Slaughter weight rather than sex affects carcass cuts and tissue composition of Bisaro pigs

Carcass cuts and tissue composition were assessed in Bisaro pigs (n=64) from two sexes (31 gilts and 33 entire males) reared until three target slaughter body-weights (BW) means: 17 kg, 32 kg, and 79 kg. Dressing percentage and backfat thickness increased whereas carcass shrinkage decreased with increasing BW. Slaughter weight affected most of the carcass cut proportions, except shoulder and thoracic regions. Bone proportion decreased linearly with increasing slaughter BW, while intermuscular and subcutaneous adipose tissue depots increased concomitantly. Slaughter weight increased the subcutaneous adipose tissue proportion but this impaired intramuscular and intermuscular adipose tissues in the loin primal. The sex of the pigs minimally affected the carcass composition, as only the belly weight and the subcutaneous adipose tissue proportions were greater in gilts than in entire males. Light pigs regardless of sex are recommended to balance the trade-offs between carcass cuts and their non-edible compositional outcomes.Work included in the Portuguese PRODER research Project BISOPORC – Pork extensive production of Bísara breed, in two alternative systems: fattening on concentrate vs chesnut, Project PRODER SI I&DT Medida 4.1 “Cooperação para a Inovação”. The authors are grateful to Laboratory of Carcass and Meat Quality of Agriculture School of Polytechnic Institute of Bragança ‘Cantinho do Alfredo’. The authors are members of the MARCARNE network, funded by CYTED (ref. 116RT0503).info:eu-repo/semantics/publishedVersio

Comportament de la metal·lotioneïna de ratolí i dels seus fragments [alfa] i [beta] en presència dels metalls pesants tòxics Hg(II) i Pb(II)

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLes metal·lotioneïnes (MT) constitueixen una àmplia família de proteïnes, molt peculiar tant des del punt de vista biològic com des de la perspectiva de la química de coordinació. Es caracteritzen per tenir un baix pes molecular (6-10 kDa) i un elevat contingut en residus de Cys (30%) i en elements metàl·lics, particularment Zn i Cu. Les característiques de les cadenes peptídiques de les MT permeten que aquestes tinguin un paper important en l'emmagatzematge intracel·lular i transport d'ions metàl·lics essencials, així com en la reducció de radicals lliures i d'agents alquilants, i també en el segrestament d'ions metàl·lics tòxics. L'objectiu aquest treball ha estat determinar la capacitat coordinant de la MT de mamífer, concretament de la isoforma 1 de la MT recombinant de ratolí, enfront d'espècies químiques ben conegudes per la seva toxicitat com Hg(II), MeHg+ i Pb(II). La metodologia emprada ha consistit a seguir espectropolarimètricament (dicroisme circular) i espectrofotomètrica (absorció UV-Visible) l'estequiometria i les característiques estructurals de les espècies que es formen al llarg de la valoració de Zn7-MT amb les espècies metàl·liques esmentades. D'altra banda, s'ha estudiat el comportament dels fragments a i b de MT per tal d'obtenir dades complementàries que facilitin la interpretació detallada dels resultats de la coordinació dels ions Hg(II), MeHg+ i Pb(II) a la MT sencera. Ha estat necessari analitzar exhaustivament l'efecte de variables, tals com la temperatura, el pH, el temps d'estabilització i el contraió