Evidence for a Warm Last Glacial Maximum in the Nordic Seas or an example of shortcomings in UK37' and UK37 to estimate low sea surface temperature?

The occurrence of ice-free conditions in the Nordic seas during the Last Glacial Maximum has been demonstrated using microfossil and biomarker approaches. An accurate picture of the prevailing oceanographic conditions may be more difficult to ascertain. Thus, uncertainties for most proxies increase at the cold extreme of temperature calibrations and glacial sediments contain small amounts of microfossils and biomarkers. Here we discuss sea surface temperature estimates derived from alkenone indices for the Last Glacial Maximum in the Nordic seas that provide a surprising scenario, where surface temperatures were warmer than at present. We conclude that the UK37' and UK37 estimates may not be interpreted in terms of sea surface temperature as several factors may have conspired to bias the molecular signal. However, using an alternative index based on the abundance of the C37∶4 alkenone, we estimate a maximum temperature of 6°C

Interhemispheric appraisal of the value of alkenone indices as temperature and salinity proxies in high-latitude locations

Alkenone sediment data from the Nordic seas and North Atlantic are compared to those from Sikes et al.[1997] for the Southern Ocean to evaluate further UK37 and UK37' as proxies to estimate cold temperatures (<10°C) and the effect of salinity and temperature in the relative abundance of 37∶4 to the total abundance of C37 alkenones (37∶4%). UK37 and UK37' are found to be equally viable as proxies, but there are significant regional differences in their cold temperature dependence. The measurement of 37∶4% in cores from the North Atlantic region can be used to identify situations when UK37' is not a reliable paleothermometer. Variations in salinity are probably responsible for changes in the sedimentary record of 37∶4%, and a preliminary calibration has been obtained for 37:4%=f(salinity). This new relationship should be further confirmed through field or laboratory experiments, but it paves the way to derive a molecular proxy to reconstruct paleosalinity in surface waters

Els oceans subpolars, claus en el control del clima dels tròpics

Un equip internacional de científics, liderat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, ha publicat a Science els primers registres de l'evolució de les temperatures de la superfície del mar al Pacífic Nord i a l'Atlàntic Sud des del Pliocè -fa 3,65 milions d'anys- fins l'actualitat. Les dades obtingudes en la reconstrucció indiquen que les zones més properes als pols d'ambdós oceans han jugat un paper fonamental en l'evolució del clima als tròpics.Un equipo internacional de científicos, liderado por investigadores del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) de la UAB, ha publicado en Science los primeros registros de la evolución de las temperaturas de la superficie del mar en el Pacífico Norte y el Atlántico Sur desde el Plioceno -hace 3,65 millones de años- hasta la actualidad. Los datos obtenidos en la reconstrucción indican que las zonas más próximas a los polos de ambos océanos han jugado un papel fundamental en la evolución del clima en los trópicos.An international team of researchers, led by members of the UAB Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), published in Science the first registers of the evolution of Northern Pacific and Southern Atlantic sea- surface temperatures, dating from the Pliocene Era -some 3.65 million years ago- to the present. Data obtained in the reconstruction indicate that the regions closer to the poles of both oceans have played a fundamental role in climate evolution in the tropics

La pols dipositada a l'oceà Antàrtic, clau per al clima des de fa més d'un milió d'anys

