La formació permanent del professorat: la proposta del Ministeri d'Educació i Ciència

L'abril de 1989 el Ministeri d'Educació i Ciencia va presentar a la comunitat educativa un Pla de Formació del Professorat per sis anys que passo a descriure breument. El document pretén ser un marc d'actuació; alhora, descriu el context social i educatiu sobre el qual s'elabora el Pla, del qual deriva un nou perfil del professorat. Així mateix, estableix el que s'anomena «model de formació permanent', que comentaré més endavant. En aquest apartat s'enuncien les concepcions, principis basics i directrius que orienten I'execució del Pla, coherents amb el contingut i les característiques de I'actual reforma del sistema educatiu. Segueix en el document una definició de les estructures de formació, amb un desplegament especial de I'apartat corresponent als centres de professors. A I'apartat «Pla d'Actuació' s'estableixen les finalitats i objectius del PI a, i així mateix les línies d'actuació mitjanyant les quals es pretén atenyer els objectius proposats. Tot seguit s'estableixen els criteris d'avaluació previstos tant per als programes com per al conjunt del Pla. Finalment, es fa una valoració aproximada del cost económic que, tal com s'indica, s'haura d'anar concretant als diferents plans anuals. A continuació, en vint-i-nou annexos, es descriuen les línies generals dels programes que hauran de fer realitat els objectius i els fins que ens proposem

Nous paradigmes en l'ensenyament de la història

El present treball ofereix una visió sobre la societat digital i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació en relació amb l'ensenyament de la història. Explica com la cultura ha construït extensions de nosaltres mateixos i fa un repàs del valor que s'ha donat a la memòria fins a arribar a la capacitat d'abstracció, relacionant-la amb l'aprenentatge de la història. Les pautes d'aprenentatge varien amb l'aparició del telèfon mòbil, intel·ligència nova que incorpora telèfon i ordinador i que suposa l'extensió més gran de l'ésser humà, una ment de base digital d'intel·ligències múltiples. Els autors defensen la importància de la difusió i la implantació de l'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament de la història, així com les finalitats relacionades amb l'aprenentatge d'aquesta ciència social. L'article acaba amb una reflexió sobre el coneixement disciplinari, el qual inclou el mètode, ja que la pràctica d'habilitats metodològiques només s'aprèn exercitant-les.This paper provides a vision of both digital society and new information and communication technologies in education in relation to the teaching of history. It explains how culture has built extensions of us and reviews the value that has been given to memory up to the ability for abstraction, relating it to the learning of history. Learning patterns vary with the emergence of the mobile phone, a new intelligence that incorporates telephone and computer and represents the largest extension of human beings, that is, a digitally based mind with multiple intelligences. The authors defend the importance of disseminating and implementing the use of new technologies in the teaching of history as well as the aims related to the learning of this social science. The paper ends with a reflection on disciplinary knowledge, which includes the method, since the practice of methodological skills is only learned exercising them.El presente trabajo ofrece una visión sobre la sociedad digital y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en educación en relación a la enseñanza de la historia. Explica cómo la cultura ha construido extensiones de nosotros mismos y hace un repaso del valor que se le ha dado a la memoria hasta llegar a la capacidad de abstracción, relacionándola con el aprendizaje de la historia. Las pautas de aprendizaje varían con la aparición del teléfono móvil, una nueva inteligencia que incorpora teléfono y ordenador y que supone la extensión más grande del ser humano, una mente de base digital de inteligencias múltiples. Los autores defienden la importancia de la difusión y la implantación del uso de las nuevas tecnologías en la enseñanza de la historia, así como las finalidades relacionadas con el aprendizaje de esta ciencia social. El artículo finaliza con una reflexión sobre el conocimiento disciplinario, el cual incluye el método, puesto que la práctica de habilidades metodológicas sólo se aprende ejercitándolas

Nous paradigmes en l'ensenyament de la història. New paradigms in teaching history

