Itineraris escolars de joves immigrants d'ascendència sud-americana: una proposta de tipologies

elderly people, living arrangements, institutionalization, family network.This paper combines two parallel approaches in order to contextualize and understand the school transitions – and to a lesser extent labor transitions – of young South American immigrants who reached Catalonia in the first decade of the 21st century. On the one hand, the statistically most important school itineraries, obtained through quantitative analysis, are presented. Likewise, seven school trajectories of young South Americans recently settled in L’Hospitalet de Llobregat are presented; these trajectories illustrate the itineraries by means of explanatory mechanisms. Some of these mechanisms involve migratory processes (reception arrangements, school differences in origin and destination, teachers’ expectationsand labelling effect), discrimination and inter-ethnic conflict, family characteristics and peer group pressure, among others. The seven trajectories are the result of fieldwork which was based on the monitoring of an entire cohort of the 4th year of ESO (Compulsory Secondary Education level) of a small high school of La Florida neighborhood in the city of L’Hospitalet de Llobregat during 4 years (2007-2011)

Després de l'ESO, què? Eleccions i restriccions en els itineraris acadèmics i laborals de l'alumnat d'origen immigrat

Projecte de recerca subvencionat dins de la convocatòria ARAFI-2009 d'ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració a Catalunya finançada per la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya.Aquest article analitza, des d'una perspectiva biogràfica, la construcció dels itineraris acadèmics i laborals de joves d'origen sud-americà pertanyents a la generació 1,5 d'un institut públic de l'Hospitalet de Llobregat. Analitzarem específicament les transicions acadèmiques que es donen a l'acabament de l'ESO. A partir de la teoria de transicions del GRET, es reflexiona sobre aquestes trajectòries, la possibilitat d'una etnificació dels itineraris i alguns dels elements que els configuren: el procés migratori, la comprensivitat o la segregació del sistema educatiu, les expectatives i preferències acadèmiques i laborals, així com les diverses formes d'integració a la societat d'acollida.Este artículo analiza, desde una perspectiva biográfica, la construcción de los itinerarios académicos y laborables de jóvenes de origen sudamericano pertenecientes a la generación 1'5 de un instituto público del Hospitalet de Llobregat. Analizaremos específicamente las transiciones académicas y laborales que se dan al finalizar el ESO. A partir de la teoría de las transiciones del GRET reflexionamos sobre esas trayectorias, la posibilidad de una etnificación de los itinerarios y algunos de los elementos que los configuran: por ejemplo, el proceso migratorio, la comprensividad o segregación del sistema educativo, las expectativas y preferencias académicas y laborales, así como las diversas formas de integración en la sociedad de acogida.This article analyzes, from a biographical perspective, the construction of academic and occupational pathways of young people of South American origin, belonging to the 1.5 generation, in a state secondary school in L'Hospitalet de Llobregat. We study specifically transitions from the compulsory schooling to further education. Based on the theory of transitions of GRET, we reflect on these pathways, the possibility of a etnification of itineraries and some items that configure them: the migration process, the comprehensiveness or segregated educational system, academic and work expectations and preferences as well as different ways of integration into the host society.Cet article analyse la construction de parcours scolaires et professionnels des jeunes d'origine sud-américaine, qui appartiennent à la génération «1.5», dans un collège publique à Hospitalet de Llobregat. On analyse, dans une perspective biographique, les transitions scolaires qui se produisent à la fin de l'enseignement obligatoire (secondaire inferieure). Dans l'approche théorique des Transitions du GRET (Groupe de Recherche sur l'éducation et l'emploi) l'auteur réfléchit sur les itinéraires des jeunes, la possible «ethnification» de certains itinéraires et sur certains éléments qui les composent: le processus de migration, le niveau d'inclusion ou de ségrégation du système éducatif, les expectatives académiques des jeunes et leurs préférences scolaires ou de travail ainsi que plusieurs formes d'intégration dans la société d'accueil

