What kind of sustainable development do we need?

Today, the Sustainable Development Goals (SDGs) are the main framework of reference when addressing sustainability and human development. Unfortunately, there are several aspects and issues that the SDGs have ignored or underestimated and can become serious obstacles to their success. Among them, the ethical, cultural, and spiritual dimensions of human life seem to have faded into oblivion. Without these dimensions, the SDGs may become a kind of well-intended but blind problem-solving strategy that ignores the reasons of the crisis it wants to redress. This absence is apparent when the vocabulary used by the SDGs comes under scrutiny and is still more evident when it is compared with the language used in other well-known international declarations on the same subject. Bringing this shortcoming to light opens the possibility for the SDGs to review the strategies with which they could be more effective when pursuing their purposes in the coming years.Hoy, los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) constituyen el marco de referencia principal a la hora de abordar la sostenibilidad y el desarrollo humano. Desafortunadamente, existen varios aspectos y cuestiones que se han ignorado en los ODS, o bien subestimado, que pueden convertirse en serios obstáculos para su éxito. Entre ellos, las dimensiones éticas, culturales y espirituales de la vida humana parecen haberse desvanecido en el olvido. Sin estas dimensiones, los ODS pueden convertirse en una especie de estrategia de resolución de problemas bien intencionada, mas ciega, en la que se ignoran las razones de la crisis que se desea corregir. Dicha ausencia es clara cuando se examina el vocabulario utilizado en los ODS y resulta más evidente cuando se compara con el lenguaje empleado en otras conocidas declaraciones internacionales sobre el mismo tema. Sacar a la luz esta carencia abre la posibilidad de que los ODS revisen las estrategias con las que podrían ser más efectivos a la hora de perseguir sus propósitos en los próximos años.&nbsp

La atención consciente como actitud ética

Tradicionalmente, el desarrollo de la dimensión ética ha sido planteado como algo que, desde alguna autoridad exterior, puede ser implantado en todo ser humano. Si bien en buena medida parece ser así, con ello se olvida que su pleno desarrollo pasa también por el conocimiento de uno mismo que llega a lograr el sujeto. La actitud ética no es algo que dependa simplemente de la adquisición de una determinada información técnica relativa a cómo valorar, decidir y actuar. Plantearemos aquí que la atención consciente no tan solo es deseable para la existencia, sino que puede considerarse que es una condición necesaria para una vida ética auténtica

The TALP on-line Spanish-Catalan machine-translation system

In this paper the statistical machine translator (SMT) between Catalan and Spanish developed at the TALP research center (UPC) and its web demonstration are described.Postprint (published version

Quality expectations of machine translation

Machine Translation (MT) is being deployed for a range of use-cases by millions of people on a daily basis. There should, therefore, be no doubt as to the utility of MT. However, not everyone is convinced that MT can be useful, especially as a productivity enhancer for human translators. In this chapter, I address this issue, describing how MT is currently deployed, how its output is evaluated and how this could be enhanced, especially as MT quality itself improves. Central to these issues is the acceptance that there is no longer a single ‘gold standard’ measure of quality, such that the situation in which MT is deployed needs to be borne in mind, especially with respect to the expected ‘shelf-life’ of the translation itself

Descripció i consens dels criteris de complexitat assistencial i nivells d’intervenció en l’atenció al final de la vida

Nivells assistencials; Atenció al final de la vida; Malalts terminalsNiveles asistenciales; Atención al final de la vida; Enfermos terminalesWelfare levels; Attention to the end of life; Terminally illAquest document pretén ser una eina que faciliti l’organització de l’atenció al final de la vida de la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família, especialment pel que fa a la coordinació entre recursos i l’adequació en la utilització de serveis. L’enfocament no es basa en l’orientació diagnòstica ni en el pronòstic vital de la persona, sinó en la selecció, com a població diana, de les deu patologies proposades per McNamara en la seva estimació de mínims. Aquestes deu patologies són: càncer, insuficiència cardíaca, insuficiència hepàtica, insuficiència renal, insuficiència respiratòria, esclerosi lateral amiotròfica (malalties de la motoneurona), malaltia de Parkinson, corea de Huntington, malaltia d’Alzheimer (demències) i sida. D’acord amb els objectius prioritaris de la línia estratègica del Pla director sociosanitari d’atenció al final de la vida, també s’ha considerat oportú considerar com a subjectes d’atenció especial els pacients geriàtrics pluripatològics, els afectats d’insuficiència orgànica crònica avançada, els pacients amb malalties neurodegeneratives i els malalts de sida. Aquest document planteja un pas més en l’evolució de les cures pal·liatives i s’orienta cap a la complexitat de les diferents necessitats i característiques que pot presentar la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família. Per primera vegada, es disposa d’un document de consens en què es defineixen diferents nivells de complexitat associats amb les necessitats globals de la persona i la seva família i es proposa la intervenció de cadascun dels nivells assistencials del sistema sanitari català amb què compta l’atenció al final de la vida

