Mercadé López, Arnau

Pérez-Haase, Aaron

Hemeroteca Cientifica Catalana

148gea, flora et fauNaButll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77. 2012-2013Aportació al coneixement florístic del MontsenyA contribuiton to the flora of Mont-senyrebut: 20.01.13acceptat: 15.02.13En aquest treball reunim dades florístiques d’interès de l’àrea del Montseny. No cal desta-car aquí l’interès biològic d’aquest massís, que ha cridat l’atenció dels botànics des del segle xVii (Bolòs, 1983). Malgrat l’elevada prospec-ció florística que té (Bolòs et al., 1986; font, 2013), avui encara s’obtenen noves aportacions per al seu catàleg (Panareda, 2005; Pié, 2010). així doncs, donem a conèixer plantes que no hi havien estat anteriorment consignades i també aportem dades d’espècies considerades molt ra-res, que, a més, de vegades provenen de citaci-ons antigues i poc concretes i, per tant, són poc útils de cara a la gestió. en aquest sentit, apor-tem amb detall la informació geogràfica i espe-cifiquem en tots els casos la quadrícula UTM (eD50) el màxim de precisa. Completem les dades de cada tàxon amb una valoració del seu interès, en general amb comentaris de tipus fi-togeogràfic i ecològic. Els plecs d’herbari refe-rents a les citacions es troben a l’herbari BCN.Allium vineale l.Vallès oriental, tagamanent, collet de Sant Martí, Dg4178622238, 970 m, fenassar frescal.Planta ben representada a les terres maríti-mes del nord de Catalunya, però no havia estat consignada al massís del Montseny.Anthriscus caucalis M. Bieb.osona, Viladrau, la Sala, Dg4687132510, 740 m, herbassar ruderal, a. Pérez-Haase, e. Batriu i a. lluent, 28-IV-2009.Planta ruderal que representa una novetat per al massís del Montseny. al nord-est de Ca-talunya és una planta escassa, amb poblacions relativament properes tant a les guilleries, a Vilanova de Sau (on l’hem recoŀlectat recent-ment), com al pla de la Selva, a Maçanes i a fogars de la Selva.Avellinia michaelii (Savi) Parl.osona, Seva, les Batalles, Dg3941630251, 725 m, pradells calcícoles dominats per pela-guers (Stipa sp.), a. Mercadé, 26-V-2008.aquesta petita gramínia anual és rara a Ca-talunya, on forma poblacions disperses. a prop del Montseny tan sols se’n coneixen les locali-tats del Moianès i del sector oriental de la pla-na de Vic (Casas et al., 1996; Pérez-Haase et al., 2011).Avenula pubescens (Huds.) Dumort.Vallès oriental, tagamanent, collet de Sant Martí, Dg4178622238, 970 m, fenassar fres-cal, a. Mercadé, 21-V-2008. Novetat per al massís del Montseny. la planta ja s’havia trobat a la comarca veïna del Moianès. aquestes són algunes de les poques localitats extrapirinenques de l’espècie, tot i que reapareix a l’extrem meridional del terri-tori català, al massís del Port. Carex demissa Hornem.osona, Viladrau, al nord del coll de la font, Dg4802129086, 1.550 m, jonquera, a. Mer-cadé, 17-VII-2008.Del grup Carex flava, al Montseny han estat consignats prèviament C. lepidocarpa tausch i C. viridula Michx., mentre que C. demissa tan sols era conegut als territoris veïns de la Selva i de les guilleries (Pérez-Haase et al., 2008). Creiem que caldria revisar a fons aquest com-plicat grup d’espècies al Montseny.Carex grioletti roem.149Vallès oriental, Sant Pere de Vilamajor, tor-rentera al sud de Cal Corraler, Dg5129416373, 265 m, a. Mercadé, 10-X-2008.aquesta és la primera localitat a l’àrea del Montseny d’aquesta rara ciperàcia. N’hem tro-bat algunes desenes de peus associats al marge pertorbat d’un torrent, sobre substrats miocè-nics sorrencs. es tracta d’una espècie amb una distribució catalana lligada a les baixes munta-nyes orientals marítimes.Carex liparocarpos l.osona, els Hostalets de Balenyà, plans de les Batalles, Dg3941630251, 730 m, pradells secs calcícoles amb pelaguers (Stipa sp.), a. Mercadé, 26-V-2008.Ciperàcia escassa a Catalunya, però relati-vament freqüent a la comarca d’osona. aquí en donem la primera localitat precisa per al Montseny, tot i que ja va ser citada vagament en aquesta àrea per font i Quer (Bolòs et al., 1986).Carex tomentosa l.Vallès oriental, aiguafreda, riera de Marti-net, Dg3805226696, 475 m, vorada de bosc, a. Mercadé, 5-V-2008.Ciperàcia poc coneguda al territori català, amb citacions disperses pels Pirineus, però amb un nucli important als altiplans del Moia-nès i del lluçanès. la població del Montseny, sobre materials carbonatats del triàsic, forma una prolongació meridional d’aquestes pobla-cions auso-segàrriques.Carex umbrosa Host. subsp. umbrosaVallès oriental, aiguafreda, torrent del Sot de Casanova de Vallforners, la Cal-ma, Dg4482123119, 1.235 