La incorporació de l'ètnia en l'anàlisi de les trajectòries escolars i laborals: Itineraris de joves sud-americans a L'Hospitalet de Llobregat

La tesi doctoral “La incorporació de l'ètnia en l'anàlisi de les trajectòries escolars i laborals: Itineraris de joves sud-americans a L'Hospitalet de Llobregat” pretén articular dos grans conceptes (i tradicions teòriques): d'una banda, els conceptes de transicions i trajectòries; i, d'altra banda, el d'ètnia. Pel que fa a les transicions, partim de la noció a bastament definida pel Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET). Entenem que les transicions es caracteritzen per ser un procés social que incorpora elements tant d'agència com d'estructura i, també, per tenir un caràcter històric i canviant en el temps. Aquests processos estan protagonitzats pels i les joves; aquests, però, no són pas ni un grup social ni un grup d'edat, sinó que són la “base demogràfica” d'un procés social. I, pel que fa a l'ètnia, la definirem com a concepte relacional i contextual; vinculat intrínsecament a dinàmiques grupals, d'identificació (d'un mateix i de l'altre, a nivell individual i col·lectiu), amb usos estratègics de les eines simbòliques disponibles; en definitiva, d'un concepte que entén l'ètnia en un sentit ampli: grupal, nacional, lingüístic, i cultural. A partir de l'articulació entre aquests dos elements, ens plantegem respondre a la pregunta següent: quina és la relació de l'ètnia en les trajectòries, acadèmiques i laborals, dels i les joves immigrants? Existeixen diferències? I sota quins mecanismes operen? Per tal de resoldre aquestes qüestions, hem plantejat cinc hipòtesis: quatre relatives als processos o mecanismes que operen en aquella relació, i una relativa als resultats. Els mecanismes esgrimits es relacionen amb els processos migratoris, als models d'integració segmentada, a la gestió de la diversitat duta a terme des del camp escolar, i a d'altres elements transversals (que afecten al conjunt de la cohort, no tant sols als i les joves immigrades). La confirmació i refutació d'aquestes hipòtesis passarà per la contrastació amb el treball de camp i amb l'explotació de fonts secundàries. El treball de camp es realitzarà a un petit institut de L'Hospitalet de Llobregat, i les fonts secundàries seran, sobretot, les del Departament d'Educació.The doctoral thesis "The inclusion of ethnicity in the analysis of school and labor pathways: young South American itineraries on L'Hospitalet de Llobregat" seeks to articulate two concepts (and theoretical traditions): in one hand, the concepts of transitions and trajectories, and, on the other hand, the concept of ethnicity. Regarding the transitions, we start from the notion extensively defined by the Research Group on Education and Labor (GRET). We understand that the transitions are characterized as being a social process that incorporates elements of both agency and structure, and, also, to have a historical character. These processes are featured by young people; these, however, are not even a social group or a age group, but they are the "base population" of that social process. And, with regard to ethnicity, we define it as relational and contextual concept, intrinsically linked on group dynamics, identification (of oneself and of the other, individually and collectively), with the usage of the strategic symbolic tools that are available in each situation. In conclusion, a concept that considers ethnicity in a broad sense: national, linguistic, and cultural. From the relationship between these two elements, we propose to answer the question: what is the relationship of ethnicity on, academic and employment pathways of young immigrants? There are differences? And under what mechanisms they operate? To address these issues, we have proposed five hypotheses: four relating to the processes or mechanisms that operate in that relationship, and one concerning the results. The mechanisms put forward are related to migration processes, the segmented assimilation models, the the management of diversity conducted from the field school, and other transversal elements (affecting the whole cohort, not only to young immigrants). The confirmation and refutation of these hypotheses will be done through the own fieldwork (carried on a small school in L'Hospitalet de Llobregat) and for the exploitation of secondary data (mainly the data of the Department of Education). The confirmation and refutation of these hypotheses will happen by contrasting them with the field work and with the exploitation of secondary sources. The fieldwork will take place in a small institute of L'Hospitalet de Llobregat, and the secondary sources will be mainly the data of the Department of Education

