Arqueologia d’època moderna a Sabadell: la transformació de la vila fortificada baixmedieval i el desenvolupament dels tallers artesanals de vidre i de terrissa (s. XVI al XVIII)

Abstract

La vila de Sabadell es formà durant el s. XI al voltant de l’església de Sant Salvador d’Arraona i el mercat medieval. Es desenvolupà i va créixer al llarg dels s. XII i XIII fins a esdevenir un nucli urbà plenament consolidat. Al s. XIV la vila de mercat es delimita i es protegeix per un sistema defensiu molt ben estructurat, amb un perímetre murat i vallejat que s’ha pogut conèixer mitjançant l’arqueologia urbana. El mig centenar d’intervencions realitzades els darrers 25 anys han posat en evidència el potencial arqueològic de la ciutat i han enriquit els coneixements sobre la vila medieval i moderna. D’aquesta manera, s’ha detectat la seva transformació i expansió a partir del s. XVI i durant tot el s. XVII, amb la supressió dels sistemes defensius i la instal·lació de tallers i àrees artesanals especialitzades. De forma molt especial, l’arqueologia ha constatat la presència d’obradors i tallers de vidre del renaixement, que esdevenen, ara com ara, els únics casos coneguts a Catalunya. Així mateix, s’ha confirmat una abundància i proliferació de terrisseries a partir de mitjan s. XVII i al llarg del s. XVIII, amb diversos obradors i forns productius emplaçats en zones perifèriques de la vila, constituint, en determinats casos, veritables barris artesans