La tumba del orfebre de Cabezo Lucero a debate

Recientemente se ha publicado la monografía sobre la famosa tunba del orfebre de Cabezo Lucero, excavada en 1986 y dada a conocer cínicamente por pequeñas contribuciones hasta su publicación en 2006. Esta tumba, como bien indica el apodo que ha recibido, indica dos ideas: la rareza de la presencia de un equipo de orfebre dentro de la tumba y la voluntad por parte de quienes lo enterraron de distinguir al difunto como artesano. El trabajo que aquí se presenta plantea diversas ideas sobre las tumbas de artesanos. Para tratar el problema se presenta un abanico de tipos y tumbas de artesanos tanto de la Península Ibérica como de otros contextos mediterráneos y centroeuropeos ya que se considera que el problenu de las tumbas de artesanos representa un fenómeno universal y que la lectura de contextos distintos puede aportar luces a la interpretación de lo que sucede en el mundo ibérico y por lo tanto al caso concreto de la tumba de Cabezo Lucero

Weapons of Olympia: some observations

Olympia is the sanctuary that has brought the largest number of archaic Greek weapons back to us. The distribution of the weapons and the pattern of offering, as panoplies or as a reiterative series of weapons, are briefly presented here together with a couple of aspects that are often overlooked: the accumulation of weapons and the intention of the offerers that the weapons should remain in the sanctuary forever.Olympia è il santuario che ha restituito il maggior numero di armi greche arcaiche. La loro topografia e il regime di offerta, come panoplie o come serie reiterative di armi identiche, sono qui presentati brevemente insieme a un aspetto spesso trascurato: l’espressa volontà degli offerenti che le armi rimanessero per sempre nel santuario.This study was supported by the DFG Project 327468989 Olympia: Diachrone Entwicklung der Votivgaben vom 10. bis 5. Jahrhundert v. Chr. im Zeusheiligtum and the Ramón y Cajal Project RYC2018-024523-I

Un broche de cinturón de garfios reparado en la necrópolis de Mianes (Amposta, Montsià)

Amb la publicació impresa dels treballs, els autors accepten que el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València pugui permetre la difusió i el lliure accés a través de les adreces electròniques i enllaços de l'editor.El contingut dels treballs és responsabilitat dels autors signants i no expressa la posició ni l'opinió del Consell de Redacció. Les obres que es publiquen en aquesta revista estan subjectes als següents termes: 1. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) de les obres publicades, i afavoreix i permet la reutilització de les mateixes sota la llicència indicada en el punt 2. 2. Les obres es publiquen en l'edició electrònica de la revista sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya (text legal). Es poden copiar, usar, difondre, transmetre i exposar públicament, sempre que es citi la autoria, la url, i la revista, i no es facin servir per a fins comercials. 3. Els autors estan d'acord amb la llicència d'ús utilitzada per la revista, amb les condicions d'auto-arxiu i amb la política d'accés obert. 4. En cas de reutilització de les obres publicades cal esmentar la existència i especificacions de la llicència d'ús a més d'esmentar l'autoria i font original de la publicació

Painted panoplies: antiquarian study of the weapons painted in a tomb in Paestum, found in 1854

En el marco de un estudio sobre la circulación de las corazas anatómicas metálicas y la comprensión de su distribución se ha revisado el catálogo de sus evidencias iconográficas. Entre los numerosos documentos nos ha llamado la atención la noticia sobre el hallazgo acontecido en 1854, prácticamente olvidado, de una fenomenal tumba en la necrópolis Spinazzo de Paestum. Se trata del único documento conocido en el que se representan hasta tres panoplias metálicas dominadas por corazas anatómicas largas. La excepcionalidad de las representaciones, con escenas tomadas del imaginario griego y ápulo, el detalle de los elementos representados, particularmente las armas, y la interpretación y lectura histórica que el análisis anticuario de los elementos pintados suscita, nos anima a presentar el conjunto. Para ello, el estudio se ha basado en un análisis de la descripción y dibujo de cada elemento pintado, una valoración de las escenas y modelos iconográficos utilizados y, finalmente, un estudio de los elementos de panoplia representados en las pinturas. El resultado es doble: por un lado, la datación de la tumba durante el primer cuarto del s. III a.C.; por otro, una aproximación histórica según la que la representación seleccionó detalladamente todos los elementos y motivos iconográficos para representar una gens lucano-pestana en la agitada Italia meridional durante la expansión romana.The iconographic evidence of anatomical metal breasyplates has been analyzed as part of a study on their distribution. The aim was to understand their distribution map and to establish the chronology. Among the many documents, this paper focuses on the short report, almost forgotten, of the discovery of a huge painted grave in the necropolis Spinazzo of Paestum in 1854. This is the only known document that shows three metallic panoplies dominated by long anatomical breastplates. We decided to focus on these panoplies due to the uniqueness of these representations, showcasing scenes of Greek and Apulian imaginary, the great detail of the weapons, and the historical reading given by the antiquarian study of the items painted. The analysis is therefore based on the architecture of the tomb and the composition: a full description of each item painted, an assessment of the scenes and iconographical models used and, finally, the study of each item represented in the paintings. The result is the dating of this tomb in the first quarter of the 3rd century BC, and a historical approach that suggests the items and motifs painted were carefully chosen in order to represent a Lucianian gens in the troubled southern Italy during the Roman expansion

Félix Cary, la Dissertation sur la fondation de la ville de Marseille i l’inici dels estudis sobre la colonització grega a Occident (segle XVIII)

S’analitza l’obra de Félix Cary sobre la fundació de la vil·la de Marsella per part dels grecs. Aquest treball, publicat el 1744, va representar un avenç metodològic important sobre la recerca de les colònies gregues a Occident essent el primer a considerar aquesta qüestió d’una manera crítica i monogràfica. El seu treball, tot i no trobar una repercussió en cites, manifesta una nova manera de plantejar la recerca sobre les fundacions colonials i es va avançar a la recerca de la segona meitat del segle XVIII. L’obra en qüestió assenta les bases per als estudis immediatament posteriors sobre la colonització grega a Occident i troba un destacat exemple en l’obra del cerverí Josep Vega i Sentmenat (1780).This paper examines the work of Felix Cary regarding the foundation of Marseilles by the Greeks. This work, published in 1744, represented one of the first’s methodological advances on the research of the Greek colonies in the West. It became the first which considered in a critical and monographic way a single foundation. His work, despite not finding recognition through citations, stepped forward and laid the foundation for studies of the second half of the eighteenth century on the Greek colonization in the West, particularly clear in the work of Josep Vega i Sentmenat (1780)