Adaptations of literary classics in teacher training: the short medieval narrative

[EN] After considering about the role of classics in the literary education of the XXIst century, this work raises the idea that certain texts belonging to the medieval narratio brevis may involve lectures suitable for the pro-motion of reading enjoyment and even training of future teachers. Therefore, as an example, we provide a classroom experience based on the didactic adaptation of the fabliau originally entitled Estula, conducted within the framework of the Degree of Childhood Education.[ES] A partir de la consideració del paper dels clàssics en l’educació literària del segle XXI, aquest treball planteja la idea que alguns textos pertanyents a la narratio brevis medieval poden suposar lectures idònies per al foment del gaudi lector i la formació de futurs docents. Així, a manera d’exemple, es presenta una experiència d’aula basada en l’adaptació didàctica del fabliau originalment titulat Estula, realitzada en el marc dels estudis de Grau de Mestre/a en Educació Infantil.Méndez Cabrera, J. (2017). Les adaptacions de clàssics literaris en la formació de mestres: la narrativa breu medieval. Lenguaje y Textos. (45):71-88. doi:10.4995/lyt.2017.7643.SWORD718845Bühler, J. (2005). Die Kultur des Mittelalters. Trad. castellana. La cultura en la Edad Media. El primer renacimiento de Occidente. Barcelona: Círculo Latino.Ballester, J. (2015). La formación lectora y literaria. Barcelona: Graó.Ballester, J., & Ibarra, N. (2016). La educación lectora, literaria y el libro en la era digital. Revista chilena de literatura, (94), 147-171. doi:10.4067/s0718-22952016000300008Beltrán, R. (2007). Rondalles populars valencianes: Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal. València: Publicacions Universitat de València.Caro Valverde, M. T. (2014). La educación literaria de los clásicos y su proyección interdisciplinaria para el aprendizaje basado en competencias. Educatio Siglo XXI, 32(3), 31. doi:10.6018/j/210961Colomer, T. (1998). La formació del lector literari. Barcelona: Barcanova.Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil. Madrid: Síntesis.Colomer, T. i MUNITA, F. (2013). La experiencia lectora de los alumnos de Magisterio: Nuevos desafíos para la formación docente. Lenguaje y Textos, 38, 37-44.Díaz-Plaja, A. i PRATS, M. (2013). Recordar, aprender, practicar: qué sabe y qué debe saber un futuro maestro, Lenguaje y Textos, 38, 19-28.Martines, V. (2003). Actualitzem els clàssics. Traducció, literatura romànica, i ensenyament dels clàssics valencians (la Queste del saint graal i el Tirant lo Blanch), dins V. Martines (ed.) Llengua, societat i ensenyament, Volum III (pp.5-37). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.Mendoza, A. (2002). La renovación del canon escolar: la integración de la literatura infantil y juvenil en la formación literaria. En Hoyos Rgel, M.C. etal. (eds.) El reto de la lectura en el siglo XXI (pp. 21-38). Granada: Grupo Editorial Universitario.Navarro, R. (2013). La salvación de los clásicos. Las adaptaciones fieles al original, Quaderns de Filologia, 18, 63-75.Pernoud, R. (1977). Pour en finir avec le Moyen Age. París: Seuil.Sergi, G. (1998). L'idea di Medioevo. Roma: Donzelli Editore.Sotomayor, M. V. (2013). ¿Qué hacemos con los clásicos? Algunas reflexiones para los futuros docentes. Lenguaje y Textos, 38, 29-35

Metodologies competencials en la formació literària de mestres: experiències didàctiques per fomentar el pensament reflexiu.

El objetivo de este artículo es describir y analizar algunos de los proyectos de educación literaria realizados durante los últimos ocho años en el marco de la formación de docentes para reflexionar sobre la importancia del uso de metodologías activas y competenciales para la enseñanza de la literatura en el contexto universitario. Estos proyectos conforman experiencias didácticas como talleres de escritura, rutas literarias y el uso de videojuegos para el fomento lector. Presentamos un comentario cualitativo de los resultados de aprendizaje más significativos y de la valoración de los estudiantes a partir de la selección de varias muestras. Finalmente, concluimos que estas experiencias promueven no solo la adquisición de saberes lingüísticos y literarios, sino también la competencia didáctica y el pensamiento reflexivo del estudiantado de Magisterio, futuros y futuras maestros y maestras

Diversitat d’espais d’aprenentatge en rutes historicoartístiques i literàries per a l’alumnat d’Infantil i Primària a càrrec dels estudiants dels graus de Mestre

