La Pagesia, gestora o subordinada en el periurbà : semblances i diferències entre la regió metropolitana de Barcelona i l'àrea urbana de Toulouse (1950-2000) /

Consultable des del TDXA portada: Programa de doctorat: Geografia Humana (opció Demografia) - Centre d'Estudis DemogràficsTítol obtingut de la portada digitalitzadaMitjançant una aproximació tant qualitativa com quantitativa, aplicant l'anàlisi estadística, la recerca bibliogràfica, el treball de camp i l'elaboració d'entrevistes en profunditat -així com amb la creació d'un conjunt de documents cartogràfics, gràfics i fotogràfics representatius-, l'autor ha volgut analitzar les diferències i les semblances entre l'activitat agrícola periurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la que trobem a l'Àrea Urbana de Toulouse (AUT). En concret, s'ha volgut conèixer quina és la reacció de la pagesia d'aquests àmbits davant del fenomen creixent de la pressió urbanística. En aquest sentit, així doncs, ha calgut estudiar la transformació de les explotacions agràries de les zones d'estudi, les característiques del planejament urbanístic vigent a cada país, els trets fonamentals de l'activitat que duen a terme els pagesos en l'actualitat i el rol que ocupa la pagesia en les institucions amb competències urbanístiques (com poden ser els ajuntaments) o amb capacitat d'influir en la vida local, entre d'altres aspectes secundaris. L'elecció de l'àmbit d'estudi ha estat molt acurada, i s'ha treballat amb dades estadístiques de les àrees metropolitanes (escala petita) a l'hora de seleccionar els municipis o comunes a analitzar (escala gran), partint, també, d'entrevistes prèvies a experts locals. Així, el delta del Llobregat o Àrea 1 es corresponia perfectament a la zona hortícola del nord de Toulouse o Àrea 2 (totes dues àrees tenen una superfície d'uns 117 km quadrats i són planes hortícoles solcades per un riu important, el Llobregat i la Garona respectivament). D'altra banda, ambdós àmbits formen part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això incrementa el seu interès. L'AUT té una superfície quatre vegades superior a la de la RMB, però a la regió de Barcelona hi ha més població (per tant, la densitat de població també serà molt més elevada en aquest àmbit). Pel que fa a l'especialització productiva, Catalunya està més orientada a la indústria i als serveis que no pas la regió francesa de Midi-Pyrenées, que té un caràcter eminentment agrícola. A més, la regió de Barcelona s'ha constituït com una de les principals plataformes logístiques del sud d'Europa, sobretot per mitjà del Pla Delta, projecte que pretén desenvolupar el port i l'aeroport de Barcelona, i que ha suposat el desviament del riu Llobregat. Tanmateix, l'àrea de Toulouse és un dels eixos de la comunicació del nord amb el sud d'Europa, i un dels nuclis forts de la indústria aeronàutica i aeroespacial a nivell mundial. És en el context d'altíssima pressió sobre aquests territoris, els que envolten les ciutats, que hem de concebre la situació precària en què es troba l'agricultura periurbana. A nivell teòric, hi ha múltiples definicions que es refereixen al periurbà, a la franja de contacte entre el món urbà i el rural on l'activitat agrària queda relegada a un segon terme i té poques expectatives de sobreviure. La crisi del sector agrícola periurbà és un fet i fins i tot sembla que el recent recolzament de les institucions és insuficient. A Catalunya han sorgit múltiples projectes i propostes per protegir els espais agraris i naturals periurbans, com pot ser el Parc Agrari del Baix Llobregat. A França, hem vist com la normativa urbanística ordinària és prou eficaç per aturar la degradació urbanística i no calen mesures extraordinàries. A banda i banda dels Pirineus, així doncs, la reacció de la pagesia és molt similar, tot i que a França sembla que, a priori, els agricultors tenen més suport de l'administració. La pagesia periurbana, en definitiva, té un paper subordinat en la gestió del territori, encara que conserva gairebé integrament el control de l'activitat que es du a terme a les seves explotacions.With an aproach both qualitative and quantitative, using statistical analysis, bibliographic research, field work and in-depth interviews -the creation of representative cartography, graphics and photographs was also contemplated-, the author analyses the differences and similarities between the periurban agrarian activity of Metropolitan Region of Barcelona and what we found in the Urban Area of Toulouse. In fact, the author wanted to know which is the reaction of farmers of these areas in front of urbanistic sprawl phenomenon. In that sense, he studied the transformation of agrarian enterprises in these regions, the type of urban planning developed by each country, the main characteristics of activity the farmers are carrying on now, and the role of farmers in the institutions with urban planning competences (as the city council) or with capacity to influence the local life, among other secondary aspects. The election of the studied areas has been very attentive. We have worked with statistical data of the metropolitan areas (small scale) at the moment of the selection of the different municipalities or comunes concerned (large scale), begining, also, from previous interviews with local experts. In this way, the Llobregat delta or Area 1 belongs exactly with the horticultural zone of the north area of Toulouse (Area 2): we must emphasize that both areas have a surface of 117 squared kilometers, and there are important rivers going through those lands, the Llobregat and the Garonne respectively. In other terms, both environments are included in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, and that increases its interest. The UAT (Urban Area of Toulouse) has a surface four times bigger than the MRB (Metropolitan Region of Barcelona), but in Barcelona's region there is more population (the density, obviously, will be higher in this area). In relation to production specialisation, Catalonia has been developing industry and services for many decades, although the french region of Midi-Pyrenées has an eminently agrarian character. Also, the region of Barcelona has became one of the main logistic platforms of south Europe, especially because of Delta Plan, a project to develop the harbour and Barcelona's airport, which has meant the Llobregat river deviation. However, Toulouse area is one of the central axis of the north-south european communication, and one of the hard cores of hole world aeronautical and spatial industry. It is in this context of high pressures within the territoires that suround big cities that we must understand the precarious situation of periurban agriculture. On a theorical level, there exists many definitions for periurban fringe, the contact area of urban and rural world, where agrarian activity remains in second term and has little chance of survival. The periurban agrarian sector crisis is a reality and the recent institutions support is not enough. In Catalonia there exists now a lot of projects and proposals to protect the periurban agrarian and natural spaces, as the Baix Llobregat Agrarian Park. In France, we verify that the common urban planning rules are enough to stop the urban degradation and the french society don't need extraordinary measures. In both sides of the Pyrenees, the farmers reaction is very similar, thus in France it seems that, a priori, the farmers are supported more by the administration. All things considered, we conclude that the periurban farmers have a subordinate role in the land management, nevertheless they preserve almost all of the control of their farms labour

