Imperialismo y cartografía: la organización de la Comisión española de Estado Mayor en Marruecos, 1881-1882

El Cuerpo de Estado Mayor del Ejército español acometió en 1881 un persistente esfuerzo de información territorial en África, que daría lugar a la formación de los primeros mapas modernos del territorio marroquí. En este artículo, que se apoya en fuentes primarias, se estudia la fundación y las actividades iniciales de la Comisión de Estado Mayor en Marruecos, creada por el Depósito de la Guerra con el fin de realizar diversas tareas de inteligencia militar y llevar a término levantamientos cartográficos en el Magreb. La organización de la Comisión de Marruecos refleja las tensiones provocadas por la carrera imperialista en África, y marca el inicio de una nueva etapa en la historia de la cartografía colonial española

El mapa topográfico del Protectorado de Marruecos en su contexto político e institucional (1923-1940)

Durante los años veinte, tras una profunda reorganización de los servicios cartográficos del Estado, la dictadura de Primo de Rivera encargó al Depósito de la Guerra la formación de un mapa topográfico del Protectorado español de Marruecos a escala 1:50.000. El levantamiento de la carta marroquí se realizó simultáneamente a otras operaciones cartográficas en las islas Canarias, el norte de África y la Península. Este artículo estudia la formación del mapa de Marruecos, prestando especial atención a su contexto geopolítico e institucional. La carta marroquí abrió una nueva etapa en la militarización de la cartografía topográfica española. La consulta de fuentes archivísticas ha permitido reconstruir la trayectoria profesional de sus artífices.Durant els anys vint, després d'una pregona reorganització dels serveis cartogràfics de l'Estat, la dictadura de Primo de Rivera va encarregar al Dipòsit de la Guerra la formació d'un mapa topogràfic del Protectorat espanyol del Marroc a escala 1:50.000. L'aixecament de la carta marroquina es va realitzar de forma simultània a la d'altres operacions cartogràfiques a les Illes Canàries, el nord d'Àfrica i la Península. Aquest article estudia la formació del mapa del Marroc, dedicant una especial atenció al seu context geopolític i institucional. La carta marroquina va obrir una nova etapa en la militarització de la cartografia topogràfica espanyola. La consulta de fons arxivístiques ha permès reconstruir la trajectòria dels seus artífexs.L'année 1923, après une profonde reorganisation des services cartographiques de l'État, la dictature de Primo de Rivera a commandé au Dépôt de la Guerre la formation d'une carte topographique du Protectorat espagnol du Maroc a échelle 1:50.000. La levée de lacarte maroquin fut réalisé simultanément a autres operations cartographiques aux îles Canaries, nord d'Afrique et la Péninsule. Cette article étude la formation de la Carte du Maroc, prêtant une special attention a leur contexte géopolitique et institutionnel. La carte maroquin a ouvert une nouvelle étape dans la militarisation de la cartographie topographique espagnole. La consultation des archives militaires a rendu possible la reconstruction de la trajectoire professionnel de leurs auteurs.During the 1920's decade, after a deep reorganization of the cartographical services, Primo de Rivera's dictatorship entrusted the Dépôt de la Guerre to survey a topographical map of Morocco's Protectorate at a scale 1:50.000. That survey was made simultaneously with other topographical works in the Canarian Islands, the North of Africa and the Iberian Peninsula. This paper will examine the history of the Topographical Map of Morocco's Protectorate, paying particular attention to his geopolitical and institutional context. The Morocco's Map opened a new stage in the militarization of the Spanish topographical cartography. The archive sources had allowed to identify the professional path of his makers

Geómetras en el paraíso: El levantamiento topográfico del Real Sitio de Riofrío (1868-69)

