Se confirma la presencia de Trifolium alpestre L. en la Península Ibérica.

Trifolium alpestre es una especie eurosiberiana propia de pastizales relativamente secos y claros de bosque, que crece a menudo en estaciones abrigadas (de Bolòs & Vigo, 1984; Coombe, 1968; Saule, 2002), desde los Pirineos hasta el Cáucaso. Se trata de una especie vivaz de crecimiento marcadamente cespitoso

Contribution to the floristic knowledge of Guilleries and Collsacabra (eastern Catalonia, Spain), II

Presentem noves dades corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra. En total, tractem 25 tàxons que podem dividir en cinc grups: 1.- nous per a les Guilleries (Peucedanum officinale L., Senecio adonidifolius Loisel., etc.); 2.- nous pel Collsacabra (Carex liparocarpos Gaudin, Seseli tortuosum L., etc.); 3.- nous per un ampli sector del nord-est català (Carex demissa Hornem., Potentilla recta L., etc.); 4.- de presència dubtosa o no retrobats per autors recents (Trifolium micranthum Viv., Carex alba Scop., etc.) 5.- que constitueixen el límit meridional de l’espècie a Catalunya (Narcissus moleroi Fern. Casas i Lamium galeobdolon (L.) L.).We report new data on the chorology of 25 vascular plants from the Guilleries and Collsacabra mountains. These taxa may be grouped into five categories: 1.- novelties for the flora of Guilleries (Peucedanum officinale L., Senecio adonidifolius Loisel., etc.); 2.- novelties for the flora of Collsacabra (Carex liparocarpos Gaudin, Seseli tortuosum L., etc.); 3.- novelties for a broader area in the NE of Catalonia (Carex demissa Hornem., Potentilla recta L., etc.); 4.- confirmation of old or doubtful citations (Trifolium micranthum Viv., Carex alba Scop., etc.); 5.- taxa found in their southernmost localities in Catalonia (Narcissus moleroi Fern. Casas and Lamium galeobdolon (L.) L.)

Aportació al coneixement florístic de les Guilleries i del Collsacabra (Catalunya oriental) II

Presentem noves dades corològiques per a la flora vascular dels massissos de les Guilleries i del Collsacabra. En total, tractem 25 tàxons que podem dividir en cinc grups: 1.- nous per a les Guilleries (Peucedanum officinale L., Senecio adonidifolius Loisel., etc.); 2.- nous pel Collsacabra (Carex liparocarpos Gaudin, Seseli tortuosum L., etc.); 3.- nous per un ampli sector del nord-est català (Carex demissa Hornem., Potentilla recta L., etc.); 4.- de presència dubtosa o no retrobats per autors recents (Trifolium micranthum Viv., Carex alba Scop., etc.) 5.- que constitueixen el límit meridional de l'espècie a Catalunya (Narcissus moleroi Fern. Casas i Lamium galeobdolon (L.) L.)

Primula hirsuta All. dans les Pyrénées orientales

Confirmem la presència d’aquesta espècie als Pirineus Orientals basant-nos en noves recol•leccions i observacions de camp. A més a més, presentem una revisió crítica de les citacions anteriors i dels testimonis d’herbari existents. Finalment, resumim la corologia d’aquesta espècie als Pirineus i concloem que hauria d’ésser considerada com a vulnerable (VU) a Catalunya seguint els criteris de l’UICN.Our new collections and field observations confirm the presence of this species in the Eastern Pyrenees. Moreover, we present a critical revision of the previous doubtful citations and of the extant herbarium sheets. Finally, we sum up the chorology of the species on the Pyrenean range and we conclude that the species should be considered as vulnerable (VU) in Catalonia according to criteria UICN.Nos nouvelles récoltes et données de terrain confirment la présence de cette espèce dans la partie orientale des Pyrénées, mise en doute dans quelques travaux ibériques récents. Aussi, nous présentons une révision critique des citations antérieures et des échantillons d’herbier existants. Nous résumons la chorologie de cette espèce dans les Pyrénées et concluons au final que le statut de conservation de ce taxon en Catalogne est vulnérable (VU) selon les critères de l’UICN

