From a manly Spain to a transvestite Spain? Transgender, transgression and subversion in the transition from Franco's regime to democracy

Este artículo propone una reflexión sobre la función política de la imagen del travesti en el contexto español durante la transición del franquismo a la democracia. En concreto, se analiza cómo en la prensa contracultural de los setenta, lo travesti no se presenta como una práctica ni una opción, sino más bien como un símbolo de contrapoder monolítico que permite ejemplificar públicamente la clausura de la «virilidad» del poder franquista sin afirmar todavía plenamente una nueva identidad democrática. Resulta, por lo tanto, un correlato útil para visibilizar la necesidad de celebrar la posibilidad de subversión, de eliminar las huellas que el poder franquista pueda haber impreso, no sólo en las instituciones, sino también en la percepción de la propia identidad o las posibilidades de ocupar el espacio público. Así mismo, se estudia cómo esta subversión parece perder su sentido una vez ya está asentado un nuevo poder, esta vez democrático, y cómo el destape –la profusión de imágenes sexuales en los productos de consumo a finales de los setenta– contribuye a esta desactivación de la capacidad revulsiva del símbolo.This paper explores the political function assigned to transgender identities in the context of the Spanish transition from francoism to democracy. It focuses on how Spanish underground journals of the seventies use the image of the transgender community as a symbol of subversion that exemplifies the end of the «virility» that francoism had associated with power. Transgender identities are used as a monolithic symbol of the need of celebrating subversion, of deconstructing the influence of francoist power in the construction of identities, but also as a symbol of the new possibility of reclaiming public space. The paper also analyses how this subversion seems to loose its sense once democracy is instituted, and how the destape –the profusion of sexual images in the cultural products of the late seventies in Spain– is related to this loss of revolutionary potential linked to transgender practice.Este artículo se inscribe en el marco del proyecto FFI2009-07086

Autoría, autoridad y verdad. Apuntes para una nueva lectura 'en frío' de la polémica Menchú-Stoll

Este artículo versa sobre las condiciones que afectan la recepción de los textos que han sido ubicados bajo la rúbrica genérica testimonio en relación a la construcción de su autoría y de su condición de “verdad”. El análisis se concreta a partir de los procesos de interpretación que afectan un caso polémico, el de la recepción del testimonio mediado por Elizabeth Burgos,Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (1983) una vez su referencialidad fue puesta en cuestión por el antropólogo David Stoll en el libro Rigoberta Menchú and the Story of All Poor Guatemalans (1999). Se parte de la hipótesis que toda posición de  autor depende de elementos pragmáticos  condicionados tanto por la filiación genérica o disciplinaria del texto en cuestión como por el lugar––social, político, simbólico–– que ocupa quien firma la obra en un determinado entorno. Palabras clave: testimonio, autoridad etnográfica, voces subalterna y autoría plural,This paper deals with the factors that affect the reception of those texts linked to the genre testimonio, in relation to the construction of their authorship and truth. It analyzes the interpretation processes that affect a controversial case: the reception of the work of Elizabeth Burgos, Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (1983), once its documentary value was questioned by  the anthropologist David Stoll in his book Rigoberta  Menchú and the Story of All Poor Guatemalans (1999). The testimonio is an interesting genre where to show how the “author” function depends on pragmatic factors conditioned by the generic ordisciplinary affiliation of the text, as well as by the social, political or symbolical place occupied by the person(s) who sign(s) the book. Key words :testimonial writing, etnographic authority, subaltern voices and plural author

Turisme i territori a les illes Balears

Abstract not availabl

Modelo definitorio de desamparo infanto-juvenil : un instrumento para la planificación estratégica