En agosto de 1868 un equipo de geómetras de la Junta General de Estadística, dirigido por José Giralt Torner, inició los trabajos de campo necesarios para proceder a una representación cartográfica fiable del Real Sitio de Riofrío (Segovia). El levantamiento formaba parte de un proyecto más ambicioso, que tenía por objeto el inventario y deslinde del patrimonio territorial de la Corona. Los planos formados por los geómetras de la Junta de Estadística, que se conservan inéditos en el archivo del Instituto Geográfico Nacional, constituyen un conjunto documental de notable valor geohistório, sin posible parangón entre las fuentes iconográficas del siglo XIX. Este artículo, que se apoya esencialmente en fuentes primarias, da cuenta de la cartografía conservada, describe la técnica de levantamiento, e identifica a los protagonistas de tales trabajosIn August 1868 a team of surveyors from the General Statistics Board of Spain ("Junta General de Estadística"), led by José Giralt Torner, began field work needed to produce a reliable mapping of the Royal Site of Riofrío (Segovia, Spain). The survey was part of a more ambitious project, which aimed the inventory and demarcation of the Royal Heritage. Maps formed by the surveyors of the General Statistics Board, which are preserved in the archive of the National Geographic Institute, are an irreplaceable historical source, without possible comparison with the iconographic sources of the nineteenth century. This paper, which is based basically on primary sources, report on the preserved cartography, describes the survey system, and identify the protagonists of these worksEn Août 1868, une équipe de cartographes du Conseil général de la statistique de l’Espagne ("Junta General de Estadística"), dirigé par José Giralt Torner, a commencé à travailler sur le terrain pour effectuer une cartographie fiable du Palais Royal de Riofrío (Real Sitio de Riofrío, Segovia). Le travail faisait partie d'un projet plus ambitieux, qui vise à l'inventaire et à la démarcation des terres appartenant à la Couronne. Les cartes formées par les experts du Conseil général de la statistique, qui sont conservés dans les archives de l'Institut Géographique National, sont un ensemble de valeur documentaire remarquable, sans comparaison possible avec les sources iconographiques du XIXe siècle. Cet article, qui se fonde essentiellement sur des sources primaires, décrit la cartographie conservée et identifie les protagonistes de ces oeuvre

Géomètres au paradis: la levé topographique du Palais Royal de Riofrío (Espagne), 1868-1869

In August 1868 a team of surveyors from the General Statistics Board of Spain ("Junta General de Estadística"), led by José Giralt Torner, began field work needed to produce a reliable mapping of the Royal Site of Riofrío (Segovia, Spain). The survey was part of a more ambitious project, which aimed the inventory and demarcation of the Royal Heritage. Maps formed by the surveyors of the General Statistics Board, which are preserved in the archive of the National Geographic Institute, are an irreplaceable historical source, without possible comparison with the iconographic sources of the nineteenth century. This paper, which is based basically on primary sources, report on the preserved cartography, describes the survey system, and identify the protagonists of these works.En agosto de 1868 un equipo de geómetras de la Junta General de Estadística, dirigido por José Giralt Torner, inició los trabajos de campo necesarios para proceder a una representación cartográfica fiable del Real Sitio de Riofrío (Segovia). El levantamiento formaba parte de un proyecto más ambicioso, que tenía por objeto el inventario y deslinde del patrimonio territorial de la Corona. Los planos formados por los geómetras de la Junta de Estadística, que se conservan inéditos en el archivo del Instituto Geográfico Nacional, constituyen un conjunto documental de notable valor geohistório, sin posible parangón entre las fuentes iconográficas del siglo XIX. Este artículo, que se apoya esencialmente en fuentes primarias, da cuenta de la cartografía conservada, describe la técnica de levantamiento, e identifica a los protagonistas de tales trabajos.En Août 1868, une équipe de cartographes du Conseil général de la statistique de l’Espagne ("Junta General de Estadística"), dirigé par José Giralt Torner, a commencé à travailler sur le terrain pour effectuer une cartographie fiable du Palais Royal de Riofrío (Real Sitio de Riofrío, Segovia). Le travail faisait partie d'un projet plus ambitieux, qui vise à l'inventaire et à la démarcation des terres appartenant à la Couronne. Les cartes formées par les experts du Conseil général de la statistique, qui sont conservés dans les archives de l'Institut Géographique National, sont un ensemble de valeur documentaire remarquable, sans comparaison possible avec les sources iconographiques du XIXe siècle. Cet article, qui se fonde essentiellement sur des sources primaires, décrit la cartographie conservée et identifie les protagonistes de ces oeuvres

Un Geòmetra francès a Espanya: Jean-Antoine Laur (1850-1860)

