Promoting social capital, self-management and health literacy in older adults through a group-based intervention delivered in low-income urban areas : results of the randomized trial AEQUALIS

Altres ajuts: Recercaixa (2014ACUP00207)Background: Evidence is scarce on how to promote health and decrease cumulative inequalities for disadvantaged older people. Downstream complex interventions focusing on intermediate factors (self-management, health literacy and social capital) may have the potential to mitigate the inequitable impacts of social determinants in health. The aim of the AEQUALIS study was to assess the effectiveness of a group-based intervention to improve self-perceived health as indicator of health inequality. Methods: Pragmatic randomised clinical trial addressed to older adults (≥ 60 years) living in urban disadvantaged areas with low self-perceived health. The intervention was delivered in primary care settings and community assets between 2015 and 2017 and consisted in 12 weekly sessions. The primary outcome was self-perceived health assessed in two ways: with the first item of the SF-12 questionnaire, and with the EQ-5D visual analog scale. Secondary outcomes were health-related quality of life, social capital, self-management, mental health and use of health services. Outcomes were assessed at baseline, post intervention and follow-up at 9 months after the end of the intervention. Results: 390 people were allocated to the intervention group (IG) or the control group (CG) and 194 participants and 164 were included in the data analysis, respectively. Self perceived health as primary outcome assessed with SF-12-1 was not specifically affected by the intervention, but with the EQ-5D visual analog scale showed a significant increase at one-year follow-up only in the IG (MD=4.80, 95%CI [1.09, 8.52]). IG group improved health literacy in terms of a better understanding of medical information (− 0.62 [− 1.10, − 0.13]). The mental component of SF-12 improved (3.77 [1.82, 5.73]), and depressive symptoms decreased at post-intervention (− 1.26 [− 1.90, − 0.63]), and at follow-up (− 0.95 [− 1.62, − 0.27]). The use of antidepressants increased in CG at the follow-up (1.59 [0.33, 2.86]), while it remained stable in the IG. Conclusions: This study indicates that a group intervention with a strong social component, conducted in primary health care and community assets, shows promising effects on mental health and can be used as a strategy for health promotion among older adults in urban disadvantaged areas. Trial registration: ClinicalTrials.gov, NCT02733523. Registered 11 April 2016 - Retrospectively registere

Identification of decreased intrinsic capacity: Performance of diagnostic measures of the ICOPE Screening tool in community dwelling older people in the VIMCI study.

peer reviewed[en] BACKGROUND: The World Health Organization (WHO) has developed the Integrated Care for Older People (ICOPE) strategy to face the challenges of ageing societies. This strategy is focused on person centered care and the assessment intrinsic capacity (IC). Early identification of five domains of IC (cognition, locomotion, vitality, sensory (hearing and vision), and psychological) has been shown to be related with adverse outcomes and can guide actions towards primary prevention and healthy ageing. IC assessment proposed by the WHO ICOPE guidelines is composed by two steps: First, Screening for decreased IC by the ICOPE Screening tool; second, by the reference standard methods. The aim was to assess the performance of diagnostic measures (sensibility, specificity, diagnostic accuracy, and agreement of the ICOPE Screening tool) compared to the reference standard methods in European community-dwelling older adults. METHODS: Cross-sectional analysis of the baseline of the ongoing VIMCI (Validity of an Instrument to Measure Intrinsic Capacity) cohort study, which was carried out in Primary Care centers and outpatient clinics from 5 rural and urban territories in Catalonia (Spain). Participants were 207community dwelling persons ≥ 70-year-old with Barthel ≥ 90, without dementia or advanced chronic conditions who provided their consent to participate. The 5 IC domains were assessed by the ICOPE Screening tool and the reference methods (SPPB, gait speed, MNA, Snellen chart, audiometry, MMSE, GDS5) during patients' visit. Agreement was assessed with the Gwet AC1 index. RESULTS: ICOPE Screening tool sensitivity was higher for cognition (0.889) and ranged between 0.438 and 0.569 for most domains. Specificity ranged from 0.682 to 0.96, diagnostic accuracy from 0.627 to 0.879, Youden index from 0.12 to 0.619, and Gwet AC1 from 0.275 to 0.842. CONCLUSION: The ICOPE screening tool showed fair performance of diagnostic measures; it was helpful to identify those participants with satisfactory IC and showed a modest ability to identify decreased IC in older people with high degree of autonomy. Since low sensitivities were found, a process of external validation would be recommended to reach better discrimination. Further studies about the ICOPE Screening tool and its performance of diagnostic measures in different populations are urgently required

Prevalença de la fragilitat i la sarcopènia a l’atenció primària: relació amb l’estat cognitiu del pacient.

