Un nou lloc d’interès geològic (LIG) per al patrimoni natural d’Inca

S’estudia un interessant aflorament corresponent a l’erosió i sedimentació produïdes durant la crisi de salinitat messiniana ocorreguda a la Mediterrània ara fa 5,97-5,32 milions d’anys (Miocè terminal-Pliocè). L’aflorament mostra el contacte entre una unitat inferior, corresponent al moment de la crisi de salinitat (Messinià terminal erosionat), i una unitat superior, corresponent als sediments de la posterior inundació marina del Pliocè. Es proposa la catalogació de l’aflorament com a lloc d’interès geològic (LIG) i com a element patrimonial del municipi d’Inca. El treball està pensat tant per a la seva consulta científica-tècnica a efectes de protecció com per ésser una eina didàctica dirigida a docentsAn interesting outcrop corresponding to erosion and sedimentation produced during Messinian Salinity Crisis occurred in the Mediterranean from 5.97 to 5.32 million years ago (Uppermost Miocene-Pliocene) is studied. The outcrop showing the contact between a lower unit, corresponding to the time of salinity crisis (Uppermost Messinian eroded), and an upper unit, corresponding to the sediments of the Pliocene marine reflooding. Cataloging as an interesting Geosite (LIG) and as geological heritage of the municipality of Inca is proposed. The work is intended both for scientific and technical consulting for protection purposes, and for being an educational tool aimed at teacher

Nou aflorament de l’erosió fini-Messiniana i del Plioquaternari a la conca sedimentària de Campos (Mallorca, illes Balears)

Es descriu un nou aflorament situat a la zona de ponent de la conca sedimentària de Campos, al Migjorn de l’illa de Mallorca, on s’observa la relació estratigràfica entre el Messinià i el Plioquaternari. Els depòsits messinians estan formats per calcàries estromatolítiques molt alterades que mostren unes característiques diagenètiques particulars amb alta porositat, recristal·lització i neomorfismes. La seqüència plioquaternària és formada per tres unitats que corresponen a dipòsits marins litorals a la base, un paleosol intermedi i dipòsits dunars a sostre. Una clara superfície erosiva separa els depòsits messinians dels depòsits marins del Pliocè. Hi són presents formes càrstiques i possibles deformacions neotectòniques que afecten els depòsits messinians i pliocens. Els resultats obtinguts indiquen que a la conca de Campos el desenvolupament de la Crisi de Salinitat Messiniana és més propera i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir després del dipòsit del Complex Carbonàtic Terminal.A new outcrop is described located in the western area of the Campos sedimentary basin in the southern part of the island of Mallorca, where the stratigraphic relationship between the Messinian and the Plioquaternary. Messinian deposits are formed by highly altered stromatolithic limestones that show very particular diagenetic characteristics with high porosity, recrystallization and neomorphism. The Plioquaternary sequence consists of three units corresponding to coastal marine deposits at the base, an intermediate paleosol, and dune roof deposits. A clear erosive surface separates the Messinian deposits from the Pliocene marine deposits. Karst morphologies and possible neotectonics are present that affect the Messinian and Pliocene deposits. The results indicate that on the Campos basin the development of the Messinian Salinity Crisis is nearer to and coherent with the models that represent the main phase of desiccation which took place after the deposition of the Terminal Carbonate Complex

Etnopaleontonímia balear. Recull de noms populars de fòssils de les illes Balears

En aquest treball es recopilen, estudien i interpreten, des d'una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influències exercides pels fòssils en relació al patrimoni lingüístic (noms populars) de l'àmbit geogràfic de les Illes Balears.Ethnopalaeotoponymy in the Balearic Islands. A collection of popular fossil names used in the the Balearic Islands In this paper we bring together, study and interpret, from an ethnopaleontological perspective, the contribution and influence of fossils in relation to the linguistic heritage (popular names) of the geographical area of the Balearic Islands

El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa de Mallorca. Relacions amb la crisi de salinitat de la Mediterrània

Introducció La Crisi de Salinitat Messiniana (MSC) constitueix un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la Mediterrània ara fa entre 5.97-5.33 Ma i que es va caracteritzar principalment per un important aïllament de l’oceà Atlàntic, a conseqüència del que es van depositar gran quantitats d’evaporites (sals i guixos) als fons marins i es va produir una important erosió de les zones marginals, indicant que s’hauria pogut produir un descens del nivell de la Mediterrània de fins a 1000-1500 m sota l’actual nivell del mar. La MSC representa un esdeveniment de notable interès per il•lustrar canvis ambientals excepcionals, tractant-se d'un episodi que no té parangó en la història de la Terra i del qual no es disposen d'exemples similars en l'actualitat. La incògnita sobre la naturalesa de la major part de les evaporites i superfícies d'erosió de la Mediterrània encara resta per resoldre, constituint un repte i objecte de debat vigents per a la comunitat científica actual. Contingut de la investigació L’objectiu principal de la present tesi doctoral és establir quins trets van caracteritzar la sedimentació durant la transició Miocè-Pliocè i la posterior transgressió del Pliocè a l’illa de Mallorca per posteriorment definir com es relaciona aquest registre amb diferents models de MSC proposats pel conjunt de la Mediterrània. El registre de la MSC conservat a l’illa de Mallorca resulta especialment adequat per poder analitzar possibles escenaris, tenint en compte que el promontori Balear, a diferència d'altres conques de la Mediterrània, s’ha mantingut relativament estable en termes de moviments verticals, des del Miocè superior. Per a això, s'ha procedit a l'anàlisi estratigràfica d’un total de 100 afloraments i sondatges, molts d’ells totalment inèdits o poc estudiats fins ara, corresponents a les principals conques neògenes de l’illa de Mallorca. Així, les principals discontinuïtats, la geometria estratigràfica i els canvis de fàcies han estat caracteritzats en termes de majors superfícies d'erosió, correlacions laterals i organització vertical de fàcies, amb vistes a la reconstrucció de possibles escenaris. Conclusió Els resultats indiquen que a l’illa de Mallorca el desenvolupament de la MSC es més proper i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir desprès de la deposició de l’evaporita marginal i del Complex Carbonàtic Terminal. Segons aquests models, haurien existit dos episodis evaporítics. Durant el primer episodi (5,97-5,94 Ma) s’hauria produït una baixada del nivell de la Mediterrània de poc calat que hauria provocat la deposició de una unitat detrítica en els marges i dels guixos del depocentre de la conca de Palma. Entre els dos episodis evaporítics s’hauria produït una breu restitució del nivell del mar (5,94-5,77 Ma) que hauria provocat l’última deposició de carbonats a les zones marginals i fàcies Lago Mare. El segon episodi (5,77-5,33 Ma) correspondria a la principal davallada del nivell de la mar (1500-2000 m) que hauria provocat la deposició de les evaporites abissals de la Mediterrània i l’erosió (MES) dels depòsits marginals depositats durant el primer episodi o abans de la crisi. Complementàriament, l’anàlisi de la fauna insular messiniana-pliocena de les Illes Balears juntament amb les dades geoestructurals disponibles, ens permeten derivar conclusions sobre la magnitud de la dessecació mínima necessària per a que es pogués fer efectiva la colonització del promontori Balear per noves faunes terrestres-continentals a finals del Messinià. Un mínim de 1.000-1.200 m de reducció del nivell del mar Mediterrani s'hauria d'haver assolit per permetre la colonització de la fauna terrestre de les Illes Balears durant el màxim de la MSC, fet que constitueix clarament una nova i sòlida evidència a favor del paradigma o model de conca profunda dessecada a la Mediterrània durant la crisi.Introducción La Crisis de Salinidad Messina (MSC) constituye un acontecimiento excepcional que tuvo lugar en el Mediterráneo hace 5.97-5.33 Ma que se caracterizó principalmente por un importante aislamiento del océano Atlántico. Como consecuencia se depositaron gran cantidades de evaporitas (sales y yesos) en los fondos marinos y se produjo una importante erosión de las zonas marginales, lo que nos indica que podría haberse producido un descenso del nivel del Mediterráneo de hasta 1000-1500 m bajo el actual nivel del mar. La incógnita sobre la naturaleza de la mayor parte de las evaporitas y superficies de erosión aún está pendiente de resolver, constituyendo todavía un reto y objeto de debate vigente para la comunidad científica. Contenido de la investigación El objetivo principal de la presente Tesis Doctoral es establecer qué rasgos caracterizan la sedimentación durante la transición Mioceno-Plioceno y la posterior transgresión del Plioceno en la isla de Mallorca, así como definir cómo se relaciona este registro con los diferentes modelos de MSC Propuestos para el conjunto del Mediterráneo. Para ello, se ha procedido al análisis estratigráfico de un total de 100 afloramientos y sondeos, muchos de ellos totalmente inéditos o hasta ahora poco estudiados, correspondientes a las cuencas neógenas de la isla de Mallorca. Así, las principales discontinuidades, la geometría estratigráfica y los cambios de facies han sido caracterizados en términos de mayores superficies de erosión, correlaciones laterales y organización vertical de facies, con vistas a la reconstrucción de posibles escenarios. Conclusión Los resultados obtenidos indican que en la isla de Mallorca el desarrollo de la MSC es más cercano y coherente con los modelos que defienden que la principal fase de desecación se produjo después de la deposición de la evaporita marginal, el Complejo Carbonatico Terminal y el Lago Mare. Por otra parte, un mínimo de 1.000 a 1200 m de reducción del nivel del mar Mediterráneo se debería haber alcanzado para permitir la colonización de la fauna terrestre de las Islas Baleares durante el máximo de la MSC, lo que constituye claramente una nueva y sólida evidencia a favor del paradigma o modelo de cuenca profunda desecada en el Mediterráneo durante la crisis.Introduction The Messinian Salinity Crisis (MSC) is an event of great environmental importance that affected the evolution of all the Mediterranean and also global sea-level. In the Mediterranean, the crisis was mainly characterized by isolation with the Atlantic Ocean, resulting in a new hydrological budget the consequence of which was the deposition of large amounts of evaporites (salt and gypsum) and large-scale erosion of its margins. This indicates a significant sea-level fall and/or desiccation of the Mediterranean, which some authors consider to have been 1000-1500 m below present sea-level. The nature of the majority of the evaporites and erosional surfaces is still unknown and represents a challenge for, as well as a subject of, debate in the scientific community. Research content The main aim of this PhD thesis is to establish what features characterize sedimentation during the Miocene-Pliocene transition and the subsequent Pliocene transgression on the island of Mallorca in order to establish how it relates to the different proposed MSC scenarios for the whole of the Mediterranean. To this purpose, a stratigraphic analysis has been produced from a total of 100 exposures and boreholes corresponding to the main Neogene basins of Mallorca, many of which are completely unknown and others either little or not at all studied until now. In this way, the main discontinuities, the stratigraphic geometry and the changes of facies have been characterized in terms of the major erosional surfaces, lateral correlations and vertical organization of facies, in order to reconstruct and test possible scenarios. Conclusion The results indicate that on the island of Mallorca the development of the Messinian Salinity Crisis is nearer to and coherent with the models that represent the main phase of desiccation being produced after the deposition of the marginal evaporites, the Terminal Carbonate Complex and the Lago Mare event. On the other hand, a minimum of 1000-1200 m drawdown of the Mediterranean sea level should have been achieved to allow the continental-terrestrial faunal colonization of the Balearic Islands during the MSC peak, which clearly constitutes solid new evidence supporting the deep-basin shallow-water (also called deep desiccated basin) paradigm