El projecte consisteix en la realització d’una ruta literària i historicoartística per la ciutat de València per a escolars per part dels estudiants dels graus de Mestre d’Educació Infantil i d’Educació Primària de Florida Universitària. En aquesta programació s’integren els objectius, els continguts i les competències específiques de Didàctica de les Ciències Socials i de Planificació de la Llengua i la Literatura. L’experiència s’ha realitzat en el curs 2014-2015 i hi han participat cinc grups de 4t curs. Des del paradigma de l’educació literària es considera que les rutes literàries són un recurs transversal d’un gran valor, ja que contemplen la interacció entre els espais urbans i el fet literari. Des de la Didàctica de les Ciències Socials s’aposta per traspassar els murs de l’escola i apropar-se a l’entorn urbà amb la finalitat de plantejar propostes problematitzades de «ciutat viscuda ». L’espai urbà es presenta com una experiència didàctica col·lectiva, en un entorn interdisciplinari d’aprenentatge. En el projecte s’aborden aspectes metodològics com l’enfocament globalitzador de les àrees curriculars en Educació Infantil, o el tractament integrat de llengua i contingut en Educació Primària; per poder programar aprenentatges no lingüístics (ciències socials) tot utilitzant el valencià com a llengua vehicular.This learning project involves the programming of a literary, artistic and historical route in the city of Valencia designed by undergraduates of Florida Universitària education degrees addressed to both Pre-school and primary students. Within this integrated programming, objectives, contents and specific skills of Didactics of Social Sciences and Language and Literature are included. The experience was developed with five fourth course groups along 2014-2015 academic course. From the paradigm of the Literary Education, these routes are considered a great value resource, as transversal source of interaction between urban areas and the literary fact. From the Didactics of Social Sciences, it is planned to go further the walls of the school and stay closer to the urban environment in order to suggest problematized proposals of «lived city». Urban space represents a collective learning experience within an interdisciplinary learning environment. The project addresses elementary school methodological lines such as the globalizing approach of curriculum areas or the Content and Language Integrated Learning; leading to plan nonlinguistic learnings using Valencian (Catalan) as vehicular language.Aquesta comunicació s’emmarca dins del projecte I+D «Imágenes literarias de la diversidad: ciudadanía e identidad a través de la educación literaria y lectora», finançat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana (GV, 2015/050)

Propuestas y perspectivas de investigación en el área de Didáctica de la Lengua y la Literatura: nuevos horizontes en la era de lo emocional y lo poscomunicativo

Innovation in Didactics of Language and Literature is the mail core of the present monographic edition

Educar en el moment present: estudi de les percepcions dels futurs docents sobre un taller de mindfulness

This paper examines the perceptions of future teachers about a mindfulness workshop carried out during their training in the master’s degree programme in Secondary School Teacher Training between 2018 and 2020. It is sought to understand what immediate benefits are produced by different mindfulness practices, and what difficulties arise in applying this technique. A qualitative methodology was used through questionnaires with open-ended questions focused on learning about the changes perceived by the participants, about their ideas with respect to the practice, and about potential setbacks and proposals for improving the workshop. The results confirm that the most important changes are related to relaxation, stress reduction, improved attention, and self-knowledge. Time management and teacher training are two of the most important pedagogical challenges. We conclude that mindfulness workshops are necessary in teacher training, so that teachers can incorporate this practice into their lifestyles and, consequently, teach it to their students.Keywords: Mindfulness, awareness, education, teacher training, secondary education.Aquest treball té l’objectiu d’analitzar les percepcions de futurs docents sobre un taller d’atenció plena desenvolupat durant la seva formació al Màster en Formació del Professorat de Secundària entre els anys 2018 i 2020. Pretenem conèixer quins són els beneficis immediats produïts arran de diferents pràctiques de mindfulness, així com les dificultats per aplicar aquesta tècnica. S’hi ha utilitzat una metodologia qualitativa mitjançant qüestionaris amb preguntes obertes enfocades a conèixer els canvis percebuts pels participants, les idees sobre la pràctica, possibles contratemps i propostes de millora del taller. Els resultats confirmen que els principals canvis fan referència a la relaxació, la reducció d’estrès, la millora en l’atenció i el coneixement d’un mateix. Amb relació als reptes pedagògics, es consideren la gestió del temps i la formació docent com dos dels punts més importants. Concloem que cal incloure tallers d’atenció plena dins de la formació del professorat, per tal que els docents puguin incorporar aquesta pràctica a les seves formes de vida i, consegüentment, ensenyar-la al seu alumnat.Paraules clau: Atenció plena, consciència, educació, mindfulness, formació docent, educació secundària

Metodologies competencials en la formació literària de mestres: experiències didàctiques per fomentar el pensament reflexiu: Metodologías competenciales en la formación literaria de maestros: experiencias didácticas para fomentar el pensamiento reflexivo

L’objectiu d’aquest article és descriure i analitzar alguns projectes d’educació literària realitzats durant els últims vuit anys en el marc de la formació de docents per tal de reflexionar sobre la importància de l’ús de metodologies actives i competencials per l’ensenyament de la literatura al context universitari. Aquests projectes conformen experiències didàctiques com ara tallers d’escriptura, rutes literàries i l’ús dels videojocs per al foment lector. Presentem un comentari qualitatiu dels resultats d’aprenentatge més significatius i de la valoració dels estudiants a partir de la tria de diverses mostres. Finalment, arribem a la conclusió que aquestes experiències promouen no només l’adquisició de sabers lingüístics i literaris, sinó també la competència didàctica i el pensament reflexiu de l'estudiantat de Magisteri, futurs i futures mestres.The aim of this article is to describe and analyse some literary education projects carried out over the last eight years within the teacher training framework in order to reflect on the importance of the use of active and competence-based methodologies for the learning of literature at university level. These projects consist of didactic experiences such as writing workshops, literary tours, and the use of video games to promote reading. We will make a qualitative commentary on the most significant learning outcomes and the students' ssessment based on the choice of several samples. Finally, we will conclude that these experiences promote not only the acquisition of linguistic and literary knowledge, but also the didactic competence and reflective thinking of the students, future teachers.El objetivo de este artículo es describir y analizar algunos de los proyectos de educación literaria realizados durante los últimos ocho años en el marco de la formación de docentes para reflexionar sobre la importancia del uso de metodologías activas y competenciales para la enseñanza de la literatura en el contexto universitario. Estos proyectos conforman experiencias didácticas como talleres de escritura, rutas literarias y el uso de videojuegos para el fomento lector. Presentamos un comentario cualitativo de los resultados de aprendizaje más significativos y de la valoración de los estudiantes a partir de la selección de varias muestras. Finalmente, concluimos que estas experiencias promueven no solo la adquisición de saberes lingüísticos y literarios, sino también la competencia didáctica y el pensamiento reflexivo del estudiantado de Magisterio, futuros y futuras maestros y maestras

Educar en el moment present: estudi de les percepcions dels futurs docents sobre un taller de <i>mindfulness</i>

Aquest treball té l’objectiu d’analitzar les percepcions de futurs docents sobre un taller d’atenció plena desenvolupat durant la seva formació al Màster en Formació del Professorat de Secundària entre els anys 2018 i 2020. Pretenem conèixer quins són els beneficis immediats produïts arran de diferents pràctiques de mindfulness, així com les dificultats per aplicar aquesta tècnica. S’hi ha utilitzat una metodologia qualitativa mitjançant qüestionaris amb preguntes obertes enfocades a conèixer els canvis percebuts pels participants, les idees sobre la pràctica, possibles contratemps i propostes de millora del taller. Els resultats confirmen que els principals canvis fan referència a la relaxació, la reducció d’estrès, la millora en l’atenció i el coneixement d’un mateix. Amb relació als reptes pedagògics, es consideren la gestió del temps i la formació docent com dos dels punts més importants. Concloem que cal incloure tallers d’atenció plena dins de la formació del professorat, per tal que els docents puguin incorporar aquesta pràctica a les seves formes de vida i, consegüentment, ensenyar-la al seu alumnat. Paraules clau: Atenció plena, consciència, educació, mindfulness, formació docent, educació secundària

Los clásicos como resistencia: la lectura literaria en el marco de una educación lectora transmedia / The Classics as Resistance: literary reading within the framework of a transmedia reading education

Nowadays, there is a spread of narrative titles inspired by plot structures, characters, themes and archetypes from various literary classics, stories that transcend the pages of books and reach the big cinema screens, the small screens of mobile devices or some platforms of interactive entertainment: streaming services and even video games. Literary reading at present implies the expansion of written culture and literary references through multiple media and modes of expression through forms of interpretation that integrate different types of discourses (textual, visual, sound, interactive) but that result converging on cultural meanings at the same time. Conceiving the new reading literacies as integrated media experiences, which include tansmedia proposals and projects for literary education, as a significant case study, in this work we will proceed to the qualitative analysis of Red Dead Redemption 2 as a paradigmatic sample of a video game that presents interesting intradiegetic elements and intertextualities that positively stimulate reading promotion, considering its implications in relation to the reading of certain literary classics and assessing the possibilities of this medium for the development of literary competence.Actualmente, existe una propagación de títulos narrativos inspirados por estructuras argumentales, personajes, temas y arquetipos procedentes de diversos clásicos literarios, historias que trascienden las páginas de los libros y llegan a las grandes pantallas de cine, a las pequeñas de los dispositivos móviles o a plataformas diversas de entretenimiento interactivo: diversos servicios de streaming e incluso videojuegos. La lectura literaria hoy en día implica la expansión de la cultura escrita y los referentes literarios a través de modos múltiples y medios de expresión mediante formas de interpretación que integran diferentes tipos de discursos (textuales, visuales, sonoros, interactivos) pero que resultan a la vez convergentes en cuanto a los significados culturales. Concibiendo las nuevas alfabetizaciones lectoras como experiencias mediáticas integradas, que incluyen propuestas y proyectos transmedia para la educación literaria, como estudio de caso significativo, en este trabajo se procederá al análisis cualitativo de Red Dead Redemption 2 como muestra paradigmática de videojuego que presenta interesantes elementos intradiegéticos e intertextualidades favorables al fomento lector, considerando sus implicaciones en lo referente a la lectura de ciertos clásicos literarios y valorando las posibilidades de este medio para el desarrollo de la competencia literaria. Abstract Nowadays, there is a spread of narrative titles inspired by plot structures, characters, themes and archetypes from various literary classics, stories that transcend the pages of books and reach the big cinema screens, the small screens of mobile devices or some platforms of interactive entertainment: streaming services and even video games. Literary reading at present implies the expansion of written culture and literary references through multiple media and modes of expression through forms of interpretation that integrate different types of discourses (textual, visual, sound, interactive) but that result converging on cultural meanings at the same time. Conceiving the new reading literacies as integrated media experiences, which include transmedia proposals and projects for literary education, as a significant case study, in this work we will proceed to the qualitative analysis of Red Dead Redemption 2 as a paradigmatic sample of a video game that presents interesting intradiegetic elements and intertextualities that positively stimulate reading promotion, considering its implications in relation to the reading of certain literary classics and assessing the possibilities of this medium for the development of literary competence. &nbsp; Keywords: classics; literature; reading; videogames; education

