6 pages, 7 figuresEl plàncton marí està format pel conjunt d'organismes de mides, tipus tròfics i afiliacions taxonòmiques variades que viuen en suspensió en la columna d’aigua. S’ha estimat que el fitoplàncton és responsable de la meitat de la producció primària del planeta. Aquesta enorme producció pot fluir a través de la cadena d’herbívors (zooplàncton i peixos), circular per la xarxa tròfica microbiana (bacteris i protozous) o sedimentar de la capa fòtica. La importància relativa d’aquestes tres vies, en general modulada per la disponibilitat de nutrients degut a processos hidrodinàmics, té grans repercussions per als recursos pesquers, la bomba biològica del carboni i la regulació del clima. Els microorganismes (< 200 µm) són els principals participants del metabolisme del sistema marí, tant del cicle biogeoquímic del carboni (producció i respiració) com dels altres cicles. Gran part d’aquest metabolisme està mediat per microorganismes molt petits (de 0.2 a 2 µm) i relativament desconeguts, el picoplàncton (Sherr & Sherr 2000). Es té una idea força bona de l’abundància i activitat d’alguns tipus de picoplàncton fàcilment reconeixibles (bacteris, cianobacteris, protistes fototròfics i heterotròfics, Fig. 1), que es tracten com a grups homogenis que suposadament funcionen de manera similar. Tanmateix, cadascun d’aquests tipus inclou una enorme diversitat, tant filogenètica (diferents espècies) com funcional (cada espècie pot ocupar un nínxol ecològic diferent), que queda sovint amagada sota una notable uniformitat morfològica. En aquest article presentaré i discutiré breument alguns avanços recents sobre la diversitat (dècada dels noranta) i la funció (segle XXI) del picoplàncton marí. Aquests avanços estan aportant un coneixement fonamental per a la millor comprensió del funcionament dels ecosistemes marins (Karl 2002)Peer Reviewe