present en solució, en les reaccions de coordinació metàl·lica d'aquests sistemes. En els resultats obtinguts en les valoracions amb Hg(II), les variables esmentades han estat determinants de la naturalesa de les espècies que es formen. Així, l'estequiometria i l'estructura de les espècies obtingudes a partir de Zn7-MT (pH 7) o d'apo-MT (pH 3), depenen significativament de la força directora de la reacció de complexació (cinètica o termodinàmica) i de la naturalesa dels contraions (Cl- o ClO4-) que acompanyen a les espècies metàl·liques. D'altra banda, la coordinació de Pb(II) a MT dóna lloc a la formació d'una única espècie en un ampli rang de pH (7 - 4,5), l'estructura de la qual depèn del temps d'estabilització. Pel que fa als estudis realitzats sobre el comportament de MT i dels seus fragments a i b enfront de MeHg+ són pioners en l'estudi químic de la coordinació d'aquest ió a aquest tipus de proteïnes. Tots els resultats obtinguts permeten concloure que la isoforma 1 de MT de mamífer és un bon agent detoxificador de Hg(II), MeHg+ i Pb(II).Metallothioneins (MT) constitute a wide well-defined group of low-molecular-weight cysteine-rich metal-binding proteins, which are totally atypical under a biological and a coordination chemical viewpoint. Their unusual high cysteine content allows these proteins to be considered responsible for metal homeostasis (Zn, Cu) and detoxification of toxic metal ions (Cd, Hg), free radicals and other electrophilic agents. The main aim of this work is to analyse the coordination capability of mammalian MT, specifically that of recombinant mouse MT 1, in the presence of highly toxic chemical species such as Hg(II), MeHg+ and Pb(II). The strategy followed consists of the spectropolarimetric (circular dichroism) and the spectrophotometric (UV-Visible) titrations of Zn7-MT with the above mentioned species together with a detailed analysis of the stoichiometry and the structural features of the successive species formed along the titration. In addition, we have studied the behaviour of the a and b fragments of MT in order to obtain complementary information and thus facilitate the interpretation of the results obtained with the entire protein. A thorough analysis of the effect of some variables, such as temperature, pH, stabilization time and counterions present in solution are fundamental for the study of the metal binding reactions in these systems. We have shown that the previous variables determine the nature of the species formed along the titration. Thus, the stoichiometry and the structure of the species formed from Zn7-MT (pH 7) or apo-MT (pH 3) are highly dependent on the driving force (kinetic or thermodynamic) of the complexation reaction and strongly influenced by the counterion accompanying the metallic species (Cl- or ClO4-). On the other hand, the coordination of Pb(II) to MT affords formation of a single specie in a wide pH range (7 - 4.5) the structure of which depends on the stabilization time. The study of the behaviour of MT and its corresponding a and b fragments in the presence of MeHg+ is pioneer in the field and reveals that the coordination of MeHg+ to MT entails the unfolding of the protein. All the results obtained allow conclusion that mammalian MT 1 binds Hg(II), MeHg+ and Pb(II) very efficiently and in this sense it could be used as a heavy metal detoxification agent