Nou aflorament de l’erosió fini-Messiniana i del Plioquaternari a la conca sedimentària de Campos (Mallorca, illes Balears)

A new outcrop is described located in the western area of the Campos sedimentary basin in the southern part of the island of Mallorca, where the stratigraphic relationship between the Messinian and the Plioquaternary. Messinian deposits are formed by highly altered stromatolithic limestones that show very particular diagenetic characteristics with high porosity, recrystallization and neomorphism. The Plioquaternary sequence consists of three units corresponding to coastal marine deposits at the base, an intermediate paleosol, and dune roof deposits. A clear erosive surface separates the Messinian deposits from the Pliocene marine deposits. Karst morphologies and possible neotectonics are present that affect the Messinian and Pliocene deposits. The results indicate that on the Campos basin the development of the Messinian Salinity Crisis is nearer to and coherent with the models that represent the main phase of desiccation which took place after the deposition of the Terminal Carbonate Complex.Es descriu un nou aflorament situat a la zona de ponent de la conca sedimentària de Campos, al Migjorn de l’illa de Mallorca, on s’observa la relació estratigràfica entre el Messinià i el Plioquaternari. Els depòsits messinians estan formats per calcàries estromatolítiques molt alterades que mostren unes característiques diagenètiques particulars amb alta porositat, recristal·lització i neomorfismes. La seqüència plioquaternària és formada per tres unitats que corresponen a dipòsits marins litorals a la base, un paleosol intermedi i dipòsits dunars a sostre. Una clara superfície erosiva separa els depòsits messinians dels depòsits marins del Pliocè. Hi són presents formes càrstiques i possibles deformacions neotectòniques que afecten els depòsits messinians i pliocens. Els resultats obtinguts indiquen que a la conca de Campos el desenvolupament de la Crisi de Salinitat Messiniana és més propera i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir després del dipòsit del Complex Carbonàtic Terminal

