Roqueta, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NoTícIEs sENsE 
sExIsmE
Set consells pràctics per informar amb perspectiva de gènere
Text Marta roquEta
Un grup de dones reivindicant els seus drets en una manifestació a Madrid l'any 2015 durant el Dia Internacional de la Dona. Foto: Adolfo Luján
 Re portatge  
Capçalera 21
En les notícies hi ha un munt de prejudicis, 
estereotips i mecàniques de treball que acaben 
afectant, negativament, la visió que la societat té 
de les dones. Encara hi ha, doncs, molt sexisme als 
mitjans de comunicació i, per tant, molta feina a 
fer. Basats en el contingut d’un taller virtual sobre 
periodisme amb perspectiva de gènere creat per 
Oxfam Intermón i La Marea, aquest article ofereix 
una sèrie de consells amb l’objectiu d’aprendre 
noves tècniques que permetin informar des d’una 
perspectiva no sexista.
La violència contra les dones és la 
conseqüència més brutal d’un sistema 
social que les discrimina i les considera 
inferiors als homes. El periodisme, per la 
seva capacitat d’analitzar amb visió crítica 
l’actualitat i de visibilitzar realitats amaga-
des, és fonamental per lluitar-hi. Expertes 
en comunicació i gènere ens expliquen 
com fer-ho.
coM eLs afecta, a eLLes?
Magda Bandera, directora de La Marea, 
recomana buscar dades desagregades per 
sexe sobre la matèria que tractem. Sovint, 
la realitat canviarà en funció del gènere 
de la persona afectada. “És el cas de les 
pensions mínimes, molt més baixes per 
a les dones, un fet que els condiciona la 
vida”, apunta.
En l’àmbit laboral, pararem atenció a 
qüestions com el “sostre de vidre”–les li-
mitacions que impedeixen les dones d’ac-
cedir als càrrecs de més responsabilitat–, 
o a les causes i conseqüències de la bretxa 
salarial. També visibilitzarem les dones 
que treballen en sectors masculinitzats. 
Lucía Mbomío, reportera a Aquí la tierra 
de TVE, que tracta sobre les feines del 
camp, explica que sempre intenta buscar 
dones per a les seves peces. Un dels seus 
trucs és trobar associacions de dones del 
sector i, a partir d’aquí, pensar en els temes 
i perfils a tractar.
ateNts a La diVersitat
Evitarem parlar de “la dona” en singular 
i parlarem de “les dones”. Ser una dona 
trans, racialitzada o amb una discapacitat 
pot comportar situacions de vulnerabilitat 
afegides. Quan ho expliquem, és impor-
tant presentar-les com a agents de canvi, i 
no com a meres víctimes d’aquestes situa-
cions. També hem de 
normalitzar la pre-
sència d’aquestes do-
nes, emprant-les com 
a fonts en notícies 
que no les afecten 
específicament. Tal 
com conclou Lucía Mbomío, “preguntar 
a les persones racialitzades només sobre 
racisme és racisme”.
Cada una d’aquestes categories implica, a 
més, els seus propis estereotips. Mbomío 
explica que, per exemple, les dones negres 
solen representar-se en la ficció com a 
sexis, desenvolupant feines de cura o com 
a persones que necessiten papers, una 
realitat que difereix de la de moltes dones 
afroeuropees. En el cas de les persones 
trans, evitarem relats que les descriguin 
com a “persones atrapades en un cos 
equivocat” i sempre les esmentarem amb 
el gènere i el nom amb què s’identifiquin.
eVitar estereotiPs
Els estereotips associats a les dones més 
freqüents als mitjans són el de la superwo-
man, el de cuidadora i el de dona passiva. 
Magda Bandera posa com a exemple 
moltes descripcions d’Angela Merkel: “O 
se la presenta com la supermama o com 
l’ambiciosa”. Per desactivar estereotips, 
recomana aplicar la regla de la inversió, és 
a dir, imaginar-nos que estem escrivint 
sobre un home: “Si canviem Hillary Clin-
ton per Bill, la descripció ens xocaria?”. 
Així, ens podem plantejar si a les dones 
les tractem de tu i als homes de vostè, o si 
a ells els citem pel nom i cognom i a elles 
només pel nom. També si tenim tendència 
a infantilitzar-les. Sol passar en la infor-
mació esportiva, on es presenta un equip 
femení com “les noies”, mentre que els 
esportistes homes són “els homes”.
Un altre dels estereotips més comuns és el 
de la dona excepcional, present en articles 
sobre “grans científiques” o “la primera 
dona a dirigir alguna cosa”. Bandera 
suggereix que, en lloc de dedicar peces 
específiques a dones professionals, s’in-
Una manera per desactivar estereotips  
és imaginar-nos que estem escrivint sobre 
un home. La descripció ens xocaria?
 Re portatge  
Capçalera22
un taLLer pensat per esborrar   
eL sexisme deLs mitjans
Oxfam Intermón i La Marea han creat un taller virtual sobre periodisme amb pers-
pectiva de gènere, disponible al web www.informarsobreviolenciamachista.com. El 
taller, gratuït, és obert a tothom que vulgui aprendre noves tècniques per informar 
des d’una perspectiva no sexista i accedir a recursos audiovisuals i bibliogràfics 
per ampliar els coneixements sobre la matèria. El taller està dividit en cinc blocs 
amb recomanacions, tests, exercicis pràctics i entrevistes a periodistes i expertes 
en comunicació i gènere.
El primer bloc ofereix consells sobre com adoptar una mirada de gènere a les 
notícies, i inclou un glossari amb conceptes clau per informar des d’una pers-
pectiva feminista. El segon repassa quins són els principals estereotips sobre 
les dones presents als mitjans, i ofereix consells sobre com emprar el llenguatge 
inclusivament. El tercer tracta la visibilitat de les expertes a les notícies, mentre 
que el quart està enfocat a informar amb rigor sobre violències masclistes. L’últim 
bloc s’ha concebut com un manual de redacció per a periodistes i persones amb 
càrrecs de responsabilitat.
La iniciativa va néixer arran d’un taller sobre violència contra les dones que les 
dues entitats van organitzar durant la darrera edició del Congrés de Periodisme 
Digital d’Osca. L’acte va reunir una vintena de periodistes d’Espanya i de l’Amèrica 
Llatina, que van reflexionar sobre la necessitat de canviar la manera de comunicar 
sobre les dones als mitjans i la publicitat. Les participants van concloure que era 
important sensibilitzar sobre com els mitjans de comunicació i la publicitat trans-
metien discursos i estereotips que fomenten la desigualtat entre homes i dones, 
així com la idea que les dones són éssers passius i inferiors.
trodueixin en articles miscel·lanis i que, 
sobretot, expliquem el seu currículum. Si 
és rellevant destacar que es tracta d’una 
dona que és pionera en un àmbit, reco-
mana parlar de les dificultats que tenen les 
dones d’aquell camp per aconseguir l’èxit.
buscar Més exPertes
A fi d’augmentar el nombre de dones 
com a fonts expertes, les especialistes 
recomanen que cada periodista configuri 
una agenda pròpia d’expertes. També hem 
d’evitar que les dones parlin només de 
temes que es consideren femenins, com ara 
la violència masclista o el consum.
En aquesta línia, ens podem fixar en quins 
rols desenvolupen les dones que emprem 
com a fonts en una notícia, perquè moltes 
solen aparèixer com a fonts d’opinió 
popular i experiència personal. En sectors 
masculinitzats, com la política o l’empresa, 
podem mirar qui ocupa els segons llocs, 
com ara les vicepresidències. Si és una 
dona, podem entrevistar-la a ella. Si tenim 
dificultats per trobar expertes, hi ha recur-
sos com el Cercador d’Expertes de l’Ins-
titut Català de les Dones o les iniciatives 
Hay Mujeres i Women Also Know Stuff.
rigor eN La VioLèNcia MascLista
Utilitzarem sempre fonts especialitzades, 
explicarem el context social en què es 
produeixen els fets i donarem la xifra 
oficial de dones assassinades des que hi ha 
recomptes oficials. Es recomana evitar do-
nar a les notícies un tractament d’última 
hora: és millor fer un seguiment del cas 
fins que hi hagi la sentència. 