m, mulladiu, a. Mercadé,17-VII-2008.Citat a la base oriental del massís per gu-tiérrez & Sáez (1996), nosaltres aportem una nova localitat monsignàtica d’aquest tàxon, molt poc conegut al territori català.Centunculus minimus l.Vallès oriental, tagamanent, nord-oest del Cafè, Dg4413525615, 1.175 m, pradell sobre sòl compacte, argilós, a. Mercadé, 29-VII-2008.es tracta d’una espècie efímera, lligada a pradells humits, bastant rara a Catalunya. Ha estat citada per al massís del Montseny tan sols entre Breda i arbúcies (gutiérrez & Sáez, 1996). la nova localitat (l’única dins el parc natural) és al pla de la Calma, un dels seus in-drets amb més altitud.Cirsium tuberosum (l.) all.osona, el Brull, c. de la casa de Collformic, Dg4579127818, 1.165 m.tot i que és una espècie coneguda en força localitats de la veïna plana de Vic i dels cin-gles de Bertí, no s’havia localitzat al massís del Montseny. l’hem trobat en la vorada d’un bosc mixt d’alzines i roures. Deschampsia media (gouan) roem. & Schult. subsp. mediaVallès oriental, tagamanent, nord-oest del Cafè, Dg4413525615, 1.175 m, pradell sobre sòl compacte, argilós, a. Mercadé, 29-VII-2008.Sembla que aquesta població és l’única que està situada estrictament dins l’àrea protegida, encara que el tàxon ja era conegut en una àrea propera, a Seva (Bolòs, 1959).Elymus caninus (l.) l.Vallès oriental, aiguafreda, riera de Marti-net, Dg3805226696, 475 m, vorada de bosc.Sorprèn la raresa d’aquesta espècie al Mont-seny, ja que és força comuna en tot el sector pi-rinenc i a l’àrea adjacent del Moianès. l’escas-setat de materials carbonatats al massís podria explicar aquest fet.Geranium sylvaticum l.Viladrau, osona, torrent del sot Mal, 150gea, flora et fauNaDg4890729140, 1.575 m, herbassar megafòr-bic d’una canal ombrívola.tan sols s’havia citat de manera concreta per al massís oriental del Montseny (les agu-des-turó de l’Home), i no a l’àrea del Mata-galls.Geum hispidum friesVallès oriental: aiguafreda, torrent del Sot de Casanova de Vallforners, la Calma, Dg4482123119, 1.235 m, mulladiu, a. Mer-cadé, 17-VII-2008; tagamanent, la Calma, DG4482223122, 1.240 m, prat higròfil; Fogars de Montclús, Montllobar, Dg5472224178, 1.450 m, pastura mesòfila de Festuca com­mutata; osona: Viladrau, sota el Matagalls, coll Pregon, Dg4951128535, 1.530 m, pastu-ra mesòfila; Viladrau, sota el Matagalls Xic, Dg4570830105, 1.240 m, falgar, a. Mercadé, 17-VII-2008.aquest Geum és una planta escassa a Ca-talunya, especialment al nord-est, on sembla restringida al Montseny i a les guilleries. No-saltres en detallem cinc noves localitats, que s’afegeixen a la de Santa fe, de font (1916), i a la del collet de l’estanyol, de Bolòs et al. (1995). la seva ecologia és més ben conegu-da, i mostra preferència per comunitats pra-denques mesòfiles o higròfiles.Hesperis matronalis l. subsp. matronalisVallès oriental, Cànoves, torrent de la font de Vallfiguera, DG4375017974, 650 m, ave-llanosa aclarida, a. Mercadé, 5-VI-2008.espècie que ha estat considerada al·lòctona i que s’ha trobat naturalitzada en punts comp-tats de la geografia catalana, sobretot a l’ex-trem oriental dels Pirineus i a la rodalia. No es coneixia al massís del Montseny, on constitu-eix una població d’algunes desenes d’indivi-dus en un bosc de fondal pertorbat.Hypericum hirsutum l. Vallès oriental, figaró-Montmany, torrent del Socau, Dg4219, 570 m, avellanosa pertor-bada.Malgrat que en el mapa de distribució de l’espècie de Bolòs i Vigo (1990) s’inclou la to-talitat del Montseny, no hem sabut trobar més localitats concretes de l’espècie al massís que la de l’extrem oriental (Bolòs, 1983).Hypericum maculatum Crantzosona: Viladrau, al nord del coll de la font, Dg4802129086, 1.550 m, matollar de ginebró humit, a. Mercadé, 17-VII-2008; Viladrau, sot de les Cordes, Dg4823830204, 1.385 m, her-bassar humit, a. Mercadé, 18-IX-2008.No es tenen localitats concretes d’aquest tàxon a l’àrea del Montseny, tot i que Nuet (2008) l’ha citat sense precisió al massís. aquesta és la localitat més meridional de l’es-pècie al territori català i a la península Ibèrica (Bolòs & Vigo, 1990).Hypochoeris maculata l.Vallès oriental, fogars de Montclús, coll Sesbasses, Dg5304825500, 1.650 m, matollar de ginebró.Segons Bolòs (1983), aquest tàxon apareix només en ambients mediterranis (boscos clars, brolles...) de la base de la muntanya. Nosaltres l’hem vist a la part culminant, en una ecologia molt més típica per a aquesta planta bàsica-ment  pirinenca, com els prats i matollars alti-montans acidòfils.Leontodon pyrenaicus gouanla Selva, arbúcies, cim de les agudes, Dg5385726789, 1.695 