Posthumanism and the Creation of Racialised, Queer Identities and Sexualities: An analysis of Steven Universe

El artículo analiza cómo la serie de animación Steven Universe refuerza y desafía concepciones actuales sobre racialización, género y cuerpo capacitado. Usando teorías feministas, poshumanistas, queer, sobre diversidad funcional y raza, estos conceptos son considerados tecnologías cuyos componentes pueden ser estudiados, deconstruidos y reconstruidos por el objeto técnico que es el dibujo animado, una herramienta cuyo significado es coestablecido por el público. Utilizando este marco conceptual para analizar la narrativa de la serie y para crear encuestas orientadas a entender cómo las nociones del público sobre género y raza pueden influir en la narrativa de la serie, el artículo concluye que Steven Universe crea un relato queer que pretende desmantelar nociones contemporáneas sobre género, raza y diversidad funcional. Sin embargo, al utilizar los componentes que forman estas tecnologías, la serie puede reproducir representaciones estereotípicas si no tiene en cuenta los imaginarios adscritos a ellos.This article analyses how the cartoon show Steven Universe both underpins and defies normative understandings of race, gender and able-bodiedness. By referencing theories from feminist, posthumanist, queer, critical race thinking and crip studies, these concepts are considered technologies whose components can be examined, disassembled and reassembled by the technical object that is the cartoon, which is considered a tool whose meaning is co-established by the audience. By using this conceptual framework to analyse the show’s narrative, as well as to create several surveys that seek to comprehend how people’s notions of gender and race may influence the narrative of the show, the article concludes that Steven Universe creates a queer narrative aimed at dismantling contemporary notions of gender, race and able-bodiedness. However, because the show relies on the components that form these technologies to trouble them, it may fall on stereotypical representations if it overlooks the imaginaries embedded on them

Rodó-de-Zárate, Maria; Jorba Grau, Marta; Foradada Villar, Mireia i Batlle Manonelles, Ares (eds.) (2017). Terra de ningú: Perspectives feministes sobre la independència

Obra ressenyada: Maria RODÓ-DE-ZÁRATE, Marta JORBA GRAU; Mireia FORADADA VILLAR, Ares BATLLE MANONELLES (eds.), Terra de ningú: Perspectives feministes sobre la independència. Barcelona: Pol·len Edicions, 2017

Reseña/Review (Sampedro, Víctor (Coord.)), “Comunicación política digital en España. Del «pásalo» a Podemos y de Podemos a Vox”, Barcelona, UOCPress, ISBN: 9788491807681, 242 págs., 2021)

Reseña/Review (Sampedro, Víctor (Coord.)), “Comunicación política digital en España. Del «pásalo» a Podemos y de Podemos a Vox”, Barcelona, UOCPress, ISBN: 9788491807681, 242 págs., 2021)Reseña/Review (Sampedro, Víctor (Coord.)), “Comunicación política digital en España. Del «pásalo» a Podemos y de Podemos a Vox”, Barcelona, UOCPress, ISBN: 9788491807681, 242 págs., 2021)Reseña/Review (Sampedro, Víctor (Coord.)), “Comunicación política digital en España. Del «pásalo» a Podemos y de Podemos a Vox”, Barcelona, UOCPress, ISBN: 9788491807681, 242 págs., 2021

Anàlisi de l'accessibilitat al Campus de la Mobilitat Sostenible de Martorell FPCAT-UPC

En aquesta memòria es presenta la documentació teòrica relacionada amb l’estudi de solucions per a la millora d’accessibilitat del Campus de Mobilitat Sostenible FPCAT-UPC a Martorell. Per assolir aquest objectiu s’ha realitzat un estudi de la demanda d’estudiants del sector automo- bilístic i una anàlisi dels municipis més demandats. S’han analitzat les àrees d’influència dels diferents transports per determinar l’abastament possible des de l’escola de formació. Durant el desenvolupament del treball, s’analitzen diferents sistemes de transport disponibles i les seves limitacions. I es proposen alternatives estudiant-ne la viabilitat social, econòmica i ambiental. Els resultats obtinguts són comparats per determinar quina és la millor opció plan- tejada. Les conclusions extretes poden ser utilitzades per a prendre decisions i realitzar futurs estudis en l’àmbitEn esta memoria se presenta la documentación teórica relacionada con el estudio de soluciones para la mejora de accesibilidad del Campus de Movilidad Sostenible FPCAT-UPC en Martorell. Para lograr este objetivo se ha realizado un estudio de la demanda de estudiantes del sector automovilístico y un análisis de los municipios más demandados. Se han analizado las áreas de influencia de los diferentes transportes para determinar el abasto posible desde la escuela de formación. Durante el desarrollo del trabajo, se analizan diferentes sistemas de transporte disponibles y sus limitaciones. Y se proponen alternativas estudiando su viabilidad social, económica y ambiental. Los resultados obtenidos son comparados para determinar cuál es la mejor opción planteada. Las conclusiones extraídas pueden ser utilizadas para tomar decisiones y realizar futuros estudios en el ámbitoThis paper presents the theoretical documentation related to the study of solutions to improve the accessibility of the Sustainable Mobility Campus FPCAT-UPC in Martorell. To achieve this goal, a study of the demand for students in the automotive sector and an analysis of the mu- nicipalities most in demand has been carried out. The areas of influence of the different types of transport have been analysed in order to determine the possible supply from the training school. During the course of the work, different transport systems available and their limitations are analysed. Alternatives are proposed by studying their social, economic and environmental via- bility. The results obtained are compared to determine which is the best option proposed. The conclusions drawn can be used to make decisions and carry out future studies in the fiel

Uso de localizadores para personas mayores

3rd International Conference on the Elderly and New Technologies. III Jornadas Internacionales de Mayores y Nuevas Tecnologías.Descriptive cross-sectional study which uses self-administered surveys to evaluate the data from three independent samples: professionals, relatives of users of the tracking device and relatives of users who do no use it. Methods: specific survey for 30 professionals. For 7 relatives of users who make use of the device: Quebec survey (QUEST 2.0), Zarit scale and caregiver strain index. For 7 relatives of users who do not make use of the device: Zarit Scale and caregiver strain index. Results: 20% of the professionals are aware of the existence of some kind of gps device, only 13.3% can specify the sort of gps. The benefits with the highest score in the Liker scale from 0 to 5 are the tranquillity of the family (4.60), followed by the need of information (4.46), and the item with the lowest score is the tranquillity of the user (3.79). Among those patients carrying a tracking device, 85.71% are men, whereas this percentage turns to a 71,43% among those who do not carry a tracking device. The burden degree of caregivers is an average of 77.86% in those who do not use a tracking device, whereas it goes down to 66.58% in those who do. Caregivers using the tracking device get a 57.1% of greater burden, and a 14.3% of minimum burden. Caregivers who do not use the tracking device get a 100% of greater burden. In the strain index test the results show that a 92.9% of caregivers reach high levels of burden, whereas for 7.1% there was no strain at all. 84.6% of caregivers are women. Conclusions: professionals do not know the tracking device, and the burden of caregivers decreases when they use it. The use of the tracking device should be discussed in an ethical debate by professionals of all areas and relatives of patients.Estudio descriptivo transversal que evalúa, mediante encuestas autoadministrada, los datos procedentes de tres muestras independientes: profesionales, familiares de usuarios que utilizan el dispositivo de localización y familiares de usuarios que no lo utilizan. Métodos: encuesta especifica para 30 profesionales. Para 7 familiares de usuarios que utilizan el dispositivo: encuesta Quebec (QUEST 2.0), escala Zarit y el índice de esfuerzo del cuidador. Para 7 familiares que no utilizan el dispositivo: la escala Zarit y el Índice de esfuerzo del cuidador. Resultados: el 20 % de los profesionales admite conocer algún dispositivo gps, tan solo un 13,3 % saben especificar el tipo de gps. Los beneficios mejor puntuados en la escala Liker 0 a 5 son tranquilidad de la familia (4,60), seguido de la necesidad de información (4,46), y el ítem menos valorado la tranquilidad del usuario (3,79). Los pacientes que llevan localizador, los hombres representan un 85,71 % y en los que no llevan localizador representan un 71,43 %. El grado de sobrecarga que tienen los cuidadores obtiene una media de 77,86 % para los que no utilizan el localizador, frente a un 66,58 % para los que sí utilizan el localizador. Los cuidadores que utilizan el dispositivo obtienen un 57,1 % de sobrecarga intensa, un 14,3% sobrecarga leve. Los cuidadores que no utilizan el localizador obtienen un 100 % de sobrecarga intensa. En los resultados del test de índice de esfuerzo, el 92,9 % de los cuidadores tienen puntuaciones elevadas de esfuerzo, frente al 7,1 % que no presentan esfuerzo. De los cuidadores, el 84,6 % son mujeres. Conclusiones: los profesionales no conocen el dispositivo y la sobrecarga en los cuidadores disminuye con el uso del localizador. Debería plantearse un debate ético entre los diferentes colectivos de profesionales y familiares sobre su uso

Limitacions de la política de l’OCDE per al foment de vocacions STEM entre les noies

La recerca analitza les limitacions de l’adopció d’un enfocament capitalista en les polítiques de foment de les vocacions STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, en anglès) entre les alumnes, fetes a l’informe The ABC of Gender Equality in Education, publicat el 2015 per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L’estudi es realitza utilitzant teories sobre la transversalització de gènere a l’educació. La primera és la contraposició entre la concepció de l’educació de les nenes com una contribució a la comunitat o bé com un afer de drets humans. La segona considera que l’educació és un procés que dura al llarg de la vida, i que transcendeix l’educació formal. La tercera fa referència a les tensions entre els conceptes d’escolarització per a la subordinació de les dones i d’educació per a l’apoderament. Finalment, s’empra la perspectiva del dret ‘a’ l’educació, els drets ‘dins’ l’educació i els drets ‘mitjançant’ l’educació. La investigació conclou que la visió de la igualtat de gènere a l’educació com a eina de creixement econòmic limita el potencial transformador de les polítiques proposades per l’OCDE. Primer, perquè no qüestiona la divisió de gènere en el món laboral, que atorga menys valor social i econòmic als treballs feminitzats. Segon, perquè no té en compte els estereotips de gènere que influeixen en la tria d’activitats en l’educació informal. Tercer, perquè tan sols es preocupa per estimular vocacions i habilitats individuals, i no pas per tractar altres facetes que poden afectar la trajectòria professional de les dones amb una carrera STEM. Finalment, perquè no té en compte els coneixements generats pels feminismes, que no només impliquen el reclutament de més noies en les carreres STEM, sinó el desenvolupament d’aquestes disciplines amb perspectiva de gèner

Intervencionisme obstètric i altres factors associats a la satisfacció materna en el part

Knowing maternal satisfaction linked to interventionism is essential to improve care processes. The aim of this research is to analyze women satisfaction according to the sociodemographic variables, clinical variables related to childbirth assistance and interventionism, in order to identify those predictors. A descriptive and cross-sectional study was carried out with the participation of 301 women assisted in an obstetric unit in Girona. It was concluded that the women assisted by midwives, with a lobour at term, started spontaneously and without administration of oxytocin showed greater satisfaction, personal capacity, participation and security. Instrumental delivery, inductions of labour, and admissions at the neonatal unit were identified as barriers to maternal satisfaction, as well as low participation, low perception of safety and personal capability, manifesting that interventionism is also a barrier to maternal satisfactionConèixer la satisfacció materna lligada a l’intervencionisme és essencial per millorar els processos assistencials. L’objectiu de la investigació és analitzar la satisfacció de les dones segons les variables sociodemogràfiques, les variables clíniques relacionades amb l’assistència i l’intervencionisme al part, i identificar els factors predictors d’aquesta satisfacció. Es va realitzar un estudi descriptiu i transversal on van participar 301 dones ateses a una unitat obstètrica de Girona. Es va concloure que les dones ateses per la llevadora, en un part a terme, d’inici espontani i sense administració d’oxitocina manifesten major satisfacció, capacitat personal, participació i seguretat. Es va identificar com a barreres de la satisfacció materna, la manca de participació, la baixa sensació de seguretat i capacitat personal, els parts distòcics, induïts i amb ingrés del nadó a la unitat de nounats, posant de manifest que l’intervencionisme també és una barrera per la satisfacció maternPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu

Rodó-de-Zárate, Maria; Jorba Grau, Marta; Foradada Villar, Mireia i Batlle Manonelles, Ares (eds.) (2017). Terra de ningú: Perspectives feministes sobre la independència

Obra ressenyada: Maria RODÓ-DE-ZÁRATE, Marta JORBA GRAU; Mireia FORADADA VILLAR, Ares BATLLE MANONELLES (eds.), Terra de ningú: Perspectives feministes sobre la independència. Barcelona: Pol·len Edicions, 2017