Quench Propagation in the Superconducting 6 kA Flexible Busbars of the LHC

Flexible superconducting cables with currents up to 6 kA will be used to power magnets individually in the insertion regions of the LHC. In case of a quench, the currents in these circuits will decay very fast (with time constants of about 200 ms) such that relatively small copper cross sections are sufficient for these busbars. Quench propagation experiments on a prototype cable and corresponding simulations led to a detailed understanding of the quench behavior of these busbars and to recommendations for the design and application of the cable. Simulations of the quench process in a multi-strand conductor led to a detailed understanding of the way current crosses from superconducting to pure copper strands and how this affects the quench propagation velocity. At nominal current (6 kA), the quench propagation velocities are high (10 m/s) and the hot spot temperature increases rapidly. In this situation, timely quench detection and energy extraction (current reduction) are vital to prevent damage of circuit components

The COVID-19 Challenges to the Unfold of Entrepreneurship Education

This article reviews and discusses along the development and deployment of universities' entrepreneurship teaching and learning. It emphasizes on the detection, interpretation and analysis of entrepreneurial skill sets that can be directly established by structured educational programs. This analytical review and opinions also aims to illustrate and also describe how entrepreneurial discipline needs to evolve on the basis of the technological advancements that the current COVID-19 disaster has rendered reasonable to expect. The numerous relevant theories in entrepreneurial learning are indeed discussed, indicating the need to consider regarding future potential educational strategies in various possibilities. Some issues were established in a study of the previous research including the teaching substance, the teaching methodologies, the institutional characteristics and the proper teaching instructor that should deliver entrepreneurship education. The article concludes that educators should continuously evolve the instructional framework, practices, as well and instruction in response to an evolving entrepreneurship climate

AIM2 and NLRC4 inflammasomes contribute with ASC to acute brain injury independently of NLRP3

Inflammation that contributes to acute cerebrovascular disease is driven by the proinflammatory cytokine interleukin-1 and is known to exacerbate resulting injury. The activity of interleukin-1 is regulated by multimolecular protein complexes called inflammasomes. There are multiple potential inflammasomes activated in diverse diseases, yet the nature of the inflammasomes involved in brain injury is currently unknown. Here, using a rodent model of stroke, we show that the NLRC4 (NLR family, CARD domain containing 4) and AIM2 (absent in melanoma 2) inflammasomes contribute to brain injury. We also show that acute ischemic brain injury is regulated by mechanisms that require ASC (apoptosis-associated speck-like protein containing a CARD), a common adaptor protein for several inflammasomes, and that the NLRP3 (NLR family, pyrin domain containing 3) inflammasome is not involved in this process. These discoveries identify the NLRC4 and AIM2 inflammasomes as potential therapeutic targets for stroke and provide new insights into how the inflammatory response is regulated after an acute injury to the brain

Resposta da cultura do feijoeiro à adubação nitrogenada e à inoculação com rizóbio.

bitstream/item/67364/1/34249.pdfOrganizado por: Fábio Martins Mercante e Oscar Fontão de Lima Filho. RELARE

Estudi d’incorporació i alliberament de fàrmacs amb noves formes de dosificació basades en sistemes micro-nanoestructurats

