Yvette Barbaza a la Costa Brava

El coneixement personal d’Yvette Barbaza, que freqüentava casa seva quan estudiava el paisatge i la seva gent, i anys després, porta l’autor a traçar la relació que la geògrafa va establir, al llarg de la seva vida, amb el litoral empordanès i la seva gent. La Costa Brava, just el moment en què començava la transformació, va ser observada per la geògrafa com a objecte d’estudi de la seva tesi doctoral. A Le paysage humain de la Costa Brava, 1966, presentava el passat i el present del litoral durant els anys cinquanta i seixanta i alertava del que podia passar si no s’actuava de manera preventiva: les formes humanes i l’espai físic litoral podien canviar. Vint-i-cinc anys després es mostrava decebuda per com s’havia transformat el paisatge que havia vist i estudiat.His personal relationship with Yvette Barbaza, who frequented his house during her research of the landscape and its people and afterwards, led the author to outline the geographer's lifelong relationship with the Empordà coast and its people. The Costa Brava, right at the beginning of its transformation, was the subject of the geographer's doctoral thesis. In Le paysage humain de la Costa Brava, 1966, she explained the coastline's past and present of the 1950s and 60s and alerted of what could happen if no preventive measures were taken: human conditions and the coast's physical space could change. Twenty-five years later, she was disappointed about how much the landscape she observed and studied had transformed

Situacions contraposades en l'acceptació social d'instal·lacions de tractament de residus especials a la comarca del Bages

L'article tracta de la percepció que pot haver-hi entre la població pel que fa a la localització de determinades infrastructures de gestió de residus industrials, i com en l'origen d'aquesta problematica hi ha tres variables fonamentals: el risc pera la salut humana i ambiental, per a la imatge dels territoris on es localitzen, i la sensació d'injusticia territorial. En el rerafons d'aquesta qüestió hi hauria dos aspectes a considerar: un, que el problema no esta en la decisió del per què i com d'aquestes instal·lacions sinó, més aviat, l'on; i dos, aquest tipus de situacions exemplifiquen l'existencia de dues formes de valoració del risc: la científica i una altra de racional o popular. El Bages - amb els darrers esdeveniments de l'abocador de Cardona i la planta de reciclatge del Pont de Vilomara -, creiem que ha esdevingut una clara mostra d'aquesta problematica

Desenvolupament d'un sistema d'informació geogràfica per a la lluita contra els incendis forestals. El Projecte SIGIF

L'objectiu del projecte és el desenvolupament d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) per a la lluita contra els incendis forestals, que permeti avaluar el risc d'ignició, simular el procés de propagació i planificar la distribució dels recursos d'extinció en relació, d'una banda, amb els potencials d'ignició i propagació i, d'altra banda, en relació amb la vulnerabilitat dels assentaments humans. L'elecció d'aquests tres objectius com a prioritaris respon a la identificació del que ha de ser el cos fonamental d'un SIG per a la lluita contra els incendis forestals, ja que el coneixement de les àrees més vulnerables als incendis, com també dels factors desencadenants i sostenidors -per mitja de l'avaluació del risc d'ignició i la modelització del procés de propagació del foc- constitueix el punt de partida necessari per a qualsevol anàlisi posterior, ja sigui orientada a optimitzar la distribució dels recursos d'extinció o bé destinada a avaluar mesures i polítiques de prevenció.El objetivo del projecto es el desarrollo de un sistema de información geogrhfica (SIG) para la lucha contra los incendios forestales, que permita evaluar el riesgo de ignición, simular el proceso de propagación, planificar la distribución de los recursos de extinción en relación, por una parte, con los potenciales de ignición y de propagación y, por otra parte, en relación con la vulnerabilidad de los asentamientos humanos. La elección de estos tres objetivos como prioritarios responde a la identificación de lo que debe ser el núcleo fundamental de un SIG para la lucha contra los incendios forestales, ya que el conocimiento de las áreas vulnerables a los incendios, asi como de los factores desencadenantes y de sostén -mediante la evaluación del riesgo de ignición y la modelización del proceso de propagación del fuego- constituye el punto de partida necesario para cualquier análisis posterior, ya sea orientado a optimizar la distribución de los recursos o bien destinado a evaluar medidas y políticas de prevención

Presentación. La cooperación transfronteriza europea en tiempos de refronterización

Presentació del volum 64/3: Espais fronterers i cooperació transfronterera a Europa.Presentation of the volume 64/3: Border spaces and cross-border cooperation in Europe.Presentación del volumen 64/3: Espacios fronterizos y cooperación transfronteriza en Europa.Présentation du volume 64/3: Espaces frontaliers et coopération transfrontalière en Europe