Young immigrant educational pathways: a proposed typology

En aquest article es combinen dues aproximacions per tal de contextualitzar i entendre les transicions escolars —i en menor grau laborals— de joves immigrants sud-americans a Catalunya a la dècada del 2000. D’una banda, es presenten els itineraris escolars estadísticament més rellevants, obtinguts a partir de l’anàlisi estadística de l’Enquesta de transició educativoformativa i inserció laboral (ETEFIL), fonamentalment. I, paral·lelament, d’una altra banda, es presenten set trajectòries escolars de joves sud-americans que han arribat recentment a l’Hospitalet de Llobregat; aquestes trajectòries permeten il·lustrar a través de mecanismes explicatius aquests itineraris. Alguns d’aquests mecanismes fan referència a processos migratoris (dispositius d’acollida, diferències escolars en origen i en destinació, expectatives del professorat i efecte etiquetatge), discriminació i conflicte interètnic, característiques familiars, pressió del grup d’iguals, etc. Les set trajectòries són fruit d’un treball de camp que constàd’un seguiment de tota una cohort de 4t d’educació secundària obligatòria (ESO) d’un petit institut del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, al llarg de quatre anys (2007-2011).Paraules clau: sociologia, sociologia de l’educació, migracions, relacions interètniques, mètodes d’investigació social.This paper combines two parallel approaches in order to contextualize and understand the school transitions – and to a lesser extent labor transitions – of young South American immigrants who reached Catalonia in the first decade of the 21st century. On the one hand, the statistically most important school itineraries, obtained through quantitative analysis, are presented. Likewise, seven school trajectories of young South Americans recently settled in L’Hospitalet de Llobregat are presented; these trajectories illustrate the itineraries by means of explanatory mechanisms. Some of these mechanisms involve migratory processes (reception arrangements, school differences in origin and destination, teachers’ expectations and labelling effect), discrimination and inter-ethnic conflict, family characteristics and peer group pressure, among others. The seven trajectories are the result of fieldwork which was based on the monitoring of an entire cohort of the 4th year of ESO (Compulsory Secondary Education level) of a small high school of La Florida neighborhood in the city of L’Hospitalet de Llobregat during 4 years (2007-2011).Keywords: sociology; sociology of education; migrations; inter-ethnic relations; social research methods

Revista española de investigaciones sociológicas

Resumen basado en el de la publicaciónResumen y texto completo en inglésSe analizan las transiciones a la educación secundaria posobligatoria (Bachillerato y Ciclos Formativos de Grado Medio) en Barcelona, enfatizando en la contraposición entre vías profesionales y académicas. A partir de un análisis cuantitativo longitudinal con datos censales, se evidencian las diferencias en el perfil de los jóvenes de vías académicas y profesionales, identifica cuatro itinerarios escolares (el académico, el profesional, el de ruptura y el lento), y se apunta a las implicaciones que esos resultados revelan en términos de estratificación educativa y de desigualdades socialesES

La recuperación académica en la fp: alcance y potencialidades, riesgos y límites

El objetivo principal de este artículo es analizar la capacidad de recuperación académica de la Formación Profesional (FP): cuál es su alcance y las vías a través de las que se da en los diferentes contextos legislativos. Como veremos, la capacidad de recuperación académica de la FP depende intrínsecamente de su articulación con el resto del sistema escolar

El rechazo escolar en diferentes contextos sociales : las resistencias y la reproducción de las contradicciones

