minari d'EtnoSotanica>,. Butilet; de Q 
institució Cotalana d3Histbria Natural 
[Barcelona! ( 1994) núm. 8, pig. ! - 
52. 
BLANCO, E. & MOWLES, R, (<Etno- 
botanica,,. Revisto de Dialectologia y 
Tradicrones Populares ['vadrid] 
( I  994), núm. 49(2), pag. 205-222, 
HERNANDEZ-BERVEJO, ].E., CLE- 
MENTE, M. & UBEW, ).L., ed, ((Einobo- 
tánica'92. Ponercias I.)). Moncgra$s 
del Jardín Botánico de Córdobo [Cbr- 
dova] ( I  99724, núm. 5, pag. 1 - 177. 
HERNANDEZ-BERYEJO, ;.E., CLE- 
MENTE, M., PJJADAS, A., GARRI~O, A.
PLIEGO, F. & UBERA, J.L., ed. Etriobotá- 
nico'92.Actas i. Cordova: Jardí7 Botá- 
nico de Córdoba, Ayuntamiento de 
Córdoba & Universidad de Córdo- 
ba, 1997b. 
MORALES, R, ctEtnobotánica, disci- 
plina botánica o etnológica. Estado 
de corocimiento en Espafia),. Arbor 
[Madrid] ( 1  992), r j m .  14 1 (556), 
p i& 105- I 13. 
VALLES, 1. ctEtrobotinica-92, mCs 
qL;e Jn cong-és interracicna!)). Revk- 
to dEtno1ogicj de Cotaiunyo iBar.cc~o- 
na] ( I  993) núm. 3, pig. 168- 170. 
VALLES, 1. & BGNFT, M.A. <<Pd!70& 
mica de la recerca etnobotinica a ia 
Peninsula Iberica, les llles Balears i els 
Pirineus)). A:Viñas, PJI., ed. Ls recerc:: 
o Ío Focuitat de Fcjrmbcio de aorceio 
no. Barcelona: Universitat de Barce- 
lona, 1996, pig. 24 1-250. 


Etnobotànica '97: vers la consolidació dels congressos internacionals d'etnobotànica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert