SPIDER X - Environmental effects in central and satellite early-type galaxies through the stellar fossil record

A detailed analysis of how environment affects the star formation history of early-type galaxies (ETGs) is undertaken via high signal to noise ratio stacked spectra obtained from a sample of 20,977 ETGs (morphologically selected) from the SDSS-based SPIDER survey. Two major parameters are considered for the study: the central velocity dispersion (sigma), which relates to local drivers of star formation, and the mass of the host halo, which relates to environment-related effects. In addition, we separate the sample between centrals (the most massive galaxy in a halo) and satellites. We derive trends of age, metallicity, and [alpha/Fe] enhancement, with sigma. We confirm that the major driver of stellar population properties in ETGs is velocity dispersion, with a second-order effect associated to the central/satellite nature of the galaxy. No environmental dependence is detected for satellite ETGs, except at low sigma - where satellites in groups or in the outskirts of clusters tend to be younger than those in the central regions of clusters. In contrast, the trends for centrals show a significant dependence on halo mass. Central ETGs in groups (i.e. with a halo mass >10^12.5 M_Sun) have younger ages, lower [alpha/Fe], and higher internal reddening, than "isolated" systems (i.e. centrals residing in low-mass, <10^12.5 M_Sun, halos). Our findings imply that central ETGs in groups formed their stellar component over longer time scales than "isolated" centrals, mainly because of gas-rich interactions with their companion galaxies.Comment: 22 pages, 19 figures, accepted for publication in MNRA

A Comparative Study of Some Markov Random Fields and Different Criteria Optimization in Image Restoration

The present chapter illustrates the use of some recent alternative methods to deal with digital image filtering and restoration. This collection of methods is inspired on the use of Markov Random Fields (MRF), which introduces prior knowledge of information that will allow, more efficiently, modeling the image acquisition process. The methods based on the MRF are analyzed and proposed into a Bayesian framework and their principal objective is to eliminate noise and some effects caused by excessive smoothness on the reconstruction process of images which are rich in contours or edges. In order to preserve object edges into the image, the use of certain convexity criteria into the MRF is proposed obtaining adequate weighting of cost functions in cases where discontinuities are remarked and, even better, for cases where such discontinuities are very smooth

A Principal Component Analysis approach to the Star Formation History of elliptical galaxies in Compact Groups

(Abridged) Environmental differences in the stellar populations of early-type galaxies are explored using principal component analysis (PCA), focusing on differences between elliptical galaxies in Hickson Compact Groups (HCGs) and in the field. The method is model-independent and relies on variations between the observed spectra. The projections (PC1,PC2) reveal a difference with respect to environment, with a wider range in PC1 and PC2 in the group sample. We define a spectral parameter (zeta=0.36PC1-PC2) which simplifies this result to a single number: field galaxies have a very similar value of zeta, whereas HCG galaxies span a wide range in this parameter. We obtain a strong correlation between the values of zeta and the mass fraction in younger stars, so that some group galaxies present a higher fraction of them. PCA is more sensitive than other methods based on a direct analysis of observables such as the structure of the surface brightness profile or the equivalent width of absorption lines. The latter do not reveal any significant variation between field and compact group galaxies. Our results imply that the presence of young stars only amounts to a fraction of a percent in its contribution to the total variance.Comment: 9 pages, 8 figures. Accepted for publication in MNRA

Alimentació, model estètic femení i mitjans de comunicació entre els adolescents

La preocupació pel cos i l'estètica i els mals hàbits en l'alimentació comporten trastorns en la conducta alimentària cada cop més freqüents i persistensts en nens i adolescents. Investigadors de la UAB han dissenyat un original programa de prevenció de trastorns alimentaris a les escoles que combina una acció directa sobre els hàbits alimentaris dels adolescents -corregint falses creences sobre nutrició i alimentació, proporcionant coneixements sobre una alimentació equilibrada i promovent l'anàlisi participatiu dels menús- amb una alfabetització mediàtica que els permeti generar una anàlisi crítica del model estètic imperant i dels anuncis publicitaris. El programa ha demostrat ser eficaç en prevenir tant l'aparició d'actituds alterades cap al menjar com en reduir la influència dels ideals estètics corporals en una mostra mixta d'adolescents escolaritzats.La preocupación por el cuerpo y la estética y los malos hábitos en la alimentación conllevan trastornos en la conducta alimentaria cada vez más frecuentes y persistentes en niños y adolescentes. Investigadores de la UAB han diseñado un original programa de prevención de trastornos alimentarios en las escuelas que combina una acción directa sobre los hábitos alimentarios de los adolescentes -corrigiendo falsas creencias sobre nutrición y alimentación, proporcionando conocimientos sobre una alimentación equilibrada y promoviendo el análisis participativo de los menús- con una alfabetización mediática que les permita generar un análisis crítico del modelo estético imperante y los anuncios publicitarios. El programa ha demostrado ser eficaz en prevenir tanto la aparición de actitudes alteradas hacia la comida como en reducir la influencia de los ideales estéticos corporales en una muestra mixta de adolescentes escolarizados

On the Nature of Fossil Galaxy Groups: Are they really fossils ?

We use SDSS-DR4 photometric and spectroscopic data out to redshift z~0.1 combined with ROSAT All Sky Survey X-ray data to produce a sample of twenty-five fossil groups (FGs), defined as bound systems dominated by a single, luminous elliptical galaxy with extended X-ray emission. We examine possible biases introduced by varying the parameters used to define the sample and the main pitfalls are discussed. The spatial density of FGs, estimated via the V/V_ MAX} test, is 2.83 x 10^{-6} h_{75}^3 Mpc^{-3} for L_x > 0.89 x 10^42 h_{75}^-2 erg/s consistent with Vikhlinin et al. (1999), who examined an X-ray overluminous elliptical galaxy sample (OLEG). We compare the general properties of FGs identified here with a sample of bright field ellipticals generated from the same dataset. These two samples show no differences in the distribution of neighboring faint galaxy density excess, distance from the red sequence in the color-magnitude diagram, and structural parameters such as a$_{4}$ and internal color gradients. Furthermore, examination of stellar populations shows that our twenty-five FGs have similar ages, metallicities, and $\alpha$-enhancement as the bright field ellipticals, undermining the idea that these systems represent fossils of a physical mechanism that occurred at high redshift. Our study reveals no difference between FGs and field ellipticals, suggesting that FGs might not be a distinct family of true fossils, but rather the final stage of mass assembly in the Universe.Comment: 18 pages, Accepted to A

Efectes de la reperfusió després de la isquèmia cerebral: proteïnes d'estrès cel·lular, estrès oxidatiu i activació del complement

[cat] Globalment, aquesta tesi mostra diversos fenòmens que s’associen a la reperfusió després de la isquèmia cerebral. Per una banda, la inducció de la proteïna Hsp-70, a la que s’atribueixen propietats anti-apoptòtiques i protectores, promourà la supervivència neuronal en la zona de la penombra. La generació d’animals transgènics que expressen una proteïna fluorescent sota el promotor del gen Hsp-70 ens ha permès visualitzar en animals vius la zona de penombra mitjançant tècniques de microscòpia confocal intravital, així com monitoritzar aquesta expressió en regions cerebrals utilitzant tecnologia FRI. Malgrat la inducció de molècules protectores que facilitaran la supervivència neuronal a la zona de penombra, la reperfusió també comporta danys secundaris que s’associen principalment a estrès oxidatiu i inflamació. Aquests danys per reperfusió no s’observen en tots els animals sinó que es posen de manifest en aproximadament la meitat dels animals sotmesos a isquèmia transitòria seguida de reperfusió. Hem trobat que la hiperèmia reactiva en el moment de la reperfusió és un biomarcador de dany per reperfusió. El subgrup d’animals amb hiperèmia reactiva és el que és susceptible de respondre a tractaments antioxidants, com hem demostrat amb l’anàleg sintètic de la vitamina E, CR-6. L’administració oral de CR-6 dues hores després de l’inici de la isquèmia, protegeix els animals hiperèmics disminuint el volum d’infart cerebral i atenuant els dèficits neurològics. Aquesta protecció està relacionada amb una disminució de l’estrès oxidatiu a nivell de la vasculatura cerebral, menor alteració de la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica, menor infiltració leucocitària i menor inflamació. La isquèmia/reperfusió també activa el complement. Hem demostrat que la via de les lectines està implicada en la lesió cerebral donat que els animals deficients en la proteïna MBL d’aquesta via tenen lesions de menor mida i presenten menys alteracions neurològiques. Hem demostrat que els efectes perjudicials de la MBL són deguts a la disminució del flux sanguini cerebral durant les hores que segueixen a la reperfusió post-isquèmia. Aquesta disminució està relacionada amb el dipòsit de fibrina/fibrinògen en la microvasculatura cerebral de la zona afectada i amb l’activació de la trombina, tal com demostren els efectes beneficiosos de l’inhibidor de trombina argatroban, que s’observen en els animals que tenen MBL però no en els animals deficients. Els resultats d’aquest treball permeten concloure que diferents estratègies per minimitzar el dany per reperfusió podrien incloure la inducció de l’expressió de Hsp-70 per afavorir la supervivència de les neurones de la penombra, i la inhibició tant de l’estrès oxidatiu com de l’activació del complement per la via de les lectines per evitar la trombosis secundària durant la reperfusió, atenuar l’estrès oxidatiu a l’endoteli vascular i prevenir la ruptura de la barrera hematoencefàlica i la inflamació tissular.[eng] Stroke induces strong expression of the 72-kDa heat-shock protein (HSP-70) in the ischaemic brain, and neuronal expression of HSP-70 is associated with the ischaemic penumbra. The aim of this study was to image induction of Hsp-70 gene expression in vivo after brain ischaemia using reporter mice. A genomic DNA sequence of the Hspa1b promoter was used to generate an Hsp70-mPlum far-red fluorescence reporter vector. The construct was tested in cellular systems (NIH3T3 mouse fibroblast cell line) by transient transfection and examining mPlum and Hsp-70 induction under a challenge. After construct validation, mPlum transgenic mice were generated. Focal brain ischaemia was induced by transient intraluminal occlusion of the middle cerebral artery and the mice were imaged in vivo with fluorescence reflectance imaging (FRI) with an intact skull, and with confocal microscopy after opening a cranial window. Cells transfected with the Hsp70-mPlum construct showed mPlum fluorescence after stimulation. One day after induction of ischaemia, reporter mice showed a FRI signal located in the HSP-70-positive zone within the ipsilateral hemisphere, as validated by immunohistochemistry. Live confocal microscopy allowed brain tissue to be visualized at the cellular level. mPlum fluorescence was observed in vivo in the ipsilateral cortex 1 day after induction of ischae- mia in neurons, where it is compatible with penumbra and neuronal viability, and in blood vessels in the core of the infarction. This study showed in vivo induction of Hsp-70 gene expression in ischaemic brain using reporter mice. The fluorescence signal showed in vivo the induction of Hsp-70 in penumbra neurons and in the vasculature within the ischaemic core. Several lines of evidence support the involvement of mannose-binding lectin (MBL) in stroke brain damage. The lectin pathway of the complement system facilitates thrombin activation and clot formation under certain experimental conditions. In the present study, we examine whether MBL promotes thrombosis after ischemia/reperfusion and influences the course and prognosis of ischemic stroke. Middle cerebral artery occlusion/reperfusion was performed in MBL-deficient and wild-type mice, and the brain lesion was assessed by MRI at days 1 and 7. Relative cerebral blood flow was monitored up to 6 hours after middle cerebral artery occlusion with laser speckle contrast imaging. Fibrin(ogen) was analyzed in the brain vasculature and plasma, and the effects of thrombin inhibitor argatroban were evaluated to assess the role of MBL in thrombin activation. Infarct volumes and neurological deficits were smaller in MBL knockout mice than in WT mice. Relative cerebral blood flow values during middle cerebral artery occlusion and at reperfusion were similar in both groups, but decreased during the next 6 hours in the WT group only. Also, the WT mice showed more fibrin(ogen) in brain vessels and a better outcome after argatroban treatment. In contrast, argatroban did not improve the outcome in MBL knockout mice. MBL promotes brain damage and functional impairment after brain ischemia/reperfusion in mice. These effects are secondary to intravascular thrombosis and impaired relative cerebral blood flow during reperfusion. Argatroban protects WT mice, but not MBL knockout mice, emphasizing a role of MBL in local thrombus formation in acute ischemia/reperfusion