El presente artículo presenta los resultados de una investigación empírica sobre actitudes de rechazo y oposición escolar de alumnos de 4º de ESO de tres centros de enseñanza secundaria, con niveles socio-económicos distintos. A nivel teórico, la investigación se inscribe en el modelo de las resistencias escolares, que se basa en la importancia de los espacios escolares y extraescolares (familia, ocio y grupo de iguales) para comprender las diferentes estrategias y apropiaciones de los alumnos, con especial énfasis en las que implican actitudes de rechazo. La investigación empírica se ha desarrollado siguiendo un enfoque cualitativo, a partir de la combinación de las técnicas siguientes: entrevistas abiertas, grupos de discusión y observación no participante en los centros estudiados. En cuanto a los resultados, se ha mostrado tan significativa la presencia como la ausencia manifiesta de oposición y rechazo, en la medida que reflejan una articulación característica y concreta de las relaciones entre escuela yalumnado. Además, ha resultado igualmente significativa la articulación de dichas actitudes en función de los contextos sociales en que se desarrollan los alumnos.This article presents the results of an empirical investigation of rejection and opposition attitudes of 4th ESO's students from three secondary schools with different socio- economic levels. The research fits theoretically into the school resistance models, which are based on the importance of school and extracurricular areas (family, leisure and peer groups) to understand the different strategies and appropriations of students -with special emphasis on what involves the rejection attitudes. Empirical research has been developed following a qualitative approach, based on the combination of the following techniques: open interviews, focus groups and non-participant observation in the schools studied. The results shows the same significance both in the presence and in the absence of any manifest opposition and rejection, which are a reflect of a particular characteristics and the relationships between school and student

Los colegios en concesión de Bogotá : los límites de la eficiencia económica de los programas chárter

En el marco de agenda educativa global, las alianzas-público-privadas (como especialmente las escuelas chárter) son reformas con creciente prestigio académico y popularidad política. Supuestamente, y según sus promotores, estas reformas son consideradas una solución costo-eficiente. Existen dos aspectos de las escuelas chárter que han recibido poco interés académico: la gestión del profesorado y la adquisición de recursos. El objetivo de este artículo es subsanar este vacío a través del estudio de caso del programa chárter Colegios en Concesión (CEC, activo en Bogotá desde 1999). Los CEC son particularmente relevantes, ya que Colombia es uno de los países latinoamericanos que ha experimentado más enérgicamente con las APP; además, los CEC han recibido una gran atención académica, política, y mediática, muy especialmente de los organismos internacionales; así pues, los CEC se han convertido en un modelo paradigmático del programa chárter. Los resultados de este artículo permiten identificar las estrategias económicas de los CEC bogotanos, que incluyen el empeoramiento sistemático de las condiciones laborales del profesorado, y nuevas estrategias de adquisición de recursos adicionales; ambos hallazgos problematizan la supuesta ventaja comparativa y costo-eficiencia, tanto de los CEC bogotanos como también del programa chárter en general.In the context of global educational agenda, public-private alliances (particularly charter schools) are reforms with a growing academic prestige and political popularity. Supposedly, and according to their promoters, these reforms are considered to be a cost-efficient solution. There are two aspects of charter schools that have received less academic interest: the management of the teaching staff and the acquisition of resources. The purpose of this paper is to fill this gap through the case study of the "Concession School" (cec) charter program, active in Bogotá since 1999. cecs are particularly relevant, since Colombia is one of the Latin American countries that have experimented most energetically with app; moreover, cecs have received a great academic, political, and media attention, particularly from international organizations; as such, cecs have become a paradigmatic model of the charter program. The results of this paper allow us to identify the economic strategies of cecs in Bogotá, which include the systematic worsening of the teachers' working conditions, and new strategies for acquisition of additional resources, both findings problema-tize the supposed comparative advantage and cost-efficiency, both of the cecs in Bogota as well as the charter program in general

La Incorporació de l'ètnia en l'anàlisi de les trajectòries escolars i laborals : itineraris de joves sud-americans a L'Hospitalet de Llobregat / Andreu Termes López ; dirigida per Rafael Merino Pareja

