40 research outputs found
Science in Western islam : circulation of knowledge in the Mediterranean
La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d'idees
i persones des de fa mil·lennis. Durant l'edat mitjana, però,
el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produir
entre l'Orient (Maixriq) i l'Occident (Magrib) islàmics. Els viatges
d'estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,
varen convertir els científics musulmans en membres especialment
actius en la difusió dels coneixements i dels avenços que
s'anaven adquirint a la capital de l'imperi, Bagdad. Lluny de ser
mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durant
l'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·
lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segon
pla, els científics del nord d'Àfrica i, especialment, els científics
d'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissió
de la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.
Per això l'aportació de la cultura araboislàmica és un
esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.
Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,
òptica... però l'àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,
l'astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i
la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (des
d'al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen
que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot,
continuen essent uns grans desconeguts.Since thousands of years ago, the Mediterranean
Sea has been a melting pot for the circulation of ideas and, indeed,
of people. However, during the Middle Ages, the most
notable of these movements was surely that between the Islamic
East (Mashriq) and West (Maghreb). In expeditions taken
to study abroad, Muslims scientists became especially active
participants in the diffusion of knowledge as well as the advances
that were being amassed in the capital of the empire,
Baghdad. Moreover, these journeys were intimately linked to
religious precepts. Far from being mere carriers of science,
the cultural achievements of Muslim scientists during the Abbasid
Golden Age would mark them as members of historys
intellectual elite. Although initially discretely out of the limelight,
the scientists of North Africaand especially those of Al-Andalus
played an essential role in the transmission of Eastern science
to Europe, where the torch would be taken up. For this
reason, it is impossible to understand the further development
of science without recognizing the stepping-stone that was
the Arab-Islamic contribution. Diverse disciplines were cultivated,
including medicine, agronomy, and optics, but undoubtedly
the reigning field was astronomy (related, in turn, to
mathematics and geography). The most relevant names in astronomy
(from al-Khwarizmi to Ibn al-Zarqalluh) and the milestones
their bearers achieved should be reason enough to
have guaranteed their lasting fame. And yet, they remain
largely unheard of
Mesurar el temps al Magrib: la determinació de les hores d'oració
The calculation of time prayer is a key element of the Islam. Therefore specialists
in this field, the muwaqqits, appeared. In al-Andalus and the Magrib there are
a great number of scholars, some of which, like al-Muaddib and al-Tájúrí are good
examples of the literature that they generated
La alquibla ¿ciencia religiosa o religión científica?
"Alquibla" es un término procedente del árabe al-qibla que significa "dirección", aunque en un contexto islámico deba entenderse que la Ka'ba, el templo situado en La Meca, es la "Dirección" por antonomasia. Orientarse al rezar, o en otros momentos significativos como pueden ser sacrificar un animal, hacer las necesidades fisiológicas o enterrar a alguien, es una prescripción coránica. Ello no supone ninguna novedad respeto a otras religiones: también los cristianos tenían que orientarse hacia Jerusalén (y, posteriormente, hacia Roma) 2. La diferencia es que en el mundo islámico este hecho no solamente sigue vivo, sino que es un elemento clave de su universo simbólico. La Meca tiene un doble significado: es el centro espiritual, pero también el núcleo geográfico, el centro físico del mundo 3 . Los musulmanes se dirigen espiritualmente hacia La Meca en sus plegarias, pero también lo hacen de manera física en el momento de cumplir con otro de los pilares de la religión, la peregrinación
La orientación de las mezquitas en Al-Andalus y el norte de África entre los siglos XI y XVIII
[spa] Esta tesis doctoral supone el estudio de la orientación de la Qibla en el occidente islámico a partir de textos escritos por alfaquíes Malikíes. Se incluye la edición y traducción de un manuscrito, Kitab Al-Qibla, obra de un alfaquí e historiador magrebí llamado Abu Ali Salim B. Al-Sayj Al-Salih Al-Masmudt. La prescripción coránica de la Qibla fue diversamente interpretada pero, en general, se llegó a la opinión consensuada de que dicha orientación podía ser aproximada (los cálculos astronómicos exactos eran recomendables pero no indispensables). Por otra parte, Al-Masmudi aporta una información nueva y valiosa sobre la historia del Norte de África, en especial de su contexto geográfico más próximo: Al-Sus Al-Aqsa. Insiste en la presencia de cristianos en esa zona ya desde el siglo IV y también describe la gestación de un movimiento de guerreros-santones en época pre-almorávide formado por miembros de la Tribu Masmuda, posteriores fundadores del imperio almohade. Se apunta, finalmente, la existencia de Qiblas dinásticas, es decir, cambio de orientación de las mezquitas como expresión de un nuevo poder político-religioso
Una mirada literària sobre la violència a Síria
Max Weber definia quina era la relació que hi ha entre poder i violència en els
estats moderns: «haurem de dir que l’estat és aquella comunitat humana que,
en un territori determinat —el territori n’és un tret característic— aspira (amb
èxit) a tenir el monopoli de la violència física legítima» (Weber, 2005: 60 i 61).