The Messinian Salinity Crisis Record in the Palma basin (Mallorca, Balearic Islands)

El registro estratigráfico del Messiniense y Plioceno de la cuenca de Palma (Mallorca) muestra cuatro unidades estratigráficas y dos superficies de discontinuidad importantes. La Unidad Arrecifal (Tortoniense superior-Messiniense) registra la sedimentación marina pre-evaporítica (depósitos precrisis). Esta unidad se encuentra limitada a techo por la superficie de discontinuidad intra-Messiniense, representando una fase erosiva subaérea relacionada con una primera gran caída del nivel del mar. El episodio evaporítico marginal está representado por el Complejo Carbonático Terminal evolucionando lateralmente a yesos seleníticos masivos hacia el centro de cuenca. Los depósitos post-evaporíticos (Messiniense final) están representados por una sedimentación lacustre-continental relacionada con el denominado episodio Lago-Mare. A techo de esta Unidad Lago-Mare se localiza una superficie de discontinuidad fini-Messiniense, consecuencia de una segunda caída importante del nivel del Mar. Sobre esta última discontinuidad se disponen las unidades pliocenas, representadas por depósitos marinos transgresivos que marcan el final de la Crisis de Salinidad del MessinienseThe Messinian and Pliocene stratigraphic record in the Palma basin (Mallorca) shows four stratigraphic units and two majors unconformities.The Reef Unit (late Tortonian-Messinian) recorded the pre-evaporitic marine sedimentation (pre-Messinian Salinity Crisis). This unit is limited at the top by the intra-Messinian unconformity, representing a subaerial erosive phase related to a first major sea-level fall. The evaporitic marginal episode is characterized by the Terminal Carbonate Complex changing basinward into massive selenite gypsum.The post-evaporitic deposits (latest Messinian) are characterized by lacustrine-continental sedimentation, related to the so called Lago Mare episode. At the top of the Lago-Mare Unit is located the fini- Messinian unconformity, caused by a second major sea-level fall. Over this unconformity lies the Pliocene Units (early Pliocene), represented by marine deposit which marks a transgression, and the subsequent final of the Messinian Salinity Crisi

Es Dolç (Colònia de Sant Jordi, ses Salines, Mallorca). Cavitat litoral amb influències hipogèniques excavada a les eolianites quaternàries i als materials del Pliocè.

