L’alabastre de Sarral com a suport escultòric. Descripció i introducció geològica

La participació en el projecte “Models diagenètics en formacions i conques evaporítiques”, inclòs en el Programa Nacional de Projectes d’Investigació Fonamental, va propiciar la col·laboració entre la professora de l’Àrea de Conservació i Restauració de l’ESCRBCC, Montserrat Artigau, i la professora del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB, Elisabet Playà, per tal de dur a terme la descripció i caracterització de l’alabastre procedent dels jaciments de Sarral (Tarragona). Aquest estudi forma part de la tesi doctoral “Caracterització i conservació del retaule major de Santa Maria de Poblet”, que actualment elabora Montserrat Artigau, ja que el suport escultòric emprat en aquesta obra és aquesta pedra procedent de Sarral. En aquest article i el següent es descriu aquest material petri mitjançant una introducció geològica i una caracterització analítica

Grup d’Innovació Docent GRIMS: Preparem els nostres PIDs i PMDs?

Es presenta un conjunt de material de suport per a la realització d'una jornada de treball per a l'orientació del professorat i membres de grups d'innovació docent en la creació de projectes d'innovació docent o en la preparació de publicacions docents sencilles. L'exemple s'han aplicat al grup d'innovació docent de Geoquímica, Roques Ígnies, Metarmòrfiques i Sedimentàries (GI-GRIMS)

Estudi de les pàtines ocre-vermelles del retaule d'alabastre de l'altar major del monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)

Fruit d"un projecte multidisciplinar que aborda estudis dels materials del retaule de l"altar major del monestir de Santa Maria de Poblet des dels vessants històric, de conservació-restauració i geològic, en aquest treball es presenta una part dels resultats d"aquest projecte. L"anàlisi petrològica, física i química de les taques ocre-vermelloses que cobreixen part de la superfície de l"alabastre ha permès caracteritzarles i determinar-ne els possibles orígens

Millora de competències transversals mitjançant el treball col·laboratiu amb wikis – 1a fase

El treball en competències transversals a partir de les assignatures de grau és una línia docent plenament assentada des de la implementació dels crèdits ECTS. Tot i això, els estudiants que arriben als nostres ensenyaments mostren algunes mancances en el desenvolupament d’alguna d’aquestes competències, especialment pel que fa a l’expressió escrita i oral i a la gestió del temps i treball col•laboratiu. A partir de l’experiència docent de les professores implicades en el projecte en diversos anys anteriors s’ha detectat la dificultat de coordinació entre estudiants, per al desenvolupament de treballs en grup i de l’estrès que els provoca les presentacions orals. En aquest projecte es presenta una eina virtual que millora la gestió de la informació científica que es recull durant el desenvolupament de treballs col•laboratius i en facilita la disponibilitat a tots els membres del grup. Aquesta eina, a més, millora el seguiment i avaluació del treball i de les contribucions de cada membre del grup per part del professorat. La proposta contempla el desenvolupament del projecte a l’assignatura “Geologia General”, obligatòria de 1er curs del Grau d’Enginyeria Geològica (6 crèdits), en una primera fase, i a l’assignatura “Geoquímica”, obligatòria de 3er curs del Grau de Geologia (9 crèdits) en una segona fase. El denominador comú de les dues assignatures és el seu caràcter obligatori i general però els destinataris i els continguts són molt diferents. Tot i així, tots dos ensenyaments comparteixen competències tant transversals com específiques per a les quals aquestes assignatures constitueixen un punt d’encontre excel•lent per desenvolupar-les i aprofundir en el desenvolupament d'aquestes competències: treball en equip, comunicació oral i escrita i ús solvent dels recursos d’informació que han de millorar la gestió del temps i de dedicació al propi treball col•laboratiu

Palaeomagnetic chronology of the evaporitic sedimentation in the Neogene Fortuna Basin (SE Spain): early restriction preceding the 'Messinian Salinity Crisis'

The magnetostratigraphic study of the evaporitic Río Chicamo section (240 m) in the Neogene Fortuna Basin (Murcia, southeast Spain) has identified the record of five magnetozones. The most probable correlations with the standard geomagnetic polarity time scale (GPTS) imply that the marine evaporitic sedimentation of this basin was not coeval with the Messinian evaporites of the Sorbas Basin (Almeria, southeast Spain) and the Caltanissetta Basin (central Sicily) (assigned to the reverse Chron C3r, late Messinian by Gautier et al., 1994). The marine evaporites and diatomites from the Fortuna Basin are older (late Tortonian to early Messinian) than the evaporites of those basins. The chronological framework for the sedimentation in the Fortuna Basin together with the isotopic data from the sulphates in these evaporitic units indicate the following. (1) Restriction and confinement in the basin initiated as early as uppermost Tortonian, leading to deposition of evaporites under mixed (marine-continental) conditions. (2) The subsequent sedimentation of marine evaporites and diatomites in this basin occurred in a period between the Tortonian and Messinian transition and the early Messinian: the onset of this sedimentation pre-dates similar sediments of restricted marine environments in the eastern Betics basins, and possibly of the western Mediterranean region also. (3) Episodes of restriction and reflooding in the basin would have occurred in response to periodic fluctuations of the oceanic level under local tectonic controls. In the Fortuna Basin, the global base level drop associated with the late Messinian Salinity Crisis was recorded by the progradation of alluvial fans leading to thick clastic deposits overlying the youngest evaporites. These observations hint to: (a) the peculiar characteristics and sensitiveness of some of the marginal intramontane basins in the eastern Betics to reflect structural controls framed in the late Neogene global climatic changes; and (b) the diachronism of the beginning of the marine evaporitic deposition in the Mediterranean region linked to the salinity crisis during the Messinian

