Cap a una definició del Formalisme estètic

Tradicionalment ha estat posada en dubte la possibilitat d’una caracterització incontrovertible del Formalisme. Amb tot, aquesta ha estat la nostra escomesa: perfilar d’una manera prou matisada la vertadera faisó i els interessos del Formalisme. Així, tot posant en joc les semblances i diferències de família de L. Wittgenstein, hem definit el Formalisme a partir de sis aspiracions: l’afany de situar l’art en la perspectiva del problema, i no pas del misteri; el desig de reconquerir unes dosis d’artesania en la consideració de l’artista; l’anhel d’elaborar un crítica de l’art especialitzada i més objectiva; les ànsies d’eliminar tota consideració dualista per retornar a la forma la seva plena significació estètica; la pruïja en manifestar la naturalesa essencialment rítmica de la construcció espaial i temporal que duen a terme les arts

Funcionalització d'o-carborans iodats per obtenir estructures dendrimèriques útils en aplicacions mèdiques

L'1,2-dicarba-closo-dodecaborà, l'o-carborà, és un clúster icosaèdric format per deu vèrtexs de bora–hidrogen i dos vèrtexs de carboni–hidrogen en posició adjacent. Aquesta molècula és químicament molt versàtil, ja que presenta una reactivitat diferenciada segons el tipus de vèrtex, la qual cosa en permet la derivatització en funció de l'aplicació mèdica desitjada. Al nostre grup de recerca, tenim una gran experiència en reaccions de substitució electrofílica sobre els àtoms de bor, sobretot per tal d'obtenir derivats B-iodats de l'o-carborà que continguin un elevat nombre d'àtoms de iode per molècula. Aquesta condició els converteix en bons candidats per ser usats com a agents de contrast opacs als raigs X en ciments ossis polimèrics de metilmetacrilat. Els enllaços de bor–iode d'aquests carborans poden ser posteriorment derivatitzats amb diferents grups orgànics funcionals, tot formant nous vèrtex de bor– carboni i obtenint, així, molècules útils com a nuclis d'estructures de tipus dendró. El creixement dendrimèric d'aquests nuclis es du a terme mitjançant reaccions d'acoblament amb altres clústers de carborà funcionalitzats, tot obtenint molècules amb un elevat contingut en àtoms de bor, molt útils com a agents anticancerosos en la tècnica BNCT (Boron Neutron Capture Therapy).The 1,2-dicarba-closo-dodecaborane, o-carborane, is an icosahedral cluster consisting of ten boron-hydrogen vertices and two carbon-hydrogen adjacent vertices. This molecule is chemically versatile, has a differential reactivity depending on the type of vertex, and this enables the functionalization according to the desired medical application. Our research group has extensive experience in electrophilic substitution reactions on the boron atoms, especially to obtain boron-iodinated carborane derivatives, which contain a large number of iodine atoms per molecule. This condition makes them good candidates for use as X-ray contrast agents in methyl methacrylate bone cements. These boron-iodine bonds may be subsequently functionalized with various organic functional groups forming new boron-carbon vertices and producing useful molecules as dendron nuclei. The growth of these dendrimeric cores is carried out by coupling reactions with other functionalized carboranes yielding molecules with high boron content, useful as anticancer agents in BNCT (Boron Neutron Capture Therapy)

Cap a una estètica crítica del Formalisme musical: poiètiques de la forma, poètiques del temps

La música contemporània suscita, encara avui dia, moltes controvèrsies, i és segurament, entre les arts d'avantguarda, la que reclama amb més insistència una clarificació del seu significat estètic. Hem partit del supòsit que la naturalesa de la música rau en la seva capacitat efectiva de forjar formes genuïnes de temps a través de la seva arquitectura rítmica. D'aquesta manera creiem possible traçar un sentit de lectura d'aquesta constel·lació musical contemporània. Tanmateix, no hi ha dubte que aquest principi reclama una propedèutica, això és, el disseny d'un marc conceptual prou extens i sòlid que perfili la seva legitimitat estètica; des d'aquest punt de vista, només una estètica formalista pot donar comptes de la música com a genuïna forma del temps. No obstant això, tradicionalment ha estat posada en dubte la possibilitat d'una caracterització incontrovertible del Formalisme. Aquesta ha estat, doncs, la nostra primera escomesa: perfilar d'una manera prou matisada la vertadera faisó i els interessos del Formalisme. Així, tot posant en joc les semblances i diferències de família de L. Wittgenstein, hem definit el Formalisme a partir de sis aspiracions: l'afany de situar l'art en la perspectiva del problema, i no pas del misteri; el desig de reconquerir unes dosis d'artesania en la consideració de l'artista; l'anhel d'elaborar un crítica de l'art especialitzada i més objectiva; les ànsies d'eliminar tota consideració dualista per retornar a la forma la seva plena significació estètica; la pruïja en manifestar la naturalesa essencialment rítmica de la construcció espaial i temporal que duen a terme les arts. Hem parat una especial atenció al fet de demostrar la filiació kantiana de gran part dels postulats formalistes; de fet, hem reconstruït una possible gènesi dels interessos formalistes, a partir d'una lectura heterodoxa del filòsof de Königsberg, això sí, contraposada a la d'uns altres lectors dissidents, els romàntics i, en alguns casos, els idealistes. Després d'aquest excurs, hem provat de fer una lectura poètica (a través de tres models estètics) de les diferents poiètiques, això és, de les diverses maneres de fer, de realitzar o d'operar un ordre en el temps en la música contemporània. En el darrer apartat de la tesi, doncs, hem analitzat Le sacre du printemps d'I. Stravinsky a la llum d'un primer Formalisme mecanicista; àdhuc, ens hem apropat a Atmosphères de G. Ligeti per tal d'observar-la a través d'una concepció morfològica de forma; i, finalment, hem analitzat Sinfonia de Berio tot posant-la en relació amb la noció de sistema. Els objectius assolits en aquesta tesi serien, doncs, els següents: a) Una caracterització exhaustiva i completa d'allò que anomenem Formalisme. b) Posar de manifest la gènesi eminentment crítica del Formalisme. c) Donar solvència filosòfica a la idea d'una naturalesa rítmica i, en darrer terme, temporal de la música. c. a) Oferir una lectura comprensiva d'obres musicals contemporànies a la llum de la qüestió del temps.La música contemporánea suscita, aun hoy en día, muchas controversias, y es seguramente, entre las artes de vanguardia, la que reclama con más insistencia una clarificación de su significado estético. Hemos partido de la suposición que la naturaleza de la música radica en su capacidad efectiva de forjar formas genuinas de tiempo a través de su arquitectura rítmica. De esta manera, creemos posible trazar un sentido de lectura de esta constelación musical contemporánea. Sin embargo, no hay duda que este principio reclama una propedéutica, es decir, el diseño de un marco conceptual extenso y sólido que perfile su legitimidad estética; desde este punto de vista, sólo una estética formalista puede dar razón de la música como una genuina forma del tiempo. No obstante, tradicionalmente se ha puesto en duda la posibilidad de una caracterización incontrovertible del Formalismo. Esta ha sido, pues, nuestra primera acometida: perfilar de una manera suficientemente matizada el verdadero rostro y los intereses del Formalismo. Así, poniendo en juego las semejanzas y diferencias de familia de L. Wittgenstein, hemos definido el Formalismo a partir de seis aspiraciones: el afán de situar el arte en la perspectiva del problema y no del misterio; el deseo de reconquistar dosis de artesanía en la consideración del artista; el anhelo de elaborar una crítica del arte especializada y más objetiva; las ansias de eliminar toda consideración dualista para devolver a la forma su plena significación estética; el empeño en manifestar la naturaleza esencialmente rítmica de la construcción espacial y temporal que llevan a cabo las artes. Hemos atendido especialmente al hecho de demostrar la filiación kantiana de gran parte de los postulados formalistas; así, hemos reconstruido una posible génesis de los intereses formalistas a partir de una lectura heterodoxa del filósofo de Königsberg, eso sí, contrapuesta a la de unos otros lectores disidentes, los románticos y, en algunos casos, los idealistas. Después de este excurso, hemos intentado hacer una lectura poética (a través de tres modelos estéticos) de las diferentes poiéticas, esto es, de las diferentes maneras de hacer, de realizar o de operar un orden en el tiempo en la música contemporánea. En el último apartado de la tesis, pues, hemos analizado Le sacre du printemps de I. Stravinsky a la luz de un primer Formalismo mecanicista; también, nos hemos aproximado a Atmosphères de G. Ligeti para observarla a través de una concepción morfológica de forma; y, finalmente, hemos analizado Sinfonia de L. Berio en relación con la noción de sistema. Los objetivos logrados en esta tesis serían los siguientes: a) Una caracterización exhaustiva i completa de lo que llamamos Formalismo b) Poner de manifiesto la génesis eminentemente crítica del Formalismo c) Dar solvencia filosófica a la idea de una naturaleza rítmica y, en último término, temporal de la música. c. a) Ofrecer una lectura comprensiva de obras musicales contemporáneas a la luz de la cuestión del tiempo.The contemporary music provokes, even nowadays, many controversies, and is surely, among the vanguard arts, the one that claims with more insistence for a clarification of its aesthetic meaning. We have started from the supposition that the nature of the music lies in its effective aptitude to forge genuine forms of time across its rhythmical architecture. Hereby, we firmly believe to plan a sense of reading of this musical contemporary constellation. Notwithstanding, there is no doubt that this principle requires a propaedeutic, that is to say, the design of an extensive and solid conceptual frame that shapes its aesthetic legitimacy; from this point of view, only a formalist aesthetics can justify the music as a genuine form of time. Nevertheless, traditionally the possibility of an irrefutable characterization of the Formalism has been questioned. So, this has been our first task: to accurately clarify the real nature and the interests of the Formalism. This way, putting into play the family similarities and differences of Wittgenstein, we have defined the Formalism, taking into account six ideas: the effort to place the art in the perspective of the problem and not of the mystery; the desire to win back dose of craftsmanship in the consideration of the artist; the wish of elaborating a more specialized and objective critique of the art; the longing for eliminating any dualistic consideration to return to the form its full aesthetic meaning; the determination in showing the essentially rhythmic nature of the spatial and temporary construction that the arts carry out. We have mainly attended the fact of proving the Kantian affiliation of the formalist postulates; this way, we have reconstructed a possible genesis of the formalist interests from a heterodox reading of the philosopher of Königsberg, but, opposed to that of a few other dissident readers, the romantic ones and, in some cases, the idealists. After this rewiev, we have tried to do a poetical reading (following three aesthetic models) of the different poietics, that is to say, of the different ways of doing, of realizing or of executing an established order in time in the contemporary music. Therefore in the last part of the thesis, we have analyzed Le sacre du printemps by I. Stravinsky in the light of the first mechanistic Formalism; we have also approach Atmosphères by G. Ligeti to observe it from a morphologic conception of form; and, finally, we have analyzed Symphony by L. Berio in relation with the system of notion. The aims achieved in this thesis would be the following ones: a) An exhaustive and complete description of what we call Formalism. b) To reveal the critical genesis of the Formalism c) To give philosophical solvency to the idea of a rhythmic and temporal nature of the music. c.a) To offer a comprehensive reading of contemporary musical works in the light of the question of time