La comunicación presenta un instrumento destinado a prevenir las situaciones de desamparo en la infancia y la correspondiente tutela por parte de los Servicios Sociales Especializados. Dicho modelo ha sido el resultado de una investigación llevada a cabo sobre 398 expedientes de protección de menores de Salamanca. Para poder comprender dicha realidad social, en primer lugar, y tras situar el desarrollo infantil dentro de las teorías ecológico-sistémicas, se parte de la distinción entre dos situaciones de desprotección: en riesgo y en desamparo. Esta reflexión conceptual nos introduce en la investigación teórico-empírica de este campo de la protección social, a la vez que nos permite caracterizar a la población salmantina incluida en este colectivo. Posteriormente nos situamos ante las características diferenciadoras de los diferentes tipos de protección, obteniendo finalmente, por medio de la regresión logística, un instrumento operativo eficaz para la atención de esta compleja problemática. El mismo nos permite identificar los indicadores sociofamiliares, ofreciendo de esta manera un perfil de los menores con posibilidades de encontrarse en una situación de desamparo. Este instrumento ofrece a los profesionales de los Servicios Sociales Básicos la posibilidad de incrementar la detección de familias posibles usuarias de la atención especializada y específica. Es una herramienta que nos va a permitir avanzar en la prevención, evitando la separación del menor de su entorno biológico. Finalmente planteamos una serie de propuestas de acción que entendemos pueden ayudar a mejorar la realidad de las familias en riesgo.Our report offers an instrument which is destined to provide for the neglect and forsake situations in the childhood and to provide for the guardianship of the specialized social services. Such model has been obtained of an investigation which we have made on 398 official files of protection of minors of Salamanca. In order to understand this social reality, firstable, and after putting the development of the child into the ecological and systemic theories, we have distinguished between two unprotection situations: minors in risk and forsake minors. This conceptual revision is a step towards the theoretic and empiric investigation to the field of the social protection, at the same time as it allow us to characterize of the population of Salamanca including in this group. Afterwards, we place in front of the dissimilar characteristics of the different types of protection. Finally, we obtaine, by means of the logistic regression, an operative instrument which seems effective to answer this multifaceted problem. This instrument allow us to identify the social and family indicators and to give a profile of these minors with posibilities to meet in a situation of forsake. This instrument gives the professionals of the Basic Social Services the posibility of increase the detection of the possible families user of a specialized and specific care. This is a medium which us to put forward the prevention of the neglect in the childhood, and it permit us to avoid the separation of the minor of its family environment. Finally, we raised a serie of action proposals that we understand can help to improve the realities of the families in ris

Real-time Mediterranean cyclone prediction from NWP models

Póster presentado en: EMS Annual Meeting: European Conference for Applied Meteorology and Climatology celebrado del 9 al 13 de septiembre de 2017 en Copenhague, Dinamarca.This work has been partially supported by COASTEPS Project CGL2017-82868-R (MINECO/AEI/FEDER, UE

La recerca de la veu d'Elena Poniatowska. Cinquanta anys d'escriptura periodística compromesa i creativa

L'any 2003 s'han complert cinquanta anys de la introducció d'Elena Poniatowska en el món del periodisme i la literatura. En aquest article es planteja una anàlisi de la seva obra partint del fet que és fruit d'una recerca de noves formes de representació de la realitat política, social i cultural, als marges dels models convencionals en l'àmbit del periodisme, de l'etnografia o de la literatura. Poniatowska transgredeix les convencions de distints gèneres habituals en aquests camps disciplinaris amb la voluntat d'obrir un espai d'enunciació per a les veus que han estat menystingudes en els relats de la història recent de Mèxic. Creades en un espai fronterer, moltes de les seves obres rebutgen la ubicació unívoca en un dels pols de la dicotomia ficció / no-ficció. Permeten, tot sovint, lectures ambigües, des de les més literàries a les pròpiament referencials. En el desenvolupament de l'article, aquesta ubicació diversa s'exemplifica amb l'aproximació a dues de les obres més difoses de l'escriptora mexicana, Hasta no verte Jesús mío (1969) i La noche de Tlatelolco (1971), tant revisant la seva recepció crítica, com proposant una anàlisi que les situï en l'espai fronterer i intergenèric en el qual sembla que han estat creades.It's been fifty years now since Elena Poniatowska first got involved in journalism and literature. This article is devoted to the analysis of her works, assuming that they are a consequence of a research of new forms of representing social, cultural and political reality, in the margins of conventional writing in journalism, ethnography or literature. Poniatowska transgresses the conventions of some writing genres normally used in those fields in order to open a space where the voices which had been marginalized in the narration of recent Mexican history could express their own experiences. Formulated at a borderland, some of her works refuse a univocal location at one of the poles of the fiction / non-fiction dichotomy. They often allow ambiguous readings, literary and documentary interpretations. In this article, this diverse location is exemplified by means of the analysis of two famous books by the Mexican writer, i.e.: Hasta no verte Jesús mío (1969) and La noche de Tlatelolco (1971), paying special attention to their critical reception