[spa] Els materials porosos polimèrics, també denominats escumes sòlides, són materials sòlids de baixa densitat i elevat volum de porus. Són ben coneguts per la seva varietat d’aplicacions i constitueixen una part integral de diverses formes de dosificació. La xarxa porosa és important per determinar fenòmens relacionats amb l’administració de medicaments, tals com la dissolució, adsorció i difusió de fàrmacs. S’ha descrit l’ús de materials mesoporosos per incorporar i posteriorment alliberar diverses molècules d’interès farmacèutic i s’ha demostrat que molècules de diferents mides poden quedar atrapades als porus mitjançant un procés d’impregnació i alliberades a través d’un mecanisme controlat per difusió. En aquest context, els materials porosos tenen característiques molt interessants com són superfícies elevades, mida de porus ajustable amb una baixa polidispersitat i propietats superficials ben definides, permetent així l’adsorció i alliberament de certs tipus de fàrmacs d’una manera més reproduïble i predictible. La majoria de mètodes per fabricar materials porosos donen lloc a estructures poroses jeràrquiques, però són processos laboriosos amb diverses etapes i, per aplicacions industrials es requereixen mètodes més simples. Com a alternativa als mètodes convencionals es poden obtenir materials porosos mitjançant sistemes col·loidals, generant un sistema bifàsic i polimeritzant posteriorment la fase externa. Les entitats col·loidals serveixen per a formar la porositat en el material final i després són eliminades del sistema. Depenent de la naturalesa del sistema col·loidal (emulsions, microemulsions, etc.), la grandària dels porus generats pot ser des de nanòmetres fins a centenars de micres. En aquesta tesi doctoral s’han seleccionat quatre polímers biocompatibles per desenvolupar materials nanoestructurats a partir d’emulsions altament concentrades: poliestirè-divinilbenzè (PS-DVB), poliacrilamida (PAM), quitosan (QS) i àcid hialurònic (HA). Els materials de poliestirè-divinilbenzè i els de poliacrilamida s’han obtingut mitjançant una reacció de polimerització de l’estirè amb divinilbenzè en el primer cas i d’acrilamida i bisacrilamida en el segon cas, fent servir com a plantilla (template) l’estructura de les emulsions altament concentrades. Per a l’obtenció de materials de poliestirè-divinilbenzè s’han emprat emulsions altament concentrades W/O i pels materials de poliacrilamida, emulsions O/W, degut a les diferents solubilitats de l’estirè i l’acrilamida en els components de les emulsions i per afavorir les reaccions de polimerització a la fase externa. Els altres polímers s’han incorporat directament preformats a les emulsions O/W i s’han utilitzat agents reticulants (cross-linkers) per mantenir l’estructura. El reticulant emprat pel quitosan ha estat la genipina i per a l’àcid hialurònic, el butandiol diglicidil éter (BDDE). La caracterització d’aquests nous materials i l’estudi de la incorporació de fàrmacs i la cinètica d’alliberament és fonamental pel desenvolupament de formes farmacèutiques segures i eficaces. És per això que s’ha desenvolupat un sistema de control senzill basat en l’equip de dissolució que ens ha permès comparar les característiques del diferents materials sense haver de recórrer a tècniques complexes que suposarien un cost excessiu per a la fabricació industrial d’aquests nous materials per a ús farmacèutic. S’han preparat materials porosos de poliestirè-divinilbenzè (PS-DVB), partint d’emulsions altament concentrades W/O preparades pel mètode PIT o pel mètode de les addicions successives. Les diferents característiques de les emulsions i dels materials obtinguts han permès comprovar que les emulsions efectivament han servit de plantilla per a l’estructura porosa dels materials, obtenint-se porus més petits i homogenis quan les emulsions es preparen pel mètode PIT. És possible augmentar la hidrofília de la superfície d’aquests materials hidrofòbics amb un tractament amb plasma atmosfèric a baixa temperatura. Les escumes sòlides que s’han format per polimerització de monòmers a la fase continua de l’emulsió altament concentrada, materials de PS-DVB i PAM, tenen una estructura més compacta i els porus són més ordenats i interconnectats. Quan es produeix la polimerització en un sistema col·loidal compartimentat, la reacció té lloc d’una manera més ordenada i les estructures que es formen tenen un grau d’ordenació més elevat. Els materials obtinguts conserven l’estructura de l’emulsió, són majoritàriament macroporosos, amb més d’un 90% de porositat, i tenen una baixa densitat. Els resultats de porosimetria han evidenciat la possibilitat de modificar les característiques dels materials porosos, mida de por i superfície específica, mitjançant canvis en la mida de gota de l’emulsió de partida, per canvis en la composició o en el mètode de preparació. Els resultats obtinguts en l’estudi dels mètodes d’incorporació de principis actius als monòlits han permès comprovar que es pot realitzar una impregnació eficient, uniforme i en profunditat dels monòlits hidròfobs de PS-DVB i QS pel mètode d’immersió en una solució hidroalcohòlica d’aigua/etanol (1:1, p/p). El mètode de degoteig es va reservar pels materials d’HA degut a la seva fragilitat. També s’ha comprovat que les solucions més concentrades en principi actiu permetien la incorporació de quantitats més elevades de fàrmac. La posada a punt d’una metodologia per a la presa de mostres de manera automàtica amb l’equip de dissolució ha permès establir les condicions per a un mostreig fiable i reproduïble, per realitzar els assaigs d’alliberament de fàrmacs des dels materials polimèrics. L’automatització de l’equip ha permès assajar vàries mostres simultàniament i obtenir resultats més fiables. Els dispositius basats amb bossa de diàlisi, cel·la d’immersió i cistell perforat (mètode 1 de la Real Farmacopea Española) són adequats per avaluar la cessió de principis actius des de materials porosos polimèrics fins una solució receptora; no obstant, aquest darrer mètode te l’avantatge de que l’alliberament es realitza directament a la solució receptora sense interferència de cap membrana i és el més adient per comparar diferents materials o diferents principis actius. Les escumes sòlides hidròfobes de PS-DVB produeixen un alliberament retardat de fàrmacs lipòfils com el ketoprofèn (KP) i afecten en menor grau a la cessió de fàrmacs hidròfils com el clorhidrat de clindamicina i el sulfat de salbutamol, que queden menys retinguts pel material porós. El retard en l’alliberament de KP des dels materials hidròfobs és molt significatiu en comparació amb formes sòlides orals comercialitzades d’aquest mateix principi actiu. La retenció dels fàrmacs pels materials porosos estudiats està influenciada per l’estructura de l’emulsió que ha fet de plantilla perquè condiciona la morfologia de l’estructura porosa, per la composició dels materials porosos i la seva afinitat pels principis actius incorporats i per la rigidesa o fragilitat dels materials, que condiciona els mètodes per a la seva impregnació. Considerar aquestes característiques permetrà modular les propietats de les escumes sòlides per adaptar-les als perfils de cessió més adequats per cada principi actiu

Isolamento e seleção de rizóbios de solos de Mato Grosso Do Sul para inoculação em feijoeiro comum

bitstream/item/66207/1/32003.pdfFERTBI

Cenários de desenvolvimento sustentável no Pantanal em função de tendências hidroclimáticas.