Un equip de científics liderat per investigadors de la UAB i de l'Institut Federal de Tecnologia de Suïssa (ETH Zürich) ha quantificat per primera vegada els fluxos de pols i ferro dipositats en l'oceà Antàrtic durant els últims 4 milions d'anys. El treball, publicat a Nature, palesa l'estreta relació entre les màximes aportacions de pols a aquest oceà i els canvis climàtics que van donar lloc a les glaciacions més intenses del Plistocè -fa 1.25 milions d'anys-. Les dades ratifiquen el paper del ferro en l'augment del fitoplàncton durant els períodes glacials, tot accentuant la funció d'aquest oceà com a embornal de CO2.Un equipo de científicos liderado por investigadores de la UAB y del Instituto Federal de Tecnología de Suiza (ETH Zürich) ha cuantificado por primera vez los flujos de polvo y hierro depositados en el océano Antártico durante los últimos 4 millones de años. El trabajo, publicado en Nature, evidencia la estrecha relación entre los máximos aportes de polvo a este océano y los cambios climáticos que dieron lugar a las glaciaciones más intensas que se produjeron durante el Pleistoceno - hace 1.25 millones de años-. Los datos ratifican el papel del hierro en el aumento del fitoplancton durante los periodos glaciales, acentuando la función de este océano como sumidero de CO2.A group of scientists led by researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) and the Swiss Federal Institute of Technology (ETH Zürich) has quantified dust and iron fluxes deposited in the Antarctic Ocean during the past 4 million years. The research study published in Nature evidences the close relation between the maximum contributions of dust to this ocean and climate changes occurring in the most intense glaciation periods of the Pleistocene period, some 1.25 million years ago. Data confirms the role of iron in the increase in phytoplankton levels during glacial periods, intensifying the function of this ocean as a CO2 sink

MARGO, nova eina per millorar els models climàtics

Un equip internacional d'investigadors, en què ha participat com a membre del grup de direcció Antoni Rosell, investigador ICREA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Departament de Geografia, acaba d'elaborar MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface), una nova reconstrucció quantitativa de la temperatura de la superfície dels oceans durant l'Últim Màxim Glacial. El projecte MARGO servirà de base per reproduir amb més precisió elUn equipo internacional de investigadores, en que ha participado como miembro del grupo de dirección Antoni Rosell, investigador ICREA del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universitat Autònoma de Barcelona i profesor del Departamento de Geografía, acaba de elaborar MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface), una nueva reconstrucción cuantitativa de la temperatura de la superficie de los océanos durante el Último Máximo Glacial. MARGOaporta datos más exhaustivos que los existentes hasta ahora y que servirán de base para reproducir con más precisión el clima de este periodo y hacer prospecciones sobre la evolución climática del futuro.An international team of researchers, including Antoni Rosell, ICREA researcher at the Institute of Environmental Science and Technology (ICTA) and professor of the Department of Geography, Universitat Autònoma de Barcelona, who participated as a member of the direction team, has created MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface), a new quantitative reconstruction of the sea surface temperature during the Last Glacial Maximum. Project MARGO is the first step towards creating more precise reconstructions of the LGM period and predictions of climate change in the future

Appraisal of sedimentary alkenones for the quantitative 4 reconstruction of phytoplankton biomass

Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MMarine primary productivity is the driving factor in the global marine carbon cycle. Its 31 reconstruction in past climates relies on biogeochemical proxies that are not considered to 32 provide an unequivocal signal. These are often based on the water column flux of biogenic 33 components to sediments (organic carbon, biogenic opal, biomarkers), although other factors 34 than productivity are posited to control the sedimentary contents of the components, and their flux 35 is related to the fraction of export production buried in sediments. Moreover, most flux proxies 36 have not been globally appraised. Here we assess for the first time a proxy to quantify past 37 phytoplankton biomass by correlating the concentration of C37 alkenones in a global suite of 38 core-top sediments with sea-surface chlorophyll-a (SSchla) estimates over the last 20 years. 39 SSchla is the central metric to calculate phytoplankton biomass and is directly related to primary 40 productivity. We show that the global spatial distribution of sedimentary alkenones is primarily 41 correlated to SSchla rather than diagenetic factors such as the oxygen concentration in bottom 42 waters, which challenges previous assumptions on the role of preservation on driving 43 concentrations of sedimentary organic compounds. Moreover, our results suggest that the rate of 44 global carbon export to sediments is not regionally constrained, and that alkenones producers 45 play a dominant role in the global export of carbon buried in the sea-floor. This study shows the 46 potential of using sedimentary alkenones to estimate past phytoplankton biomass, which in turn 47 can be used to infer past primary productivity (PP) in the global ocean

