La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?

En diferents zones d"Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció Ir a + Infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida y Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció Ir a + Infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau, sobretot en els parlants amb el català como a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió amb el pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que Anar a + Infinitiu no ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà a Ir a + Infinitiu manté els valors etimològics. Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per 94 entrevistes semidirigides realitzades a nens de 6º de primària, i novament quan cursaven 1º de la ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1 tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi Ir a + Infinitiu, tot i que aquest ús no es tan profús como en la resta de zones monolingües peninsulars. En definitiva, el fet de tenir el català como a L1 sembla ser un dels factor que condiciona o determina la proliferació de la construcció Ir a + Infinitiu en el castellà parlat a Catalunya, però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l"ús particular d"aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada

Les persones davant les fronteres a Europa

Aquest article es centra en la situació de les persones en relació amb la Unió Europea i les seves fronteres. Tractaré de posar de manifest que arran del procés de construcció europea les fronteres s’han anat diluint per a alguns, i que el que importa, sobretot en relació amb les persones i les fronteres de la Unió, és la nacionalitat de la persona. En funció de la nacionalitat que ostenta, la persona es troba davant unes fronteres determinades o davant unes altre

Disseny d’un filtre planar en banda L per aplicacions espacials

Aquest projecte tracta sobre la síntesi i el disseny de filtres microones en banda L, utilitzant ressonadors amb pèrdues, per aplicacions espacials. El filtre dissenyat serà implementat mitjançant tecnologia microstrip, sobre substrat Rogers RO3010 i s’estudiaran breument mecanismes de control de qualitat dels ressonadors que formaran el filtre. La síntesi inicial del filtre es basa en el mètode tradicional de disseny (prototip passabaix), tot i que el tret diferencial en aquest procés és l’ús d’una nova tècnica que permetrà obtenir unes pèrdues d’inserció constants a la banda de pas amb una planicitat comparable a la d’un filtre realitzat amb ressonadors ideals. Aquesta nova tècnica de disseny, permet obtenir filtres amb una resposta freqüencial com la que s’obtindria amb filtres formats per ressonadors amb factors de qualitat de l’ordre de 10000, mentre que els ressonadors utilitzats en aquest projecte són de l’ordre de 180. Aquesta disminució en el factor de qualitat dels ressonadors permetrà utilitzar estructures amb unes dimensions molt més petites, factor determinant en sistemes espacials. Un cop obtinguda la matriu d’acoblaments mitjançant el prototip pasabaixos, aquesta serà escalada per aconseguir que el disseny sigui vàlid tenint en compte les pèrdues dels ressonadors. A continuació, a la matriu resultant, se li aplicaran una sèrie de transformacions. Aquestes transformacions es basen en rotacions dels elements de la matriu per l’obtenció d’una altra matriu que satisfaci les restriccions del disseny. En primer lloc s’aplicarà una rotació matricial trigonomètrica per canviar la topologia de la matriu, de TCM (Transversal Coupling Matrix) a FCM (Folded Coupling Matrix). Seguidament s’aplicarà una segona tècnica de transformació matricial (rotació hiperbòlica) amb l’objectiu de distribuir les pèrdues existents uniformement entre tots els ressonadors. Aquests ressonadors seran descrits a continuació, així com les possibles tècniques d’acoblament que poden ser utilitzades per al disseny final del filtre. Per últim, serà descrit el procés de disseny del filtre real, assistit pel software de simulació ADS-AGILENT

PLAFÓ D'ACTIVITATS

"El pi roig, la molsa i la fagina dels ulls brillants" Guanyador del I concurs literari, per Eudald Illamola i Sinéad McDaid, de l’Escola l’Agullola de Rupit Convocatória del II Concurs literari de primària i secundàri

EU-LISA, el nuevo modelo de gestión operativa de las distintas bases de datos de la UE

En 2011 se creó una nueva agencia en el Espacio de Libertad, Seguridad y Justicia (ELSJ), EU-LISA, con el objetivo de gestionar los sistemas informáticos de gran magnitud. A partir de ese momento la agencia es la responsable de la infraestructura decomunicación de SIS II, VIS y Eurodac, sin que ello comporte la fusión de dichas bases de datos. Debido al poco tiempo que llevafuncionando es difícil valorar su efectividad, pero en el presente artículo se quiere ofrecer una visión global de la misma que facilite su conocimiento

La expresión de futuro en el español de Cataluña. Un posible caso de confluencia lingüística

La incursión de nuevas disciplinas en la lingüística, tales como la sociología, el cognitivismo, la antropología, etc., han permitido encontrar diversos puntos de unión entre las investigaciones realizadas desde cada una de estas disciplinas. Ello resulta de gran interés para los estudios de variación y contacto de lenguas en los que, aparte de los factores lingüísticos tradicionales, intervienen significativamente otros de índole cognitiva, sociocultural y pragmático-discursiva. Partiendo de este marco teórico plural, y desde la perspectiva del contacto de lenguas, en las siguientes páginas se analizan las expresiones prospectivas del español. Concretamente, se pretende aseverar la hipótesis de la influencia del catalán sobre el español en la expresión formal del futuro,1 pues parece que en las zonas catalanohablantes la frecuencia de uso del futuro sintético (FS) y del futuro analítico (FA) para hablar de eventos venideros es opuesta al empleo que de estas mismas formas suele hacerse en el resto de zonas hispanohablantes.2 La idea parte del hecho de que, pese a que en catalán también alternan las dos estructuras —el FS y la perífrasis prospectiva «ANAR A+Infinitivo»—, el menor rendimiento de la perífrasis en catalán y, por tanto, su menor grado de gramaticalización, parece incidir en la frecuencia de uso de la perífrasis en español «IR A+Infinitivo»

May the Force Be with You... Gesturality of the Barcelonians Associated with Mockery, Insult and Protection

[eng] The aim of the article is to inventory gestures related to mockery, insult, attracting good luck, or warding off bad luck that a group of informants from Barcelona have performed. The data come from the application of the survey from the Atlas de Gestos, whose task is to collect gestures from the Pan-Hispanic context to describe the gestural repertoire of each territory and conduct comparative studies. The results, interpreted based on social factors (gender, age, and level of instruction), confirm the wide range of gestures for different functions (10 for mockery, 11 for insult and attracting good luck, and 9 for warding off bad luck). Regarding differences based on social variables, the results allow for indicating trends, namely, while the most used gesture to express mockery is sticking out the tongue, young people prefer the gesture of pointing and laughing, and informants over 55 years old only prefer laughing. Concerning insults, the use of peineta is widespread, although differences in behavior between men and women are observed. As for attracting good luck, Barcelona informants opt for crossing fingers, although older generations use gestures with more religious connotations, such as clasping hands. Finally, to ward off bad luck, Barcelona locals mention the gesture of crossing made with the index fingers of each hand

Los géneros discursivos desde la perspectiva del ELE

Afrontar el proceso de adquisición de una lengua extranjera supone una tarea global que culmina en el dominio de la misma en múltiples variables situacionales. En el siguiente trabajo proponemos una incipiente caracterización de la conversación telefónica como subgénero discursivo que se enmarca en el ámbito del desarrollo de las destrezas orales. Pretendemos con ello acotar un marco específico en el que las características interaccionales propias de los textos conversacionales aparecen en algunos aspectos dislocadas, así como proponer una aplicación didáctica mediante la imbricación de este género textual con el uso de ciertos recursos cinematográficos en la clase de ELE

Reseña de Santos, José María. 2017. Variación lingüística e identidad en el mundo hispanohablante. Lugo : Axac

Obra ressenyada: José María SANTOS, Variación lingüística e identidad en el mundo hispanohablante. Lugo : Axac, 2017