S’ha de tenir en compte que l’única 
causa dels assassinats és el masclisme dels 
agressors. Si es considera rellevant destacar 
que l’agressor té problemes d’alcoholisme, 
explicarem que és un factor de risc que 
pot empitjorar una situació de maltracta-
ment. També procurarem posar el focus 
sobre qui comet l’assassinat, respectant la 
presumpció d’innocència. Un titular com 
“detingut un home per l’assassinat de la 
seva esposa”, pot ser una bona opció, en 
lloc de l’habitual “mor una dona”. Arran 
de casos com el de Juana Rivas, Lucía 
Martínez, periodista especialitzada en 
gènere, recomana precaució a l’hora de 
donar veu als denunciats i condemnats, 
i suggereix comptar amb fonts expertes 
que contextualitzin els casos.
ateNts aL LLeNguatge
Lucía Martínez explica que el masculí ge-
nèric pot invisibilitzar la dona. Posa com 
a exemple una notícia sobre matrimonis 
infantils, que afecten majoritàriament ne-
nes, però que parlava tota l’estona de nens. 
En casos com aquest, Martínez recomana 
esmentar que són realitats que afecten 
sobretot les dones, i 
passar a fer servir el 
femení com a genè-
ric. Martínez recorda, 
a més, que existeix 
un femení genèric, 
“però és sempre sub-
altern”, com en el cas dels metges i  
“les infermeres”.
En qüestions més generals, la periodista 
apunta que emprar un desdoblament al 
llarg de la notícia pot ser molt feixuc, si 
bé existeixen altres maneres d’emprar un 
llenguatge inclusiu. Es pot recórrer a l’ús 
de substantius genèrics o col·lectius (ciuta-
dania en lloc de ciutadà), de perífrasis (classe 
política per polítics), de mots que incloguin 
els dos sexes (l’administració en lloc dels 
s'infantilitza les dones. Un equip femení 
són “les noies”, mentre que en el cas dels 
esportistes s’opta per “els homes”
 Re portatge  
Capçalera 23
administratius), o a formes no marcades 
(“cada assistent va rebre” en lloc d’“els 
assistents van rebre…”).
reVisar La Peça
Un cop acabada la notícia, és important 
que la resta de parts, com el material 
gràfic i audiovisual o la música, siguin 
coherents amb el text. En el cas de les 
peces que parlin de violència sexual, per 
exemple, es recomana evitar músiques 
que despertin sensacions de morbo i 
erotisme. Les imatges 
d’una notícia poden 
ser una oportunitat 
per mostrar dones i 
homes en rols que 
trenquin estereotips de gènere, i també 
per reflectir la diversitat de dones present 
a la societat.
La coherència ha d’anar més enllà de la 
notícia en el seu conjunt. Lucía Martínez 
recorda que, malgrat que és tasca del 
redactor seleccionar una varietat de fonts 
per a una notícia televisiva o radiofònica, 
s’ha d’anar en compte que la persona 
que munta el sumari de notícies reculli 
aquesta varietat. Per assegurar aquest 
equilibri, Martínez destaca que cal formar 
Més informació a:
www.informarsobreviolenciamachis-
ta.com   Taller virtual sobre periodis-
me amb perspectiva de gènere. 
http://dones.gencat.cat/ca/ambits/
expertes   Cercador d’Expertes de 
l’Institut Català de les Dones.
tota la redacció en perspectiva de gènere, 
“sobretot els quadres intermedis, les 
persones que solen coordinar una secció 
i estan autoritzades a modificar-ne els 
continguts”.  
S’ha d’evitar que les dones parlin només  
de temes “femenins”, com poden ser 
la violència masclista o el consum
A algunes dones amb poder i responsabilitats, com és el cas d'Angela Mekel o Hillary Clinton, se les presenta amb estereotips com el de dones ambicioses. 


Notícies sense sexisme

https://www.raco.cat/index.php/Capcalera/article/download/336874/427700

Notícies sense sexisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert