La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d'idees
i persones des de fa mil·lennis. Durant l'edat mitjana, però,
el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produir
entre l'Orient (Maixriq) i l'Occident (Magrib) islàmics. Els viatges
d'estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,
varen convertir els científics musulmans en membres especialment
actius en la difusió dels coneixements i dels avenços que
s'anaven adquirint a la capital de l'imperi, Bagdad. Lluny de ser
mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durant
l'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·
lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segon
pla, els científics del nord d'Àfrica i, especialment, els científics
d'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissió
de la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.
Per això l'aportació de la cultura araboislàmica és un
esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.
Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,
òptica... però l'àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,
l'astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i
la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (des
d'al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen
que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot,
continuen essent uns grans desconeguts.Since thousands of years ago, the Mediterranean
Sea has been a melting pot for the circulation of ideas and, indeed,
of people. However, during the Middle Ages, the most
notable of these movements was surely that between the Islamic
East (Mashriq) and West (Maghreb). In expeditions taken
to study abroad, Muslims scientists became especially active
participants in the diffusion of knowledge as well as the advances
that were being amassed in the capital of the empire,
Baghdad. Moreover, these journeys were intimately linked to
religious precepts. Far from being mere carriers of science,
the cultural achievements of Muslim scientists during the Abbasid
Golden Age would mark them as members of historys
intellectual elite. Although initially discretely out of the limelight,
the scientists of North Africaand especially those of Al-Andalus
played an essential role in the transmission of Eastern science
to Europe, where the torch would be taken up. For this
reason, it is impossible to understand the further development
of science without recognizing the stepping-stone that was
the Arab-Islamic contribution. Diverse disciplines were cultivated,
including medicine, agronomy, and optics, but undoubtedly
the reigning field was astronomy (related, in turn, to
mathematics and geography). The most relevant names in astronomy
(from al-Khwarizmi to Ibn al-Zarqalluh) and the milestones
their bearers achieved should be reason enough to
have guaranteed their lasting fame. And yet, they remain
largely unheard of