Introducció: La fragilitat és un estat de vulnerabilitat que predisposa a tenir esdeveniments adversos de salut com ara pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort, malgrat tot no hi ha una definició operativa que es prengui com a referència i s’utilitzen diferents instruments per a la seva avaluació. La sarcopènia definida com una alteració de la massa i funció muscular també s’ha associat a esdeveniments adversos de la salut. L’objectiu d’aquesta tesi és determinar la prevalença de fragilitat i sarcopènia amb diferents instruments, i avaluar l’impacte dels problemes cognitius sobre la detecció i prevalença de la fragilitat. Mètodes: La població objecte d’estudi són les persones de 65 anys o més no institucionalitzades que no estiguin en les etapes finals de la vida. Es van seleccionar mitjançant mostreig aleatori d’un registre d’usuaris de l’Atenció Primària, estratificant en funció de la presència de problemes cognitius. S’han seleccionat instruments per detectar la fragilitat que poguessin ser utilitzats a l’atenció primària. L’avaluació de la sarcopènia s’ha realitzat seguint els criteris de l’European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP) Resultats: La prevalença de fragilitat amb els criteris de Sheerbrooke és del 64%. Amb la resta de criteris oscil·la entre el 4% i el 34%. Les prevalences amb els instruments basats en el fenotip físic son més baixes i estables fins els 80 anys, mentre que amb els instruments multidimensionals són més elevades i s’incrementen més precoçment. Els problemes cognitius són el factor de risc més importants per la fragilitat i afecten negativament la concordança dels instruments utilitzats. Els criteris de Sheerbrooke no concorden amb la resta d’ instruments. En persones sense problemes cognitius les concordances dels altres instruments en general és bona, sent més alta entre instruments de la mateixa classe. La prevalença de sarcopènia és del 19% (3% en homes i 30% en dones) i s’incrementa amb l’edat sense que la presència de problemes cognitius afecti la prevalença. Conclusions: La prevalença de fragilitat varia ostensiblement en funció de l’instrument utilitzat i de la presència de problemes cognitius. La prevalença de la sarcopènia es veu afectada principalment pel sexe. En persones sense problemes cognitius l’ús d’instruments de detecció de fragilitat de la mateixa classe en general afecta poc els resultats.Introducción: La fragilidad es un estado de vulnerabilidad que predispone a tenir aconteciomientos adversos de salud como pérdida de autonomia, institucionalización y muerte, aunque no hay una definición operativa que se tome como referencia y se utilizan diferentes instrumentos para su evaluación. La sarcopénia definida como una disminución de la masa y función muscular también se ha asociado a acontecimientos adversos de salud. El objetivo de esta tesis es determinar la prevalencia de fragilidad y sarcopènia con diferentes instrumentos y evaluar el impacto de los problemas cognitivos sobre la prevalencia y detección de la fragilidad. Métodos: La población objeto de estudio está constituida por personas no institucionalizadas de 65 años o más que no estén en la etapa de final de vida. La muestra se ha seleccionado a partir del registru de usuarios de un centro de atención primaria mediante muestreo aleatorio estratificado en función de la presencia de problemas cognitivos. Se han seleccionado instrumentos para avaluar la fragilidad que pudieran ser utilizados en atención primaria. La evaluación de la sarcopenia se ha realitzado siguiendo los criterios del European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP). Resultados: La prevalencia de fragilidad con los criterios de Sheerbrooke es del 64%. Con el resto de criterios oscila entre el 4% y el 34%. La prevalencias con los instrumentos basado en el fenotipo físico son más bajas y estables hasta los 80 años, mientras que con los instrumentos multidimensionales son más elevadas y se incrementan más precozmente. Los problemas cognitivos son el factor de riesgo más importante de fragilidad, y afectan negativamente la concordancia de los instrumentos utilizados. Los criterios de Sheerbrooke no concuerdan con el resto de instrumentos. En personas sin problemas congitivos las concordancias del resto de instrumentos es buena en general, especialmente entre isntrumentos del mismo tipo. La prevalencia de sarcopènia es de l 19% (3% en hombres, 30% en mujeres) y se incrementa con la edad, sin que la presencia de problemas cognitivos afecte su prevalencia. Conclusiones: La prevalencia de fragilidad varia ampliamente en función del instrumento utilizado y de la presencia de problemes cognitives. La valenciàcia de sarcopènia se ve afectada principalmente por el sexo. En personas sin problemas cognitivos el uso de instrumentos de detección de fragilidad de la misma clase en general afecta poco los resultados.Introduction: Frailty is a state of vulnerability that predisposes to adverse health outcomes as loss of autonomy, institutionalization and death. Nevertheless currently there is no operative definition that could be considered a gold standard, and several tools are used to their assessment. Sarcopenia defined as a reduction in both, muscle mass and muscle function also has been linked to adverse health outcomes. The aim of this thesis is to assess the prevalence of frailty and sarcopenia with different tools and to assess the impact of cognitive issues over frailty prevalence and its detection. Methods: The study population is made by community-dwelling elderly persons over 65, not it the end-of-life stage. Sample has been drawn from the registry of users of a primary care center using a randomized stratified sampling according to the presence of cognitive issues. We have selected tools to detect frailty that could be used in primary care. Sarcopenia assessment has been done according to the European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP) criteria. Results: Frailty prevalence according to Sheerbrooke criteria is 64%, fluctuating between 4% and 34% with the other tools. Prevalence with tools relaying in the physical phenotype is lower and stable until 80’s, whereas with multidimensional tools is higher and rises early. Cognitive issues are the most important risk factor for frailty and worsen agreement between tools. Shreerbrooke criteria has no agreement with the other tools. In persons without cognitive problems agreement between tools is good, being higher between tools of the same class. Prevalence of sarcopènia is 19% (3% in men, 30% in women) and increases with age, but cognitive issues does not affect its prevalence. Conclusions: Frailty prevalence changes widely according to the tool used and the presence of cognitive problems. Sex is the main factor affecting sarcopenia prevalence. In persons without cognitive problems the use of frailty instruments of the same kind has little impact over the results

Prevalença de la fragilitat i la sarcopènia a l'atenció primària : relació amb l'estat cognitiu del pacient /

Introducció: La fragilitat és un estat de vulnerabilitat que predisposa a tenir esdeveniments adversos de salut com ara pèrdua d'autonomia, institucionalització i mort, malgrat tot no hi ha una definició operativa que es prengui com a referència i s'utilitzen diferents instruments per a la seva avaluació. La sarcopènia definida com una alteració de la massa i funció muscular també s'ha associat a esdeveniments adversos de la salut. L'objectiu d'aquesta tesi és determinar la prevalença de fragilitat i sarcopènia amb diferents instruments, i avaluar l'impacte dels problemes cognitius sobre la detecció i prevalença de la fragilitat. Mètodes: La població objecte d'estudi són les persones de 65 anys o més no institucionalitzades que no estiguin en les etapes finals de la vida. Es van seleccionar mitjançant mostreig aleatori d'un registre d'usuaris de l'Atenció Primària, estratificant en funció de la presència de problemes cognitius. S'han seleccionat instruments per detectar la fragilitat que poguessin ser utilitzats a l'atenció primària. L'avaluació de la sarcopènia s'ha realitzat seguint els criteris de l'European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP) Resultats: La prevalença de fragilitat amb els criteris de Sheerbrooke és del 64%. Amb la resta de criteris oscil·la entre el 4% i el 34%. Les prevalences amb els instruments basats en el fenotip físic son més baixes i estables fins els 80 anys, mentre que amb els instruments multidimensionals són més elevades i s'incrementen més precoçment. Els problemes cognitius són el factor de risc més importants per la fragilitat i afecten negativament la concordança dels instruments utilitzats. Els criteris de Sheerbrooke no concorden amb la resta d' instruments. En persones sense problemes cognitius les concordances dels altres instruments en general és bona, sent més alta entre instruments de la mateixa classe. La prevalença de sarcopènia és del 19% (3% en homes i 30% en dones) i s'incrementa amb l'edat sense que la presència de problemes cognitius afecti la prevalença. Conclusions: La prevalença de fragilitat varia ostensiblement en funció de l'instrument utilitzat i de la presència de problemes cognitius. La prevalença de la sarcopènia es veu afectada principalment pel sexe. En persones sense problemes cognitius l'ús d'instruments de detecció de fragilitat de la mateixa classe en general afecta poc els resultats.Introducción: La fragilidad es un estado de vulnerabilidad que predispone a tenir aconteciomientos adversos de salud como pérdida de autonomia, institucionalización y muerte, aunque no hay una definición operativa que se tome como referencia y se utilizan diferentes instrumentos para su evaluación. La sarcopénia definida como una disminución de la masa y función muscular también se ha asociado a acontecimientos adversos de salud. El objetivo de esta tesis es determinar la prevalencia de fragilidad y sarcopènia con diferentes instrumentos y evaluar el impacto de los problemas cognitivos sobre la prevalencia y detección de la fragilidad. Métodos: La población objeto de estudio está constituida por personas no institucionalizadas de 65 años o más que no estén en la etapa de final de vida. La muestra se ha seleccionado a partir del registru de usuarios de un centro de atención primaria mediante muestreo aleatorio estratificado en función de la presencia de problemas cognitivos. Se han seleccionado instrumentos para avaluar la fragilidad que pudieran ser utilizados en atención primaria. La evaluación de la sarcopenia se ha realitzado siguiendo los criterios del European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP). Resultados: La prevalencia de fragilidad con los criterios de Sheerbrooke es del 64%. Con el resto de criterios oscila entre el 4% y el 34%. La prevalencias con los instrumentos basado en el fenotipo físico son más bajas y estables hasta los 80 años, mientras que con los instrumentos multidimensionales son más elevadas y se incrementan más precozmente. Los problemas cognitivos son el factor de riesgo más importante de