This paper provides a vision of both digital society and new information and communication technologies in education in relation to the teaching of history. It explains how culture has built extensions of us and reviews the value that has been given to memory up to the ability for abstraction, relating it to the learning of history. Learning patterns vary with the emergence of the mobile phone, a new intelligence that incorporates telephone and computer and represents the largest extension of human beings, that is, a digitally based mind with multiple intelligences. The authors defend the importance of disseminating and implementing the use of new technologies in the teaching of history as well as the aims related to the learning of this social science. The paper ends with a reflection on disciplinary knowledge, which includes the method, since the practice of methodological skills is only learned exercising them

La Universitat de Cervera : Un projecte reformista frustrat

Resum: La universitat de Cervera, fundada per Felip V, suposà una fita important per a Catalunya: per un costat, naixia com un projecte borbònic de futur i, per un altre, significava que les universitats catalanes històriques havien estat abolides, en virtut de la política repressora del nou monarca. El present article analitza aquella institució i el fracàs d?aquell projecte. La creació de la Universitat ha de situar-se en un context reformista de tall centralista, propi de les noves monarquies europees que van prendre com a imatge la cort i l?acció en política interna de Lluís XIV. Tanmateix, amb el pas dels anys, aquella proposta es va veure frustada. Paraules clau: Universitat de Cervera, orígens, declivi, Catalunya, segle XVIII The University of Cervera, founded by Philip V, was an important milestone for Catalonia: on the one hand, it was born as a Bourbon project for the future and, on the other, it meant that historic Catalan universities had been abolished, under the policy repressive of the new monarch. This article discusses that institution and the failure of that project. The creation of the University must be situated in a reformist context of a centralist nature, typical of the new European monarchies that took as their image the court and action in domestic politics of Louis XIV. However, over the years, that proposal was thwarted. Key words: University of Cervera, foundation, declivity, Catalonia, 18th. centur

El suport a la independència de Catalunya segons la llengua d'identificació i altres variables (2011-2015)

El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) elabora des de fa anys nombroses enquestes, adreçades a la població amb dret a vot, que ens permeten estudiar, entre moltes altres qüestions, les actituds de la població de Catalunya sobre les relacions Catalunya-Espanya en general i sobre la independència en particular. Els autors de l'article comencen per fer una revisió de la representativitat de les mostres d'aquestes enquestes, la qual cosa els condueix a efectuar una reponderació de les dades. A partir d'aquí, empren aquestes dades per analitzar les actituds esmentades, tant des d'un punt de vista sincrònic com diacrònic. Comparteixen amb altres autors l'intent d'analitzar els factors que serveixen per explicar el fort increment del suport a la independència que es produeix en els darrers cinc anys. Tanmateix, en aquest article centren la seva atenció en factors lingüístics. Així, el seu objectiu principal és validar la hipòtesi de la importància de la llengua d'identificació per explicar el suport a la independència entre els diferents sectors socials. Per fer-ho es compara la relació entre aquest suport a la independència amb la llengua d'identificació i amb dues variables més, l'origen geogràfic familiar i l'edat, tot i que també s'utilitza la identitat nacional.The Center for Opinion Studies of the Government of Catalonia has prepared over the years numerous surveys focused on the voting population, allowing us to study, among other issues, the attitudes of the population of Catalonia towards the relations between Catalonia and Spain in general and towards independence in particular. This paper begins with a review of the representativeness of the samples of these surveys, which leads the authors to reweigh the data. The resulting data are used to analyze the attitudes under study, from both synchronic and diachronic perspectives. In common with other authors, an attempt is made to analyze the factors serving to explain the sharp increase in support for independence which has beenregistered in the last five years, with a focus here on linguistic factors. Thus, the main objective is to validate the hypothesis of the importance of the language of identity in explaining the support for independence among the different social sectors. To do this the authors compare the relationship between support for independence and the language of identity and two other variables, family geographical origin and age, while also taking national identity into consideration

Memoria y enseñanza de la Historia

Editorial del núm. 4 de Didacticae.Editorial to issue 4 of Didacticae.Editorial del nº 4 de Didactica