m, roques ombrívoles; Vallès oriental, Montseny, de la collada de Se-sagudes al coll de Castellets, Dg5377826903, 1.575 m, roquisser esquistós.Citada d’antic per diferents autors (llenas in font i Quer, 1916; Vayreda, 1879) per al cim de les agudes, nosaltres encara la hi hem trobat. es manté com a planta rupícola dels es-queis i de les cingleres ombrívoles.151Milium effusum l.Vallès oriental, tagamanent, sota el Sui, sot de la Noguereta, Dg4471321725, 775 m, bosc caducifoli humit al marge del torrent.Planta molt rara al nord-est de Catalunya, confinada als fondals i a les canals més fres-ques. al Montseny ha estat citada en tres qua-drats utM diferents de 10 km de costat, però només en coneixem una citació precisa, la de Bolòs (1983), el qual la va trobar a una canal de les agudes, a 1.600 m. Dins el Montseny, deu ser més rara als boscos de tagamanent que no pas als sectors més alts (Matagalls i les agudes) i les rieres que en neixen, per on l’es-pècie baixa fins a prop del Ter (Mercadé et al., 2005).Phlomis herba-venti l.osona, el Brull, Can rovira, Dg4153629010, 830 m, fenassar al marge d’un camp.es tracta d’una lamiàcia relativament co-muna a Catalunya, especialment a les terres interiors. No obstant això, no havia estat con-signada prèviament al territori estudiat, on es desenvolupava en el seu hàbitat més típic.Polygonatum verticillatum all.osona: Viladrau, l’avetelleda, Dg4900629133, 1.480 m, replà de roca ombrívol; Viladrau, tor-rent del sot Mal, Dg4881029144, 1.550 m, herbassar megafòrbic; Vallès oriental, Mont-seny, serrat dels Pous, Dg5288325791, 1.640 m, repeu ombrívol.aportem noves localitats concretes per a aquest tàxon de tipus boreal i alpí, que ateny el seu límit de distribució meridional al Mont-seny, dins dels Països Catalans, i que ja ha-via estat citat d’antic per Salvador (in Bolòs, 1983), més recentment per Cadevall (1933) i, darrerament, per Clavero (1994) i gutiérrez & Sáez (1996).Potentilla micrantha ramond. ex DC. osona, Seva, c. del torrent de la font Save-llà, a l’obaga del Serrat Mitjà, Dg4508231524, 975 m, vorada de roureda de Quercus petraea, a. Mercadé, 15-II-2009.espècie ben coneguda a tota l’àrea pirinen-ca, que, per la serralada transversal, arriba a les guilleries. la localitat del Montseny cor-respon a un avançament meridional en la dis-tribució d’aquest tàxon i a una novetat per al catàleg d’aquest massís.Potentilla pyrenaica ramond. ex DC.osona, Viladrau, coll Pregon, Dg4948828524, 1533 m, pastura mesòfila, A. Mercadé, 9-IX-2008.Citada per Costa (1877) a la mateixa loca-litat que nosaltres, no havia estat recollida per les síntesis corològiques més actuals (font, 2013), o ho havia estat de manera dubtosa (Bolòs & Vigo, 1985).Costa dóna la idea que es localitza a la part alta d’aquest sector del Montseny, de coll Pre-gon cap al Matagalls. Nosaltres només n’hem trobat escassos peus (una desena) a la reduïda extensió de l’actual prat mesòfil de coll Pre-gon. atesa l’extensió força més gran de prats mesòfils en aquesta àrea en el passat, la planta probablement devia ser bastant més comuna que ara. es tracta d’un dels elements boreoal-pins més interessants de la flora del Montseny.Ranunculus auricomus l.osona, Viladrau, c. la Sala, Dg4658233015, 690 m, bosc mixt, a. Pérez-Haase, e. Batriu i a. lluent, 28-IV-2009.Nova localitat d’aquesta espècie eurosiberi-ana (Bolòs, 1951) per al Montseny, de la qual només es coneix una citació precisa en el Sam­buco-Salicion de coll Pregon, prop del Mata-galls (Bolòs, 1979). la nova població tenia abundants individus, que creixien en un bosc mixt higròfil recentment aclarit (Alliarion pe­tiolatae). els individus recol·lectats semblen atribuïbles a la subespècie carlittensis (Sen-nen) Molero, Pujadas & romo.152gea, flora et fauNaRosa villosa l.Viladrau, osona, sot de les Cordes, Dg4822330252, 1.350 m, repeu prop del tor-rent, a. Mercadé, 18-IX-2008.Només citada amb certesa al massís orien-tal del Montseny (les agudes-turó de l’Home), n’aportem una localitat de l’àrea del Mata-galls. aquest roser ateny al massís el seu límit meridional de distribució a Catalunya.Valerianella discoidea (l.) loisel.Vallès oriental, aiguafreda, c. Casanova, Dg3866225370, 645 m, marge de camí, a. Mercadé, 29-V-2008.No es tenia constància de la presència d’aquest teròfit al massís del Montseny. El sec-tor del tagamanent-aiguafreda, de clima més sec i de substrats majoritàriament carbonatats, refugia aquesta i altres espècies d’òptim a les contrades seques meridionals o interiors.Vicia lathyroides l.osona, el Brull, pla del forn, Dg4201330715, 850 m, pradell acidòfil, A. Mercadé, 31-V-2008.aquesta espècie no és escassa als pradells acidòfils del litoral i prelitoral. Aquí n’oferim la primera citació concreta per al Montseny i per a la plana de Vic, de clima amb una marca-da tendència continental.arnau mercadé lóPez* & aaron Pérez-ha-ase** universitat de Barcelona. facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal. av. Diagonal, 643. 