La implantació de la Contribució d'immobles, cultiu i ramaderia l'any 1845 va donar lloc en diferents parts d'Espanya a la realització d'una nombrosa i diversa cartografia parcel·lària de caire municipal. Només a la província de Barcelona s'ha aconseguit catalogar 140 documents parcel·laris municipals diferents aixecats entre 1849 i 1883. La realització d'aquesta cartografia i les noves perspectives obertes pels reformistes liberals a finals de la dècada de 1850 per tal d'aixecar un cadastre general van atreure a Espanya diversos geòmetres estrangers. En aquest article s'analitza la trajectòria professional a Catalunya i a Madrid d'un d'aquests cartògrafs: el francès Jean-Antoine Laur. Laur, que va ser geòmetra en cap del cadastre de França, va treballar en l'aixecament de diversos plànols parcel·laris de la província de Barcelona i va col·laborar amb la Comisión de Estadística General del Reino en el disseny d'un cadastre general d'Espanya.The implantation of the Land Tax, Contribución de Inmuebles, cultivo y ganadería, in 1845 produced in several parts of Spain a numerous and diverse cadastral cartography. Only in the province of Barcelona have been catalogued 140 different cartographical cadastral documents (atlases and plans) elaborated between 1849 and 1883. The production of this cartography and the new perspectives opened by the Spanish liberal reformists at the end of the 1850 decade in order to make up a general cadastre attracted to Spain several foreigners land surveyors. This article is dedicated to analyze the professional trajectory in Catalonia and Madrid of one of these land surveyors: the French Jean-Antoine Laur. Laur, that was chief of the French cadastre, worked making up several cadastral maps of the province of Barcelona and collaborated with the Spanish Statistical Board in the design of the one general cadastre of Spain.La implantación de la Contribución de Inmuebles, cultivo y ganadería en 1845 dio lugar en diferentes partes de España a la realización de una numerosa y diversa cartografía parcelaria de carácter municipal. Sólo en la provincia de Barcelona se ha conseguido catalogar 140 documentos parcelarios municipales diferentes levantados entre 1849 y 1883. La realización de esta cartografía y las nuevas perspectivas abiertas por los reformistas liberales a finales de la década de 1850 a fin de levantar un catastro general atrajeron a España a diversos geómetras. En este artículo se analiza la trayectoria profesional en Cataluña y en Madrid de uno de estos cartógrafos: el francés Jean-Antoine Laur. Laur, que fue jefe del catastro de Francia, trabajó en el levantamiento de diversos planos parcelarios de la provincia de Barcelona y colaboró con la Comisión de Estadística General del Reino en el diseño de un catastro general de España

Los trabajos cartográficos y catastrales de Llorenç Presas i Puig (1811-1875)

Des de l'any 1845, el desenvolupament de la Contribución Territorial a España va necessitar l'ajuda d'agrimensors i geòmetres. Aquests van treballar per a les oficines d'Hisenda en la realització d'estadístiques territorials i plànols del parcelari rústic. Les necessitats d'Hisenda i els conflictes generats per les avaluacions oficials van augmentar les possibilitats professionals dels agrimensors i altres especialistes. El matemàtic Llorenç Presas i Puig va ser un pràctic de l'agrimensura i un col·laborador per donar títols oficials d'aquesta branca. A més, va participar en les feines de cartografia parcel·lària en diversos municipis de la província de Barcelona. Entre les seves diverses preocupacions científiques, en aquest treball destaquem la d'organitzador d'empreses cartogràfiques i la seva capacitat d'innovació en la representació cartogràfica

Un Geòmetra francès a Espanya: Jean-Antoine Laur (1850-1860)

La implantació de la Contribució d'immobles, cultiu i ramaderia l'any 1845 va donar lloc en diferents parts d'Espanya a la realització d'una nombrosa i diversa cartografia parcel·lària de caire municipal. Només a la província de Barcelona s'ha aconseguit catalogar 140 documents parcel·laris municipals diferents aixecats entre 1849 i 1883. La realització d'aquesta cartografia i les noves perspectives obertes pels reformistes liberals a finals de la dècada de 1850 per tal d'aixecar un cadastre general van atreure a Espanya diversos geòmetres estrangers. En aquest article s'analitza la trajectòria professional a Catalunya i a Madrid d'un d'aquests cartògrafs: el francès Jean-Antoine Laur. Laur, que va ser geòmetra en cap del cadastre de França, va treballar en l'aixecament de diversos plànols parcel·laris de la província de Barcelona i va col·laborar amb la Comisión de Estadística General del Reino en el disseny d'un cadastre general d'Espanya