Incidence and molecular typing of Mycobacterium kansasii in a defined geographical area in Catalonia, Spain

A retrospective population-based study was conducted between January 1990 and December 1998 to investigate the incidence of Mycobacterium kansasii disease and the heterogeneity of the isolates in a well-defined geographical area in Catalonia, Spain. A total of 136 patients were identified. Overall incidence and incidence in AIDS patients was 1. 5 (95% CI 1.2-1.8) and 1089.6 (95% CI 689-1330) cases/100 000 persons per year respectively, which is comparable to that reported from most of other geographical areas. Surprisingly, although 7 subtypes of M. kansasii have been consistently reported, in the present study 91 of the 93 isolates (97.8%) tested for genotype were subtype I, regardless of HIV status of the patients. In conclusion, the high rate of infection observed in the AIDS population contributes significantly to the burden of the M. kansasii disease in our area. M. kansasii disease in our geographical area was almost exclusively caused by subtype I regardless of HIV status

Análisis de los proyectos y actores transfronterizos España-Francia en el período 2007-2013

La investigación, como objetivo general, se enmarca en el estudio de las dinámicas de desarrollo económico y territorial de los espacios transfronterizos a lo largo de la frontera entre Francia y España. En concreto, se estudian las características de los proyectos de cooperación transfronteriza INTERREG IV-A en el período 2007-2013, como ejemplo y muestra de las dinámicas producidas entre los actores y los proyectos de desarrollo entre ambos lados de la frontera. Para tal efecto, se ha construido un sistema de bases de datos para volcar la variada información de los proyectos y se ha elaborado posteriormente para extraer información cuantitativa y cartográfica de síntesis, utilizando las capacidades de los sistemas de análisis geográfico.This research is part of the study of the economic and territorial developments that take place in the border areas between France and Spain. Specifically, we study the characteristics of cross-border cooperation projects INTERREG IV-A developed during the 2007-2013 period. These projects are taken as examples of the dynamics produced by stakeholders and development projects between the two sides of the border. To meet this objective, a database system has been designed to dump the information of the projects. The information is further processed in order to extract quantitative results and cartographic images, using the capabilities of geographic information systems

Influence of land use changes on submarine groundwater discharge

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Altres ajuts: Universitat Autònoma de Barcelona for awarding a research scholarship (PIF-UAB 2017) to M Rufí-SalísThe 20th century has been characterized by an exponential population growth, with a high density in coastal zones. The aim of this work is to study the impact of land use changes on the hydrological cycle, and possible consequences in marine environment. The study has focused on the relationship between coastal urbanisation and submarine groundwater discharge (SGD) that may cause an alteration in the biogeochemical cycles of marine ecosystems. An analysis of land use changes, historical salinities and nutrients data in the Maresme (Barcelona) coastal zone have revealed that the percentage of urban and forest zone land use has increased since 1990, corresponding to a decrease of nutrients in coastal waters through SGD. These impacts may cause changes in coastal biogeochemical cycles, like the decrease in chlorophyll concentrations. Results denote the correlation between land use, coastal aquifer dynamics and the effects of SGD in coastal environments

Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana : 13 propostes i 55 projectes