Estudio de un método de fotoinmovilización, con características de química-click, para el anclaje efectivo y orientado de anticuerpos sobre soportes sólidos con fines de biosensado

[ES] Disponer de herramientas de análisis rápidas, sensibles y específicas es una de las demandas de la sociedad actual. Estas herramientas encuentran aplicación no sólo en el campo clínico, sino también en el control de calidad, agroalimentación o control medioambiental, entre otros. Una estrategia muy utilizada para reconocer específicamente el analito es hacer uso de bioreceptores tales como anticuerpos o ácidos nucleicos. Estos ensayos pueden trabajar tanto en formato homogéneo como en heterogéneo. En los ensayos en formato heterogéneo los analitos son reconocidos por elementos de captura específicos que están inmovilizados en un soporte sólido. Los soportes pueden actuar como transductor o como soporte inerte. De entre todos los tipos de inmovilización de moléculas, la covalente es la más interesante debido a su robustez. En este trabajo final de grado se plantea la puesta a punto de un nuevo método de anclaje para anticuerpos basado en un tipo de reacciones conocidas como química-click. Para poder realizar este anclaje es necesaria la presencia de enlaces C-F en la superficie sólida. Este tipo de compuestos repelen muy bien la adsorción inespecífica de proteínas y materia orgánica y permiten la unión covalente de los anticuerpos a través de sus tioles libres mediante una reacción fotoinducida de sustitución nucleofílica de los F. Se intentará mejorar y optimizar las condiciones con respecto a las técnicas de anclaje estudiadas, para el uso en biosensado. Para poder llevar a cabo esta reacción de inmovilización, los anticuerpos necesitan tener grupos tioles libres, por eso se van a reducir anticuerpos de forma selectiva empleando diferentes agentes reductores hasta encontrar el que trabaje de forma óptima. De este modo los tioles que normalmente están formando puentes disulfuro quedarán libres e interaccionarán con la superficie funcionalizada. Para la funcionalización del soporte sólido se han empleado técnicas de derivatización química con organosilanos. En el trabajo se optimizan las condiciones usando albúmina de suero bovino y su anticuerpo como sistema modelo y posteriormente se aplica a una proteína de interés terapéutico como es la proteína C-reactiva. En este trabajo se ha elegido el formato de micromatriz con marcaje fluorescente ya que tiene una alta capacidad de trabajo y multiplexado.[EN] Having fast, sensitive and specific analysis tools is one of the demands of today’s society. These tools find application not only in the clinical field, but also in quality control, and agrifood or environmental control, among others. A widely used strategy to specifically recognize the analyte is to make use of bioreceptors such as antibodies or nucleic acids. These tests can work in both homogeneous and heterogeneous formats. In assays in heterogeneous format, analytes are recognized by specific capture elements that are immobilized on a solid support. The supports can act as a transducer or as an inert support. Among all types of immobilization methods of molecules, the covalent is the most interesting due to its robustness. In this Bachelor’s thesis, the development of a new anchoring method for antibodies based on a type of reactions known as chemical-click is proposed. In order to perform this anchoring, the presence of C-F bonds on the solid surface is necessary. This type of compounds very well repels the non-specific adsorption of proteins and organic matter and allow the covalent binding of the antibodies through their free thiols through a photoinduced reaction of nucleophilic substitution of the F. We will try to improve and to optimize the conditions comparing with the anchoring techniques studied so far, for use in biosensing. In order to carry out this immobilization reaction, the antibodies need to have free thiol groups, that is why antibodies will be selectively reduced using different reducing agents until finding the one that works optimally. In this way the thiols that are normally forming disulfide bounds will be free and will interact with the functionalized surface. For the functionalization of the solid support, organosilane chemistry techniques have been used. In this work, conditions are optimized by using bovine serum albumin and its antibody as a model system and subsequently applied to a protein of therapeutic interest such as C-reactive protein. We choose the microarray format with fluorescent marking since it has a high working capacity and multiplexing.Pepiol Salom, S. (2019). Estudio de un método de fotoinmovilización, con características de química-click, para el anclaje efectivo y orientado de anticuerpos sobre soportes sólidos con fines de biosensado. http://hdl.handle.net/10251/125705TFG

Pedagogy of the new music. Webern as an educator

El presente artículo quiere abordar la figura, pero sobre todo la vocación pedagógica del compositor vienés Anton von Webern (1883-1945). Después de elaborar una breve semblanza filosófica y estética del músico, situaremos las conferencias que pronunció entre los años 1932-1934 a propósito de la composición dodecafónica en el contexto de un proyecto pedagógico de gran alcance y significación cultural. En segundo término, a través de un análisis comprensivo de estas lecciones, descubriremos la voluntad de Webern de formular una verdadera estética normativa de la música que acoja y justifique de una manera preferente el sistema dodecafónico. En otras palabras, la defensa de esta «opción estilística» —hay que tener presente que la nueva música, parafraseando la célebre expresión de Aristóteles, se puede predicar de muchas maneras— se hará a la luz de una estética de carácter normativo que reflexiona sobre la esencia del arte y de la música y que toma como punto de referencia indiscutible la morfología de Goethe.In this paper, we discuss the figure but above all the teaching vocation of the Viennese composer Anton von Webern (1883-1945). After briefly sketching the musician’s philosophical and aesthetic outlook, we will focus on the lectures given between 1932 and 1934 on twelve-tone composition within the context of a farranging educational project holding considerable cultural significance. Second, through a comprehensive analysis of these lectures, we will shed light on Webern’s wish to formulate a genuine normative aesthetics of music that encompassed and provided a preferential rationale for the twelve-tone system. Thus, this «stylistic option» —it should be remembered that the new music, to paraphrase Aristotle’s famous saying, /can be preached in many ways /— will be defended in the light of a normative aesthetics that reflects on the essence of art and music and which uses Goethe’s morphology as indisputable point of reference

Desarrollo de un sistema generador de conceptos de automóvil deportivo mediante diseño generativo

.This thesis is focused on the dovelopment of an alternatives design generation system for sportive cars joining old styles, from the 50¿s aproximately, and modern by the use of Grassoper above Rhinoceros 5. Design is analized under the point of view of ¿Shape Grammars¿ and a system that combines formal features of both styles into consistent proposals is proposed.El actual TFM se centra en desarrollar un sistema de generación de alternativas de diseño para automóviles deportivos fusionando estilos antiguos, de la década de los 50 aproximadamente, y modernos mediante el empleo de Grasshopper sobre Rhinoceros 5. Se analiza el diseño desde el enfoque de ¿Shape Grammars¿ y se plantea un sistema que combina características formales de ambos estilos en propuestas consistentes.El actual TFM es centra en desenvolupar un sistema de generació de alternatives de diseny per a automóvils esportius fusionant estils antics, dels 50 aproximadament, y moderns mitjançant el ús de Grasshopper en Rhinoceros 5. S’analitza el diseny des del punt de vista dels “Shape Grammars” y es planteja un sistema que convina característiques formals d’ambdos estils en propostes consistents.Pepiol Pablo, Á. (2017). Desarrollo de un sistema generador de conceptos de automóvil deportivo mediante diseño generativo. http://hdl.handle.net/10251/88189

Aprenentatge coopertiu: metodologia participativa a les aules de Formació Professional

Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi SAP229. Curs: 2018/2019.Aquest treball fi de màster presenta per una banda, l’estudi i anàlisi de l’Aprenentatge Cooperatiu a les aules a través de la literatura, seguint documents bibliogràfics que ens detallen els resultats d’aquest mètode en l’alumnat. Per altra banda, es pretén mostrar la situació actual d’aquest aprenentatge en la Formació Professional i l’aplicació d’aquesta metodologia participativa en una aula de FP com a eina estratègica i proposta de millora educativa per motivar a l’alumnat, fent-lo sentir el protagonista del seu aprenentatge. L’estudi de camp es dur a terme mitjançant qüestionaris a docents i alumnes de diferents cursos de cicles formatius, en concret de la família de Comerç i Màrqueting i d’Electricitat i Electrònica, amb la finalitat de saber si apliquen tècniques de treball cooperatiu i els resultats d’aquestes. Finalment, s’ha dut a la pràctica aquesta metodologia d’aprenentatge cooperatiu en una aula de primer curs de grau mitjà d’Activitats Comercials, en el mòdul de Gestió de Comerç i s’ha analitzat el seu resultat. Un dels resultats d’aquest treball és que la majoria de professors que utilitzen aquest metodologia participativa extreuen avantatges en l’aprenentatge de l’alumne, en canvi hi ha certa discrepància quant a la convivència a l’aula. Una altra conclusió és que la participació activa de l’alumnat, es tradueix en resultats positius en el seu procés d’aprenentatge. A mesura que augmenta la seva implicació en aquest procés millora la motivació i l’interès per aprendre.This master’s degree project presents, on the one hand, the study and analysis of Cooperative Learning in classrooms through literature, following bibliographical documents that detail the results of this method in the students. On the other hand, it is intended to show the current situation of this learning in Vocational Training (VT) and the application of this participatory methodology in a classroom of VT as a strategic tool and a proposal of education improvement to motivate the student, making him feel the center of his learning. The field study is carried out through surveys of teachers and students from different training cycles; in particular from the Commerce and Marketing Family and from the Electricity and Electronics one, with the purpose to know if they apply Cooperative work techniques and their results. Finally, this methodology has been put into practice with students of Commercial Activities, in the Business Management module and their results have been analyzed. One of the results of this work is that most of the teachers who use this participatory methodology extract advantages in the student’s learning. However, there is some discrepancy regarding the coexistence in the classroom. Another conclusion is that the active participation of the students is translated into positive results in their learning process. As it increases their involvement in this process, it also improves motivation and interest in learning

Identidad y expresión LGTB en Taiwán tras la aprobación de la ley matrimonial homosexual

En aquest treball s'ha investigat la societat taiwanesa LGTB, amb la seva propia identitat i expressió i les perspectives de futur que tenen amb la Llei de Compliment de l'Interpretació del Yuan Judicial número 748. Per a dur-ho a terme s'han realitzat entrevistes de metodologia qualitativa a gent de la comunitat, majoritàriament dones lesbianes i bisexuals de diferents edats.En este trabajo se ha investigado la Sociedad taiwanesa LGTB, su identidad y su expresión y las perspectivas de futuro que tienen respecto a la Ley de Cumplimiento de la Interpretación del Yuan Judicial número 748. Para llevarlo a cabo se han realizado entrevistas de metodología cualitativa a gente de la comunidad, mayormente mujeres lesbianas y bisexuales de diferentes rangos de edad.In this thesis we can see what future perspectives the LGTB Taiwanese society, with their own identity and expression, has with the approval of the Judicial Yuan Interpretation No. 748 law. It has been possible thanks to the qualitative interviews made to mostly lesbian and bisexual woman with different ages

The Need to Develop Standard Measures of Patient Adherence for Big Data: Viewpoint

Despite half a century of dedicated studies, medication adherence remains far from perfect, with many patients not taking their medications as prescribed. The magnitude of this problem is rising, jeopardizing the effectiveness of evidence-based therapies. An important reason for this is the unprecedented demographic change at the beginning of the 21st century. Aging leads to multimorbidity and complex therapeutic regimens that create a fertile ground for nonadherence. As this scenario is a global problem, it needs a worldwide answer. Could this answer be provided, given the new opportunities created by the digitization of health care? Daily, health-related information is being collected in electronic health records, pharmacy dispensing databases, health insurance systems, and national health system records. These big data repositories offer a unique chance to study adherence both retrospectively and prospectively at the population level, as well as its related factors. In order to make full use of this opportunity, there is a need to develop standardized measures of adherence, which can be applied globally to big data and will inform scientific research, clinical practice, and public health. These standardized measures may also enable a better understanding of the relationship between adherence and clinical outcomes, and allow for fair benchmarking of the effectiveness and cost-effectiveness of adherence-targeting interventions. Unfortunately, despite this obvious need, such standards are still lacking. Therefore, the aim of this paper is to call for a consensus on global standards for measuring adherence with big data. More specifically, sound standards of formatting and analyzing big data are needed in order to assess, uniformly present, and compare patterns of medication adherence across studies. Wide use of these standards may improve adherence and make health care systems more effective and sustainable