645 research outputs found

    Dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània amb especial atenció al gènere Alexandrium = Potencially harmful dinoflagellates in the NW Mediterranean coast, with a focus on the Alexandrium genus

    Get PDF
    [cat] Les dinoflagel·lades són un dels grups majoritaris del fitoplàncton marí. Algunes espècies d’aquest grup produeixen proliferacions que causen diversos efectes no desitjats tant en l’ecosistema marí com a l’espècie humana. Un d’aquests efectes és la intoxicació de persones per toxines produïdes per les dinoflagel·lades que són acumulades per organismes filtradors i transmeses als seus consumidors. En les últimes dècades s’ha observat un augment del registre d’aquestes proliferacions algals nocives (PANs) a nivell mundial, fet que s’ha relacionat entre d’altres coses amb factors antropogènics i que en raó dels riscos per la salut humana va dur a molts països a establir plans de vigilància de PANs per garantir la seguretat alimentaria en zones d’aqüicultura. Les series temporals són eines imprescindibles per poder conèixer i entendre la dinàmica de les espècies i de les variables que modulen les seves proliferacions. Hi ha però una gran mancança de sèries temporals llargues i fiables a nivell d’espècie. Tanmateix, existeix un buit de coneixement sobre les dinoflagel·lades nocives en certs ecosistemes costaners que fins fa poc no s’han inclòs dins dels plans de vigilància. L’ objectiu principal d’aquesta tesi és l’estudi de les dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània i amb especial atenció a les espècies del gènere Alexandrium (que inclou espècies productores de toxicitat PSP), pel que fa a la seva identificació, taxonomia, abundància, característiques de les espècies i de les seves proliferacions, condicions ambientals associades, patrons de distribució espai-temporals, recurrències, tendències i risc associat en aigües costaneres. L’anàlisi rutinari amb la tècnica de calcofluor de mostres fitoplanctòniques recol·lectades en diferents ambients costers de la costa catalana entre el 2000 i 2012 (Capítols 1 i 3) ens va permetre identificar 11 espècies d’Alexandrium i determinar els seus patrons espai-temporals. Es van evidenciar tendències oposades de les dues espècies productores de PSP, i ens va permetre assenyalar la construcció de ports com el factor determinant de l’increment de les proliferacions de PSP a la costa catalana. L’estudi de la dinàmica poblacional de les espècies recurrents en diferents localitats va destacar la importància dels factors locals en les proliferacions d’ A. minutum (Capítol 1) i A. pacificum (Capítol 2). Els factors ambientals conjuntament estudiats (nutrients inorgànics dissolts i temperatura) no semblen modular la dinàmica d’aquestes espècies. A més, l’estudi de les dinoflagel·lades a platges ha permès determinar les espècies de dinoflagel·lades que produeixen més proliferacions, la seva distribució, les platges més afectades per PANs i els mesos en que es donen la gran majoria de proliferacions (Capítol 3). Un estudi morfològic amb diferents tipus de microscòpia i anàlisis moleculars va permetre la descripció d’un nou gènere de dinoflagel·lada atecada i la seva espècie tipus Barrufeta bravensis formadora de proliferacions d’elevada biomassa a platges (Capítol 4). S’ha determinat també en aquesta espècie i en Alexandrium andersonii (Capítol 5) l’absència de toxicitat PSP. A més, experiments de creixement van determinar que les taxes de creixent d’A. andersonii no eren significativament diferents ni entre les soques ni en les diferents temperatures estudiades. L’estudi de les dinoflagel·lades nocives a diferents nivells, ha aportat informació útil per avaluar els possibles riscos deguts a PANs a la costa catalana.[spa] Los dinoflagelados son uno de los grupos mayoritarios del fitoplancton marino. Algunas de sus especies producen proliferaciones que pueden causar efectos no deseados tanto en el ecosistema marino como en la especie humana. Uno de estos efectos es la intoxicación de personas por toxinas producidas por los dinoflagelados que son acumuladas por organismos filtradores y transferidas a sus consumidores. El objetivo principal de esta tesis es el estudio de los dinoflagelados potencialmente nocivos en el NO del Mediterráneo con especial atención al género Alexandrium (que incluye especies productoras de toxinas PSP), en cuanto a su identificación, taxonomía, abundancia, características de las especies y de sus proliferaciones, condiciones ambientales asociadas, patrones de distribución espaciotemporal, recurrencias, tendencias y riesgo asociado en aguas costeras. El análisis rutinario con la técnica de calcofluor de muestras fitoplanctónicas de diferentes ambientes costeros recolectadas entre el 2000 y el 2012 nos permitió identificar 11 especies de Alexandrium y determinar sus patrones espaciotemporales. Se evidenciaron tendencias opuestas de las dos especies productoras de PSP, y nos permitió señalar la construcción de puertos como el factor determinante del incremento de las proliferaciones de PSP en la costa catalana. El estudio de la dinámica poblacional de las especies recurrentes en diferentes localidades destacó la importancia de los factores locales en las proliferaciones A. minutum y A. pacificum. Los factores ambientales conjuntamente estudiados (nutrientes inorgánicos disueltos y temperatura) no parecen modular la dinámica de estas especies. Además, el estudio de los dinoflagelados en playas permitió determinar las especies de dinoflagelados que producen más proliferaciones, su distribución, las playas más afectadas por PANs y los meses en que se dan la mayoría de proliferaciones. Un estudio morfológico con diferentes tipos de microscopia y análisis moleculares permitió la descripción de un nuevo género de dinoflagelado atecado y su especie tipo Barrufeta bravensis formadora de proliferaciones de elevada biomasa. Se determinó también en esta especie y en A. andersonii la ausencia de toxicidad PSP. El estudio de los dinoflagelados nocivos a diferentes niveles aporta información útil para evaluar los posibles riesgos debidos a PANs en la costa catalana