Comportament de la metal·lotioneïna de ratolí i dels seus fragments alfa i beta en presència dels metalls pesants tòxics Hg(II) i Pb(II)

Les metal·lotioneïnes (MT) constitueixen una àmplia família de proteïnes, molt peculiar tant des del punt de vista biològic com des de la perspectiva de la química de coordinació. Es caracteritzen per tenir un baix pes molecular (6-10 kDa) i un elevat contingut en residus de Cys (30%) i en elements metàl·lics, particularment Zn i Cu. Les característiques de les cadenes peptídiques de les MT permeten que aquestes tinguin un paper important en l'emmagatzematge intracel·lular i transport d'ions metàl·lics essencials, així com en la reducció de radicals lliures i d'agents alquilants, i també en el segrestament d'ions metàl·lics tòxics.L'objectiu aquest treball ha estat determinar la capacitat coordinant de la MT de mamífer, concretament de la isoforma 1 de la MT recombinant de ratolí, enfront d'espècies químiques ben conegudes per la seva toxicitat com Hg(II), MeHg+ i Pb(II).La metodologia emprada ha consistit a seguir espectropolarimètricament (dicroisme circular) i espectrofotomètrica (absorció UV-Visible) l'estequiometria i les característiques estructurals de les espècies que es formen al llarg de la valoració de Zn7-MT amb les espècies metàl·liques esmentades. D'altra banda, s'ha estudiat el comportament dels fragments a i b de MT per tal d'obtenir dades complementàries que facilitin la interpretació detallada dels resultats de la coordinació dels ions Hg(II), MeHg+ i Pb(II) a la MT sencera. Ha estat necessari analitzar exhaustivament l'efecte de variables, tals com la temperatura, el pH, el temps d'estabilització i el contraió present en solució, en les reaccions de coordinació metàl·lica d'aquests sistemes.En els resultats obtinguts en les valoracions amb Hg(II), les variables esmentades han estat determinants de la naturalesa de les espècies que es formen. Així, l'estequiometria i l'estructura de les espècies obtingudes a partir de Zn7-MT (pH 7) o d'apo-MT (pH 3), depenen significativament de la força directora de la reacció de complexació (cinètica o termodinàmica) i de la naturalesa dels contraions (Cl- o ClO4-) que acompanyen a les espècies metàl·liques. D'altra banda, la coordinació de Pb(II) a MT dóna lloc a la formació d'una única espècie en un ampli rang de pH (7 - 4,5), l'estructura de la qual depèn del temps d'estabilització. Pel que fa als estudis realitzats sobre el comportament de MT i dels seus fragments a i b enfront de MeHg+ són pioners en l'estudi químic de la coordinació d'aquest ió a aquest tipus de proteïnes.Tots els resultats obtinguts permeten concloure que la isoforma 1 de MT de mamífer és un bon agent detoxificador de Hg(II), MeHg+ i Pb(II).Metallothioneins (MT) constitute a wide well-defined group of low-molecular-weight cysteine-rich metal-binding proteins, which are totally atypical under a biological and a coordination chemical viewpoint. Their unusual high cysteine content allows these proteins to be considered responsible for metal homeostasis (Zn, Cu) and detoxification of toxic metal ions (Cd, Hg), free radicals and other electrophilic agents.The main aim of this work is to analyse the coordination capability of mammalian MT, specifically that of recombinant mouse MT 1, in the presence of highly toxic chemical species such as Hg(II), MeHg+ and Pb(II).The strategy followed consists of the spectropolarimetric (circular dichroism) and the spectrophotometric (UV-Visible) titrations of Zn7-MT with the above mentioned species together with a detailed analysis of the stoichiometry and the structural features of the successive species formed along the titration. In addition, we have studied the behaviour of the a and b fragments of MT in order to obtain complementary information and thus facilitate the interpretation of the results obtained with the entire protein. A thorough analysis of the effect of some variables, such as temperature, pH, stabilization time and counterions present in solution are fundamental for the study of the metal binding reactions in these systems.We have shown that the previous variables determine the nature of the species formed along the titration. Thus, the stoichiometry and the structure of the species formed from Zn7-MT (pH 7) or apo-MT (pH 3) are highly dependent on the driving force (kinetic or thermodynamic) of the complexation reaction and strongly influenced by the counterion accompanying the metallic species (Cl- or ClO4-). On the other hand, the coordination of Pb(II) to MT affords formation of a single specie in a wide pH range (7 - 4.5) the structure of which depends on the stabilization time. The study of the behaviour of MT and its corresponding a and b fragments in the presence of MeHg+ is pioneer in the field and reveals that the coordination of MeHg+ to MT entails the unfolding of the protein.All the results obtained allow conclusion that mammalian MT 1 binds Hg(II), MeHg+ and Pb(II) very efficiently and in this sense it could be used as a heavy metal detoxification agent

Anàlisi i millora de les eines d’avaluació i de seguiment de les activitats d’aprenentatge basat en projectes i en problemes

Tot i la seva àmplia aplicació, la realització de les activitats d’aprenentatge basat en projectes i en problemes (ABP) encara suposa diversos reptes. El disseny de l’activitat i els processos d’avaluació i de seguiment que comporta destaquen entre els aspectes més complexos de la metodologia. Aquest treball aporta una experiència de suport al professorat per millorar els sistemes d’avaluació i de seguiment de l’ABP en l’àmbit cientificotècnic. Per fer-ho es varen recollir les eines d’avaluació i de seguiment utilitzades a les activitats d’ABP més representatives dels diferents graus de la facultat. Les eines recollides es van integrar entre elles generant eines noves més completes (tres rúbriques i dues escales de valoració). Aquestes eines es van aplicar a activitats d’ABP, i el professorat responsable (n = 11) va valorar la seva percepció sobre la manera com funcionaven. Els resultats obtinguts indiquen que el professorat participant va percebre un millor funcionament de les eines generades comparades amb les utilitzades originàriament, destacant- ne la compleció, l’adaptabilitat i l’agilitat d’ús. L’estudi suggereix que el suport en el disseny d’eines podria revertir en la millora del procés de seguiment i avaluació de les activitats d’ABP fent-lo més àgil, objectiu, sistemàtic i eficient

