Estudi predictiu sobre la producció de biogàs a l’abocador de Coll Cardús

Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus. A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la perillositat del residu. Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994). Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus amb elevada matèria orgànica (7%). La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una producció nul•la 24 anys després del primer abocament . La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus de fustes i embalatges no produeixen biogàs. Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys

Estudi predictiu sobre la producció de biogàs a l’abocador de Coll Cardús

Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus. A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la perillositat del residu. Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994). Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus amb elevada matèria orgànica (7%). La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una producció nul•la 24 anys després del primer abocament . La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus de fustes i embalatges no produeixen biogàs. Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys

Hay dos formas de morir

Treballs Finals del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Ricardo Íscar, Director: Núria Barba Obón; Aj. Direcció: Víctor Granados Luque; Productor: Núria Barba Obón i Víctor Granados Luque; Guionista: Núria Barba Obón; Dir. Fotografia: Víctor Granados Luque; Càmera: Víctor Granados Luque; Il·luminador: Núria Barba Obón i Víctor Granados Luque; Direcció artística: Núria Barba Obón i Víctor Granados Luque; Direcció de so: Núria Barba Obón i Víctor Granados Luque; Muntatge: Núria Barba Obón i Víctor Granados Luque; Música: María José Llergo i Marc López; Equip artístic: Beatriz Plana.Un recorrido por la concepción de la muerte en la sociedad occidental. Escapar del tabú nos libera frente a un hecho tan natural e inevitable como es la muerteA girl goes alone into the sea and once submerged remembers her life from fertilization. She symbolizes the individual, each of us as a human being, we undertake with her a reflection on the conception of death in the present. She is all the film submerged, drowned by the fears and the taboo that supposed to speak about death. Make a trip from the beginning of the day in nature, going through civilization to reach the night in the center of the city. At the end, after discovering the death from different perspective explanations can come out of the water because she has thought about it and now can talk about it. The final song, Nana del Mediterráneo, composed of young talents, María José Llergo and Marc López, reflects a social problem that is the death of so many civilians who cross the sea fleeing a war. It is the case that reveals everything spoken through the interviews

Inhibition of Piezo1 attenuates demyelination in the central nervous system

Piezo1 is a mechanosensitive ion channel that facilitates the translation of extracellular mechanical cues to intracellular molecular signaling cascades through a process termed, mechanotransduction. In the central nervous system (CNS), mechanically gated ion channels are important regulators of neurodevelopmental processes such as axon guidance, neural stem cell differentiation, and myelination of axons by oligodendrocytes. Here, we present evidence that pharmacologically mediated overactivation of Piezo1 channels negatively regulates CNS myelination. Moreover, we found that the peptide GsMTx4, an antagonist of mechanosensitive cation channels such as Piezo1, is neuroprotective and prevents chemically induced demyelination. In contrast, the positive modulator of Piezo1 channel opening, Yoda‐1, induces demyelination and neuronal damage. Using an ex vivo murine‐derived organotypic cerebellar slice culture model, we demonstrate that GsMTx4 attenuates demyelination induced by the cytotoxic lipid, psychosine. Importantly, we confirmed the potential therapeutic effects of GsMTx4 peptide in vivo by co‐administering it with lysophosphatidylcholine (LPC), via stereotactic injection, into the cerebral cortex of adult mice. GsMTx4 prevented both demyelination and neuronal damage usually caused by the intracortical injection of LPC in vivo; a well‐characterized model of focal demyelination. GsMTx4 also attenuated both LPC‐induced astrocyte toxicity and microglial reactivity within the lesion core. Overall, our data suggest that pharmacological activation of Piezo1 channels induces demyelination and that inhibition of mechanosensitive channels, using GsMTx4, may alleviate the secondary progressive neurodegeneration often present in the latter stages of demyelinating diseases

Microbial community changes induced by Managed Aquifer Recharge activities: linking hydrogeological and biological processes

Managed Aquifer Recharge (MAR) is a technique used worldwide to increase the availability of water resources. We study how MAR modifies microbial ecosystems and its implications for enhancing biodegradation processes to eventually improve groundwater quality. We compare soil and groundwater samples taken from a MAR facility located in NE Spain during recharge (with the facility operating continuously for several months) and after 4 months of no recharge. The study demonstrates a strong correlation between soil and water microbial prints with respect to sampling location along the mapped infiltration path. In particular, managed recharge practices disrupt groundwater ecosystems by modifying diversity indices and the composition of microbial communities, indicating that infiltration favors the growth of certain populations. Analysis of the genetic profiles showed the presence of nine different bacterial phyla in the facility, revealing high biological diversity at the highest taxonomic range. In fact, the microbial population patterns under recharge conditions agree with the intermediate disturbance hypothesis (IDH). Moreover, DNA sequence analysis of excised denaturing gradient gel electrophoresis (DGGE) band patterns revealed the existence of indicator species linked to MAR, most notably Dehalogenimonas sp., Nitrospira sp. and Vogesella sp.. Our real facility multidisciplinary study (hydrological, geochemical and microbial), involving soil and groundwater samples, indicates that MAR is a naturally based, passive and efficient technique with broad implications for the biodegradation of pollutants dissolved in water

Protagonitza Barcelona

Treballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, [Projectes I - Grup VI]. Curs: 2015-2016, Tutor: Jaume Vilaseca Corderroure.Directors: Núria Barba, Aran Comín, Gemma Burgos, Mar Fernández, Raquel Gil, Alba Pedrerol i Berta Salvat; Productora: Alba Pedrerol; Aj. Producció: Núria Barba; Guionista: Berta Salvat; Directora de fotografia: Mar Fernández; Càmera: Gemma Burgos; Aj. càmera; Alba Pedrerol; Il·luminadora: Raquel Gil; Direcció de so: Aran Comín; Muntatge: Gemma Burgos; Música: Aran Comín; Equip artístic: Aran Comín, Josh Pricard, Raquel Gil, Núria Barba, Alba Pedrerol.Un grup de cinc amics participen en un joc d’atzar que consisteix a representar pel·lícules en llocs emblemàtics de Barcelona: la Sagrada Família, el Passeig de Gràcia, la Barceloneta, les Rambles, els Búnkers del Caramel, Plaça Catalunya i el Park Güell. Junts representen experiències de vida com l’amor, la diversió o el misteri a través de les pel·lícules Forrest Gump, Singin’ in the rain, Titanic, The Birds, The Lion King, The Lord of the Rings i Per qualche dollaro in più. El punt culminant és quan, després d’haver representat les escenes més mítiques dels films, van als cinemes Comedia per gaudir en companyia de les pel·lícules que els ofereix

Estudi predictiu sobre la producció de biogàs a l’abocador de Coll Cardús

Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus. A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la perillositat del residu. Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994). Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus amb elevada matèria orgànica (7%). La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una producció nul•la 24 anys després del primer abocament . La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus de fustes i embalatges no produeixen biogàs. Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys

Nadal en mans de fang

Treballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, [De la idea a la pantalla]. Curs: 2017-2018, Tutor: Josep Rovira.Directores: Núria Barba, Laura Rodríguez; Guionista: Núria Barba; Directora de fotografia: Laura Rodríguez; Càmera: Laura Rodríguez; Aj. Càmera: Núria Barba; Direcció artística: Núria Barba, Laura Rodríguez; Direcció de So: Núria Barba; Muntatge: Núria Barba, Laura Rodríguez; Equip artístic: Aurora Castellano Mas.L'Aurora és una artesana que fa figures de fang per vendre-les a la Fira de Santa Llúcia. Ens explica la seva feina i el procés que fa que perquè tot estigui a punt. A més fa reflexions sobre la feina dels artesans

Are dominant microbial sub-surface communities affected by water quality and soil characteristics?

Subsurface microorganisms must deal with quite extreme environmental conditions. The lack of light, oxygen, and potentially nutrients are the main environmental stresses faced by subsurface microbial communities. Likewise, environmental disruptions providing an unbalanced positive input of nutrients force microorganisms to adapt to varying conditions, visible in the changes in microbial community diversity. In order to test microbial community adaptation to environmental changes, we performed a study in a surface Managed Aquifer Recharge facility, consisting of a settlement basin (two-day residence time) and an infiltration pond. Data on groundwater hydrochemistry, soil texture, and microbial characterization was compiled from surface water, groundwater, and soil samples at two distinct recharge operation conditions. Multivariate statistics by means of Principal Component Analysis (PCA) was the technique used to map the relevant dimensionality reduced combinations of input variables that properly describe the system behavior. The methodology selected allows including variables of different nature and displaying very different range values. Strong differences in the microbial assemblage under recharge conditions were found, coupled to hydrochemistry and grain-size distribution variables. Also, some microbial groups displayed correlations with either carbon or nitrogen cycles, especially showing abundant populations of denitrifying bacteria in groundwater. A significant correlation was found between Methylotenera mobilis and the concentrations of NO3 and SO4, and also between Vogesella indigofera and the presence of DOC in the infiltrating water. Also, microbial communities present at the bottom of the pond correlated with representative descriptors of soil grain size distribution