08028 Barcelona. a/e: arnaumerc77@hotmail.comBibliografiaBOLÒS, O. DE, 1951. El elemento fitogeográfico eurosi-beriano en las sierras litorales catalanas. Collectanea Botanica 3(1): 1-42.bolÒs, o. De , 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’estudis Catalans, Barcelona.BolòS, o. De, 1979. le Sambuco-Salicion capreae en Catalogne. Doc. Phytosoc., IV: 69-74. lille.BolòS, o. De, 1983. La vegetació del Montseny. Diputació de Barcelona. Barcelona.BolòS, o. De & VIgo J., (1984, 1990, 1995, 2001). Flora dels Països Catalans, vol. 1-4. Barcino. Barcelona.BolòS, o. De, Nuet J. & PaNareDa J. M., 1986. Flora vascular del Montseny. In: El patrimoni biològic del Montseny. Diputació de Barcelona.CaDeVall, J., 1933. Flora de Catalunya. Volum V. Institut d’estudis Catalans. Barcelona.CASAS, C. & NINOT, J. M., 1996.Estudi fitocenològic de les pastures de la Plana de Vic. II: comunitats terofítiques (thero-Brachypodietea) i síntesi. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 63: 27-50.ClaVero, J. M., 1994. resum de l’estudi corològic de les plantes de les ZNrQ del parc natural del Montseny. La Sitja del Llop, 6: 10-11.foNt I Quer, P., 1916. la secció botànica del Museu de Ciències Naturals. anuari 1916. Junta de Ciències Naturals. ajuntament de Barcelona.foNt, X., (01-2013). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. generalitat de Catalunya i universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.htmlgutIÉrreZ, C. & SÁeZ, l., 1996. aportacions al coneixement de la flora vascular del Montseny. Folia Botanica Miscellanea. 10: 67-75.MerCaDÉ, a; PÉreZ-HaaSe, a.; BatrIu, e. & BLANCO, J. M., 2005. Aportació al coneixement florístic de les guilleries i del Collsacabra (Catalunya oriental). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 73: 5-19.Nuet BaDIa, J. 2008. Plantes alpines dels Pirineus. Coŀl. Cavall Bernat, 59. Publicacions de l’abadia de Montserrat. Barcelona.PANAREDA, J. M. & NUET, J., 2005. Novetats florístiques del Montseny des del 1986. VI Trobada d’Estudiosos del Montseny 63-66. Diputació de Barcelona.PÉreZ-HaaSe, a.; BatrIu, e. & MerCaDÉ, a., 2008. Aportació al coneixement florístic de les Guilleries i del Collsacabra (Catalunya oriental), II. Acta Botanica Barcinonensia 51: 49-58.PÉreZ-HaaSe, a.; BlaNCo-MoreNo, J. M.; BatrIu, e. & MerCaDÉ, a., 2011. Aportació al coneixement florístic de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona: Sant Sadurní d’Osormort. espai Natural de les guilleries-Savassona. Document intern. Diputació de Barcelona.PIÉ, g.; VIllar, ll. & SÁNCHeZ, S., 2010. estudis corològics de plantes vasculars al Montseny. VII Monografies del Montseny 115-118. Diputació de Barcelona.VaYreDa Y VIla, e., 1879. Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen espontáneamente en Cataluña, ó sea apuntes para la flora catalana. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. 8: 345-462.

Catalan

Aportació al coneixement florístic del Montseny

Revistes Catalanes amb Accés Obert

148
gea, flora et fauNa
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77. 2012-2013
Aportació al coneixement florístic del 
Montseny
A contribuiton to the flora of Mont-
seny
rebut: 20.01.13
acceptat: 15.02.13
En aquest treball reunim dades florístiques 
d’interès de l’àrea del Montseny. No cal desta-
car aquí l’interès biològic d’aquest massís, que 
ha cridat l’atenció dels botànics des del segle 
xVii (Bolòs, 1983). Malgrat l’elevada prospec-
ció florística que té (Bolòs et al., 1986; font, 
2013), avui encara s’obtenen noves aportacions 
per al seu catàleg (Panareda, 2005; Pié, 2010). 
així doncs, donem a conèixer plantes que no hi 
havien estat anteriorment consignades i també 
aportem dades d’espècies considerades molt ra-
res, que, a més, de vegades provenen de citaci-
ons antigues i poc concretes i, per tant, són poc 
útils de cara a la gestió. en aquest sentit, apor-
tem amb detall la informació geogràfica i espe-
cifiquem en tots els casos la quadrícula UTM 
(eD50) el màxim de precisa. Completem les 
dades de cada tàxon amb una valoració del seu 
interès, en general amb comentaris de tipus fi-
togeogràfic i ecològic. Els plecs d’herbari refe-
rents a les citacions es troben a l’herbari BCN.
