Protein O-Mannosylation in the Murine Brain: Occurrence of Mono-O-Mannosyl Glycans and Identification of New Substrates

Protein O-mannosylation is a post-translational modification essential for correct development of mammals. In humans, deficient O-mannosylation results in severe congenital muscular dystrophies often associated with impaired brain and eye development. Although various O-mannosylated proteins have been identified in the recent years, the distribution of O-mannosyl glycans in the mammalian brain and target proteins are still not well defined. In the present study, rabbit monoclonal antibodies directed against the O-mannosylated peptide YAT(α1-Man)AV were generated. Detailed characterization of clone RKU-1-3-5 revealed that this monoclonal antibody recognizes O-linked mannose also in different peptide and protein contexts. Using this tool, we observed that mono-O-mannosyl glycans occur ubiquitously throughout the murine brain but are especially enriched at inhibitory GABAergic neurons and at the perineural nets. Using a mass spectrometry-based approach, we further identified glycoproteins from the murine brain that bear single O-mannose residues. Among the candidates identified are members of the cadherin and plexin superfamilies and the perineural net protein neurocan. In addition, we identified neurexin 3, a cell adhesion protein involved in synaptic plasticity, and inter-alpha-trypsin inhibitor 5, a protease inhibitor important in stabilizing the extracellular matrix, as new O-mannosylated glycoproteins

What Is Quality? A Management Discipline and the Translation Industry Get Acquainted

Una manera de contestar la pregunta "què és qualitat?" pot a començar amb el marc presentat per Garvin (1984). Aquest marc descriu cinc enfocaments que determinen qualitat: l'enfocament transcendent, el basat en el producte, el basat en l'usuari, el basat en la producció (Garvin utilitza el terme "manufactura") i el basat en el valor. Garvin no sosté que un d'aquests enfocaments sigui suficient per si mateix. Per contra, una visió multidimensional de la qualitat ha de comptar amb els cinc enfocaments. Aquest article descriu breument aquests cinc enfocaments sobre la qualitat i fa referència al treball d'alguns dels autors més reconeguts i amb major visibilitat en l'àmbit de la gestió de la qualitat. A continuació l'article debat els arguments a favor i en contra de l'aplicació dels diferents enfocaments sobre la gestió de la qualitat en la indústria de la traducció. Els autors d'aquest article estan en desacord entre ells sobre la rellevància de la gestió terminològica en la indústria de la traducció, però sí que coincideixen en què les parts interessades haurien d'adoptar alguna posició al respecte.One way to answer the question "What is translation quality?" is to start with a framework put forward by Garvin (1984). That framework describes five approaches to determining quality: Transcendent, Product-Based, User-Based, Production-Based ("manufacturing" being Garvin's term) and Value-Based. Garvin does not claim that any one of these approaches is sufficient unto itself. Rather, a well-rounded view of quality requires all five. The present article briefly describes these five approaches to quality and references the work of several of the most visible and respected people in the discipline of quality management. Following that presentation, the article discusses arguments for and against applying quality-management approaches to the translation industry. The authors of this article disagree about the relevance of quality management to the translation industry, but they do agree that stakeholders should take a position on the issue.Una manera de contestar la pregunta "¿qué es calidad?" puede en comenzar con el marco presentado por Garvin (1984). Dicho marco describe cinco enfoques que determinan calidad: el enfoque transcendente, el basado en el producto, el basado en el usuario, el basado en la producción (Garvin utiliza el término "manufactura") y el basado en el valor. Garvin no sostiene que uno de estos enfoques sea suficiente por sí mismo. Por el contrario, una visión multidimensional de la calidad debe contar con los cinco enfoques. Este artículo describe brevemente estos cinco enfoques sobre la calidad y hace referencia al trabajo de algunos de los autores más reconocidos y con mayor visibilidad del ámbito de la gestión de la calidad. A continuación el artículo debate los argumentos a favor y en contra de la aplicación de los diferentes enfoques sobre la gestión de la calidad en la industria de la traducción. Los autores de este artículo están en desacuerdo entre ellos sobre la relevancia de la gestión terminológica en la industria de la traducción, pero sí que coinciden en que las partes interesadas deberían adoptar alguna posición al respecto