Anàlisi i millora de les eines d'avaluació i de seguiment de les activitats d'aprenentatge basat en projectes i en problemes

Els autors agraeixen la participació del professorat de la FCTE i el suport del programa de Projectes d'Innovació i Recerca Educativa de la UVic-UCC.Tot i la seva àmplia aplicació, la realització de les activitats d'aprenentatge basat en projectes i en problemes (ABP) encara suposa diversos reptes. El disseny de l'activitat i els processos d'avaluació i de seguiment que comporta destaquen entre els aspectes més complexos de la metodologia. Aquest treball aporta una experiència de suport al professorat per millorar els sistemes d'avaluació i de seguiment de l'ABP en l'àmbit cientificotècnic. Per fer-ho es varen recollir les eines d'avaluació i de seguiment utilitzades a les activitats d'ABP més representatives dels diferents graus de la facultat. Les eines recollides es van integrar entre elles generant eines noves més completes (tres rúbriques i dues escales de valoració). Aquestes eines es van aplicar a activitats d'ABP, i el professorat responsable (n = 11) va valorar la seva percepció sobre la manera com funcionaven. Els resultats obtinguts indiquen que el professorat participant va percebre un millor funcionament de les eines generades comparades amb les utilitzades originàriament, destacant- ne la compleció, l'adaptabilitat i l'agilitat d'ús. L'estudi suggereix que el suport en el disseny d'eines podria revertir en la millora del procés de seguiment i avaluació de les activitats d'ABP fent-lo més àgil, objectiu, sistemàtic i eficient.Despite being widely applied, the implementation of problem-based/project-based learning (PBL) activities still poses several challenges. Activity design and evaluation and monitoring processes stand out as the most complex aspects of the methodology. This study provides support for teachers to improve PBL assessment and monitoring systems in the scientific and technical field. To do this, the evaluation and monitoring tools used in the most representative PBL activities at different levels of higher education were collected. These were then integrated to generate new, more complete tools (three rubrics and two evaluation scales). These tools were then appli0ed to PBL activities, and the teachers involved (n=11) assessed their view of their functioning. The results indicate that the participating teachers perceived that the tools generated in this way functioned better than the ones used originally, highlighting their completeness, adaptability and ease of use. The study suggests that support in the design of tools could lead to improvements in the process of monitoring and evaluating PBL activities by making them more agile, objective, systematic and efficient.A pesar de su amplia aplicación, las actividades de aprendizaje basado en proyectos y en problemas (ABP) todavía suponen varios retos en su realización. El diseño de la actividad y sus procesos de evaluación y seguimiento destacan entre los aspectos más complejos de la metodología. Este trabajo aporta una experiencia de apoyo al profesorado para la mejora de los sistemas de evaluación y seguimiento del ABP en el ámbito científico-técnico. Para ello se recogieron las herramientas de evaluación y seguimiento utilizadas en las actividades de ABP más representativas de los diferentes grados de la facultad. Las herramientas recogidas se integraron entre ellas generando nuevas herramientas más completas (tres rúbricas y dos escalas de valoración). Estas herramientas se aplicaron a actividades de ABP, y el profesorado responsable (n = 11) valoró su percepción sobre su funcionamiento. Los resultados obtenidos indican que el profesorado participante percibió un mejor funcionamiento de las herramientas generadas comparadas con las utilizadas originalmente, destacando su compleción, adaptabilidad y agilidad de uso. El estudio sugiere que el apoyo en el diseño de herramientas podría revertir en la mejora del proceso de seguimiento y evaluación de las actividades de ABP, haciéndolo más ágil, objetivo, sistemático y eficiente

Plastic debris in freshwater systems worldwide

Plastic debris is widespread in freshwater ecosystems, but a rigorous assessment of its global distribution has been hindered by a lack of comprehensive and comparable data. We performed the first standardized global survey of lakes to assess the quantity and type of plastics (>250μm). We included 38 lakes located in 23 different countries distributed across five continents, spanning different environmental gradients and varying levels of anthropogenic stress. All samples were collected by horizontal trawling of a plankton net and subsequently treated with hydrogen peroxide. We identified 9425 plastic particles, which were classified based on shape, color, and size. Polymer identification was carried out using Raman micro-spectroscopy. Our results showed that the concentration of plastics spanned four orders of magnitude (10-3-101 particles/m3). Fibers (49%) and fragments (41%) were the most frequently detected particles, suggesting a secondary origin of plastic contamination. The most commonly identified polymers were polyester (30%), polypropylene (20%), and polyethylene (16%), which are widely used in short life-cycle products and account for the majority of global plastic production. Further, we found that urban-related attributes of lakes/watersheds influenced the occurrence and type of plastics in lentic systems and larger and deeper lakes with higher retention times are accumulating plastic debris at higher concentrations.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

Plastic debris in lakes and reservoirs

Plastic debris is thought to be widespread in freshwater ecosystems globally. However, a lack of comprehensive and comparable data makes rigorous assessment of its distribution challenging. Here we present a standardized cross-national survey that assesses the abundance and type of plastic debris (>250 μm) in freshwater ecosystems. We sample surface waters of 38 lakes and reservoirs, distributed across gradients of geographical position and limnological attributes, with the aim to identify factors associated with an increased observation of plastics. We find plastic debris in all studied lakes and reservoirs, suggesting that these ecosystems play a key role in the plastic-pollution cycle. Our results indicate that two types of lakes are particularly vulnerable to plastic contamination: lakes and reservoirs in densely populated and urbanized areas and large lakes and reservoirs with elevated deposition areas, long water-retention times and high levels of anthropogenic influence. Plastic concentrations vary widely among lakes; in the most polluted, concentrations reach or even exceed those reported in the subtropical oceanic gyres, marine areas collecting large amounts of debris. Our findings highlight the importance of including lakes and reservoirs when addressing plastic pollution, in the context of pollution management and for the continued provision of lake ecosystem services

Global patterns and predictors of microplastic occurrence and abundance in lentic systems

The majority of microplastic research has focused on seawater, with fewer than 4% of microplasticsrelated studies occurring on freshwaters. The limited available information suggests that the abundance of microplastics in freshwaters is often as high or even higher than marine environments. However, comprehensive investigations on occurrence and fate of microplastics in freshwaters are scarce and highly fragmented, partly because detection and identification of microplastic particles is rather complex. In addition, up to now, harmonized and standardized protocols for the sampling and analysis of microplastics in freshwaters do not exist, and studies with different research aims and hypotheses often report unstandardized results, making comparison among studies difficult. In the present study, we performed the first global standardized sampling and analysis effort to investigate the occurrence and distribution of microplastics in surface water of lakes and reservoirs with different anthropogenic impacts. Participants aim to collect water samples of freshwater systems with different features (e.g., area, depth, thermal behavior, watershed), following a common protocol. This 18 establishes the collection of samples by horizontal trawling of a plankton net and, after treatment with hydrogen peroxide, the polymer identification through micro-Raman spectroscopy. This GLEON project will allow obtaining comparable data about microplastic contamination in different freshwater systems around the globe. With this global dataset, our goals are to determine whether a relationship exists between the abundance of microplastics and the waterbody/watershed attributes and understand which factors are likely to influence the occurrence of microplastics in surface water of lentic systems.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

Global patterns and predictors of microplastic occurrence and abundance in lentic systems

The majority of microplastic research has focused on seawater, with fewer than 4% of microplasticsrelated studies occurring on freshwaters. The limited available information suggests that theabundance of microplastics in freshwaters is often as high or even higher than marine environments.However, comprehensive investigations on occurrence and fate of microplastics in freshwaters arescarce and highly fragmented, partly because detection and identification of microplastic particles israther complex. In addition, up to now, harmonized and standardized protocols for the sampling andanalysis of microplastics in freshwaters do not exist, and studies with different research aims andhypotheses often report unstandardized results, making comparison among studies difficult. In thepresent study, we performed the first global standardized sampling and analysis effort to investigatethe occurrence and distribution of microplastics in surface water of lakes and reservoirs with differentanthropogenic impacts. Participants aim to collect water samples of freshwater systems with differentfeatures (e.g., area, depth, thermal behavior, watershed), following a common protocol. This establishes the collection of samples by horizontal trawling of a plankton net and, after treatmentwith hydrogen peroxide, the polymer identification through micro-Raman spectroscopy. This GLEONproject will allow obtaining comparable data about microplastic contamination in different freshwatersystems around the globe. With this global dataset, our goals are to determine whether a relationshipexists between the abundance of microplastics and the waterbody/watershed attributes andunderstand which factors are likely to influence the occurrence of microplastics in surface water oflentic systems.Fil: Nava, Veronica. University Of Milano-Bicocca; ItaliaFil: Frezzotti, Maria Luce. University Of Milano-Bicocca; ItaliaFil: Aherne, Julian. Trent University; CanadáFil: Alfonso, María Belén. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Instituto Argentino de Oceanografía. Universidad Nacional del Sur. Instituto Argentino de Oceanografía; ArgentinaFil: AntãoGeraldes, Ana M.. Instituto Politécnico De Bragança; PortugalFil: Attermeyer, Katrin. No especifíca;Fil: Bah, Abdou R.. City University of New York; Estados UnidosFil: Bao, Roberto. Universidad da Coruña; EspañaFil: Bartrons, Mireia. Universidad Politécnica de Catalunya; EspañaFil: Berger, Stella A.. Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research; AlemaniaFil: Biernaczyk, Marcin. No especifíca;Fil: Breider, Florian. Institute Of Environmental Engineering; SueciaFil: Brookes, Justin. University of Adelaide; AustraliaFil: Cañedo Argüelles, Miguel. Universidad de Barcelona; EspañaFil: Canle, Moisés. Universidad da Coruña; EspañaFil: Capelli, Camilla. Institute Of Earth Sciences; SueciaFil: Cereijo, José. Universidad da Coruña; EspañaFil: Carballeira, Rafael. Universidad da Coruña; EspañaFil: Christensen, Søren T.. Cphbusiness Laboratory And Environment; DinamarcaFil: Christoffersen, Kirsten S.. Universidad de Copenhagen; DinamarcaFil: Clayer, Francois. Norwegian Institute For Water Research; NoruegaFil: De Eyto, Elvira. Marine Institute; MayotteFil: De Senerpont Domis, Lisette N.. Netherlands Institute of Ecology; Países BajosFil: Jordi Delgado, Martín. Universidad da Coruña; EspañaFil: Doubek, Jonathan P.. Lake Superior State University; Estados UnidosFil: Eaton, Ashley. University of Vermont; Estados UnidosFil: Erdogan, Seyda. Bozok University; TurquíaFil: Erina, Oxana. Lomonosov Moscow State University; RusiaFil: Ersoy, Zeynep. Universidade De Évora; PortugalFil: Feuchtmayr, Heidrun. No especifíca;Fil: Fugère, Vincent. Université du Québec a Montreal; CanadáFil: Galafassi, Silvia. Water Research Institute; ItaliaFil: Gonçalves, Vitor. Universidad de Porto. Facultad de Ciências. Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos; PortugalFil: Grossart, Hans Peter. No especifíca;Fil: Hamilton, David. Griffith University; AustraliaFil: Hanson, Paul C.. University of Wisconsin; Estados UnidosFil: Harris, Ted. University of Kansas; Estados UnidosFil: Başaran Kankılıç, Gökben. Kırıkkale University; TurquíaFil: Kessler, Rebecca. University of Kansas; Estados UnidosFil: Jacquet, Stéphan. No especifíca;Fil: Kangur, Külli. Estonian University Of Life Sciences; EstoniaFil: Kiel, Christine. No especifíca;Fil: Knoll, Lesley. University of Minnesota; Estados UnidosFil: Kokorīte, Ilga. No especifíca;Fil: Lavoie, Isabelle. Institut National De La Recherche Scientifique; CanadáFil: Leiva Presa, Àngels. No especifíca;Fil: Lepori, Fabio. University Of Applied Sciences And Arts Of Southern Switzerland; SuizaFil: Lusher, Amy. Norwegian Institute For Water Research; NoruegaFil: Macintyre, Sally. University of California; Estados UnidosFil: Matias, Miguel. Universidade De Évora; PortugalFil: Matsuzaki, Shin Ichiro S.. National Institute For Enviromental Studies; JapónFil: Mccarthy, Valerie. Dundalk Institute Of Technology; IrlandaFil: Mcelarney, Yvonne. Agri - Food And Bioscience Institute; IrlandaFil: Mcnally, David. Winooski High School; Estados UnidosFil: Mekonen Belay, Berte. Netherlands Institute Of Ecology; Países BajosFil: Messyasz, Beata. Adam Mickiewicz University In Poznan; PoloniaFil: Mlambo, Musa. Rhodes University. Albany Museum.; SudáfricaFil: Nandini, Sarma. Universidad Nacional Autónoma de México; MéxicoFil: Nodine, Emily. Rollins College; Estados UnidosFil: Özen, Arda. Çankırı Karatekin University; TurquíaFil: Ozkundakci, Deniz. Waikato Regional Council Science; Nueva ZelandaFil: Vazquez Perez, Ricardo. Universidad da Coruña; EspañaFil: Pociecha, Agnieszka. Institute Of Nature Conservation; PoloniaFil: Raposeiro, Pedro. Universidad de Porto. Facultad de Ciências. Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos; PortugalFil: Rõõm, Eva Ingrid. Estonian University Of Life Sciences; EstoniaFil: Salmaso, Nico. Research And Innovation Centre; ItaliaFil: Sarma, Singaraju S. S.. Facultad De Estudios Superiores Iztacala; MéxicoFil: Saulnier Talbot, Émilie. Laval University. Centre Hospitalier de L'universite Laval; CanadáFil: Scordo, Facundo. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Bahía Blanca. Instituto Argentino de Oceanografía. Universidad Nacional del Sur. Instituto Argentino de Oceanografía; ArgentinaFil: Sibomana, Claver. University Of Burundi; BurundiFil: Stepanowska, Katarzyna. West Pomeranian University Of Technology In Szczecin; PoloniaFil: Tavşanoğlu, Ü. Nihan. Çankırı Karatekin University; TurquíaFil: Tolotti, Monica. Research And Innovation Centre; ItaliaFil: Udoh, Abel. Gazi University; TurquíaFil: Urrutia Cordera, Pablo. Uppsala University; SueciaFil: Valois, Amanda. National Institute Of Water And Atmospheric Research; Nueva ZelandaFil: Vandergoes, Marcus. No especifíca;Fil: Verburg, Piet. National Institute Of Water And Atmospheric Research; Nueva ZelandaFil: Volta, Pietro. Water Research Institute - National Research Council; ItaliaFil: Wain, Danielle. No especifíca;Fil: Wesolek, Brian. Bay Mills Indian Community; Estados UnidosFil: Weyhenmeyer, Gesa. Uppsala University; SueciaFil: Wightman, Ryan. Agri - Food And Bioscience Institute; IrlandaFil: Wood, Susie. Cawthron Institute; Nueva ZelandaFil: Wu, Naicheng. Ningbo University; ChinaFil: Zawiska, Izabela. Polish Academy of Sciences; ArgentinaFil: Zawisza, Edyta. Polish Academy of Sciences; ArgentinaFil: Zink, Lauren. University Of Lethbridge; CanadáFil: Leoni, Barbara. University Of Milano Bicocca; ItaliaThe Global Lake Ecological Observatory Network All Hands' MeetingEstados UnidosGlobal Lake Ecological Observatory Networ