Allium vineale l.
Vallès oriental, tagamanent, collet de Sant 
Martí, Dg4178622238, 970 m, fenassar frescal.
Planta ben representada a les terres maríti-
mes del nord de Catalunya, però no havia estat 
consignada al massís del Montseny.
Anthriscus caucalis M. Bieb.
osona, Viladrau, la Sala, Dg4687132510, 
740 m, herbassar ruderal, a. Pérez-Haase, e. 
Batriu i a. lluent, 28-IV-2009.
Planta ruderal que representa una novetat 
per al massís del Montseny. al nord-est de Ca-
talunya és una planta escassa, amb poblacions 
relativament properes tant a les guilleries, a 
Vilanova de Sau (on l’hem recoŀlectat recent-
ment), com al pla de la Selva, a Maçanes i a 
fogars de la Selva.
Avellinia michaelii (Savi) Parl.
osona, Seva, les Batalles, Dg3941630251, 
725 m, pradells calcícoles dominats per pela-
guers (Stipa sp.), a. Mercadé, 26-V-2008.
aquesta petita gramínia anual és rara a Ca-
talunya, on forma poblacions disperses. a prop 
del Montseny tan sols se’n coneixen les locali-
tats del Moianès i del sector oriental de la pla-
na de Vic (Casas et al., 1996; Pérez-Haase et 
al., 2011).
Avenula pubescens (Huds.) Dumort.
Vallès oriental, tagamanent, collet de Sant 
Martí, Dg4178622238, 970 m, fenassar fres-
cal, a. Mercadé, 21-V-2008. 
Novetat per al massís del Montseny. la 
planta ja s’havia trobat a la comarca veïna del 
Moianès. aquestes són algunes de les poques 
localitats extrapirinenques de l’espècie, tot i 
que reapareix a l’extrem meridional del terri-
tori català, al massís del Port. 
Carex demissa Hornem.
osona, Viladrau, al nord del coll de la font, 
Dg4802129086, 1.550 m, jonquera, a. Mer-
cadé, 17-VII-2008.
Del grup Carex flava, al Montseny han estat 
consignats prèviament C. lepidocarpa tausch i 
C. viridula Michx., mentre que C. demissa tan 
sols era conegut als territoris veïns de la Selva 
i de les guilleries (Pérez-Haase et al., 2008). 
Creiem que caldria revisar a fons aquest com-
plicat grup d’espècies al Montseny.
Carex grioletti roem.
149
Vallès oriental, Sant Pere de Vilamajor, tor-
rentera al sud de Cal Corraler, Dg5129416373, 
265 m, a. Mercadé, 10-X-2008.
aquesta és la primera localitat a l’àrea del 
Montseny d’aquesta rara ciperàcia. N’hem tro-
bat algunes desenes de peus associats al marge 
pertorbat d’un torrent, sobre substrats miocè-
nics sorrencs. es tracta d’una espècie amb una 
distribució catalana lligada a les baixes munta-
nyes orientals marítimes.
Carex liparocarpos l.
osona, els Hostalets de Balenyà, plans de 
les Batalles, Dg3941630251, 730 m, pradells 
secs calcícoles amb pelaguers (Stipa sp.), a. 
Mercadé, 26-V-2008.
Ciperàcia escassa a Catalunya, però relati-
vament freqüent a la comarca d’osona. aquí 
en donem la primera localitat precisa per al 
Montseny, tot i que ja va ser citada vagament 
en aquesta àrea per font i Quer (Bolòs et al., 
1986).
Carex tomentosa l.
Vallès oriental, aiguafreda, riera de Marti-
net, Dg3805226696, 475 m, vorada de bosc, 
a. Mercadé, 5-V-2008.
Ciperàcia poc coneguda al territori català, 
amb citacions disperses pels Pirineus, però 
amb un nucli important als altiplans del Moia-
nès i del lluçanès. la població del Montseny, 
sobre materials carbonatats del triàsic, forma 
una prolongació meridional d’aquestes pobla-
cions auso-segàrriques.
Carex umbrosa Host. subsp. umbrosa
Vallès oriental, aiguafreda, torrent del 
Sot de Casanova de Vallforners, la Cal-
ma, Dg4482123119, 1.235 m, mulladiu, a. 
Mercadé,17-VII-2008.
Citat a la base oriental del massís per gu-
tiérrez & Sáez (1996), nosaltres aportem una 
nova localitat monsignàtica d’aquest tàxon, 
molt poc conegut al territori català.
Centunculus minimus l.
Vallès oriental, tagamanent, nord-oest del 
Cafè, Dg4413525615, 1.175 m, pradell sobre 
sòl compacte, argilós, a. Mercadé, 29-VII-
2008.
es tracta d’una espècie efímera, lligada a 
pradells humits, bastant rara a Catalunya. Ha 
estat citada per al massís del Montseny tan 
sols entre Breda i arbúcies (gutiérrez & Sáez, 
1996). la nova localitat (l’única dins el parc 
natural) és al pla de la Calma, un dels seus in-
drets amb més altitud.
Cirsium tuberosum (l.) all.
osona, el Brull, c. de la casa de Collformic, 
Dg4579127818, 1.165 m.
tot i que és una espècie coneguda en força 
localitats de la veïna plana de Vic i dels cin-
gles de Bertí, no s’havia localitzat al massís 
del Montseny. l’hem trobat en la vorada d’un 
bosc mixt d’alzines i roures. 
Deschampsia media (gouan) roem. & Schult. 
subsp. media
Vallès oriental, tagamanent, nord-oest del 
Cafè, Dg4413525615, 1.175 m, pradell sobre 
sòl compacte, argilós, a. Mercadé, 29-VII-
2008.
Sembla que aquesta població és l’única que 
està situada estrictament dins l’àrea protegida, 
encara que el tàxon ja era conegut en una àrea 
propera, a Seva (Bolòs, 1959).
Elymus caninus (l.) l.
Vallès oriental, aiguafreda, riera de Marti-
net, Dg3805226696, 475 m, vorada de bosc.
Sorprèn la raresa d’aquesta espècie al Mont-
seny, ja que és força comuna en tot el sector pi-
rinenc i a l’àrea adjacent del Moianès. l’escas-
setat de materials carbonatats al massís podria 
explicar aquest fet.
Geranium sylvaticum l.
Viladrau, osona, torrent del sot Mal, 
150
gea, flora et fauNa
Dg4890729140, 1.575 m, herbassar megafòr-
bic d’una canal ombrívola.
tan sols s’havia citat de manera concreta 
per al massís oriental del Montseny (les agu-
des-turó de l’Home), i no a l’àrea del Mata-
galls.
Geum hispidum fries
Vallès oriental: aiguafreda, torrent del 
Sot de Casanova de Vallforners, la Calma, 
Dg4482123119, 1.235 m, mulladiu, a. Mer-
cadé, 17-VII-2008; tagamanent, la Calma, 
DG4482223122, 1.240 m, prat higròfil; Fogars 
de Montclús, Montllobar, Dg5472224178, 
1.450 m, pastura mesòfila de Festuca com­
mutata; osona: Viladrau, sota el Matagalls, 
coll Pregon, Dg4951128535, 1.530 m, pastu-
ra mesòfila; Viladrau, sota el Matagalls Xic, 
Dg4570830105, 1.240 m, falgar, a. Mercadé, 
17-VII-2008.
aquest Geum és una planta escassa a Ca-
talunya, especialment al nord-est, on sembla 
restringida al Montseny i a les guilleries. No-
saltres en detallem cinc noves localitats, que 
s’afegeixen a la de Santa fe, de font (1916), 
i a la del collet de l’estanyol, de Bolòs et al. 
(1995). la seva ecologia és més ben conegu-
da, i mostra preferència per comunitats pra-
denques mesòfiles o higròfiles.
Hesperis matronalis l. subsp. matronalis
Vallès oriental, Cànoves, torrent de la font 
de Vallfiguera, DG4375017974, 650 m, ave-
llanosa aclarida, a. Mercadé, 5-VI-2008.
espècie que ha estat considerada al·lòctona 
i que s’ha trobat naturalitzada en punts comp-
tats de la geografia catalana, sobretot a l’ex-
trem oriental dels Pirineus i a la rodalia. No es 
coneixia al massís del Montseny, on constitu-
eix una població d’algunes desenes d’indivi-
dus en un bosc de fondal pertorbat.
Hypericum hirsutum l. 
Vallès oriental, figaró-Montmany, torrent 
del Socau, Dg4219, 570 m, avellanosa pertor-
bada.
Malgrat que en el mapa de distribució de 
l’espècie de Bolòs i Vigo (1990) s’inclou la to-
talitat del Montseny, no hem sabut trobar més 
localitats concretes de l’espècie al massís que 
la de l’extrem oriental (Bolòs, 1983).
Hypericum maculatum Crantz
osona: Viladrau, al nord del coll de la font, 
Dg4802129086, 1.550 m, matollar de ginebró 
humit, a. Mercadé, 17-VII-2008; Viladrau, sot 
de les Cordes, Dg4823830204, 1.385 m, her-
bassar humit, a. Mercadé, 18-IX-2008.
No es tenen localitats concretes d’aquest 
tàxon a l’àrea del Montseny, tot i que Nuet 
(2008) l’ha citat sense precisió al massís. 
aquesta és la localitat més meridional de l’es-
pècie al territori català i a la península Ibèrica 
(Bolòs & Vigo, 1990).
Hypochoeris maculata l.
Vallès oriental, fogars de Montclús, coll 
Sesbasses, Dg5304825500, 1.650 m, matollar 
de ginebró.
Segons Bolòs (1983), aquest tàxon apareix 
només en ambients mediterranis (boscos clars, 
brolles...) de la base de la muntanya. Nosaltres 
l’hem vist a la part culminant, en una ecologia 
molt més típica per a aquesta planta bàsica-
ment  pirinenca, com els prats i matollars alti-
montans acidòfils.
