La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull

En aquest article s’aborda l’estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d’aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s’addueixen. En el treball s’examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d’aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s’estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s’ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d’Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d’un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d’Aragó

Ministrers i música al Curial e Güelfa

El Curial e Güelfa conté algunes referències esparses a nocions de teoria musical, a instruments i intèrprets, a la dansa o al cant. Alguns autors s’han fixat en les descripcions sobre la música que l’anònim introdueix al llibre III en forma d’al·legories, però manca un estudi de conjunt de les diverses referències de caràcter musical que presenta aquesta novel·la del segon terç del segle xv.1 Si bé les informacions que es troben són poc detallades, els contextos en què apareixen i el tipus de qualificacions que hi atribueix l’anònim no només permeten fer-se una idea de la importància que l’autor atorga a la música, al cant i a la dansa com a part de les pautes de conducta cortesana, sinó que també aporten informació sobre els espais i les formes d’interpretació de la música instrumental i vocal vigents a mitjan segle xv i que els potencials lectors de la novel·la de ben segur reconeixien. Aquest treball pretén recollir i contextualitzar les diverses notícies relacionades amb aspectes musicals que trobem al Curial e Güelfa: en primer lloc, es presenten les referències a l’actuació de trompetes i ministrers incloses en les descripcions de les festes i de les activitats militars en les quals participa Curial; en segon lloc, les referències a la dansa i al cant com a formes d’entreteniment i de conducta pròpies de l’etiqueta cortesana; i, finalment, les informacions sobre música que es presenten en les al·legories

Ramon Llull's works in «noves rimades»: metrics and verse writing in Guillem Pagès' copies

This paper presents a description of the versification phenomena that can be found in three texts written by Ramon Llull: Pecat d’Adam, D’oració (fifth part of Medicina de pecat), and Aplicació de l’Art general. This selection follows a double criterion: all three works are composed according to the same versification model (noves rimades), and extant manuscript copies of these works were made by the same scribe, Guillem Pagès. The metric and strophic analysis of these texts highlights the metric regularity in the writing of the author, as well as the kind of poetic licences used in these works. Furthermore, the analysis of Pagès’ copies shows that this scribe paid great attention to the metrics and the syllabic representation of the verse.

Els textos en noves rimades de Ramon Llull:mètrica i escriptura del vers en les còpies de Guillem Pagès

Aquest treball ofereix una descripció de conjunt dels fenòmens de versificació que presenten tres textos de Ramon Llull: Pecat d’Adam, l’opuscle D’oració (cinquena part de la Medicina de pecat) i l’Aplicació de l’Art general. La tria respon a un doble criteri: tots tres textos són escrits en el mateix esquema de versificació (noves rimades) i de tots tres se’n conserven còpies manuscrites fetes per un mateix copista, Guillem Pagès. L’anàlisi mètrica i estròfica dels textos permet observar els criteris de regularitat mètrica que segueix l’autor i el tipus de llicències que aplica en aquests textos. L’estudi de les còpies de Pagès, a més, posa de manifest l’atenció que presta aquest copista a la mètrica i a la representació sil·làbica del vers.

La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull

En aquest article s'aborda l'estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d'aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. En el treball s'examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques de les proposicions que componen el text, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s'estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s'ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d'Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d'un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d'Aragó

Una aproximació a la Medicina de pecat de Ramon Llull

La Medicina de pecat és una obra en vers escassament estudiada. En aquest treball es ressegueixen les diferents perspectives dels estudis sobre l’obra i es proposa una aproximació a la concepció del tractat que es fonamenta en l’anàlisi de l’estructura i la transmissió del te xt, d’acord amb les línies de recerca formals, textuals i documentals apuntades per la crítica i d’acord amb el coneixement que tenim avui sobre la producció i la difusió de les obres de Llull. L’existència d’una estructura temàtica que vertebra l’obra com un recorregut de guarició contra el pecat que passa per diferents fases i s’aplica sobre diversos principis ontològics i teològics, posa de manifest la cohesió entre les diverses unitats formals de l’obra i revela el caràcter instrumental i unitari del text.The Medicina de pecat is a work in verse that has been little studied. This article reviews the different perspectives under which it has been viewed, and proposes an approximation to the conception of the work based on an analysis of the structure and transmission of the text, in accordance with the formal, textual and documental lines of research pointed out by critics, and in accordance with present knowledge concerning the production and diffusion of Lull’s works. The existence of a thematic structure which organizes the work along a path of a cure against sin, one which passes through different phases and which is based on various different ontological and theological principles, shows the cohesion between the different formal units of the work and reveals the instrumental and unified character of the text

Estudi i edició crítica de la "Medicina de pecat" de Ramon Llull

[cat] La Medicina de pecat és un extens tractat en vers de Ramon Llull concebut per a la direcció espiritual dels cristians pecadors que, mitjançant la pràctica d’exercicis devocionals i doctrinals, volen purificar la seva ànima i encaminar-se a la via de salut eterna. L’estructura de l’obra està integrada per diferents parts i capítols que constitueixen unitats formals i de sentit, les quals poden ser llegides per separat. Aquesta característica va donar lloc, des de ben aviat, a una doble transmissió del text: la del tractat com a conjunt compost per diverses parts i la d’unitats parcials del text que han estat desvinculades de la macroestructura i difoses com a opuscles autònoms. Aquesta tesi doctoral té l’objectiu d’oferir un estudi del conjunt de la tradició de la Medicina de pecat, una reconstrucció del text basada en l’anàlisi ecdòtica de tota la tradició i una interpretació del tractat en vers que tingui en compte la posició que ocupa aquest text en el marc de la producció lul·liana i en relació amb el conjunt d’estratègies desenvolupades per l’autor per tal de promoure el seu programa intel·lectual i els seus projectes missionals d’una manera eficaç. Amb aquest propòsit, s’han ordenat i analitzat totes les dades textuals i històriques conegudes que fan referència a la composició i a la transmissió de la Medicina de pecat i s’ha preparat una edició crítica del text complet de l’obra, la primera que té en compte tota la tradició manuscrita conservada i que respon a uns criteris filològics objectius.[eng] The Medicina de pecat is a long treatise in verse by Ramon Llull that was conceived as a spiritual guide for Christian sinners who, through the practice of devotional and doctrinal exercises, want to purify their soul and find their way towards eternal salvation. The structure of this work consists of different parts and chapters that constitute formal and meaningful units, which are susceptible to being read separately from the main piece. Soon this feature caused the text to be disseminated in two different ways: on the one hand, the treatise as a piece consisting of different parts; and, on the other hand, some text units that were disassociated from the macro-structure and disseminated as independent opuscules. This doctoral thesis aims to offer a study of the whole tradition of the Medicina de pecat, a reconstruction of the text based on an ecdotic analysis of all its tradition, and an interpretation of the versed treatise in which two main aspects are considered: the position of the work regarding Ramon Llull’s oeuvre and the strategies carried out by Llull to effectively promote his intellectual programme and his missionary projects. To the purpose of this study, all textual and historical extant-data regarding the composition and the dissemination of the Medicina de pecat have been sorted and analysed, and a critical edition of the complete text has been prepared, which is the first one that takes into account the entire textual tradition preserved and that is based on philological objective criteria

Estudi i edició crítica de la "Medicina de pecat" de Ramon Llull

La Medicina de pecat és un extens tractat en vers de Ramon Llull concebut per a la direcció espiritual dels cristians pecadors que, mitjançant la pràctica d’exercicis devocionals i doctrinals, volen purificar la seva ànima i encaminar-se a la via de salut eterna. L’estructura de l’obra està integrada per diferents parts i capítols que constitueixen unitats formals i de sentit, les quals poden ser llegides per separat. Aquesta característica va donar lloc, des de ben aviat, a una doble transmissió del text: la del tractat com a conjunt compost per diverses parts i la d’unitats parcials del text que han estat desvinculades de la macroestructura i difoses com a opuscles autònoms. Aquesta tesi doctoral té l’objectiu d’oferir un estudi del conjunt de la tradició de la Medicina de pecat, una reconstrucció del text basada en l’anàlisi ecdòtica de tota la tradició i una interpretació del tractat en vers que tingui en compte la posició que ocupa aquest text en el marc de la producció lul·liana i en relació amb el conjunt d’estratègies desenvolupades per l’autor per tal de promoure el seu programa intel·lectual i els seus projectes missionals d’una manera eficaç. Amb aquest propòsit, s’han ordenat i analitzat totes les dades textuals i històriques conegudes que fan referència a la composició i a la transmissió de la Medicina de pecat i s’ha preparat una edició crítica del text complet de l’obra, la primera que té en compte tota la tradició manuscrita conservada i que respon a uns criteris filològics objectius.The Medicina de pecat is a long treatise in verse by Ramon Llull that was conceived as a spiritual guide for Christian sinners who, through the practice of devotional and doctrinal exercises, want to purify their soul and find their way towards eternal salvation. The structure of this work consists of different parts and chapters that constitute formal and meaningful units, which are susceptible to being read separately from the main piece. Soon this feature caused the text to be disseminated in two different ways: on the one hand, the treatise as a piece consisting of different parts; and, on the other hand, some text units that were disassociated from the macro-structure and disseminated as independent opuscules. This doctoral thesis aims to offer a study of the whole tradition of the Medicina de pecat, a reconstruction of the text based on an ecdotic analysis of all its tradition, and an interpretation of the versed treatise in which two main aspects are considered: the position of the work regarding Ramon Llull’s oeuvre and the strategies carried out by Llull to effectively promote his intellectual programme and his missionary projects. To the purpose of this study, all textual and historical extant-data regarding the composition and the dissemination of the Medicina de pecat have been sorted and analysed, and a critical edition of the complete text has been prepared, which is the first one that takes into account the entire textual tradition preserved and that is based on philological objective criteria