Defining the Landscape of Translation

Aquest article és el primer d'una sèrie de tres articles sobre qualitat en traducció. Els articles se succeeixen entre si i tracten la definició de traducció, qualitat i finalment qualitat en traducció. En relació amb el significat de traducció, en la literatura dels estudis de traducció s'han proposat moltes definicions. No obstant això, aquest article no és una revisió de la bibliografia. Per contra, suposa una contribució que consisteix a descriure un "paisatge" en què diverses definicions de traducció es poden "sembrar". Aquest paisatge està delimitat per dos eixos, que són l'abast i les especificacions, i proporciona un marc per discutir qüestions com a) la relació entre traducció i localització i b) el paper de les especificacions en traducció. Dins d'aquest paisatge, aquest article presenta dues postures oposada sobre la definició de traducció. Els autors no arriben a un acord sobre quina d'aquestes postures és més útil, però coincideixen que les parts interessades han de definir amb claredat el concepte de traducció abans de poder tractar la noció de qualitat en traducció de forma significativa.This article is the first in a three-part series on translation quality. The articles build on one another by addressing definitions of translation, quality, and finally translation quality. Concerning the meaning of translation, many definitions have been proposed in the translation-studies literature. This article, however, is not a literature review. Instead, it describes a "landscape" within which various definitions of translation can be "planted." This landscape is delimited by two axes-namely, scope and specifications-and provides a framework for discussing such questions as (a) the relationship between translation and localization and (b) the role of translation specifications. Within that landscape, this article presents two opposing views about the definition of translation. The authors disagree about which of these views is most useful, but they agree that stakeholders must clearly define translation before they can meaningfully address translation quality.Este artículo es el primero de una serie de tres artículos sobre calidad en traducción. Losartículos se suceden entre sí y tratan la definición de traducción, calidad y finalmente calidaden traducción. En relación con el significado de traducción, en la literatura de los estudiosde traducción se han propuesto muchas definiciones. No obstante, este artículo noes una revisión de la bibliografía. Por el contrario, supone una contribución que consisteen describir un "paisaje" en el que varias definiciones de traducción se pueden "sembrar".Este paisaje está delimitado por dos ejes, que son alcance y especificaciones, y proporcionaun marco para discutir cuestiones como a) la relación entre traducción y localizacióny b) el papel de las especificaciones en traducción. Dentro de este paisaje, este artículopresenta dos posturas opuesta sobre la definición de traducción. Los autores no llegan aun acuerdo sobre cuál de estas posturas es más útil, pero coinciden en que las partes interesadasdeben definir con claridad el concepto de traducción antes de poder tratar lanoción de calidad en traducción de forma significativa