Understanding variations in the use of hypofractionated radiotherapy and its specific indications for breast cancer: A mixed-methods study

Background and purpose: Radiation oncology guidelines favour hypofractionated whole-breast radiotherapy (HWBRT) over more conventional schemes in the conservative treatment of breast cancer, but its adoption still varies in clinical practice. This study assessed the patterns of HWBRT adoption in Catalonia (Spain). Material and methods: We used a mixed-methods approach based on an explanatory sequential design, first collecting and analysing quantitative data on HWBRT use (>2.5 Gy per fraction) in 11 public radiotherapy centres (2005-2015) and then performing 25 semi-structured interviews with all department heads and reference radiation oncologist/s. Results: Of the 34,859 patients fulfiling the study criteria over the study period, just 12% were hypofractionated, reaching a percentage of 29% in 2015 (p < 0.001). Our analysis showed a narrowing age gap between patients receiving conventional fractionation and hypofractionation in centres leading adoption. However, there were important differences in clinicians' interpretation of evidence (e.g. regarding the perceived risk of long-term toxicity) and selection of patients for specific indications, both within and between departments. Conclusions: Differences observed in the rate of adoption of HWBRT could not be tackled only using a rational, evidence-based approach. Factors related to the management of radiotherapy departments play a major role in the diffusion of therapeutic strategies

Incidència de metàstasis en la cadena mamaria interna amb la tècnica del gangli sentinella en càncer de mama i les seves implicacions en radioteràpia.

[cat] El gangli sentinella o ganglis sentinelles (GS) és el gangli que recull el drenatge limfàtic del tumor i són de localització axil·lars i extraaxil·lars, com a la cadena mamària interna (CMI). Hi ha evidència a la literatura del pronòstic negatiu de les metàstasis del càncer de mama en la CMI, però ha estat controvertit i abandonat el seu tractament quirúrgic, donada la morbiditat i la manca d'evidència d'impacta en la supervivència. Les pacients, però, seleccionades per rebre el buidament de la CMI presentaven tumors detectats clínicament. Des dels estudis publicats l'any 1997, on es demostrava que la radioteràpia (RT) postmastectomia en pacients de risc tant post com menopàusiques aporta un increment de la supervivència i que en la planificació de la irradiació sempre s'incloïa la CMI, hi ha un interès renovat en el coneixement i inclusió d'aquesta cadena ganglionar en la planificació de la RT. El tractament de RT incloent la CMI és complexa i incrementa el risc de toxicitat. A més, la complexitat augmenta quan s'ha realitzat una cirurgia conservadora de la mama que és la tècnica més àmpliament utilitzada en tumors en Estadi I-II. L'estudi del GS aplicat a tumors en Estadis I-II amb la comprovació de l'afectació de la CMI i les repercussions tant d'indicació com de la planificació de la RT és l'eix d'aquesta tesi. La hipòtesis d'aquest treball és que la tècnica de la biòpsia selectiva del GS aplicada a la CMI pot tenir implicacions terapèutiques en la RT. S'han analitzat diversos grups de pacients amb estudi del GS per càncer de mama. Subgrup a. (n=225) des del juny'98 fins desembre'02, d'elles 105 en la fase primera de validació (subgrup a.i) de la tècnica (fins desembre'00 (tumors fins 4 cm i sense biòpsia de la CMI) i 120 en fase d'aplicació (subgrup a.ii) (tumors fins 2,5 cm). Des de l'inici de la fase d'aplicació fins maig'04 s'inclouen 220 pacients (subgrup b.ii) on s'hi valora la taxa de recaigudes axil·lars i falsos negatius (FN) i el subgrup c.ii amb 278 pacients en la fase d'aplicació fins juliol'04. En total 383 pacients entre juny'98 i juliol'04. Des del gener'03 es va incloure tumors fins 3 cm. En el subgrup a.ii la taxa de pacients amb identificació del GS en l'acte quirúrgic va ser del 96,6%, amb un 17,2% a la CMI. Exèresis CMI exitosa 14/20 (69%) i en 2 casos (14%) es va demostrar infiltració per carcinoma. Del total de les pacients en què es va identificat el GS durant l'acte quirúrgic el percentatge de metàstasi a la CMI és baix, un 1,7% i en ambdós casos el GS axil·lar també va ser positiu. En el subgrup c.ii les dades són similars (1,8%). FN: 8,3% subgrup a.i; 2,7% subgrup a.ii i 3,45% subgrup b.ii, que es correlaciona amb la mida màxima tumoral definida en cada subgrup. El drenatge a la CMI va ser més freqüent en tumors de quadrants inferiors (24,5%) i medials (23%), essent la localització més freqüent el quadrant ínfero-medial (31,7%). Tot i que el valor real de la inclusió de la CMI en la planificació de RT en el càncer de mama en estadis inicials es desconeix i pel baix percentatge de metàstasis a la CMI en aquest estudi, no es podrà planificar un assaig aleatoritzat. No es recomana la inclusió de la CMI en el volum de tractament de RT a no ser que l'exèresi del GS a la CMI sigui positiu i sempre planificant la RT amb tècniques 3D per reduir al màxim els efectes adversos a nivell de la unió de camps i reduir la dosi als òrgans en risc.[eng] "Incidence of Internal Mammary Node Metastases After a Sentinel Lymph Node Technique in Breast Cancer and its Implication in the Radiotherapy Plan" To analyze the frequency in determining pathologically-proven metastatic involvement of internal mammary nodes (IMN) after sentinel lymph node (SLN) technique in breast cancer and evaluate its implications for radiotherapy (RT) management of patients. METHODS AND MATERIALS: Three hundred and eighty three patients who underwent lymphatic mapping for early breast cancer from June 1998 to July 2004 were evaluated. There were different subgroups, subgroup a. 225 patients till December 2002 with two phases in that period: the validation phase till December 2000 (subgroup a.i) (105 patients, T1, T2 4 cm), and the application phase (subgroup a.ii) (120 patients, T1, T2 < 2.5cm). The application phase till May 2004 (220 patients) and till July 2004 (278 patients). Since January 2003 tumors were included till 3 cm. In the validation if a drainage pathway to the IMN was identified no biopsy was performed in this phase. In the application if the study showed metastases in the IMNs biopsy was performed. When histologically proven IMN metastases were detected, RT was included on the IMN chain planned with a 3D treatment system using conformal techniques. At the beginning of the study the injection site was subdermal and subsequently, the injection site was changed to peritumoral and intratumoral in order to search for IMN. RESULTS: In 31 patients of 225 (14%) hot spots were observed in the IMN (11.5% and 17.2% in the phases a.i and a.ii respectively). Sampling of IMN was successful in 69% of the cases (14/20) and revealed metastatic involvement in 14% (2/14). This represents incidence of only 1.7% (2/116) in early breast cancer patients. These results were similar in the subgroup c.ii (1.8%). False negative rate: 8.3% subgroup a.i; 2.7% subgroup a.ii and 3.45% subgroup b.ii. CONCLUSIONS: The percentage in pathologically-proven metastatic involvement of IMN after SLN technique in early breast cancer is low, but it is not negligible. Although the real value of IMN irradiation in early breast cancer is not known, including this chain in post conserving surgery is not recommended unless pathologically-proven IMNs have been produced by SLN technique. In order to avoid over dosage or under dosage in the joint between the medial tangential and IMN fields an individualized 3D dosimetry study is mandatory to enhance dose distribution and reduce the heart volume to lessen side-effects