Cuidados informales de larga duración en España: retos, miradas y soluciones

El cuidado de la enfermedad crónica a todas las edades representa un problema social y de salud pública en aumento. En España, debido a la insuficiente cobertura estatal, cerca del 80% de los cuidados de larga duración los realiza la red social del enfermo. A partir de una investigación etnográfica sobre cronicidad, desarrollada entre 2009 y 2013 en el estado español, este artículo analiza la problemática de los cuidados informales de larga duración sobre la base de las narrativas de adultos de mediana edad con enfermedades crónicas. Los resultados señalan los factores que condicionan, favorecen o limitan el cuidado informal: la situación personal, doméstica y familiar del enfermo; el curso cíclico de la enfermedad crónica; y la respuesta social a la enfermedad. Las limitaciones del modelo de cuidado informal emplazan a escuchar las voces de los afectados para conocer sus necesidades reales y adecuar los planes y programas de atención a la cronicidad.Caring for chronic illnesses at all ages represents a growing social and public health problem. Due to insufficient public coverage in Spain, around 80% of long-term care is provided by the sick person’s social network. Based in ethnographic research on chronicity carried out between 2009 and 2013 in Spain, this article analyzes the problem of long-term informal care for middle-aged adults with chronic diseases. The results highlight the factors that condition, enhance or limit informal care: the personal, domestic and family situation of the sick person; the cyclical course of chronic diseases; and the social response to illness. The limitations of the informal care model suggest the need to listen to the voices of those affected in order to understand their real needs and adapt official programs oriented towards chronicity accordingly

El picoplàncton marí, reserva d'organismes i funcions

6 pages, 7 figuresEl plàncton marí està format pel conjunt d'organismes de mides, tipus tròfics i afiliacions taxonòmiques variades que viuen en suspensió en la columna d’aigua. S’ha estimat que el fitoplàncton és responsable de la meitat de la producció primària del planeta. Aquesta enorme producció pot fluir a través de la cadena d’herbívors (zooplàncton i peixos), circular per la xarxa tròfica microbiana (bacteris i protozous) o sedimentar de la capa fòtica. La importància relativa d’aquestes tres vies, en general modulada per la disponibilitat de nutrients degut a processos hidrodinàmics, té grans repercussions per als recursos pesquers, la bomba biològica del carboni i la regulació del clima. Els microorganismes (< 200 µm) són els principals participants del metabolisme del sistema marí, tant del cicle biogeoquímic del carboni (producció i respiració) com dels altres cicles. Gran part d’aquest metabolisme està mediat per microorganismes molt petits (de 0.2 a 2 µm) i relativament desconeguts, el picoplàncton (Sherr & Sherr 2000). Es té una idea força bona de l’abundància i activitat d’alguns tipus de picoplàncton fàcilment reconeixibles (bacteris, cianobacteris, protistes fototròfics i heterotròfics, Fig. 1), que es tracten com a grups homogenis que suposadament funcionen de manera similar. Tanmateix, cadascun d’aquests tipus inclou una enorme diversitat, tant filogenètica (diferents espècies) com funcional (cada espècie pot ocupar un nínxol ecològic diferent), que queda sovint amagada sota una notable uniformitat morfològica. En aquest article presentaré i discutiré breument alguns avanços recents sobre la diversitat (dècada dels noranta) i la funció (segle XXI) del picoplàncton marí. Aquests avanços estan aportant un coneixement fonamental per a la millor comprensió del funcionament dels ecosistemes marins (Karl 2002)Peer Reviewe

Advanced laboratory techniques: gamma emission in the decay of 226Ra

Treballs Finals de Grau de Física, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Any: 2014, Tutor: Ricardo GracianiThis work deals with the measurement of the gamma radiation emitted in the decay chain of 226Ra. A theoretical study was carried out to give an approximation of the probabilities and polartity of the transitions. An inside on gamma interactions with matter helped to understand the observed spectrum. The nal measurement, done with a scintillator, was analized and compared with previous studies on this matter. The discrepancies observed were justi ed by the low resolution of the used detector

Numerical calculation of the band structure using the Central Equation

Treballs Finals de Grau de Física, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Any: 2014, Tutor: Joan Manel Hernández FerrasThe aim of this work is to create a tool to calculate the electronic band structure of any type of crystal. Firstly, I will recover the band structure for the text-book models: the empty lattice model and the tightly bound electrons model, and then I will compute the band structure for a more realistic particular case of a body centered cubic crystal, trying to reproduce the electronic band structure of sodium. This program is developed with the free software Octave

El lenguaje privado y social en la comunicación referencial ecológica infantil

The characteristics of private and social speech produced during a referential-ecological communication task were analyzed through a new category system. Thirty subjects of 8 years old and 30 of 10 years were paired in order to carry on the task in tryads, which were formed by a speaker, a listener and an experimenter. The grade of intervention of such tryads was similar at both ages. Moreover, a considerable communicative fluency in the overall subjects was shown, since the experimenter's participation was very low and inferior with respect to the speaker and listener (which showed a similar level of intervention and adopt their respective roles). As far as the private speech is concerned, the audible form was significantly more frequent in the speakers than in the listeners, only at 8 years of age. Finally, the listener produced significantly more inaudible private speech than the speaker, at both ages. Aspects as the evolution of private speech, the characteristics of task and the listener's motor action are discussed.Se analizan, mediante un nuevo sistema de categorías, las características del lenguaje privado y social producido durante una tarea de comunicación referencial ecológica. Se aparearon 30 sujetos de 8 años y 30 de 10 años para realizar la tarea en tríadas, formadas por un emisor, un receptor y un experimentador. El grado de intervención de dichas tríadas fue similar en ambas edades. A la vez, se evidencia una considerable fluidez comunicativa en el conjunto de sujetos, dada la muy baja e inferior intervención del experimentador respecto a emisor y receptor (los cuales muestran similar nivel de participación y asumen sus respectivos roles). Respecto al lenguaje privado, únicamente a los 8 años la forma audible es significativament más frecuente en los emisores que en los receptores. Finalmente, el receptor produce significativamente más lenguaje privado inaudible que el emisor a ambas edades. Se discuten aspectos como la evolución del lenguaje privado, las características de la tarea y la acción motora del receptor