[eng] Exploration and scientific research have been done by Grup Nord de Mallorca during the years 2011, 2012 and 2013 representing a total of 90 days of dives. The cave, with a general SW-NE trend, shows three collapse structures that give way to the entrance of the system. With a total length of 4100 m, and 36 m of maximum difference in height, attain a maximum depth of 27 m bsl. The máximum distance measured, along the cave course, between the entrance nearest the sea to the farthest inner part of the cave is 1444 m. Practically all the cave, apart from the entrances, develops underwater. The finding of this cave and the subsequent documentation of its characteristics disclose the existence of a very important endokarst system carved in Pliocene and Quaternary deposits. The cave can be considered as a megaform constituted by a ramiform system of passages, with a mixed hypogenic and littoral phreatic genesis highly influenced by the groundwater drainage to the sea. The cave system show two clearly differentiated tiers: ascending hypogenic passages that constitute the deepest areas of the cave starting in the Pliocene materials, and the horizontal phreatic galleries formed within the Pleistocene aeolianites. Morphometric data indicate that passages show relatively wide dimensions (>4 m) being developed at rather constant depths comprised between -6 and -12 m bsl. The deepest passages are quantitatively well represented (near 25% of the cave is located between -14 and -26 m) owing to the existence of the ascending galleries linked to the basal recharge of the system. An almost absence of speleothems is one of the most distinctive characteristics of the cavity; they have only a scattered presence. The materials related to the sedimentary dynamics in the cave are represented by thin sandy levels composed by carbonate grains probably detached from the aeolianite walls. Silty reddish levels, formed by abundant quartz grains, apart from clay minerals, reveal a clear process of infiltration from the soil. It is especially important the presence of abundant dark Fe and Mn-rich sediments attaining values near 40%. The passages that are closer to the sea are colonized by vertebrate and invertebrate marine species showing a high degree of tolerance to freshwaters. The more surprising fact has been the discovery of a great number of Burrimysis palmeri a misidacean crustacean only known till now from Cova del Burri, a coastal cave from the island of Cabrera. An archaic Greco italic variant LWa amphora (MGS V) has been recovered into the cavity. Its chronology must be placed between the end of the IV century to the early III century b.C. Wastewater discharge from the Colònia de Sant Jordi treatment plant implies the groundwater contamination as well as the progressive destruction of an exceptional cave, that can be considered as a first order phenomenon by their biologic and geologic natural heritage values. [cat] S'han fet exploracions i estudis per part del Grup Nord de Mallorca al llarg dels anys 2011, 2012 i 2013 que han suposat 90 dies d'immersions. La cavitat, de direcció general SW-NE, compta amb tres esfondraments naturals que permeten accedir al sistema, que posseeix un recorregut de 4.100 m, amb un desnivell que supera els 36 m i una fondària màxima de 27 m. La distància lineal, si se segueix la cova, entre l'entrada més propera a la mar i la part interior més allunyada és de 1.444 m. Pràcticament tota la cova, llevat les entrades, és subaquàtica. La troballa i documentació de la cavitat suposa donar a conèixer l'existència d'una important formació endocàrstica als materials del Quaternari i del Pliocè. La cova es pot considerar, com una megaforma constituïda per un sistema de cavitats de planta ramiforme, és a dir, una planta divagant a on els plans d'estratificació i les sales d'esfondrament han assolit un paper important en el desenvolupament d'algunes zones de la cavitat. La formació de la cova ha estat una combinació dels factors genètics hipogènics, freàtics litorals i amb fortes influències del drenatge de les aigües subterrànies cap a la mar. La cavitat consta de dos nivells molt diferenciats: per una part, galeries hipogèniques ascendents que constitueixen les zones més fondes de la cavitat, i que s'inicien dins dels materials del Pliocè i, per altra banda, les galeries horitzontals i d'aspecte freàtic, excavades a les eolianites del Quaternari. Els estudis morfomètrics denoten una disposició consistent en un conjunt de galeries de dimensions relativament amples (>4 m), desenvolupades a unes fondàries bastant constants entre -6 i -12 m. Els passatges de major profunditat estan prou ben representats (gairebé un 25% de la cova discorre entre -14 i -26 m) en relació amb l'existència de conductes ascendents lligats a l'alimentació profunda del sistema de drenatge. L'absència de morfologies secundàries o de precipitació és, llevat de poques excepcions, un dels trets més distintius de la cavitat, ja que són molt pocs els indrets on hi són presents. Els materials propis de la dinàmica sedimentària de la cavitat consisteixen en nivells arenosos fins, amb grans carbonatats probablement procedents de la desagregació i rentat mecànic de les eolianites de les parets. Els nivells molt llimosos de color vermellós que, a part de minerals de les argiles, incorporen elevades quantitats de quars, correspondrien a elements procedents de la infiltració superficial. Destaquen dipòsits obscurs amb presència d'importants quantitats de ferro i especialment manganès que pot arribar a valors del 40%. Els centenars de metres més propers a la mar són freqüentats per espècies marines de vertebrats i invertebrats que presenten elevada tolerància a les aigües més dolces. El descobriment més sorprenent i interessant a nivell faunístic ha estat la troballa de nombrosos espècimens del crustaci misidaci Burrimysis palmeri que només es coneixia fins ara de la cova des Burrí, cavitat de l'illa de Cabrera. S'ha recuperat dins la cavitat una àmfora del tipus MGS V, també denominada grecoitàlica arcaica de la variant LWa. La cronologia d'aquest tipus de produccions oscil laria entre finals del segle IV i inicis del III aC. L'abocament de les aigües residuals, provinents de la depuradora de la Colònia de Sant Jordi, suposa la contaminació de les aigües subterrànies i alhora la destrucció progressiva d'una cavitat excepcional, que drena cap a la mar, amb uns valors patrimonials naturals geològics i biològics de primer ordre

APM +: Alguna planta medicinal més

EL PROJECTE: El farmacèutic es considera el professional expert en el medicament. Amb tot, al mercat en general, però també a les farmàcies, trobem un enorme ventall de complements alimentaris a base de plantes medicinals, comercialitzats en formes farmacèutiques. El farmacèutic ha de saber donar consell farmacèutic sobre medicaments, però els complements alimentaris cada vegada prenen més protagonisme comercial i el farmacèutic també caldrà que doni consell sobre aquests complements. En aquest mac, l’APP pel mòbil que anomenem APM+ (acrònim d’Alguna Planta Medicinal +) és una activitat docent realitzada durant el curs 2020-2021 en l’assignatura de Botànica Farmacèutica en els grups-classe M3 i T2. En aquesta activitat voluntària, de dues setmanes de durada, hi han participat 64 estudiants dels quals 57 han tingut prou qualitat acadèmica per ser publicades dins l’APP. L’objectiu docent d’aquesta activitat ha estat treballar la nomenclatura (nom científic, família i nom popular) i també les característiques morfològiques bàsiques de la planta i la droga amb les seves respectives imatges sempre de llicència lliure. També ha calgut fer una breu consulta a una base de dades de flora mundial (Plant of the World Online), a la wikipedia en anglès i a la base de dades de medicaments (CIMA) per saber on cal catalogar la planta estudiada. La metodologia utilitzada ha estat treballar, de manera individual, en un màxim de 3 plantes cadascú, sobre un document Excel compartit amb tothom per evitar repeticions. Un cop validat pel professorat cadascun dels registres, s’han traslladat a l’aplicació GLIDE per tal de crear l’App que, finalment, s’ha compartit a través d'un codi QR a tots els interessats de la classe i públic en general. L’App està organitzada en un menú inferior amb 4 icones. En la presentació s'esmenta l'objectiu docent de l'experiència i com s'ha organitzat i executat, juntament amb un breu apunt de l'objecte d'estudi -els complements alimentaris medicamentosos- i la diferència d'aquests amb un medicament clàssic. La segona icona presenta la planta medicinal a través d'una fotografia, la seva distribució geogràfica i una breu descripció morfològica de l'espècie. La tercera icona de la droga mostra una imatge de la part utilitzada com a medicinal i un enllaç per disposar de més informació a través de la wikipedia en anglès. I, per últim, a la quarta icona, cada estudiant ha triat un producte comercial relacionat amb la planta i ha fet la consulta a la base de dades CIMA per esbrinar si aquesta planta té registrats Medicaments, Medicaments Tradicionals a base de Plantes (MTP) o, si no està en el catàleg, cal considerar-lo que en el nostre país només apareix com a complement alimentari. El conjunt de l'experiència ha estat molt ben rebuda pels estudiants que hi han participat amb una bona satisfacció del resultat final malgrat dedicar-hi un temps molt limitat.  QUÈ ÉS UN COMPLEMENT ALIMENTARI MEDICAMENTÓS?: Com el seu nom indica, un complement alimentari és un aliment que es pot presentar en qualsevol de les formes farmacèutiques clàssiques (càpsules, pastilles, vials, etc.) i que té un efecte fisiològic o nutricional, amb l’objectiu final de presentar un benefici per a l'organisme. Com la mateixa definició indica, complementa una dieta variada i equilibrada i sempre s'ha de consumir d'acord amb les indicacions que apareixen al seu etiquetat extern. Els complements alimentaris poden contenir vitamines, minerals, aminoàcids, àcids grassos essencials, fibres i, darrerament, diverses plantes medicinals i extractes d’herbes remeieres. Els complements alimentaris contribueixen, faciliten i ajuden a mantenir un bon estat de salut sempre que es mantingui un estil de vida saludable a través d'una dieta variada i equilibrada, una activitat física regular i, per descomptat, que es segueixin les instruccions del fabricant pel que fa a la seva correcta dosificació. Encara que el terme correcte és "complement alimentari" també es coneix amb accepcions com a suplement alimentari o complement nutricional. Un complement alimentari mai és substitut d'una bona dieta. En circumstàncies normals, una dieta adequada i equilibrada hauria de proporcionar tots els nutrients necessaris per al normal desenvolupament i manteniment d'un organisme sa. Malgrat això, moltes investigacions han demostrat que aquesta situació ideal no es dona en la pràctica per a tots els nutrients, ni per a tots els grups de població. Alguns col·lectius com, per exemple, dones embarassades i/o lactants, dones amb menopausa, gent gran amb mobilitat reduïda, persones veganes i/o vegetarianes o esportistes amb una activitat física intensa, entre d'altres, poden tenir falta d'un o més nutrients o tenir necessitats nutricionals especials en determinats moments de la seva vida. En aquests casos, pot ser útil el consum d’un complement alimentari, sempre, a poder ser, amb el consell d’un professional de la salut com ho és un farmacèutic