Leontodon pyrenaicus gouan
la Selva, arbúcies, cim de les agudes, 
Dg5385726789, 1.695 m, roques ombrívoles; 
Vallès oriental, Montseny, de la collada de Se-
sagudes al coll de Castellets, Dg5377826903, 
1.575 m, roquisser esquistós.
Citada d’antic per diferents autors (llenas 
in font i Quer, 1916; Vayreda, 1879) per al 
cim de les agudes, nosaltres encara la hi hem 
trobat. es manté com a planta rupícola dels es-
queis i de les cingleres ombrívoles.
151
Milium effusum l.
Vallès oriental, tagamanent, sota el Sui, sot 
de la Noguereta, Dg4471321725, 775 m, bosc 
caducifoli humit al marge del torrent.
Planta molt rara al nord-est de Catalunya, 
confinada als fondals i a les canals més fres-
ques. al Montseny ha estat citada en tres qua-
drats utM diferents de 10 km de costat, però 
només en coneixem una citació precisa, la de 
Bolòs (1983), el qual la va trobar a una canal 
de les agudes, a 1.600 m. Dins el Montseny, 
deu ser més rara als boscos de tagamanent 
que no pas als sectors més alts (Matagalls i les 
agudes) i les rieres que en neixen, per on l’es-
pècie baixa fins a prop del Ter (Mercadé et al., 
2005).
Phlomis herba-venti l.
osona, el Brull, Can rovira, Dg4153629010, 
830 m, fenassar al marge d’un camp.
es tracta d’una lamiàcia relativament co-
muna a Catalunya, especialment a les terres 
interiors. No obstant això, no havia estat con-
signada prèviament al territori estudiat, on es 
desenvolupava en el seu hàbitat més típic.
Polygonatum verticillatum all.
osona: Viladrau, l’avetelleda, Dg4900629133, 
1.480 m, replà de roca ombrívol; Viladrau, tor-
rent del sot Mal, Dg4881029144, 1.550 m, 
herbassar megafòrbic; Vallès oriental, Mont-
seny, serrat dels Pous, Dg5288325791, 1.640 
m, repeu ombrívol.
aportem noves localitats concretes per a 
aquest tàxon de tipus boreal i alpí, que ateny 
el seu límit de distribució meridional al Mont-
seny, dins dels Països Catalans, i que ja ha-
via estat citat d’antic per Salvador (in Bolòs, 
1983), més recentment per Cadevall (1933) i, 
darrerament, per Clavero (1994) i gutiérrez & 
Sáez (1996).
Potentilla micrantha ramond. ex DC. 
osona, Seva, c. del torrent de la font Save-
llà, a l’obaga del Serrat Mitjà, Dg4508231524, 
975 m, vorada de roureda de Quercus petraea, 
a. Mercadé, 15-II-2009.
espècie ben coneguda a tota l’àrea pirinen-
ca, que, per la serralada transversal, arriba a 
les guilleries. la localitat del Montseny cor-
respon a un avançament meridional en la dis-
tribució d’aquest tàxon i a una novetat per al 
catàleg d’aquest massís.
Potentilla pyrenaica ramond. ex DC.
osona, Viladrau, coll Pregon, Dg4948828524, 
1533 m, pastura mesòfila, A. Mercadé, 9-IX-
2008.
Citada per Costa (1877) a la mateixa loca-
litat que nosaltres, no havia estat recollida per 
les síntesis corològiques més actuals (font, 
2013), o ho havia estat de manera dubtosa 
(Bolòs & Vigo, 1985).
Costa dóna la idea que es localitza a la part 
alta d’aquest sector del Montseny, de coll Pre-
gon cap al Matagalls. Nosaltres només n’hem 
trobat escassos peus (una desena) a la reduïda 
extensió de l’actual prat mesòfil de coll Pre-
gon. atesa l’extensió força més gran de prats 
mesòfils en aquesta àrea en el passat, la planta 
probablement devia ser bastant més comuna 
que ara. es tracta d’un dels elements boreoal-
pins més interessants de la flora del Montseny.
Ranunculus auricomus l.
osona, Viladrau, c. la Sala, Dg4658233015, 
690 m, bosc mixt, a. Pérez-Haase, e. Batriu i 
a. lluent, 28-IV-2009.
Nova localitat d’aquesta espècie eurosiberi-
ana (Bolòs, 1951) per al Montseny, de la qual 
només es coneix una citació precisa en el Sam­
buco-Salicion de coll Pregon, prop del Mata-
galls (Bolòs, 1979). la nova població tenia 
abundants individus, que creixien en un bosc 
mixt higròfil recentment aclarit (Alliarion pe­
tiolatae). els individus recol·lectats semblen 
atribuïbles a la subespècie carlittensis (Sen-
nen) Molero, Pujadas & romo.
152
gea, flora et fauNa
Rosa villosa l.
Viladrau, osona, sot de les Cordes, 
Dg4822330252, 1.350 m, repeu prop del tor-
rent, a. Mercadé, 18-IX-2008.
