Reflexions entorn de la traducció

Més que parlar avui de teories de la traducció, voldria esbossar ara unes reflexions generals per fer evident la seva necessitat i destacar la complexitat d’aquesta feina. Fa milers d’anys que existeix la traducció. Probablement, la Bíblia va ésser el primer llibre que va fer palesa la necessitat de traduir. Pensem que la Bíblia, el llibre més traduït de tots el temps, en ser traduïda a tantes llengües ha facilitat nombrosos contactes entre cultures i pobles i ha afavorit l’aparició de la figura del traductor. Des del començament de la divulgació de l’Evangeli, passant per la traducció de la Bíblia per Luter el 1522 i la del rei Jaume d’Anglaterra de l’any 1611 —encara la versió més estimada pels anglosaxons— fins a les traduccions catalanes de Carles Riba o la recent de la Bíblia interconfessional, l’activitat traductora bíblica no ha cessat mai i s’ha incrementat constantment. Tots els gèneres de la literatura tenen aquí un dels seus inicis: poesia, prosa, narrativa, etc. Els grecs van ser traduïts pels romans, i més tard pels àrabs. Gràcies a aquests últims, algunes obres d’Aristòtil van ésser conegudes a Occident. En general, el contacte entre civilitzacions coetànies ha propiciat la proliferació de traduccions

La primavera de Rodoreda : una nova vida en anglès

Aquest treball té per objecte descriure l'experiència de traduir a l'anglès alguns dels Vint-i-dos contes i la novel·la La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. Tot analitzant el fenomen de la traducció als Estats Units, s'examinen les dificultats amb què ha comptat la publicació d'una obra catalana en l'àmbit cultural anglòfon, però també els fruits que aquesta ha reportat. Gran part de l'article es dedica a il·lustrar, amb exemples, les estratègies estilístiques que s'han emprat per tal d'anar més enllà d'una traducció basada en una simple equivalència semàntica. Entre les eines de traducció esmentades, s'hi troben l'ús de varietats dialectals no estàndards, arcaismes, neologismes, manlleus estrangers i, principalment, innovacions estilístiques mitjançant la intertextualitat amb certes obres d'escriptors de la literatura anglesa com Virgina Woolf, D. H. Lawrence i Angela Carter, entre d'altres.This article discusses the experience of translating certain works by Mercè Rodoreda into English: a group of short stories from the collection Vint-i-dos contes/Twenty-two Stories and the novel La mort i la primavera/Death in Spring. After analyzing the difficulty of publishing translations of Catalan literature in English, the article describes, with examples, the stylistic strategies the translator has applied, strategies which include the use of non-standard dialectal variations, archaism, neologism, loan words and stylistic innovations derived from the use of intertextuality, primarily from works by Virginia Woolf, D.H. Lawrence and Angela Carter

La primavera de Rodoreda : una nova vida en anglès

Aquest treball té per objecte descriure l'experiència de traduir a l'anglès alguns dels Vint-i-dos contes i la novel·la La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. Tot analitzant el fenomen de la traducció als Estats Units, s'examinen les dificultats amb què ha comptat la publicació d'una obra catalana en l'àmbit cultural anglòfon, però també els fruits que aquesta ha reportat. Gran part de l'article es dedica a il·lustrar, amb exemples, les estratègies estilístiques que s'han emprat per tal d'anar més enllà d'una traducció basada en una simple equivalència semàntica. Entre les eines de traducció esmentades, s'hi troben l'ús de varietats dialectals no estàndards, arcaismes, neologismes, manlleus estrangers i, principalment, innovacions estilístiques mitjançant la intertextualitat amb certes obres d'escriptors de la literatura anglesa com Virgina Woolf, D. H. Lawrence i Angela Carter, entre d'altres.This article discusses the experience of translating certain works by Mercè Rodoreda into English: a group of short stories from the collection Vint-i-dos contes/Twenty-two Stories and the novel La mort i la primavera/Death in Spring. After analyzing the difficulty of publishing translations of Catalan literature in English, the article describes, with examples, the stylistic strategies the translator has applied, strategies which include the use of non-standard dialectal variations, archaism, neologism, loan words and stylistic innovations derived from the use of intertextuality, primarily from works by Virginia Woolf, D.H. Lawrence and Angela Carter