Els maquis a la Tinença de Benifassà. Una proposta didàctica

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Infantil. Codi: MI1040. Curs acadèmic: 2017/2018Tal com afirmen alguns autors, l'ensenyament de la història i la cultura en educació infantil no té el renom ni la importància necessària. Aquesta manca d’història i cultura la podem observar en el currículum, ja que no trobem cap apartat que ens indique treballar aquests aspectes ni com ferho. Existeixen professors que creuen amb la necessitat d’ensenyar aquesta matèria en les aules d’Educació Infantil, però, d’altra banda, trobem també altres que no pensen que s’haja de tractar amb xiquets tan menuts. En aquest treball m’he basat en un fet històric de la postguerra de l’Estat espanyol com són els maquis, en una zona concreta, La Tinença de Benifassà. La creació d’aquesta proposta didàctica té com a finalitat donar a conéixer als infants de l’escola de La Pobla de Benifassà què va succeir en el seu poble i enfortir el lligam d’aquests amb la localitat. Es durà a terme mitjançant un treball per projectes, on es realitzaran sortides, xerrades i l’elaboració d’una exposició, entre altres. En tot moment es comptarà amb la participació de les famílies i la gent del poble. La metodologia escollida es tracta d’una manera d’ensenyar globalitzadora, socialitzadora, activa i participativa que motive als xiquets a aprendre i conéixer els seus costums

Integrative meta-analysis of protein interaction data identified multiple GID/MRCTLH protein complexes in plants

GID/MRCTLH is a protein complex involved in the regulation of several cellular processes through the polyubiquitination and proteosome degradation. It has been described in yeast and mammals. Genes coding for homologous proteins are also present in plant genomes but have been little studied. BLAST analyses revealed that genes coding for members of the GID/MRCTLH complex are found in multiple copies in plants, compared to mammals and yeast. The potential structure of the Arabidopsis GID/MRCTLH complex was estimated based on the Arabidopsis protein interaction database Interactome 2.0. According to these data, Arabidopsis may contain two GID/MRCTLH complexes instead of the one described in yeast and mammals. The structure of the two Arabidopsis complexes seem to be similar to the yeast GID complex, and seem to interact with several other proteins out of the complex. These data suggest that, similarly to yeast and mammals, the plant GID/MRCTLH complexes are involved in the regulation of several cellular processes through proteosome protein degradation

Evaluación taxonómica de la variabilidad intraespecífica de Galium brockmannii Briq. (Rubiaceae)

Han sido examinados 13 caracteres morfológicos en 46 individuos de 14 poblaciones de Galium brockmannii Briq. con el objetivo de verificar el estatus taxonómico del presunto endemismo pirenaico G. brockmannii subsp. aterratzense Romo. Mediante un análisis multivariante de la varianza (MANOVA) se ha constatado que las dos subespecies de G. brockmannii no difieren significativamente (W= 0,910, p-valor = 0,259) por lo que respecta a 3 de los principales caracteres considerados diagnósticos en la descripción original de la subsp. aterratzense. No se han encontrado otros caracteres morfológicos que permitan una clara identificación y separación de ambas subespecies. Una representación de los 2 primeros ejes de un Análisis de Componentes Principales (ACP) utilizando los 13 caracteres morfológicos estudiados muestra que la subsp. aterratzense no forma un grupo homogéneo bien caracterizado separable de la subespecie típica. Por otro lado, los 9 individuos de G. idubedae (Pau ex Debeaux) Pau ex Ehrend. estudiados de 5 poblaciones diferentes, utilizados como referencia externa en este análisis, se muestran claramente agrupados y separados de las poblaciones de G. brockmannii. En resumen, todos los dados disponibles sugieren que G. brockmannii subsp. aterratzense debe ser considerado un sinónimo de G. brockmanniiIn order to verify the taxonomic status of the presumably endemic Pyrenean Galium brockmannii subsp. aterratzense Romo, 13 morphological characters have been studied in 46 individuals from 14 populations of G. brockmannii. A multivariate analysis of variance (MANOVA) using the 3 main diagnostic characters for subsp. aterratzense showed no significant differences between the two subspecies of G. brockmannii (W= 0.910, p-value = 0.259). No other discriminating morphological characters for the two subspecies have been found. A Principal Components Analysis (PCA) has been performed using the 13 morphological characters, including 9 individuals from 5 populations of G. idubedae (Pau ex Debeaux) Pau ex Ehrend. as an outgroup. The PCA two first axes representation showed that the two species may be clearly distinguished while G. brockmannii subsp. aterratzense does not form a homogeneous, isolated cluster. In conclusion, all available data support G. brockmannii subsp. aterratzense should be considered a synonym of G. brockmanni