Estudi de les pàtines ocre-vermelles del retaule d’alabastre de l’altar major del monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)

Fruit d’un projecte multidisciplinar que aborda estudis dels materials del retaule de l’altar major del monestir de Santa Maria de Poblet des dels vessants històric, de conservació-restauració i geològic, en aquest treball es presenta una part dels resultats d’aquest projecte. L’anàlisi petrològica, física i química de les taques ocre-vermelloses que cobreixen part de la superfície de l’alabastre ha permès caracteritzar- les i determinar-ne els possibles orígens

La evolución de una red de venas de yeso en contextos tectónicos compresivos: El caso del anticlinorio del Montsant (NE España)

The Montsant anticlinorium is part of the Pàndols-Cavalls-Montsant tectonic line situated in the southwestern area of the Catalan Coastal Ranges, adjacent to the contact with the Tertiary Ebro Basin. We have interpreted this Alpine structure as a triangular type I zone with two opposite faults. The centre of the anticlinorium is formed by middle Muschelkalk facies with intensively deformed gypsum layers and an intensively deformed zone with an associated framework of satin spar gypsum veins. A field structural analysis reveals that there are two sets of veins: one associated with a pre-folding stage (before the Alpine orogeny), and another one related to the development of the Montsant anticlinorium, and therefore syn-folding (and Alpine in age)El anticlinorio del Montsant forma parte de la línea tectónica de PándolsCavalls-Montsant, situada al Suroeste de la Cordillera Costera Catalana, y adyacente al contacto con la Cuenca del Ebro. Esta estructura Alpina se interpreta como una zona triangular de Tipo I con dos flancos opuestos. El centro del anticlinorio está formado por facies del Muschelkalk medio con capas de yeso altamente deformadas formando una red de venas de yeso de tipo satin spar. Mediante un análisis estructural de campo hemos identificado dos conjuntos de venas: uno asociado a la etapa previa al plegamiento (antes de la orogenia Alpina) y el otro asociado a la formación del anticlionorio del Montsant durante la orogenia Alpin

Caracterització i estudi de procedència de l’alabastre del retaule de l’altar major de Poblet

S’ha realitzat la caracterització del material petri usat en l’execució del retaule de l’altar major de Poblet, esculpit en guix alabastrí, des dels punts de vista mineralògic, petrològic i geoquímic, mitjançant l’observació macroscòpica i microscòpica (microscòpia òptica de transmissió electrònica de rastreig) i la difracció de raigs X. Els resultats revelen que aquest alabastre és, en força àrees del retaule, de molt bona qualitat, si bé presenta abundants components que evidencien un descens en la seva puresa en algunes àrees. La caracterització geoquímica d’algunes mostres d’alabastre mitjançant l’estudi de les composicions isotòpiques del sofre i l’oxigen del sulfat del guix, ha permès recolzar analíticament la teoria coneguda documentalment sobre la procedència dels alabastres del retaule de l’altar major de Poblet de la zona de Sarra

Estudio de viabilidad de canteras de yeso mediante tomografía eléctrica

La producción de yeso en España ha ido disminuyendo durante los últimos años; sin embargo, España sigue teniendo una posición destacada como productor mundial de yeso. Además, nuestro país se mantiene líder en Europa tanto a nivel de producción como de exportación de yeso (Marchan et al., 2010). Un factor importante a tener en cuenta durante la explotación de una cantera de yeso es la pureza y continuidad de los niveles estratigráficos que se explotan. En las campañas de prospección (previa o durante la explotación) es habitual el uso de sondeos (helicoidales o de testimonio continuo) para la valoración de los recursos. Esta técnica, sin embargo, es muy cara y aporta sólo información puntual

Depositional models of lacustrine evaporites in the SE margin of the Ebro Basin (Paleogene, NE Spain)

An important evaporitic sedimentation occurred during the Paleogene (Eocene to lower Oligocene) in the Barberà sector of the southeastern margin of the Tertiary Ebro Basin. This sedimentation took place in shallow lacustrine environments and was controlled by a number of factors: 1) the tectonic structuration of the margin; 2) the high calcium sulphate content in the meteoric waters coming from the marginal reliefs; 3) the semiarid climate; and 4) the development of large alluvial fans along the basin margin, which also conditioned the location of the saline lakes. The evaporites are currently composed of secondary gypsum in surface and anhydrite at depth. There are, however, vestiges of the local presence of sodium sulphates. The evaporite units, with individual thicknesses ranging between 50 and 100 m, are intercalated within various lithostratigraphic formations and exhibit a paleogeographical pattern. The units located closer to the basin margin are characterized by a massive gypsum lithofacies (originally, bioturbated gypsum) bearing chert, and also by meganodular gypsum locally (originally, meganodules of anhydrite) in association with red lutites and clastic intercalations (gypsarenites, sandstones and conglomerates). Chert, which is only linked to the thickest gypsum layers, seems to be an early diagenetic, lacustrine product. Cyclicity in these proximal units indicates the progressive development of low-salinity, lacustrine bodies on red mud flats. At the top of some cycles, exposure episodes commonly resulted in dissolution, erosion, and the formation of edaphic features. In contrast, the units located in a more distal position with regard to the basin margin are formed by an alternation of banded-nodular gypsum and laminated gypsum layers in association with grey lutites and few clastic intercalations. These distal units formed in saline lakes with a higher ionic concentration. Exposure episodes in these lakes resulted in the formation of synsedimentary anhydrite and sabkha cycles. In some of these units, however, outer rims characterized by a lithofacies association similar to that of the proximal units occur (nodular gypsum, massive gypsum and chert nodules)