La pagesia del delta del Llobregat : un futur incert

La recerca qualitativa pot ser un mètode eficaç d'enfrontar-se a la realitat, tot i que s'ha de fer especial atenció a la manera com donem validesa als resultats que obtenim. En aquest cas, s'ha analitzat el paper que desenvolupa la pagesia en la gestió del territori al delta del Llobregat a partir d'entrevistes en profunditat. Són els pagesos i les pageses els que ens descriuen de primera mà quines són les principals problemàtiques que afecten l'activitat agrària d'una zona sotmesa a múltiples pressions: creixement urbanístic, desenvolupament de la indústria i els serveis, creació de noves infraestructures i vies de comunicació... La decadència del sector agrari és una evidència i la desaparició de l'agricultura sembla imminent (reducció de la població agrària i de l'espai agrari i manca de continuïtat a les explotacions, entre d'altres factors). Molts pagesos i pageses pensen a vendre's les terres aprofitant possibles requalificacions de sòl agrari cap a usos urbans i industrials. Ni el parc agrari sembla que pugui reinvertir aquesta situació.La investigación cualitativa puede ser un método eficaz de enfrentarse a la realidad, aunque se debe de prestar especial atención a la manera como otorgamos validez a los resultados obtenidos. En este caso, se ha analizado el papel que juegan los agricultores en la gestión del territorio en el delta del Llobregat a partir de entrevistas en profundidad. Son los agricultores los que nos describen directamente cuales son las principales problemáticas que afectan a la actividad agraria de una zona sometida a múltiples presiones: crecimiento urbanístico, desarrollo de la industria y los servicios, creación de nuevas infraestructuras y vías de comunicación... La decadencia del sector agrario es una evidencia y la desaparición de la agricultura parece inminente (reducción de la población agraria y del espacio agrario y falta de continuidad en las explotaciones, entre otros factores). Muchos agricultores piensan en venderse las tierras aprovechando posibles recalificaciones de suelo agrario hacia usos urbanos e industriales. Ni el parque agrario parece que pueda reinvertir esta situación.La recherche qualitative peut être un méthode efficace d'affronter la réalité, si bien on doit prêter attention à la manière comme nous donnons validité aux résultats obtenus. En ce cas, on a analysé le rol qui jouent les paysans et paysannes en l'aménagement du territoire du Delta du Llobregat à partir des interviews en profondeur. Ce sont les agriculteurs ceux qui nous décrivent de façon directe quels sont les principaux problèmes qui touchent l'activité agraire d'une région soumise à multiples pressions: la croissance urbaine, le développement de la industrie et des services, la création de nouvelles infrastructures et voies de communication... La décadence du secteur agrarien c'est une évidence et la desaparition de l'agriculture paraît imminente (réduction de la population paysanne et du espace rural et manque de continuité dans les exploitations agricoles, entre d'autres facteurs). Plusieurs paysans et paysannes pensent à vendre leurs terrains en profitant possibles requalifications de sol agrarien vers usages urbains et industriels. Ni le parc agrarien semble-t-il que peut changer cette situation.The qualitative research can be an efficient method to confront the reality, even though we must pray attention to the way as we give validity to the results we obtain. In this case, we have analysed from depth interviews the role that farmers play in the management of Llobregat Delta territory. They are the farmers who explain directly which ara the main problems that affect the agrarian activities from this zone, a region submitted to numerous pressures: urbanistic growth, development of industry and services, creation of new infrastructures and communications... The decline of primary industry it's evident and the disapperance of agriculture seems to be imminent (reduction of agrarian actives, increase of agrarian space and lack of continuity in the farmers enterprises, among other factors). A great number of farmers are thinking to sell their lands taking advantage of possibles requalifications of agrarian soil to urban and industrial uses. And the agrarian park don't seems to have the capacity to change this situation

A new look at the conditions for the synthesis of speed-independent circuits

This paper presents a set of sufficient conditions for the gate-level synthesis of speed-independent circuits when constrained to a given class of gate library. Existing synthesis methodologies are restricted to architectures that use simple AND-gates, and do not exploit the advantages offered by the existence of complex gates. The use of complex gates increases the speed and reduces the area of the circuits. These improvements are achieved because of (1) the elimination of the distributivity, signal persistency and unique minimal state requirements imposed by other techniques; (2) the reduction in the number of internal signals necessary to guarantee the synthesis; and finally (3) the utilization of optimization techniques to reduce the fan-in of the involved gates and the number of required memory elements.Peer ReviewedPostprint (published version

Hierarchical gate-level verification of speed-independent circuits

This paper presents a method for the verification of speed-independent circuits. The main contribution is the reduction of the circuit to a set of complex gates that makes the verification time complexity depend only on the number of state signals (C elements, RS flip-flops) of the circuit. Despite the reduction to complex gates, verification is kept exact. The specification of the environment only requires to describe the transitions of the input/output signals of the circuit and is allowed to express choice and non-determinism. Experimental results obtained from circuits with more than 500 gates show that the computational cost can be drastically reduced when using hierarchical verification.Peer ReviewedPostprint (published version

