24 research outputs found

    Mapping of quantitative trait loci for cholesterol, LDL, HDL and triglyceride serum concentrations in pigs

    Get PDF
    The fine mapping of polymorphisms influencing cholesterol (CT), triglyceride (TG), and lipoprotein serum levels in human and mouse has provided a wealth of knowledge about the complex genetic architecture of these traits. The extension of these genetic analyses to pigs would be of utmost importance since they constitute a valuable biological and clinical model for the study of coronary artery disease and myocardial infarction. In the present work, we performed a whole genome scan for serum lipid traits in a half-sib Duroc pig population of 350 individuals. Phenotypic registers included total CT, TG, and low (LDL)- and high (HDL)-density lipoprotein serum concentrations at 45 and 190 days of age. This approach allowed us to identify two genomewide significant quantitative trait loci (QTL) for HDL-to-LDL ratio at 45 days (SSC6, 84 cM) and for TG at 190 days (SSC4, 23 cM) as well as a number of chromosomewide significant QTL. The comparison of QTL locations at 45 and 190 days revealed a notable lack of concordance at these two time points, suggesting that the effects of these QTL are age specific. Moreover, we have observed a considerable level of correspondence among the locations of the most significant porcine lipid QTL and those identified in humans. This finding might suggest that, in mammals, diverse polymorphisms located in a common set of genes are involved in the genetic variation of serum lipid levels.The work was funded by Grants AGL2002-04271-C03 and AGL2007-66707-C02 (Ministerio de Educacion y Ciencia, Spain). D. Gallardo was funded with a fellowship from Universitat Autonoma de Barcelona. R. N. Pena received a contractual grant from Instituto Nacional de Investigacion Agropecuaria (Spain).Peer reviewe

    An analysis and proposal for the work of social workers in psychopedagogical services in schools in the Valencian Autonomous Community

    Get PDF
    Los Trabajadores Sociales de Educación de la provincia de Alicante nos planteamos la necesidad de actualizar las funciones que la normativa de la, denominada en su día, Conselleria de Educación y Ciencia nos marca, dentro de los Servicios Psicopedagógicos Escolares (SPE) y Gabinetes Psicopedagógicos Municipales (GPM) de la Comunidad Autónoma Valenciana. Los motivos vienen determinados por considerar una normativa obsoleta (Orden 10 de marzo de 1995), una realidad social y educativa cambiante que determinan nuevas demandas hacia el trabajador social de educación, y la configuración de un perfil profesional que nos diferencie de otros profesionales que también intervienen en el ámbito socio-educativo. Este documento es el resultado del trabajo realizado inicialmente por un grupo de trabajadores sociales de educación (a partir de ahora TRASO) de la Provincia de Alicante y consensuado, finalmente, en el I Encuentro de Trabajadores Sociales de Educación de la Comunidad Autónoma Valenciana en diciembre de 2016.As social workers in education in the province of Alicante we consider it necessary to update our roles as described in the regulations of the Regional Council of Education and Science, within the School Psychopedagogical Services and the Municipal Educational Psychopedagogical Services of the Autonomous Community of Valencia. We propose these changes because the regulations are outdated (1995), and because of the need to reflect the changing educational and social reality. In addition, the work of social workers in the educational field has changed, and social workers need their own professional profile that is differentiated from that of other professionals who work in the field of education. This document is the result of the work of a group of social workers in the educational field in the province of Alicante. It was approved by the first meeting of social workers in the educational field in the Autonomous Community of Valencia in December of 2016

    Risk factors for non-diabetic renal disease in diabetic patients

    Get PDF
    Background. Diabetic patients with kidney disease have a high prevalence of non-diabetic renal disease (NDRD). Renal and patient survival regarding the diagnosis of diabetic nephropathy (DN) or NDRD have not been widely studied. The aim of our study is to evaluate the prevalence of NDRD in patients with diabetes and to determine the capacity of clinical and analytical data in the prediction of NDRD. In addition, we will study renal and patient prognosis according to the renal biopsy findings in patients with diabetes. Methods. Retrospective multicentre observational study of renal biopsies performed in patients with diabetes from 2002 to 2014. Results. In total, 832 patients were included: 621 men (74.6%), mean age of 61.7 6 12.8 years, creatinine was 2.8 6 2.2 mg/dL and proteinuria 2.7 (interquartile range: 1.2–5.4) g/24 h. About 39.5% (n ¼ 329) of patients had DN, 49.6% (n ¼ 413) NDRD and 10.8% (n ¼ 90) mixed forms. The most frequent NDRD was nephroangiosclerosis (NAS) (n ¼ 87, 9.3%). In the multivariate logistic regression analysis, older age [odds ratio (OR) ¼ 1.03, 95% CI: 1.02–1.05, P < 0.001], microhaematuria (OR ¼ 1.51, 95% CI: 1.03–2.21, P ¼ 0.033) and absence of diabetic retinopathy (DR) (OR ¼ 0.28, 95% CI: 0.19–0.42, P < 0.001) were independently associated with NDRD. Kaplan–Meier analysis showed that patients with DN or mixed forms presented worse renal prognosis than NDRD (P < 0.001) and higher mortality (P ¼ 0.029). In multivariate Cox analyses, older age (P < 0.001), higher serum creatinine (P < 0.001), higher proteinuria (P < 0.001), DR (P ¼ 0.007) and DN (P < 0.001) were independent risk factors for renal replacement therapy. In addition, older age (P < 0.001), peripheral vascular disease (P ¼ 0.002), higher creatinine (P ¼ 0.01) and DN (P ¼ 0.015) were independent risk factors for mortality. Conclusions. The most frequent cause of NDRD is NAS. Elderly patients with microhaematuria and the absence of DR are the ones at risk for NDRD. Patients with DN presented worse renal prognosis and higher mortality than those with NDRD. These results suggest that in some patients with diabetes, kidney biopsy may be useful for an accurate renal diagnosis and subsequently treatment and prognosis

    XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu

    Get PDF
    XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu: L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu. 21 al 25 de novembre de 2016. Sala d'actes. Palau de les heures. Campus Mundet, Universitat de Barcelona.Fa 22 anys vàrem iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan. Després d‟haver superat ja dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, amb la finalitat de debatre i reflexionar al voltant d‟una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, i eixamplant la col·laboració amb altres institucions i professionals que treballen de manera específica amb la temàtica seleccionada. El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d‟Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s‟han implicat i han passat a formar part del Seminari que l‟organitza. Aquest és l‟èxit i la raó d‟aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l‟expressió de totes les persones que participen. Aquest any, arrel de l‟interessant debat que existeix en la nostra societat sobre la importància, necessitat i eficiència de l‟actual Sistema Educatiu, i amb la incorporació d‟entitats que es troben més enllà de l‟Administració i que han creat col·lectius per a aprofundir i visibilitzar la innovació educativa a les aules,hem considerat que podria ser interessant conèixer experiències més aviat trencadores del sistema escolar en què ens trobem immersos. Considerem interessant conèixer i reflexionar al voltant de propostes innovadores en el marc de l‟educació i la formació en un escenari complex, obert i global, com és en el que ens trobem immersos en aquests moments. Aquesta setmana comptem amb la col·laboració d‟un equip de professionals de diferents universitats i de diferents escoles catalanes que ens aportaran el seu coneixement des d‟un escenari privilegiat del nostre petit país com és Catalunya. Comptem, a més, amb una sèrie de pel·lícules que es visionaran i debatran en algunes de les classes, i amb una conferenciant que ha estat investigant en el marc de l‟educació lliure a Itàlia i a Catalunya, la Dra. Aurora Bosna

    Correction to: Cluster identification, selection, and description in Cluster randomized crossover trials: the PREP-IT trials

    Get PDF
    An amendment to this paper has been published and can be accessed via the original article

    Patient and stakeholder engagement learnings: PREP-IT as a case study

    Get PDF

    Iniciación en la escuela del maestro novel, La

    No full text
    Desde el curso 1959 hasta 1978 estuve impartiendo clases en la escuela primaria, y a partir de año 1978 hasta el momento actual trabajo en la Escuela de Formación del Profesorado de la Universidad de Barcelona impartiendo la disciplina "Investigación Educativa" y participando en la organización y gestión del Practicum; estos factores, junto con las nuevas tendencias de formación y el concepto de maestro actual, que se intenta poner en vigencia desde las distintas disciplinas, que configuran su curriculum, y desde la perspectiva de la práctica docente y de la formación del profesorado, han despertado en mí una preocupación hacia esta temática. Además, parece ser que existe un corte entre el mundo de la práctica docente del maestro en ejercicio y la formación inicial que éste ha recibido durante su diplomatura, por mucho que se intente poner remedio, y cada vez son más las estrategias que se buscan intentando que la teoría no esté tan disociada de la práctica, sobre todo, cuando se forma a los futuros maestros. Pero es difícil encontrar soluciones para unificar teoría y práctica. Todo parece indicar que es insuficiente la primera vía establecida en la formación inicial y que existe una necesidad de conocer qué es lo que ocurre con el maestro cuando se introduce en la profesión, como evoluciona al adquirir la práctica docente. El estudio que presentamos tiene como objetivo primordial conocer, desde la percepción del propio maestro, cuál es su evolución cuando se introduce en la práctica docente.Esta tesis está organizada en ocho capítulos, ordenados en dos partes, formando una línea de investigación coherente y progresiva. La primera parte consta de dos capítulos y su finalidad es la de realizar una fundamentación teórica. Los seis capítulos restantes configuran la segunda parte, y constituyen el desarrollo de la investigación

    La iniciación en la escuela del maestro novel

    No full text
    [spa] Desde el curso 1959 hasta 1978 estuve impartiendo clases en la escuela primaria, y a partir de año 1978 hasta el momento actual trabajo en la Escuela de Formación del Profesorado de la Universidad de Barcelona impartiendo la disciplina "Investigación Educativa" y participando en la organización y gestión del Practicum; estos factores, junto con las nuevas tendencias de formación y el concepto de maestro actual, que se intenta poner en vigencia desde las distintas disciplinas, que configuran su curriculum, y desde la perspectiva de la práctica docente y de la formación del profesorado, han despertado en mí una preocupación hacia esta temática. Además, parece ser que existe un corte entre el mundo de la práctica docente del maestro en ejercicio y la formación inicial que éste ha recibido durante su diplomatura, por mucho que se intente poner remedio, y cada vez son más las estrategias que se buscan intentando que la teoría no esté tan disociada de la práctica, sobre todo, cuando se forma a los futuros maestros. Pero es difícil encontrar soluciones para unificar teoría y práctica. Todo parece indicar que es insuficiente la primera vía establecida en la formación inicial y que existe una necesidad de conocer qué es lo que ocurre con el maestro cuando se introduce en la profesión, como evoluciona al adquirir la práctica docente. El estudio que presentamos tiene como objetivo primordial conocer, desde la percepción del propio maestro, cuál es su evolución cuando se introduce en la práctica docente.Esta tesis está organizada en ocho capítulos, ordenados en dos partes, formando una línea de investigación coherente y progresiva. La primera parte consta de dos capítulos y su finalidad es la de realizar una fundamentación teórica. Los seis capítulos restantes configuran la segunda parte, y constituyen el desarrollo de la investigación

    Reflexiones sobre la formación inicial del profesorado

    No full text
    corecore