La recerca de la veu d'Elena Poniatowska : cinquanta anys d'escriptura periodística compromesa i creativa

L'any 2003 s'han complert cinquanta anys de la introducció d'Elena Poniatowska en el món del periodisme i la literatura. En aquest article es planteja una anàlisi de la seva obra partint del fet que és fruit d'una recerca de noves formes de representació de la realitat política, social i cultural, als marges dels models convencionals en l'àmbit del periodisme, de l'etnografia o de la literatura. Poniatowska transgredeix les convencions de distints gèneres habituals en aquests camps disciplinaris amb la voluntat d'obrir un espai d'enunciació per a les veus que han estat menystingudes en els relats de la història recent de Mèxic. Creades en un espai fronterer, moltes de les seves obres rebutgen la ubicació unívoca en un dels pols de la dicotomia ficció / no-ficció. Permeten, tot sovint, lectures ambigües, des de les més literàries a les pròpiament referencials. En el desenvolupament de l'article, aquesta ubicació diversa s'exemplifica amb l'aproximació a dues de les obres més difoses de l'escriptora mexicana, Hasta no verte Jesús mío (1969) i La noche de Tlatelolco (1971), tant revisant la seva recepció crítica, com proposant una anàlisi que les situï en l'espai fronterer i intergenèric en el qual sembla que han estat creades.It's been fifty years now since Elena Poniatowska first got involved in journalism and literature. This article is devoted to the analysis of her works, assuming that they are a consequence of a research of new forms of representing social, cultural and political reality, in the margins of conventional writing in journalism, ethnography or literature. Poniatowska transgresses the conventions of some writing genres normally used in those fields in order to open a space where the voices which had been marginalized in the narration of recent Mexican history could express their own experiences. Formulated at a borderland, some of her works refuse a univocal location at one of the poles of the fiction / non-fiction dichotomy. They often allow ambiguous readings, literary and documentary interpretations. In this article, this diverse location is exemplified by means of the analysis of two famous books by the Mexican writer, i.e.: Hasta no verte Jesús mío (1969) and La noche de Tlatelolco (1971), paying special attention to their critical reception