El noticiari d’història: Un projecte multidisciplinari mitjançant l’aprenentatge cooperatiu i l’ús de les Noves Tecnologies

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2015-2016En aquest treball final de grau es presenta una experiència didàctica anomenada “Noticiari d’Història” en la que, a través de l’aprenentatge cooperatiu (tècnica del Puzzle de Aronson (Martínez Ramón y Gómez Barba (2010: 1): La técnica puzzle de Aronson es una herramienta fundamental para confrontar diversos puntos de vista, para aplicar una metodologia dinámica y funcional y aumentar las competencias del alumnado. Es una técnica que se adapta a las características del aula y del alumnado y que atiende a la diversidad. [...] Cada estudiante es esencial y su contribución al grupo es única y también esencial. Ningún miembro del grupo puede conseguir el objetivo final sin que los otros miembros del grupo también lo consigan.”), introduïm les noves tecnologies de la informació i la comunicació en les pràctiques d’ensenyament/aprenentatge. A l’hora de planificar i dur a terme l’experiència hem tingut en compte el marc TPACK (“Los Saberes Tecnológicos y Pedagógicos del Contenido (TPACK) son una forma emergente de saberes que van más allá de los tres componentes nucleares (Contenido, pedagogía y tecnología); refiere a la comprensión que surge de la interacción entre los saberes de contenido, pedagogía y tecnologia.”( Matthew J. Koehler, Punya Mishra y William Cain, 2015, pág. 17) i hem utilitzant les recomanacions de Harris (“El TPACK no solo considera las tres fuentes de conocimiento: la disciplinar, la pedagógica y la tecnológica, sino que enfatiza las nuevas formas de conocimiento que se generan en la intersección de unos saberes con otros.” (Judi Harris, 2009) sobre disseny d’activitats didàctiques. Els resultats indiquen que l’alumnat vol realitzar les activitats mitjançant aquesta nova metodologia (TPACK). Les noves tecnologies són molt importants per al procés d’aprenentatge i també els grups cooperatius, on tots participen activament durant tot el procés del projecte

Dades arqueològiques sobre la sagrera de Sant Vicenç i el nucli medieval de la 'villa de Moleto' (s. XI-XIII)

Sobre la intervenció arqueològica al carrer de Gaietà Ventalló, 15-23 de Mollet del Vallè

Arqueologia d’època moderna a Sabadell: la transformació de la vila fortificada baixmedieval i el desenvolupament dels tallers artesanals de vidre i de terrissa (s. XVI al XVIII)

La vila de Sabadell es formà durant el s. XI al voltant de l’església de Sant Salvador d’Arraona i el mercat medieval. Es desenvolupà i va créixer al llarg dels s. XII i XIII fins a esdevenir un nucli urbà plenament consolidat. Al s. XIV la vila de mercat es delimita i es protegeix per un sistema defensiu molt ben estructurat, amb un perímetre murat i vallejat que s’ha pogut conèixer mitjançant l’arqueologia urbana. El mig centenar d’intervencions realitzades els darrers 25 anys han posat en evidència el potencial arqueològic de la ciutat i han enriquit els coneixements sobre la vila medieval i moderna. D’aquesta manera, s’ha detectat la seva transformació i expansió a partir del s. XVI i durant tot el s. XVII, amb la supressió dels sistemes defensius i la instal·lació de tallers i àrees artesanals especialitzades. De forma molt especial, l’arqueologia ha constatat la presència d’obradors i tallers de vidre del renaixement, que esdevenen, ara com ara, els únics casos coneguts a Catalunya. Així mateix, s’ha confirmat una abundància i proliferació de terrisseries a partir de mitjan s. XVII i al llarg del s. XVIII, amb diversos obradors i forns productius emplaçats en zones perifèriques de la vila, constituint, en determinats casos, veritables barris artesans

Técnicas de ARQ en un esquema de acceso por paquetes DS-CDMA

Peer ReviewedPostprint (published version