Fen and bog plant communities in the Aran valley, in the central Pyrenees

La Vall d’Aran està situada al vessant nord dels Pirineus, on el clima de tipus medioeuropeu i de muntanya amb una marcada influència atlàntica propicia una gran diversitat de molleres. En aquest treball presentem els resultats de l’estudi fitosociològic d’aquestes molleres, especialment d’aquelles que formen part de sistemes complexos (que n’inclouen d’ombrògenes, topògenes, solígenes i limnògenes). Hem seguit la metodologia de Braun-Blanquet per a l’aixecament dels inventaris i hem mesurat també alguns factors ambientals (pH i conductivitat de l’aigua lliure del sòl, profunditat de l’aigua freàtica i gruix de la capa de torba) a part de les variables topogràfiques bàsiques. Presentem 144 inventaris de 22 associacions (una d’elles diversificada en 4 subassociacions), 2 de les quals són noves descripcions, i 8 es documenten per primer cop dels Pirineus. La majoria d’associacions corresponen a la classe Scheuchzerio-Caricetea fuscae (molleres i torberes minerogèniques) i força menys es refereixen a torberes ombrogèniques de la classe Oxycocco-Sphagnetea o a la vegetació lacustre associada de les aliances Magnocaricion, Phragmition i Scorpidio-Utricularion minoris. Valorem la diversitat de torberes en forma de bony de la classe Oxycocco-Sphagnetea i la presència de molleres tremoloses del Caricion lasiocarpae, que constitueixen l’única representació dels Scheuchzerietalia a Catalunya. Reinterpretem les formacions dominades per Scirpus cespitosus, i proposem el nom Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii per al que fins ara s’ha anomenat Calluno-Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.) Com a conclusió general, destaquem la singularitat de la Vall d’Aran per la diversitat i excepcionalitat de les comunitats de molleres que s’hi donen. A més, aquestes formen sistemes molt particulars pel que fa a la hidrologia i al mosaic de comunitats que acullen; en són exemples destacats els de bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg i pla de Tor.Given the topographic situation of the Aran valley, on the north side of the Pyrenees, the climate regimes (from medio-European to high mountain types) have a strong Atlantic influence. This, and the complex relief and bedrock assemblage of the area, enable the formation of great diversity of fens and bogs, covering from mediumsized to small areas. Here we present a phytosociological study of these vegetation units, and especially of those found in the complex systems, where ombrogenous, topogenous, soligenous and limnogenous mires may occur. We obtained field relevés according to the Braun-Blanquet approach, and recorded various associated environmental parameters (pH and conductivity of the soil water, depth of the phreatic water table, peat thickness), as well as topographic descriptors. By means of 144 relevés we discuss 22 associations (one of these split in 4 subassociations), from which 2 are new descriptions and 8 are firstly documented from the Pyrenees. Most of the associations treated are included in the vegetation class Scheuchzerio-Caricetea fuscae (fens), whereas few are referred to the Oxycocco-Sphagnetea ombrogenic bogs or to the neighbouring lacustrine alliances Magnocaricion, Phragmition and Scorpidio-Utricularion minoris. We discuss the diversity of the Oxycocco-Sphagnetea bog hummocks, and the occurrence of the Caricion lasiocarpae floating carpets, which are the sole Scheuchzerietalia representation in Catalonia. Other novelties are the reinterpretation of the Scirpus cespitosus communities, and the new name Vaccinio microphylli-Sphagnetum capillifolii, which properly refers to the Calluno- Sphagnetum subnitentis Casanovas 1992 (nom. inval.). As a general conclusion, we point out the singularity of the Aran valley, referred to the diversity and particularity of the fen and bog communities found. Moreover, these communities are combined into particular systems according to hydrologic aspects, which are especially diverse and outstanding at Bassa Nera, Planhòla d’Aiguamòg and Plan de Tor

Catàleg florístic del DG54 (Guilleries – Collsacabra). Primera versió.

Aquest treball és una contribució significativa a l catàleg florístic de les valls de Sau i de Susqueda (Guilleries i Collsacabra). Més concretament, aportem una llista que inclou tots els tàxons observats pels autors a la quadrícula UTM DG54 (de 100 km2), tan espontanis com subespontanis o naturalitzats. Aportem una sola localitat per a cada tàxon i en donem la coordenada amb precisió d'un quilòmetre (en projecció ED50).Una part d’aquesta recerca ha estat recolzada per l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (ACOM-DGR; Generalitat de Catalunya) i per l’Espai Natural de Guilleries-Savassona (Diputació de Barcelona)