Màster Oficial en Estudis Territorials i de la Població. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, Programa troncal 2013-2014, Gener 2014Coordinació projecte Troncal: Oriol Nel·lo ColomMòduls docents: Ordenació, Planejament i Gestió del Territori: Oriol Nel·lo Colom, Rufí Cerdán Heredia -- Temes Avançats: Enric Mendizàbal Riera, Albert Pèlachs Mañosa -- Sistemes d'Informació Geogràfica, Planejament i Paisatge: Anna Badia Perpinyà, Albert Pèlachs Mañosa -- Ciutat i Espais Metropolitans: Àngel Cebollada Frontera, Carles Donat MuñozCoordinació continguts: Esteve Dot JutglaConferenciants: Vicent Maria Rosselló Verger, Juli Esteban Noguera, Ricard Pié Ninot, Xavier Campillo Besses, Pere Sala Martí, Joan Nogué FontConferenciants de Mallorca: Miquel Grimalt (Director del Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears), Onofre Rullan (Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears), Jaume Mateu (Departament de Ciències de la Terra,Universitat de les Illes Balears), Maria Lluïsa Dubon (geògrafa), Bartomeu Deyà (Director gerent del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial), Miquel Rayó (escriptor), Sebastià Torrens (fotògraf), Joan Sastre (escriptor), Vicenç Sastre (escriptor)Redactors: Grup1: Sara González Pérez, Antón Magarolas Navarro, Ilaria Sanna -- Grup2: Giulia Garolla, Alberto Innocenti, Javier Martín Úceda, Dalila Serusi -- Grup 3: Francesco Finotto, Maria Lidmäe, Sara Serilli, María Torres Bagur -- Grup 4: Giulia Battiston, Sergi Del Olmo Parisi, Elena Vettoretti, Rafael Vicente Salar -- Grup 5: Roberta Fadda, Daniela Pinna, Gloria Veloz, Francesc Vila Palà -- Grup 6: Fernanda Avellaneda Viteri, Giulia Cubadda, Xavier Delclòs Alió, Francesco Luigi FerrariEl Màster d'Estudis Territorials i de la Població és un programa de postgrau del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona que té per objectiu la formació de professionals en el camp de la demografia, el planejament i l'ordenació del territori. En el seu itinerari d'Estudis Territorials, el programa ofereix una orientació essencialment aplicada, de tal manera que inclou un exercici troncal en el que els participants elaboren, en equip, amb finalitats didàctiques i sota la direcció dels docents, un document de planejament que compta amb tots els elements d'una proposta professional de planejament. Enguany, el tema escollit per a l'exercici troncal ha estat el reconeixement territorial i la redacció d'una proposta per a la gestió del paisatge de la Serra de Tramuntana de Mallorca. El document que teniu a les mans és el resultat de l'exercici, en el qual 23 alumnes, procedents de 4 països diversos, dividits en 6 equips, i sota la direcció de 10 professors, han redactat efectivament unes Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana. El document resultant, conté, tal com s'ha indicat, tots els elements propis d'un document d'ordenació del territori: Memòria, Valoració, Diagnosi, Objectius, Propostes i Projectes. D'acord amb les característiques del programa, l'exercici s'ha realitzat a partir d'una voluntat d'integració dels continguts, transversalitat de les propostes, contextualització dels ensenyaments teòrics i un mètode aplicat, en el que han tingut un paper central el treball de camp i el treball en grup. Per això, s'han integrat els quatre mòduls que configuren el primer semestre del Màster en un sol programa i calendari d'ensenyaments i activitats, d'acord amb allò que figura en el Quadern Troncal que podreu trobar al final d'aquest volum

Palaeogenomics of Upper Palaeolithic to Neolithic European hunter-gatherers

Modern humans have populated Europe for more than 45,000 years. Our knowledge of the genetic relatedness and structure of ancient hunter-gatherers is however limited, owing to the scarceness and poor molecular preservation of human remains from that period. Here we analyse 356 ancient hunter-gatherer genomes, including new genomic data for 116 individuals from 14 countries in western and central Eurasia, spanning between 35,000 and 5,000 years ago. We identify a genetic ancestry profile in individuals associated with Upper Palaeolithic Gravettian assemblages from western Europe that is distinct from contemporaneous groups related to this archaeological culture in central and southern Europe, but resembles that of preceding individuals associated with the Aurignacian culture. This ancestry profile survived during the Last Glacial Maximum (25,000 to 19,000 years ago) in human populations from southwestern Europe associated with the Solutrean culture, and with the following Magdalenian culture that re-expanded northeastward after the Last Glacial Maximum. Conversely, we reveal a genetic turnover in southern Europe suggesting a local replacement of human groups around the time of the Last Glacial Maximum, accompanied by a north-to-south dispersal of populations associated with the Epigravettian culture. From at least 14,000 years ago, an ancestry related to this culture spread from the south across the rest of Europe, largely replacing the Magdalenian-associated gene pool. After a period of limited admixture that spanned the beginning of the Mesolithic, we find genetic interactions between western and eastern European hunter-gatherers, who were also characterized by marked differences in phenotypically relevant variants.Open access funding provided by Max Planck Society. This project has received funding by the European Research Council under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreements no. 803147-RESOLUTION (to S.T.), no. 771234-PALEoRIDER (to W.H.), no. 864358 (to K.M.), no. 724703 and no. 101019659 (to K.H.). K.H. is also supported by the Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG FOR 2237). E.A. has received funding from the Van de Kamp fonds. PACEA co-authors of this research benefited from the scientific framework of the University of Bordeaux’s IdEx Investments for the Future programme/GPR Human Past. A.G.-O. is supported by a Ramón y Cajal fellowship (RYC-2017-22558). L. Sineo, M.L. and D.C. have received funding from the Italian Ministry of University and Research (MUR) PRIN 2017 grants 20177PJ9XF and 20174BTC4R_002. H. Rougier received support from the College of Social and Behavioral Sciences of CSUN and the CSUN Competition for RSCA Awards. C.L.S. and T. Saupe received support from the European Union through the European Regional Development Fund (project no. 2014-2020.4.01.16-0030) and C.L.S. received support from the Estonian Research Council grant PUT (PRG243). S. Shnaider received support from the Russian Science Foundation (no. 19-78-10053).Peer reviewe