La qüestió és que, a Síria, l’estat fa temps que es manté en un equilibri cada
vegada més precari i altres actors (els Germans Musulmans als anys vuitanta o
el Daesh en aquest principi del segle xxi, especialment) li discuteixen tant la
legitimitat com el monopoli d’aquesta violència. Però no es tracta només de
qui ostenta la violència, sinó també dels graus en què s’exerceix. Precisament,
cal tenir en compte que l’estat actual és hereu d’una tradició arrelada en els
règims anteriors: durant tot el segle xx aquesta regió ha sofert de manera continuada
una violència despòtica exercida des del poder i, si bé els agents han
estat molt diversos, no ho ha estat, en canvi, el plantejament de principi, que
ha seguit pautes similars. Tant otomans com francesos van sotmetre els seus
habitants mitjançant la força. Cal mencionar, per exemple, que la repressió
otomana envers el moviment nacionalista va ser ferotge. D’altra banda, no es
pot obviar la violència espacial produïda pel fet que la Síria actual respon a
unes fronteres definides pel tractat Sykes-Picot (1916), signat pels dos grans
imperis colonials: França i la Gran Bretanya. Així, la Síria otomana de finals
del segle xix —que incloïa zones que actualment pertanyen al Líban, Israel i
Palestina— passà a convertir-se, després de la Primera Guerra Mundial, en el
mandat francès de Síria i el Líban, i finalment, després de la Segona Guerra
Mundial, esdevingué l’estat que coneixem —o que coneixíem fins al 2010—...El document forma part de la investigació del grup de recerca consolidat «Construcció d’Identitats
Literàries Contemporànies» (2014 sgr 1039) i del projecte «Construcción de identidades, género y
creación artística en los márgenes de la arabidad» (ffi2014-58487-p) finançat pel Ministeri d’Economia
i Competitivitat
La alquibla de las mezquitas de al-Andalus: el caso de Guardamar
Decir que los edificios religiosos del islam deben orientarse hacia La Meca parece una obviedad, pero esta afirmación necesita ser matizada: que las mezquitas deban orientarse hacia la Ka'ba no significa que se dirijan hacia ella o, al menos, que lo hagan de manera exacta. Construir un edificio hacia un punto determinado no es una tarea fácil: el cálculo exacto de la alquibla requiere manejar unas coordenadas geográficas precisas imprescindibles para solucionar un problema de trigonometría esférica, que sólo halló solución a partir del siglo III-IX. Pero este método era algo reservado a matemáticos y astrónomos
Qurtuba y la ciencia medieval. Reminiscencias del pasado en el presente
As the capital of the Umayyad al-Andalus Cordoba played an important role in the spread and advancement of science. A synthesis of all the knowledge acquired by earlier civilizations was carried out and, depending on the political situation, scientific research was promoted. However, this patronage was closely linked to economic, religions and political factors. Furthermore, it is necessary to take into consideration the fact that the history of Andalusian science has been studied by different methodological schools and has also been used, at times, for political and non-academic purposes
La alquibla de Madīnat al-Zahrāʾ y otras mezquitas andalusíes
El término alquibla significa di rección de la Kaʿba –templo si tuado en La Meca–.
Orientarse durante la oración –y en otros momentos significativos, como por
ejemplo sacrificar un animal o enterrar a alguien– deriva de una prescripción
coránica. En re alidad, dirigirse hacia una dirección determinada es algo común a muchas
religiones, pero en el is lam es un elemento substancial de su universo simbólico. La
Kaʿba, por extensión La Meca, es el cen tro espiritual de los musulmanes, pero también
es el centro físico del mundo islámico. No sola mente es el lugar donde conver gen las
miradas de los fieles cuando rezan, sino que es el des tino de otro de los puntales de la
religión: la peregrinación. Siendo fundamental en la práctica reli giosa, no es un tema
que pueda reducirse a un marco espacial o temporal determinado, concier ne a todos
los musulmanes de cualquier época.
Durante la Edad Media, la cuestión de la alquibla fue debatida en el occidente islámico,
principalmente, por dos sectores: alfaquíes y astrónomos. Los primeros iniciaron
un nuevo tipo de literatura, los manuales específicos de alquibla, donde incluían una
breve sinopsis de las opiniones de sus predecesores más relevantes seguidas de algu nas
indicaciones prácticas sobre cómo debían orientarse las mezqui tas. En el Magrib extremo
puede, incluso, hablarse de una escuela de alfaquíes especializados en la alquibla
F. Jamil Ragep and Faith Wallis with Pamela Miller and Adam Gacek, eds. The 'Herbal' of al-Ghafiqi: A Facsimile Edition with Critical Essays.
The Herbal of al-Ghafiis a key work in the history of science, for two main reasons. Not only is it a comprehensive book on plants, but it also offers a huge amount of philological information..