Només citada amb certesa al massís orien-
tal del Montseny (les agudes-turó de l’Home), 
n’aportem una localitat de l’àrea del Mata-
galls. aquest roser ateny al massís el seu límit 
meridional de distribució a Catalunya.
Valerianella discoidea (l.) loisel.
Vallès oriental, aiguafreda, c. Casanova, 
Dg3866225370, 645 m, marge de camí, a. 
Mercadé, 29-V-2008.
No es tenia constància de la presència 
d’aquest teròfit al massís del Montseny. El sec-
tor del tagamanent-aiguafreda, de clima més 
sec i de substrats majoritàriament carbonatats, 
refugia aquesta i altres espècies d’òptim a les 
contrades seques meridionals o interiors.
Vicia lathyroides l.
osona, el Brull, pla del forn, Dg4201330715, 
850 m, pradell acidòfil, A. Mercadé, 31-V-
2008.
aquesta espècie no és escassa als pradells 
acidòfils del litoral i prelitoral. Aquí n’oferim 
la primera citació concreta per al Montseny i 
per a la plana de Vic, de clima amb una marca-
da tendència continental.
arnau mercadé lóPez* & aaron Pérez-ha-
ase*
* universitat de Barcelona. facultat de Biologia. Departament 
de Biologia Vegetal. av. Diagonal, 643. 08028 Barcelona. a/e: 
arnaumerc77@hotmail.com
Bibliografia
BOLÒS, O. DE, 1951. El elemento fitogeográfico eurosi-
beriano en las sierras litorales catalanas. Collectanea 
Botanica 3(1): 1-42.
bolÒs, o. De , 1959. El paisatge vegetal de dues 
comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut 
d’estudis Catalans, Barcelona.
BolòS, o. De, 1979. le Sambuco-Salicion capreae en 
Catalogne. Doc. Phytosoc., IV: 69-74. lille.
BolòS, o. De, 1983. La vegetació del Montseny. Diputació 
de Barcelona. Barcelona.
BolòS, o. De & VIgo J., (1984, 1990, 1995, 2001). Flora 
dels Països Catalans, vol. 1-4. Barcino. Barcelona.
BolòS, o. De, Nuet J. & PaNareDa J. M., 1986. Flora 
vascular del Montseny. In: El patrimoni biològic del 
Montseny. Diputació de Barcelona.
CaDeVall, J., 1933. Flora de Catalunya. Volum V. Institut 
d’estudis Catalans. Barcelona.
CASAS, C. & NINOT, J. M., 1996.Estudi fitocenològic de 
les pastures de la Plana de Vic. II: comunitats terofítiques 
(thero-Brachypodietea) i síntesi. Butlletí de la Institució 
Catalana d’Història Natural. 63: 27-50.
ClaVero, J. M., 1994. resum de l’estudi corològic de les 
plantes de les ZNrQ del parc natural del Montseny. La 
Sitja del Llop, 6: 10-11.
foNt I Quer, P., 1916. la secció botànica del Museu 
de Ciències Naturals. anuari 1916. Junta de Ciències 
Naturals. ajuntament de Barcelona.
foNt, X., (01-2013). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de 
Dades de Biodiversitat de Catalunya. generalitat de 
Catalunya i universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.
ub.es/biocat/homepage.html
gutIÉrreZ, C. & SÁeZ, l., 1996. aportacions al 
coneixement de la flora vascular del Montseny. Folia 
Botanica Miscellanea. 10: 67-75.
MerCaDÉ, a; PÉreZ-HaaSe, a.; BatrIu, e. & 
BLANCO, J. M., 2005. Aportació al coneixement florístic 
de les guilleries i del Collsacabra (Catalunya oriental). 
Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. 73: 
5-19.
Nuet BaDIa, J. 2008. Plantes alpines dels Pirineus. Coŀl. 
Cavall Bernat, 59. Publicacions de l’abadia de Montserrat. 
Barcelona.
PANAREDA, J. M. & NUET, J., 2005. Novetats florístiques 
del Montseny des del 1986. VI Trobada d’Estudiosos del 
Montseny 63-66. Diputació de Barcelona.
PÉreZ-HaaSe, a.; BatrIu, e. & MerCaDÉ, a., 2008. 
Aportació al coneixement florístic de les Guilleries i 
del Collsacabra (Catalunya oriental), II. Acta Botanica 
Barcinonensia 51: 49-58.
PÉreZ-HaaSe, a.; BlaNCo-MoreNo, J. M.; BatrIu, 
e. & MerCaDÉ, a., 2011. Aportació al coneixement 
florístic de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona: 
Sant Sadurní d’Osormort. espai Natural de les guilleries-
Savassona. Document intern. Diputació de Barcelona.
PIÉ, g.; VIllar, ll. & SÁNCHeZ, S., 2010. estudis 
corològics de plantes vasculars al Montseny. VII 
Monografies del Montseny 115-118. Diputació de 
Barcelona.
VaYreDa Y VIla, e., 1879. Plantas notables por su 
utilidad o rareza que crecen espontáneamente en Cataluña, 
ó sea apuntes para la flora catalana. Anales de la Sociedad 
Española de Historia Natural. 8: 345-462.


Aportació al coneixement florístic del Montseny

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert