Proposta d'adaptació TIC/TAC a una escola

Català: El present "Treball Fi de Màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat" té com a finalitat ser una proposta per a la implantació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tècniques per a l'Aprenentatge Col·laboratiu) en un centre educatiu. Aquesta proposta recull tots aquells aspectes que un centre educatiu ha de tenir presents, des de la part més hardware (projectors, PDIs...) fins a la part software, passant per la formació del personal docent. Pel que fa a la part software, es fa una valoració dels recursos existents gratuïts, tot analitzant activitats digitals (JClic, HotPotatoes...), eines del web 2.0 (Google Docs, wikis, blogs...), així com l'aplicabilitat de jocs en l'educació. Pel que fa a la part hardware, s'analitzen els elements bàsics per tal de portar a terme el pla TIC/TAC, així com les seves característiques. Els elements analitzats són l'ordinador, el projector i la pissarra digital (i interactiva). Tot cercant l'èxit de l'aplicació de les propostes analitzades, es detalla un pla de formació del professorat, tot detallant les estratègies seguides. Aquest TFM no pretén ser un manual d'ús ni una guia de referència. Pretén propiciar els primers passos que un coordinador TIC/TAC ha de tenir presents per tal de potenciar l'ús de les tecnologies entre els seus companys, així com de fomentar la reflexió del lector de l'aplicabilitat dels recursos descrits. Per tant, no és un document encarat només per als coordinadors TIC/TAC, sinó que té la finalitat de despertar l'interès en totes aquelles persones que no veuen factible l'aplicabilitat de la tecnologia en el món educatiu, o bé no saben per on començar a aplicar-la

Emulsion formation and stabilization by biomolecules: the leading role of cellulose

Emulsion stabilization by native cellulose has been mainly hampered because of its insolubility in water. Chemical modification is normally needed to obtain water-soluble cellulose derivatives. These modified celluloses have been widely used for a range of applications by the food, cosmetic, pharmaceutic, paint and construction industries. In most cases, the modified celluloses are used as rheology modifiers (thickeners) or as emulsifying agents. In the last decade, the structural features of cellulose have been revisited, with particular focus on its structural anisotropy (amphiphilicity) and the molecular interactions leading to its resistance to dissolution. The amphiphilic behavior of native cellulose is evidenced by its capacity to adsorb at the interface between oil and aqueous solvent solutions, thus being capable of stabilizing emulsions. In this overview, the fundamentals of emulsion formation and stabilization by biomolecules are briefly revisited before different aspects around the emerging role of cellulose as emulsion stabilizer are addressed in detail. Particular focus is given to systems stabilized by native cellulose, either molecularly-dissolved or not (Pickering-like effect).Financially support by the Portuguese Foundation for Science and Technology, FCT, via the projects PTDC/AGR-TEC/4814/2014, PTDC/ASP-SIL/30619/2017 and researcher grant IF/01005/2014. RISE Research Institutes of Sweden AB and PERFORM, a competence platform in Formulation Science at RISE, are acknowledged for additional financing. This research has been supported by Treesearch.se.info:eu-repo/semantics/publishedVersio

Pasqual Maragall i Mira (16/12/2003 - 24/11/2006) (PSC). Discurso de investidura: Sesión Plenaria número 2, primera reunión: lunes, 15 de Diciembre de 2003

Abstract not availabl

Pasqual Maragall i Mira (16/12/2003 - 24/11/2006) (PSC). Discurso de investidura: Sesión Plenaria número 2, segunda reunión: martes, 16 de Diciembre de 2003

Abstract not availabl

La vulnerabilitat de les zones d'interfase urbana i forestal davant els incendis : estudi de cas de l'incendi de Mont-Roig del Camp (Baix Camp)

L'incendi de Mont-roig del Camp (Baix Camp) del juliol del 2007 va posar en evidència la manca de planificació i prevenció de les zones que se situen a la interfase entre l'urbà i el forestal. L'experiència dels darrers incendis en zones urbanes ha mostrat la vulnerabilitat d'aquestes àrees davant una nova tipologia d'incendis que no presenta les mateixes característiques que els incendis forestals que tots coneixem, i que s'han anomenat incendis d'interfase urbana i forestal. El present article identifica les variables que incideixen en la vulnerabilitat, per tal d'assenyalar els elements sobre els quals caldria incidir per assolir assentaments menys vulnerables i, per tant, més resistents a la propagació del foc. Aquesta aproximació a la vulnerabilitat de les zones d'interfase de Catalunya davant dels incendis es farà mitjançant una anàlisi teòrica i pràctica a partir de l'incendi de Mont-roig del Camp.El incendio de Mont-roig del Camp (Baix Camp) de Julio del 2007 puso en evidencia la falta de planificación y prevención de las zonas que se sitúan en la interfase entre lo urbano y lo forestal. La experiencia de los últimos incendios en zonas urbanas ha mostrado la vulnerabilidad de estas áreas delante de una nueva tipología de incendios que no presenta las mismas características que los incendios forestales que todos conocemos, y que se han denominado incendios de interfase urbana y forestal. El presente artículo identifica las variables que inciden en la vulnerabilidad, para señalar los elementos sobre los cuales sería necesario incidir para conseguir asentamientos menos vulnerables y, por lo tanto, más resistentes a la propagación del fuego. Esta aproximación a la vulnerabilidad de las zonas de interfase en Catalunya delante de los incendios se llevará a cabo mediante un análisis teórico y práctico a partir del incendio de Mont-roig del Camp.Mont-roig del Camp fire (Baix Camp) on july 2007, proved the lack of planning and prevention works in the areas situated between the urban and the forest. The experience of last fires in urban areas has showed the vulnerability of these areas in front of a new fire typology that does not show the same characteristics as the fires we all know, and that are called as wild-land urban interface fires. The current article identifies the variables that influence in the vulnerability to show the elements in which we should act to reach settlements less vulnerable and more resistant to fire propagation. This approach to the vulnerability of interface areas in Catalunya in front of fires will be done by a theoretical and practical analysis from the Mont-roig del Camp fire

Genomic Expression Program Involving the Haalp-Regulation in Saccharomyces cerevisiae response to acetic acid

The alterations occurring in yeast genomic expression during early response to acetic acid and the involvement of the transcription factor Haa1p in this transcriptional reprogramming are described in this study. Haa1p was found to regulate, directly or indirectly, the transcription of approximately 80% of the acetic acid-activated genes, suggesting that Haa1p is the main player in the control of yeast response to this weak acid. The genes identified in this work as being activated in response to acetic acid in a Haa1p-dependent manner include protein kinases, multidrug resistance transporters, proteins involved in lipid metabolism, in nucleic acid processing, and proteins of unknown function. Among these genes, the expression of SAP30 and HRK1 provided the strongest protective effect toward acetic acid. SAP30 encode a subunit of a histone deacetylase complex and HRK1 encode a protein kinase belonging to a family of protein kinases dedicated to the regulation of plasma membrane transporters activity. The deletion of the HRK1 gene was found to lead to the increase of the accumulation of labeled acetic acid into acid-stressed yeast cells, suggesting that the role of both HAA1 and HRK1 in providing protection against acetic acid is, at least partially, related with their involvement in the reduction of intracellular acetate concentration

Approach to the Roman settlement in the Valley of Alcoi

Estudiem les evidències de l’ocupació romana a L’Alcoià i El Comtat (Alacant, Espanya). A partir del reconeixement superficial del terreny i de la revisió dels materials arqueològics proposem una caracterització del poblament entre els ss. I aC i VII dC. L’anàlisi ens permet proposar una ocupació densa i estructurada, encara que de marcat caràcter rural, que contrasta amb les tradicionals visions de la zona com un espai marginal en l’època romana. Paraules clau: Època Romana; Valls d’Alcoi; Hispania Tarraconensis; Villae; Ocupació camperolaIn this paper we study the evidences of the Roman settlement in L’ Alcoià and El Comtat counties (Alicante Province, Spain). We propose a characterization of the settlement pattern in the study area between 1st BC to 7th AD cents. on the basis of archeological surveys. The analysis shows a dense and structured occupation, rural in character, which contrasts with the traditional visions of the zone as a marginal space in Roman period. Key words: Roman period; Valley of Alcoi; Hispania Tarraconensis; Villae; peasant settlementEstudiamos las evidencias de la ocupación romana en L’Alcoià y El Comtat (Alicante, España). Mediante el reconocimiento superficial del terreno y la revisión de los materiales arqueológicos se propone la caracterización del poblamiento entre los s. I a.C. y VII d.C. El análisis ofrece una ocupación densa y estructurada, aunque de marcado carácter rural, que contrasta con las tradicionales visiones de la zona como un espacio marginal en época romana. Palabras clave: Época Romana; Valle de Alcoi; Hispania Tarraconensis; Villae; Ocupación campesin