Taxonomic evaluation of Galium brockmannii Briq. (Rubiaceae) intraspecific variability

Han sido examinados 13 caracteres morfológicos en 46 individuos de 14 poblaciones de Galium brockmannii Briq. con el objetivo de verificar el estatus taxonómico del presunto endemismo pirenaico G. brockmannii subsp. aterratzense Romo. Mediante un análisis multivariante de la varianza (MANOVA) se ha constatado que las dos subespecies de G. brockmannii no difieren significativamente (W= 0,910, p-valor = 0,259) por lo que respecta a 3 de los principales caracteres considerados diagnósticos en la descripción original de la subsp. aterratzense. No se han encontrado otros caracteres morfológicos que permitan una clara identificación y separación de ambas subespecies. Una representación de los 2 primeros ejes de un Análisis de Componentes Principales (ACP) utilizando los 13 caracteres morfológicos estudiados muestra que la subsp. aterratzense no forma un grupo homogéneo bien caracterizado separable de la subespecie típica. Por otro lado, los 9 individuos de G. idubedae (Pau ex Debeaux) Pau ex Ehrend. estudiados de 5 poblaciones diferentes, utilizados como referencia externa en este análisis, se muestran claramente agrupados y separados de las poblaciones de G. brockmannii. En resumen, todos los dados disponibles sugieren que G. brockmannii subsp. aterratzense debe ser considerado un sinónimo de G. brockmannii.In order to verify the taxonomic status of the presumably endemic Pyrenean Galium brockmannii subsp. aterratzense Romo, 13 morphological characters have been studied in 46 individuals from 14 populations of G. brockmannii. A multivariate analysis of variance (MANOVA) using the 3 main diagnostic characters for subsp. aterratzense showed no significant differences between the two subspecies of G. brockmannii (W= 0.910, p-value = 0.259). No other discriminating morphological characters for the two subspecies have been found. A Principal Components Analysis (PCA) has been performed using the 13 morphological characters, including 9 individuals from 5 populations of G. idubedae (Pau ex Debeaux) Pau ex Ehrend. as an outgroup. The PCA two first axes representation showed that the two species may be clearly distinguished while G. brockmannii subsp. aterratzense does not form a homogeneous, isolated cluster. In conclusion, all available data support G. brockmannii subsp. aterratzense should be considered a synonym of G. brockmannii

General properties of c-circulant digraphs

A digraph is said to be a c-circulant if its adjacency matrix is c-circulant. This paper deals with general properties of this family of digraphs, as isomorphisms, regularity, strong connectivity, diameter and the relation between c-circulant digraphs and the line digraph technique.Peer ReviewedPostprint (published version

Measuring Oscillating Walking Paths with a LIDAR

This work describes the analysis of different walking paths registered using a Light Detection And Ranging (LIDAR) laser range sensor in order to measure oscillating trajectories during unsupervised walking. The estimate of the gait and trajectory parameters were obtained with a terrestrial LIDAR placed 100 mm above the ground with the scanning plane parallel to the floor to measure the trajectory of the legs without attaching any markers or modifying the floor. Three different large walking experiments were performed to test the proposed measurement system with straight and oscillating trajectories. The main advantages of the proposed system are the possibility to measure several steps and obtain average gait parameters and the minimum infrastructure required. This measurement system enables the development of new ambulatory applications based on the analysis of the gait and the trajectory during a walk

Fine structure of the deferent duct and the seminal vesicle of "Diaptomus conexus" (Crustacea: Copepoda)

L'estudi ultrastructural de les cèl•lules que formen els tres trams anatomies del conducte deferent demostra el seu caire secretor. I efectivament, les cèl•lules epitelials presenten un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat, nombrosos dictiosomes alhora que dues poblacions de mitocondris. La riquesa d'estructures vesículo-membranoses minva a mesura que ens apropem a la vesícula seminal. Existeix, com és lògic, un paral•lelisme entre el desenvolupament de les estructures implicades en la síntesi i els grànuls de secreció formats per aquestes cèl•lules. Els grànuls de secreció, uniformement densos als electrons, ocupen gran part de l'àrea apical de les cèl•lules i són molt més nombrosos en les cèl•lules dels trams proximal i mitjà que no en les del tram distal i en les de la vesícula seminal. Els grànuls de secreció formats i lliurats per les cèl•lules epitelials del conducte deferent, juntament amb productes elaborats a nivell del testicle, són responsables de la formació de la cutícula, de la regió central i dels diversos materials que constitueixen la paret i el contingut dels espermatòfors

¿Existe un deporte educativo?: papel de las competiciones deportivas en el proceso de socialización del niño

En este trabajo se exponen, en primer lugar, unas consideraciones generales sobre el proceso de socialización del niño/a a través del deporte, resumiendo las posturas que consideran el deporte como un entorno positivo, negativo o neutro en el proceso de socialización infantil. A continuación, se describen una serie de investigaciones llevadas a cabo por el equipo de Psicología del Deporte de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre valores, actitudes y conductas relacionadas con el fairplay en futbolistas jóvenes y profesionales, utilizando entrevistas, cuestionarios y registros de observación. Finalmente, se describen algunas de las posibles causas del deterioro del fairplay en las competiciones infantiles y unas recomendaciones generales para entrenadores, padres y organizadores de competiciones infantiles, a fin de que éstas constituyan un entorno saludable para los niños y niñasFirst, the study shows some general considerations about child's socialisation process by means of sport. Also positions which consider the sport as a positive, negative or neutral environment in the child's socialisation process are summarised. Second, some researches from the Sport Psychology Group of the Universitat Autònoma de Barcelona are described. This studies present different aspects related with fairplay in young and professionals soccer players using interviews, questionnaires and observational registers. Finally, some reasons of fairplay's deterioration in the child's competitions are enumerated and some general suggestions for coaches, parents and organisers of child's competitions are described, in order that the aforementioned competitions become a healthy environment for boys and girl

Nota biogràfica del Doctor Ramon San Ricart (Vic, 1882 - Barcelona, 1955). Un metge injustament oblidat

Ramón San Ricart podria haver estat ser considerat una de les “patums” de la cirurgia ortopèdica espanyola, a l’alçada d’altres coetanis com Francesc Jimeno Vidal (1) i Josep Trueta Raspall (2) considerats com a pioners de l’especialitat a Espanya. Però, per raons poc justificades, ha estat postergat a l’oblit des de la seva mort el 1955. Potser, aquest fet s’ha d’atribuir a haver estat un cirurgià que no va fer escola i, per tant, no va tenir deixebles que mantinguessin el seu record. Tampoc va fer vida acadèmica perquè no va estar a cap càtedra ni a cap servei d’un hospital universitari tret del seu període de formació. Potser, també, aquest oblit es deu al fet que fa la Guerra Civil al bàndol “nacional” i, un cop acabada l’escomesa, continua essent metge militar, circumstància que probablement no se li ha perdonat