Defining Translation Quality

Many problems in the translation industry revolve around customer dissatisfaction with someone's translation quality and disputes between translators when one is revising the work of the other. To determine whether someone has attained translation quality, one must be able to measure it. To measure translation quality, one must be able to define it. And to define translation quality, one must be able to define both translation and quality. Our two prior articles have addressed these terms respectively. Those articles do not resolve disagreements about these terms; indeed, we authors have unresolved disagreements among ourselves. However, the articles outline how different definitions can radically affect people's expectations about translation and quality. This third article builds on the first two and presents two contrasting definitions of translation quality, a narrow one and a broad one. The narrow definition matches with the narrow definition of translation in the first article and an emphasis on the transcendent view of quality in the second article, while the broad definition matches with the broad definition of translation the first article and an integration of the five approaches in quality management from the second article. The authors strongly disagree about which definition of translation quality is better for the translation industry. Rather than pretending to be the end of this discussion, it hopes to encourage a continuation of the debate that has taken place among the authors.Molts dels problemes de la indústria de la traducció giren al voltant de la insatisfacció del client amb la qualitat d'alguna traducció, així com amb conflictes entre traductors quan un revisa el treball d'un altre. Per determinar si algú ha arribat a la qualitat de traducció pactada, un ha de poder mesurar-la. Per poder mesurar la qualitat de la traducció, un ha de poder definir-la. I per definir la qualitat de la traducció, un ha de poder definir dos conceptes, traducció i qualitat. Els nostres dos articles anteriors han abordat aquests dos conceptes respectivament. Aquests articles no resolen les discrepàncies entre nosaltres. No obstant això, els articles exposen com les diferents definicions poden afectar radicalment les expectatives sobre traducció i qualitat. Aquest tercer article es basa en els dos articles anteriors i presenta dues definicions confrontades de qualitat en traducció: una més concreta i una altra més àmplia. La definició més concreta combina la definició més estricta de traducció del primer article amb la visió transcendent de qualitat del segon article. En canvi, la definició més àmplia combina la definició àmplia de traducció del primer article amb una integració dels cinc enfocaments sobre gestió de la qualitat del segon article. Els autors estan totalment en desacord pel que fa quina de les definicions de qualitat de traducció és millor per a la indústria de la traducció. En lloc d'optar per tancar aquest debat amb aquests articles, els autors esperen haver donat peu a continuar amb el debat d'una manera més amplia de com s'ha produït entre ells.Muchos de los problemas de la industria de la traducción giran en torno a la insatisfacción del cliente con la calidad de alguna traducción, así como con conflictos entre traductores cuando uno revisa el trabajo de otro. Para determinar si alguien ha alcanzado la calidad de traducción pactada, uno debe poder medirla. Para poder medir la calidad de la traducción, uno debe poder definirla. Y para definir la calidad de la traducción, uno debe poder definir ambos conceptos, traducción y calidad. Nuestros dos artículos anteriores han abordado estos dos conceptos respectivamente. Dichos artículos no resuelven las discrepancias entre nosotros. No obstante, los artículos exponen cómo las diferentes definiciones pueden afectar radicalmente las expectativas sobre traducción y calidad. Este tercer artículo se basa en los dos artículos anteriores y presenta dos definiciones confrontadas de calidad en traducción: una más concreta y otra más amplia. La definición más concreta combina la definición más estricta de traducción del primer artículo con la visión transcendente de calidad del segundo artículo. En cambio, la definición más amplia combina la definición amplia de traducción del primer artículo con una integración de los cinco enfoques sobre gestión de la calidad del segundo artículo. Los autores están totalmente en desacuerdo en cuanto cuál de las definiciones de calidad de traducción es mejor para la industria de la traducción. En lugar de optar por zanjar este debate con estos artículos, los autores esperan haber dado pie a continuar con el debate de un modo más amplio de como se ha producido entre ellos

Red clover necrotic mosaic virus replication proteins accumulate at the endoplasmic reticulum

AbstractRed clover necrotic mosaic virus (RCNMV) encodes N-terminally overlapping proteins of 27 and 88 kDa (p27 and p88) known to be required for replication. Green fluorescent protein (GFP) fusions were used to visualize the location of p27 and p88 within Nicotiana benthamiana cells. GFP:p27 fusions localized to the endoplasmic reticulum (ER), co-localized with ER-targeted yellow fluorescent protein and caused membrane restructuring and proliferation. Cellular fractionation of virus-inoculated N. benthamiana leaves confirmed the association of p27 with ER membranes. GFP:p88 fusions also localized to the ER and co-localized with GFP:p27. Both fusion proteins co-localize to the cortical and cytoplasmic ER and were associated with invaginations of the nuclear envelope. Independent accumulation in, and perturbation of, the ER suggests that p27 and p88 function together in the replication complex. This is the first report of a member of the Tombusviridae replicating in association with the ER

Refinement of Copper(II) Azide with 1‐Alkyl‐5H‐tetrazoles: Adaptable Energetic Complexes

A concept for stabilizing highly sensitive and explosive copper(II) azide with 1‐N‐substituted tetrazoles is described. It was possible to stabilize the system by the use of highly endothermic, nitrogen‐rich ligands. The sensitivities of the resulting energetic copper coordination compounds can be tuned further by variation of the alkyl chain of the ligands and by phlegmatization of the complexes with classical additives during the synthesis. It is demonstrated, using the compound based on 1‐methyl‐5H‐tetrazole ([Cu(N3)2(MTZ)], 1) that this class of complexes can be applied as a potential replacement for both lead azide (LA) and lead styphnate (LS). The complex was extensively investigated according to its chemical (elemental analysis, single‐crystal and powder X‐ray diffraction, IR spectroscopy, scanning electron microscopy) and physico‐chemical properties (differential thermal analysis, sensitivities towards impact, friction, and electrostatic discharge) compared to pure copper(II) azide

Alpha decay of 176Au

International audienceThe isotope Au176 has been studied in the complete fusion reaction Ca40+Pr141 → 176Au+5n at the velocity filter SHIP (GSI, Darmstadt). The complex fine-structure α decay of two isomeric states in Au176 feeding several previously unknown excited states in the daughter nucleus Ir172 is presented. An α-decay branching ratio of bα=9.5(11)% was deduced for the high-spin isomer in Ir172