    The State-of-the-Art of Phase II/III Clinical Trials for Targeted Pancreatic Cancer Therapies

    Get PDF
    Pancreatic cancer is a devastating disease with very poor prognosis. Currently, surgery followed by adjuvant chemotherapy represents the only curative option which, unfortunately, is only available for a small group of patients. The majority of pancreatic cancer cases are diagnosed at advanced or metastatic stage when surgical resection is not possible and treatment options are limited. Thus, novel and more effective therapeutic strategies are urgently needed. Molecular profiling together with targeted therapies against key hallmarks of pancreatic cancer appear as a promising approach that could overcome the limitations of conventional chemo- and radio-therapy. In this review, we focus on the latest personalised and multimodal targeted therapies currently undergoing phase II or III clinical trials. We discuss the most promising findings of agents targeting surface receptors, angiogenesis, DNA damage and cell cycle arrest, key signalling pathways, immunotherapies, and the tumour microenvironment

    Obtaining the basic response pattern of physiological time series data : a comparison of methods

    Get PDF
    An understanding of the kinetics of physiological variables such as the heart rate or the rate of change of volume of oxygen uptake is fundamental not only to training methodology and competitive success in sport and exercise, but also to our knowledge of cardiovascular health. A correct and efficient means of interpreting and analyzing the data obtained is of vast importance, as exercise testing is routinely used in both of these areas

    Does ict resources improve the sport teaching processes in handball?

    Full text link
    La motivación (M) y la capacidad de percepción-análisis (PA) del juego, variables del proceso de enseñanza-aprendizaje, fueron evaluadas tras utilizar diferentes recursos durante las explicaciones del entrenador. 71 jugadores(Sub-18) fueron divididos en dos grupos: G1 (n=35): recursos tradicionales; G2 (n=36): recursos multimedia. Se evaluó el nivel inicial (i) y final (f), tras 10 sesiones de entrenamiento. Ambas variables mejoraron significativamente en ambos grupos. Fueron mayores las mejoras del G2 en ambas variables (p<.001). Se hallaron únicamente diferencias intergrupales en la evaluación final en M y PA (p<.001), mostrando el Grupo 2 mejores resultados. Se concluye que la utilización de recursos multimedia posee un efecto positivo mayor que los recursos tradicionales sobre M y PA en jugadores de balonmano (Sub-18).Motivation (M) and game perception-analysis ability (PA), variables in the teaching-learning process, were evaluated after using different resources during the coach’s explanations. Seventy-one players (Under-18) were divided into 2 groups: G1 (n = 35) traditional resources; G2 (n = 36) multimedia resources. Initial (i) and final (f) levels of both variables were evaluated after 10 training sessions. Both variables showed a significant improvement in both groups. The improvements shown in G2 were greater in both variables (p<0.001). Intergroup differences were only found in the final evaluation in M and PA (p<0,001), where G2 obtained better results. It was concluded that using multimedia resources has a greater positive effect than traditional resources on M and PA in under-18 handball players

    Quiste óseo aneurismático poliostótico

    Get PDF
    Se presenta un caso de quiste óseo aneurismático de localización bifocal, correspondiente a una niña de 12 años de edad. La primera lesión diagnosticada se localizó en la metáfisis proximal de la tibia izquierda y dos años más tarde, se descubrió una lesión similar en el calcáneo derecho. El estudio individualizado de estas lesiones no demuestra diferencias significativas respecto a las clásicamente descritas para los quistes óseos aneurismáticos genuinos, monostó- ticos. En una amplia revisión bibliográfica sólo hemos podido encontrar un caso de localización plurifocal.A bifocal aneurysmatic bone cyst presenting in a 12-year-old is reported. The first lesion detected was situated in the proximal metaphysis of the left tibia; the second lesion was diagnosed two years later in the right calcaneus. Individual evaluation of these lesions discovered no significant differences with respect to classical monostotic, true aneurysmatic bone cysts. An exhaustive review of the literature yielded only one case exhibiting plurifocal location