Testimoni i etnoficció : poètica i política de la representació de la veu subalterna /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta tesi es presenta com l'anàlisi aprofundida de la formació d'un gènere per a la inscripció identitària. Es tracta del testimonio, un gènere institucionalitzat en el context de l'Amèrica Llatina dels anys setanta i denominat emblemàticament en castellà en la crítica posterior que n'ha promogut la difusió com a gènere reeixit, però també com a problema teòric. El testimonio ha estat definit com un gènere híbrid o fronterer, que beu de distints models i disciplines per tal d'obrir un espai d'enunciació. La seva existència s'ha justificat en funció d'aquest objectiu pragmàtic: el de donar veu als individus i a les comunitats subalternes que anteriorment no havien tengut accés a l'expressió. Tot prenent com a correlat el cas del testimonio, en aquesta tesi s'analitzen les implicacions teòriques i crítiques de la difusió i interpretació d'aquest tipus de literatura, creada amb una voluntat programàtica determinada a partir de formes de representació que se situen en l'espai ambigu que separa i uneix alhora la literatura i les ciències socials. Així, a partir de l'anàlisi dels discursos difosos com a testimonials, s'estudia el procés en què es configuren gèneres per a la representació cultural en un intercanvi de mètodes i formalitzacions entre l'antropologia i la literatura. Es parteix de la hipòtesi que aquests gèneres no són models buits sinó categories en la constitució de les quals intervenen tant la producció teòrica de justificacions disciplinàries com també una determinada voluntat política de condicionar les formes de representació que fan possibles. Per desenvolupar aquesta hipòtesi, el treball s'inicia amb una anàlisi del context interdisciplinari en què es creen obres com a testimonios. És així que el primer capítol està dedicat íntegrament a presentar les polèmiques que ocasiona l'acostament de l'antropologia a la literatura. Aquest acostament està provocat per la necessitat dels etnògrafs de trobar noves formes de llegir les seves produccions textuals, així com també de crear nous tipus d'escriptura que els permetin mostrar-se conscients de les posicions d'enunciació que generen. En el segon i el tercer capítols, s'aprofundeix en la formació i recepció crítica del testimonio. Es fa esment especial als condicionaments polítics que afecten tant els testimonios com les tendències crítiques (postcolonials, grups d'estudi subaltern, etc.) que n'assumeixen la defensa. També s'analitza amb atenció la constitució problemàtica de les instàncies d'autor i d'informant en els testimonios, així com el tipus de representació política i poètica que pretenen els llibres publicats com a tals. Per acabar, el darrer capítol tanca la tesi amb un estudi de cas sobre les obres de tres autors, Oscar Lewis, Ricardo Pozas i Elena Poniatowska, des de l'avinentesa que aquestes se situen en un espai ambigu entre la literatura i l'antropologia i que, potser per aquesta mateixa ambigüitat, han estat llegides com a testimonios. En definitiva, es tracta d'una tesi que ofereix una mirada interdisciplinària sobre el testimonio en particular i sobre l'escriptura identitària en general. Es planteja amb la voluntat de bastir una visió completa sobre un producte cultural híbrid com el testimonio però també sobre les implicacions teòriques del tractament crític de tot tipus d'objectes culturals creats en un context interdisciplinari o amb una voluntat política explícita.This doctoral thesis presents a deep analysis of how a literary genre is created in order to assume a cultural and political representation. This genre is testimonio, a type of literature created during the 70s in Latin America and lately divulged by literary critics as a good example to illustrate some theories on postcolonial literature and the expression of new cultural identities. Testimonio has been defined as a hybrid genre, a type of literature created in the intersection between different models and disciplines in order to open a new space for the expression of subaltern voices. This pragmatic objective has been the most important argument in favor of the existence of this «new» genre. The theoretical side of this study reflects on the process of configuration of this kind of literary objects, created to represent cultures and constructed by an exchange of methods between literature and anthropology. These genres are not empty schemas, but categories that are determined by political and critical wills. To expound this hypothesis, this study begins with an analysis of the interdisciplinary context in which testimonios are produced. The first chapter is focuses entirely on the polemics that the approach of anthropology to literary representations caused in the social science. This approach is induced by the ethnographers' need to find new ways to read their own textual productions and, at the same time, by the wish to invent new ways of writing that let the researcher show consciously the enunciation positions that are generated in the ethnographic encounter. The second and third chapters present a profound study of the formation and critical reception of testimonio. They refer specially to the political conditions that affect the diffusion of testimonios, as well as the critical groups (the ones devoted to postcolonial or subaltern studies, for example) that assume this subaltern genre defense. The problematical constitution of the informant and author positions in mediated testimonios are also analyzed. The fourth and last chapter closes the thesis with a case study about the works of three writers, Oscar Lewis, Ricardo Pozas and Elena Poniatowska, who produce books interpreted ambiguously as literary or ethnographical ones. To sum up, this doctoral thesis offers an interdisciplinary sight on testimonio and identity writing in general. It aims to present a complete work on a hybrid genre but also on the theoretical problems of working with all kinds of cultural objects created in an interdisciplinary context or with an explicit political wish

Cues to deception in a textual narrative context:lying in written witness statements

Little research has been undertaken into high stakes deception, and even less into high stakes deception in written text. This study addresses that gap. In this thesis, I present a new approach to detecting deception in written narratives based on the definition of deception as a progression and focusing on identifying deceptive linguistic strategy rather than individual cues. I propose a new approach for subdividing whole narratives into their constituent episodes, each of which is linguistically profiled and their progression mapped to identify authors’ deceptive strategies based on cue interaction. I conduct a double blind study using qualitative and quantitative analysis in which linguistic strategy (cue interaction and progression) and overall cue presence are used to predict deception in witness statements. This results in linguistic strategy analysis correctly predicting 85% of deceptive statements (92% overall) compared to 54% (64% overall) with cues identified on a whole statement basis. These results suggest that deception cues are not static, and that the value of individual cues as deception predictors is linked to their interaction with other cues. Results also indicate that in certain cue combinations, individual self-references (I, Me and My), previously believed to be indicators of truthfulness, are effective predictors of deceptive linguistic strategy at wor