40 research outputs found

    Science in Western islam : circulation of knowledge in the Mediterranean

    Get PDF
    La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d'idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l'edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produir entre l'Orient (Maixriq) i l'Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d'estudis, íntimament units a les prescripcions religioses, varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços que s'anaven adquirint a la capital de l'imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durant l'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel· lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segon pla, els científics del nord d'Àfrica i, especialment, els científics d'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissió de la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni. Per això l'aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior. Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia, òptica... però l'àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte, l'astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (des d'al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.Since thousands of years ago, the Mediterranean Sea has been a melting pot for the circulation of ideas and, indeed, of people. However, during the Middle Ages, the most notable of these movements was surely that between the Islamic East (Mashriq) and West (Maghreb). In expeditions taken to study abroad, Muslims scientists became especially active participants in the diffusion of knowledge as well as the advances that were being amassed in the capital of the empire, Baghdad. Moreover, these journeys were intimately linked to religious precepts. Far from being mere “carriers” of science, the cultural achievements of Muslim scientists during the Abbasid Golden Age would mark them as members of history’s intellectual elite. Although initially discretely out of the limelight, the scientists of North Africa–and especially those of Al-Andalus– played an essential role in the transmission of Eastern science to Europe, where the torch would be taken up. For this reason, it is impossible to understand the further development of science without recognizing the stepping-stone that was the Arab-Islamic contribution. Diverse disciplines were cultivated, including medicine, agronomy, and optics, but undoubtedly the reigning field was astronomy (related, in turn, to mathematics and geography). The most relevant names in astronomy (from al-Khwarizmi to Ibn al-Zarqalluh) and the milestones their bearers achieved should be reason enough to have guaranteed their lasting fame. And yet, they remain largely unheard of

    Mesurar el temps al Magrib: la determinació de les hores d'oració

    Get PDF
    The calculation of time prayer is a key element of the Islam. Therefore specialists in this field, the muwaqqits, appeared. In al-Andalus and the Magrib there are a great number of scholars, some of which, like al-Mu’addib and al-Tájúrí are good examples of the literature that they generated

    La alquibla ¿ciencia religiosa o religión científica?

    Get PDF
    "Alquibla" es un término procedente del árabe al-qibla que significa "dirección", aunque en un contexto islámico deba entenderse que la Ka'ba, el templo situado en La Meca, es la "Dirección" por antonomasia. Orientarse al rezar, o en otros momentos significativos como pueden ser sacrificar un animal, hacer las necesidades fisiológicas o enterrar a alguien, es una prescripción coránica. Ello no supone ninguna novedad respeto a otras religiones: también los cristianos tenían que orientarse hacia Jerusalén (y, posteriormente, hacia Roma) 2. La diferencia es que en el mundo islámico este hecho no solamente sigue vivo, sino que es un elemento clave de su universo simbólico. La Meca tiene un doble significado: es el centro espiritual, pero también el núcleo geográfico, el centro físico del mundo 3 . Los musulmanes se dirigen espiritualmente hacia La Meca en sus plegarias, pero también lo hacen de manera física en el momento de cumplir con otro de los pilares de la religión, la peregrinación

    La orientación de las mezquitas en Al-Andalus y el norte de África entre los siglos XI y XVIII

    Get PDF
    [spa] Esta tesis doctoral supone el estudio de la orientación de la Qibla en el occidente islámico a partir de textos escritos por alfaquíes Malikíes. Se incluye la edición y traducción de un manuscrito, Kitab Al-Qibla, obra de un alfaquí e historiador magrebí llamado Abu Ali Salim B. Al-Sayj Al-Salih Al-Masmudt. La prescripción coránica de la Qibla fue diversamente interpretada pero, en general, se llegó a la opinión consensuada de que dicha orientación podía ser aproximada (los cálculos astronómicos exactos eran recomendables pero no indispensables). Por otra parte, Al-Masmudi aporta una información nueva y valiosa sobre la historia del Norte de África, en especial de su contexto geográfico más próximo: Al-Sus Al-Aqsa. Insiste en la presencia de cristianos en esa zona ya desde el siglo IV y también describe la gestación de un movimiento de guerreros-santones en época pre-almorávide formado por miembros de la Tribu Masmuda, posteriores fundadores del imperio almohade. Se apunta, finalmente, la existencia de Qiblas dinásticas, es decir, cambio de orientación de las mezquitas como expresión de un nuevo poder político-religioso

    Una mirada literària sobre la violència a Síria

    Get PDF
    Max Weber definia quina era la relació que hi ha entre poder i violència en els estats moderns: «haurem de dir que l’estat és aquella comunitat humana que, en un territori determinat —el territori n’és un tret característic— aspira (amb èxit) a tenir el monopoli de la violència física legítima» (Weber, 2005: 60 i 61). La qüestió és que, a Síria, l’estat fa temps que es manté en un equilibri cada vegada més precari i altres actors (els Germans Musulmans als anys vuitanta o el Daesh en aquest principi del segle xxi, especialment) li discuteixen tant la legitimitat com el monopoli d’aquesta violència. Però no es tracta només de qui ostenta la violència, sinó també dels graus en què s’exerceix. Precisament, cal tenir en compte que l’estat actual és hereu d’una tradició arrelada en els règims anteriors: durant tot el segle xx aquesta regió ha sofert de manera continuada una violència despòtica exercida des del poder i, si bé els agents han estat molt diversos, no ho ha estat, en canvi, el plantejament de principi, que ha seguit pautes similars. Tant otomans com francesos van sotmetre els seus habitants mitjançant la força. Cal mencionar, per exemple, que la repressió otomana envers el moviment nacionalista va ser ferotge. D’altra banda, no es pot obviar la violència espacial produïda pel fet que la Síria actual respon a unes fronteres definides pel tractat Sykes-Picot (1916), signat pels dos grans imperis colonials: França i la Gran Bretanya. Així, la Síria otomana de finals del segle xix —que incloïa zones que actualment pertanyen al Líban, Israel i Palestina— passà a convertir-se, després de la Primera Guerra Mundial, en el mandat francès de Síria i el Líban, i finalment, després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué l’estat que coneixem —o que coneixíem fins al 2010—...El document forma part de la investigació del grup de recerca consolidat «Construcció d’Identitats Literàries Contemporànies» (2014 sgr 1039) i del projecte «Construcción de identidades, género y creación artística en los márgenes de la arabidad» (ffi2014-58487-p) finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat

    La alquibla de las mezquitas de al-Andalus: el caso de Guardamar

    Get PDF
    Decir que los edificios religiosos del islam deben orientarse hacia La Meca parece una obviedad, pero esta afirmación necesita ser matizada: que las mezquitas deban orientarse hacia la Ka'ba no significa que se dirijan hacia ella o, al menos, que lo hagan de manera exacta. Construir un edificio hacia un punto determinado no es una tarea fácil: el cálculo exacto de la alquibla requiere manejar unas coordenadas geográficas precisas imprescindibles para solucionar un problema de trigonometría esférica, que sólo halló solución a partir del siglo III-IX. Pero este método era algo reservado a matemáticos y astrónomos

    Qurtuba y la ciencia medieval. Reminiscencias del pasado en el presente

    Get PDF
    As the capital of the Umayyad al-Andalus Cordoba played an important role in the spread and advancement of science. A synthesis of all the knowledge acquired by earlier civilizations was carried out and, depending on the political situation, scientific research was promoted. However, this patronage was closely linked to economic, religions and political factors. Furthermore, it is necessary to take into consideration the fact that the history of Andalusian science has been studied by different methodological schools and has also been used, at times, for political and non-academic purposes

    La alquibla de Madīnat al-Zahrāʾ y otras mezquitas andalusíes

    Get PDF
    El término alquibla significa di rección de la Kaʿba –templo si tuado en La Meca–. Orientarse durante la oración –y en otros momentos significativos, como por ejemplo sacrificar un animal o enterrar a alguien– deriva de una prescripción coránica. En re alidad, dirigirse hacia una dirección determinada es algo común a muchas religiones, pero en el is lam es un elemento substancial de su universo simbólico. La Kaʿba, por extensión La Meca, es el cen tro espiritual de los musulmanes, pero también es el centro físico del mundo islámico. No sola mente es el lugar donde conver gen las miradas de los fieles cuando rezan, sino que es el des tino de otro de los puntales de la religión: la peregrinación. Siendo fundamental en la práctica reli giosa, no es un tema que pueda reducirse a un marco espacial o temporal determinado, concier ne a todos los musulmanes de cualquier época. Durante la Edad Media, la cuestión de la alquibla fue debatida en el occidente islámico, principalmente, por dos sectores: alfaquíes y astrónomos. Los primeros iniciaron un nuevo tipo de literatura, los manuales específicos de alquibla, donde incluían una breve sinopsis de las opiniones de sus predecesores más relevantes seguidas de algu nas indicaciones prácticas sobre cómo debían orientarse las mezqui tas. En el Magrib extremo puede, incluso, hablarse de una escuela de alfaquíes especializados en la alquibla

    F. Jamil Ragep and Faith Wallis with Pamela Miller and Adam Gacek, eds. The 'Herbal' of al-Ghafiqi: A Facsimile Edition with Critical Essays.

    Get PDF
    The Herbal of al-Ghafiis a key work in the history of science, for two main reasons. Not only is it a comprehensive book on plants, but it also offers a huge amount of philological information..
    corecore