Reconstruint les temperatures del passat

L'anàlisi dels arqueobacteris, els organismes més antics que es coneixen al nostre planeta, ens poden aportar moltes dades sobre les temperatures dels mars i dels llacs fa milers d'anys i ajduar a reconstruir la historia climàtica de la Terra. Investigadors de l'ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) han millorat el mètode existent fins ara per analitzar-los i han aconseguit reduir el temps d'anàlisi per mostra d'1 hora a 8 minuts.El análisis de las arqueobacterias, los organismos más antiguos que se conocen en nuestro planeta, aporta muchos datos sobre las temperaturas de mares y lagos de hace miles de años y ayuda a los científicos a reconstruir la historia climática de la Tierra. Investigadores del ICTA (Insituto de Ciencia y Tecnologia Ambientales) han mejorado el método existente hasta ahora para analizarlos y han conseguido reducir el tiempo de análisis por muestra de 1 hora a 8 minutos.The analysis of archeobacteria, the oldest organisms in our planet, can contribute to discovering the temperatures seas and lakes had thousands of years ago and reconstructing the Earth's climate history. ICTA researchers have improved the existing method for analyzing them, by reducing the time of analysis by sample from 1 hour to 8 minutes

Restes de vida en un cràter de fa 1 milió d'anys

A la superfície de la terra resten escrits els capítols de la nostra història. A vegades, de forma molt evident. Aquest és el cas dels cràters d'impacte, depressions del terreny que deixa un meteorit al seu pas per la superfície d'un cos sòlid. Lluny de només ser quelcom meravellós de la natura, les conseqüències biològiques i climàtiques de l'arribada d'aquests cossos extraterrestres s'han d'estudiar. I Bosumtwi també. Fa 1,07 milions d'anys un meteorit va impactar a terres africanes (Ghana) i va deixar com a testimoni a aquest cràter. Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA), en col·laboració amb altres centres de recerca, analitzen la presència de restes de vida. Concretament, d'arquees, els microorganismes unicel·lulars més antics que coneixem. L'estudi s'ha centrat en els lípids presents a la membrana del microorganisme, donat que poden donar informació climàtica del passat i explicar la seva presència en roques enterrades al llac del cràter. Les hipòtesis resulten molt interessants.En la superficie de la tierra quedan escritos los capítulos de nuestra historia. A veces, de forma muy evidente. Este es el caso de los cráteres de impacto, depresiones del terreno que deja un meteorito a su paso por la superficie de un cuerpo sólido. Lejos de tan sólo ser algo maravilloso de la naturaleza, las consecuencias biológicas y climáticas de la llegada de estos cuerpos extraterrestres han de ser estudiados. Y Bosumtwi también. Hace 1,07 millones de años un meteorito impactó en tierras africanas (Ghana) y dejó como testigo a este cráter. Investigadores del Institut de Ciància i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA), en colaboración con otros centros de investigación, analizan la presencia de restos de vida. Concretamente, de arqueas, los microorganismos unicelulares más antiguos que conocemos. El estudio se ha centrado en los lípidos presentes en la membrana del microorganismo, ya que pueden dar información climática del pasado y explicar su presencia en rocas enterradas en el lago del cráter. Las hipótesis resultan muy interesantes.The chapters of our history are written on the surface of the Earth. Sometimes in a very visible manner. This is the case of impact craters, a depression resulting from the impact of a meteorite with the surface of a solid object. Far from being a simple marvel of nature, there is a need to study the biological and climatic consequences caused by the arrival of these objects from outer space. This is the case of Lake Bosumtwi. Some 1.07 million years ago a meteorite hit African soil - in Ghana - and as a result a crater was formed. Researchers at the Institute of Environmental Sciences and Technologies (ICTA) at Universitat Autònoma de Barcelona, in collaboration with other research centres, have analysed the existence of these signs of life. Special interest was put into the research of archaea, the oldest single cell microorganisms known to man. The research focuses on the lipids present in the membrane of the microorganism, since they offer information on the climatic conditions of the past, and explains why these microorganisms can be found on the rocks at the bottom of the crater lake