fragilidad, y afectan negativamente la concordancia de los instrumentos utilizados. Los criterios de Sheerbrooke no concuerdan con el resto de instrumentos. En personas sin problemas congitivos las concordancias del resto de instrumentos es buena en general, especialmente entre isntrumentos del mismo tipo. La prevalencia de sarcopènia es de l 19% (3% en hombres, 30% en mujeres) y se incrementa con la edad, sin que la presencia de problemas cognitivos afecte su prevalencia. Conclusiones: La prevalencia de fragilidad varia ampliamente en función del instrumento utilizado y de la presencia de problemes cognitives. La valenciàcia de sarcopènia se ve afectada principalmente por el sexo. En personas sin problemas cognitivos el uso de instrumentos de detección de fragilidad de la misma clase en general afecta poco los resultados.Introduction: Frailty is a state of vulnerability that predisposes to adverse health outcomes as loss of autonomy, institutionalization and death. Nevertheless currently there is no operative definition that could be considered a gold standard, and several tools are used to their assessment. Sarcopenia defined as a reduction in both, muscle mass and muscle function also has been linked to adverse health outcomes. The aim of this thesis is to assess the prevalence of frailty and sarcopenia with different tools and to assess the impact of cognitive issues over frailty prevalence and its detection. Methods: The study population is made by community-dwelling elderly persons over 65, not it the end-of-life stage. Sample has been drawn from the registry of users of a primary care center using a randomized stratified sampling according to the presence of cognitive issues. We have selected tools to detect frailty that could be used in primary care. Sarcopenia assessment has been done according to the European Working Group of Sarcopenia in Older People (EWGSOP) criteria. Results: Frailty prevalence according to Sheerbrooke criteria is 64%, fluctuating between 4% and 34% with the other tools. Prevalence with tools relaying in the physical phenotype is lower and stable until 80's, whereas with multidimensional tools is higher and rises early. Cognitive issues are the most important risk factor for frailty and worsen agreement between tools. Shreerbrooke criteria has no agreement with the other tools. In persons without cognitive problems agreement between tools is good, being higher between tools of the same class. Prevalence of sarcopènia is 19% (3% in men, 30% in women) and increases with age, but cognitive issues does not affect its prevalence. Conclusions: Frailty prevalence changes widely according to the tool used and the presence of cognitive problems. Sex is the main factor affecting sarcopenia prevalence. In persons without cognitive problems the use of frailty instruments of the same kind has little impact over the results

Subjective psychological impacts during COVID-19 lockdown on older people, risk profiles and coping strategies : results of an online survey in Spain

Acord transformatiu CRUE-CSICThis study explores the psychological impacts of lockdown among older people during the coronavirus disease 2019 pandemic in Spain, and identifies risk profiles and adaptative behaviors. A cross-sectional online survey was disseminated by social networks through snowball sampling (April-June 2020). The survey included ad-hoc questions about psychological impacts on subjective cognitive functioning, emotional distress, and loneliness. Open end-questions were coded according to Lazarus and Folkman's coping strategies framework. Of the 2010 respondents, 76% experienced impact in at least one cognitive function (11% reporting severe effects), 78% frequent sadness and 13% frequent loneliness. Age 80+, women and low education increased the risk of loneliness and severe impact in memory and processing speed. Living alone was an additional risk factor for loneliness and sadness. Lockdown is associated with cognitive impacts, emotional distress, and loneliness being risk profiles related to inequality axes. Coping strategies should inform aging policies to prevent psychological impacts during the lockdown