Aplicación de la metodología de proyectos de trabajo de lengua en los grados de Maestro de Educación Infantil y Primaria

En  aquest article es presenta una experiència realitzada en els Graus de Magisteri,  que ha implantat un model educatiu basat en la metodologia de Projectes Integrats per a desenvolupar les competències professionals i aconseguir un aprenentatge pertinent ajustat a la realitat pròxima de l’alumnat. Per això, s’han dissenyat propostes didàctiques que afavoreixen el canvi en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que permeten enllaçar la reflexió teòrica amb la pràctica, potencien la innovació, a través del treball col·laboratiu de l’alumnat i del professorat, i es converteixen en experiències d’aprenentatge veritablement significatives.En aquest context, es presenta una experiència basada en la metodologia de projectes de llengua realitzada en l’assignatura Llengua Catalana per a Mestres de 1r curs dels Graus de Mestre en Educació Infantil i Primària, consistent en la Realització de la campanya publicitària de l’escola que somiem. En ella s’integren les competències específiques de la matèria i algunes de les competències transversals dels graus universitaris (treball en equip, innovació, ús de les TIC, etc.). S’intentarà validar si aquesta opció metodològica resulta útil per poder aconseguir els objectius que la societat actual demana a la formació lingüística dels futurs mestres. This paper presents a didactic experience performed in the subject Catalan Language for Teachers (1st year of the Degrees of Childhood and Primary School Studies) in Florida Universitària (campus attached to the University of Valencia), and that is part of the annual Integrated Project entitled: “We dream of the school we want”. The aim of the project is, in teams of 5-7 students, to prepare the advertising campaign of the educational centre in which students would like to develop their future educational action. This methodology allows interlinking theory and practice, working cooperatively and developing, in an integrated way, the specific competences of the subject and the transversal competences of teamwork, innovation and use of ICT. We believe that the interest lies in analyzing the application of the methodology of work projects of language in the specific field of university studies. Our objective was to verify whether these practices make it possible to advance teaching innovation and if they are an effective tool for increasing the motivation of students and for achieving competency and integrating learning, in accordance with the objectives that today’s society demands for future teachers’ linguistic education.En este artículo se presenta una experiencia didáctica realizada en la asignatura Lengua Catalana para Maestros de 1º curso de los Grados de Maestro/a de Educación Infantil y Primaria de Florida Universitaria (centro adscrito a la Universidad de Valencia) y que se enmarca en el Proyecto Integrado anual titulado “Soñamos la escuela que queremos”. El objetivo del proyecto es, en equipos de 5-7 estudiantes, elaborar la campaña publicitaria del centro educativo en que le gustaría al alumnado desarrollar su acción educativa futura. Esta metodología permite entrelazar teoría y práctica, trabajar de manera cooperativa y desarrollar, de manera integrada, las competencias específicas de la materia y las competencias transversales de trabajo en equipo, innovación y uso de las TIC. Consideramos que el interés yace en analizar la aplicación de la metodología de proyectos de trabajo de lengua en el ámbito concreto de los estudios universitarios. Nuestro objetivo es comprobar si estas prácticas hacen posible avanzar en la innovación docente, y si resultan una herramienta eficaz para aumentar la motivación del alumnado y para conseguir un aprendizaje competencial e integrador, de acuerdo con los objetivos que la sociedad actual pide a la educación lingüística de los futuros maestros