    Combination light-based therapies to treat pancreatic cancer: A proof of concept

    Get PDF
    Pancreatic ductal adenocarcinoma remains one of the worst types of cancers mainly due to its late diagnosis, lack of effective therapies for advance disease and high chemoresistance. Novel therapeutic options that could improve patient quality of life and overall survival are therefore imperative. In this study, we describe the use of an original strategy based on photochemical internalisation (PCI) technology for pancreatic cancer treatment. Subcellular localisation of the photosensitiser meso-tetraphenylporphine-disulfonate (TPPS2a) was performed in PANC-1 cells, showing its preferential accumulation in lysosomes. Treatments with increasing concentrations of the ribosome-inactivating protein saporin or TPPS2a alone were compared with PCI-saporin. Metabolic activity and cell viability of PANC-1 cells were determined 96h post-illumination by MTT and trypan blue assays, respectively. Our results show that PCI using the photosensitiser TPPS2a, synergistically enhances the cytotoxic effects of saporin in PANC-1 cells and could offer more effective treatment options for pancreatic cancer

    Diagnóstico: cáncer. ¿Queremos conocer la verdad?

    Get PDF
    ObjetivoConocer los deseos de información y otras actitudes ante el diagnóstico de cáncerDiseñoEstudio descriptivo transversaEmplazamientoCentros de Salud de Irún, Oñati y Asteasu en GipuzkoaParticipantesDe las citaciones a las 19 consultas durante marzo-mayo del 2002 se obtuvo una muestra aleatoria, prospectiva y sistemática, estratificada por cupos (n=725). Se administró una encuestamodificada de Fernández Díaz en la que se recogieron los datos personales y 8preguntas con respuestas cerradas: aspectos de comunicación (5 ítems) y actitudes relacionadas con la muerte (3 ítems)ResultadosEl 81,3% (IC del 95%, 78,4- 84,1) quiere conocer su diagnóstico. El 68,9% (IC del 95%, 65,5–72,2) elige al médico para comunicarlo. De éstos, el 36,6%, al especialista, y el 26,6%, al médicode familia. Si el afectado es un familiar, el 46,6% (IC del 95%, 42,9–50,2) se lo dirían siempre, sólo si él lo pregunta el 38,6% (ICdel 95%, 35–42,1) y nunca el 9,6% (IC del 95%, 7,4–11,7). El 49,3% (IC del 95%,45,6–52,9) preferiría morir en casa. Para el 44% (IC del 95%, 40,3–47,6) el dolor es el mayor temorConclusionesLa mayoría de la población quiere que se le informe de su diagnóstico, sin que el hábitat urbano o rural o la experiencia de haber tenido familiares con cáncer modifique la opinión. Si el afectadode cáncer es un familiar, son muy pocos los partidarios de no decírselo nunca. Eligen almédico para transmitir la información,prefieren morir en casa y el dolor es lamayor preocupaciónObjectivesTo find people's desire for information and their other attitudes when faced with a cancer diagnosisDesignTransversal, descriptive studySettingIrun, Oñati and Asteasu Health Centres, Gipuzkoa, SpainParticipantsFrom the appointments for 19 clinics in March-May 2002, a randomised, prospective and systematic sample, stratified by lists, was extracted (n=725). A modified Fernández Díaz questionnaire was administered. It had personal details and 8questions with closed replies on aspects of communication (5) and attitudes to death (3Results81.3% (95% CI, 78.4–84.1) wanted to know their diagnosis. 68.9% (95% CI, 65.5- 72.2) chose the doctor to tell them. Of these, 6.6% chose the specialist and 26.6%, thegeneral practitioner. If the person affected was a family member, 46.6% (95% CI, 42.9–50.2) would always tell the person; 38.6% (95% CI, 35–42.1), only if the person asked; and 9.6%, never (95% CI, 7.4–11.7). 49.3% (95% CI, 45.6–52.9) would prefer to die at home. The greatest fear for 44% (95% CI, 40.3–47.6) waspainConclusionsMost people want to be informed of their diagnosis. Neither an urban or rural environment nor having had family members with cancer affects their view. If the personaffected by cancer is a family member, very few people favour not telling him/her at all. Sufferers want the doctor to tell them the information, prefer to die at home and pain is what worries them mos
    corecore