Descripció del recurs: 15 oct. 2013La tesi doctoral "La incorporació de l'ètnia en l'anàlisi de les trajectòries escolars i laborals: Itineraris de joves sud-americans a L'Hospitalet de Llobregat" pretén articular dos grans conceptes (i tradicions teòriques): d'una banda, els conceptes de transicions i trajectòries; i, d'altra banda, el d'ètnia. Pel que fa a les transicions, partim de la noció a bastament definida pel Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET). Entenem que les transicions es caracteritzen per ser un procés social que incorpora elements tant d'agència com d'estructura i, també, per tenir un caràcter històric i canviant en el temps. Aquests processos estan protagonitzats pels i les joves; aquests, però, no són pas ni un grup social ni un grup d'edat, sinó que són la "base demogràfica" d'un procés social. I, pel que fa a l'ètnia, la definirem com a concepte relacional i contextual; vinculat intrínsecament a dinàmiques grupals, d'identificació (d'un mateix i de l'altre, a nivell individual i col·lectiu), amb usos estratègics de les eines simbòliques disponibles; en definitiva, d'un concepte que entén l'ètnia en un sentit ampli: grupal, nacional, lingüístic, i cultural. A partir de l'articulació entre aquests dos elements, ens plantegem respondre a la pregunta següent: quina és la relació de l'ètnia en les trajectòries, acadèmiques i laborals, dels i les joves immigrants? Existeixen diferències? I sota quins mecanismes operen? Per tal de resoldre aquestes qüestions, hem plantejat cinc hipòtesis: quatre relatives als processos o mecanismes que operen en aquella relació, i una relativa als resultats. Els mecanismes esgrimits es relacionen amb els processos migratoris, als models d'integració segmentada, a la gestió de la diversitat duta a terme des del camp escolar, i a d'altres elements transversals (que afecten al conjunt de la cohort, no tant sols als i les joves immigrades). La confirmació i refutació d'aquestes hipòtesis passarà per la contrastació amb el treball de camp i amb l'explotació de fonts secundàries. El treball de camp es realitzarà a un petit institut de L'Hospitalet de Llobregat, i les fonts secundàries seran, sobretot, les del Departament d'Educació.The doctoral thesis "The inclusion of ethnicity in the analysis of school and labor pathways: young South American itineraries on L'Hospitalet de Llobregat" seeks to articulate two concepts (and theoretical traditions): in one hand, the concepts of transitions and trajectories, and, on the other hand, the concept of ethnicity. Regarding the transitions, we start from the notion extensively defined by the Research Group on Education and Labor (GRET). We understand that the transitions are characterized as being a social process that incorporates elements of both agency and structure, and, also, to have a historical character. These processes are featured by young people; these, however, are not even a social group or a age group, but they are the "base population" of that social process. And, with regard to ethnicity, we define it as relational and contextual concept, intrinsically linked on group dynamics, identification (of oneself and of the other, individually and collectively), with the usage of the strategic symbolic tools that are available in each situation. In conclusion, a concept that considers ethnicity in a broad sense: national, linguistic, and cultural. From the relationship between these two elements, we propose to answer the question: what is the relationship of ethnicity on, academic and employment pathways of young immigrants? There are differences? And under what mechanisms they operate? To address these issues, we have proposed five hypotheses: four relating to the processes or mechanisms that operate in that relationship, and one concerning the results. The mechanisms put forward are related to migration processes, the segmented assimilation models, the the management of diversity conducted from the field school, and other transversal elements (affecting the whole cohort, not only to young immigrants). The confirmation and refutation of these hypotheses will be done through the own fieldwork (carried on a small school in L'Hospitalet de Llobregat) and for the exploitation of secondary data (mainly the data of the Department of Education). The confirmation and refutation of these hypotheses will happen by contrasting them with the field work and with the exploitation of secondary sources. The fieldwork will take place in a small institute of L'Hospitalet de Llobregat, and the secondary sources will be mainly the data of the Department of Education