Nesta feita uma análise prospectiva do futuro hidrológico do Pantanal sob a perspectiva de dados pretéritos, da mudança do clima com base em relações entre o nível máximo do Rio Paraguai, interação oceano-atmosfera e precipitação na América do Sul. A cenarização hidroclimática, incluindo a componente humana, permite ainda identificar adaptações e oportunidades para as próximas décadas, também em função de mudanças e tendências da economia mundial.bitstream/CPAP-2009-09/56873/1/DOC98.pd

Discordant bioinformatic predictions of antimicrobial resistance from whole-genome sequencing data of bacterial isolates: an inter-laboratory study.

Antimicrobial resistance (AMR) poses a threat to public health. Clinical microbiology laboratories typically rely on culturing bacteria for antimicrobial-susceptibility testing (AST). As the implementation costs and technical barriers fall, whole-genome sequencing (WGS) has emerged as a 'one-stop' test for epidemiological and predictive AST results. Few published comparisons exist for the myriad analytical pipelines used for predicting AMR. To address this, we performed an inter-laboratory study providing sets of participating researchers with identical short-read WGS data from clinical isolates, allowing us to assess the reproducibility of the bioinformatic prediction of AMR between participants, and identify problem cases and factors that lead to discordant results. We produced ten WGS datasets of varying quality from cultured carbapenem-resistant organisms obtained from clinical samples sequenced on either an Illumina NextSeq or HiSeq instrument. Nine participating teams ('participants') were provided these sequence data without any other contextual information. Each participant used their choice of pipeline to determine the species, the presence of resistance-associated genes, and to predict susceptibility or resistance to amikacin, gentamicin, ciprofloxacin and cefotaxime. We found participants predicted different numbers of AMR-associated genes and different gene variants from the same clinical samples. The quality of the sequence data, choice of bioinformatic pipeline and interpretation of the results all contributed to discordance between participants. Although much of the inaccurate gene variant annotation did not affect genotypic resistance predictions, we observed low specificity when compared to phenotypic AST results, but this improved in samples with higher read depths. Had the results been used to predict AST and guide treatment, a different antibiotic would have been recommended for each isolate by at least one participant. These challenges, at the final analytical stage of using WGS to predict AMR, suggest the need for refinements when using this technology in clinical settings. Comprehensive public resistance sequence databases, full recommendations on sequence data quality and standardization in the comparisons between genotype and resistance phenotypes will all play a fundamental role in the successful implementation of AST prediction using WGS in clinical microbiology laboratories

Genomic Organization, Splice Variants and Expression of CGMl, a CD66-related Member of the Carcinoembryonic Antigen Gene Family

The tumor marker carcinoembryonic antigen (CEA) belongs to a family of proteins which are composed of one immunogiobulin variable domain and a varying number of immunoglobulin constant-like domains. Most of the membrane-bound members, which are anchored either by a glycosylphosphatidylinositol moiety or a transmembrane domain, have been shown to convey cell adhesion in vitro. Here we describe two splice variants of CGMI. a transmembrane member of the CEA family without immunoglobulin constant.like domains. CGM1a and CGM1c contain cytopiasmic domains of 71 and 31 amino acids, respectively, The cytoplasmic region of CGM1a is encoded by four exons (Cyt1-Cyt4). Differential splicing of the Cyt1 exon (53 bp)..

Estúdio de la reacción entre el Ce (III) y el Acido Trietilentetraaminohexaacético. Determinación espectrofotométrica de cerio

A spectrophotometric study about the reaction between Ce(III) and triethylentetraaminehexaacetic acid (TTHA) is presented. At pH 5 Ce(III) forms with TTHA a 1:1 molar ratio complex which shows an absorption maximum at 280 nm (ε = 824 mol-1 . cm-1 . 1) and is suitable for the spectrophotometric determination of cerium (15-150 p. p. m.). The standard deviation for ten determinations at 1,97 mg leve1 was 1,97 . 10-3.Se presenta un estudio espectrofotométrico de la reacción entre el Ce(III) y el ácido trietilentetraaminohexaacético (ATTH). A pH 5 el Ce(III) forma con el ATTH un complejo de relación molar 1:1 que presenta un máximo de absorción a 280 nm ε = 824 mol-1 . cm-1.1) y es adecuado para la determinación espectrofotométrica de cerio (15-150 p. p. m.). La desviación estándar para diez determinaciones (1,97 mg de Ce) fue 2,79 . 10-3