Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus
municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida
selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus
destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada
als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus.
A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus
municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30
dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra
banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones
de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la
perillositat del residu.
Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable
continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas
anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de
metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%.
En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de
producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a
l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la
metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994).
Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per
residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus
amb elevada matèria orgànica (7%).
La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus
industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers
anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir
de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una
producció nul•la 24 anys després del primer abocament .
La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats
en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba
a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els
residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus
de fustes i embalatges no produeixen biogàs.
Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada
càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica
ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del
primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè
únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys
