Aproximaciones metodológicas desde la arqueopalinología a contextos antropogénicos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y a secuencias naturales del litoral mediterráneo

Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades.Este trabajo parte del análisis palinológico desde la perspectiva de la antropización para la reconstrucción del entorno vegetal en el que se desarrollaron las actividades humanas durante el Pleistoceno y Holoceno en la Península Ibérica. Con la intensificación de sus actividades, las comunidades humanas alteran el medio favoreciendo la deforestación y la degradación de las comunidades vegetales. Así, a través del análisis del polen y los palinomorfos no polínicos (NPPs) de la secuencia de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), se ha reconstruido la vegetación y el clima durante el Neolítico y la Edad del Bronce. El análisis ha evidenciado la intensidad de la presión antrópica contribuyendo al conocimiento de la formación de un depósito en fumier. En este mismo sentido, la particularidad del relleno ha motivado la realización del análisis tafonómico del espectro palinológico del nivel Mir4, encuadrado en la Edad del Bronce. La aportación fundamental de este estudio es la descripción del conjunto de palinomorfos identificado con respecto a las características descritas para las facies sedimentarias de procedencia, lo que ha contribuido al conocimiento de los procesos de formación del depósito. La escasa resolución polínica que caracteriza los depósitos sedimentarios Pleistocenos ha motivado la realización del análisis de los NPPs de las secuencias de Sima del Elefante, Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificando la idoneidad de los NPPs como indicadores paleoecológicos. Por su parte, los resultados polínicos y de microcarbones obtenidos a partir del estudio de secuencias sedimentarias holocenas del ámbito mediterráneo de la Península Ibérica y las Islas Baleares han ratificado la importancia de los incendios y la antropización en la formación de la vegetación mediterránea. Finalmente, las incógnitas generadas por los trabajos realizados, han motivado la puesta en marcha de un programa de experimentación destinado a contrastar las hipótesis planteadas.This work considers the palynological analysis from the perspective of anthropization for the reconstruction of the plant environment in which human activities were developed during the Pleistocene and Holocene in the Iberian Peninsula. With the intensification of human activities, human communities alter the environment, favoring deforestation and degradation of plant communities. Thus, through the analysis of pollen and non-pollen palynomorphs (NPPs) of the Holocene sequence of the El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos), vegetation and climate of Neolithic and the Bronze Age have been reconstructed. The analysis has evidenced the intensity of anthropic pressure and has contributed to the knowledge of the formation of a fumier deposit. The particularity of this infilling has led to the taphonomic analysis of the palynological ensemble of the Mir4 level, framed in the Bronze Age. The main contribution of this study is the description of the relationship of the set of palynomorphs identified with the characteristics described for the sedimentary facies, and has contributed significantly to the knowledge of the deposit formation processes. The low pollen resolution that characterizes the Pleistocene deposits has motivated the analysis of the NPPs of the Sima del Elefante, Gran Dolina and Galería sequences (Sierra de Atapuerca, Burgos) and has ratified the suitability of NPPs as paleoecological indicators. On the other hand, pollen and microcharcoal results obtained from some Holocene sedimentary sequences in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands have confirmed the importance of fires and anthropization in the formation of Mediterranean vegetation. Finally, the questions generated by the works carried out, have motivated the implementation of an experimental program aimed at contrasting some of the hypotheses

METODOLOGÍA DE ANÁLISIS DEL PERSONAJE EN EL PODCAST DE FICCIÓN: ESTUDIO DE CASO

El objetivo principal de este trabajo es formular una metodología de análisis de personajes en la ficción radiofónica, basada en la actualización de metodologías previas de la narrativa audiovisual y su adaptación al medio y lenguaje radiofónico. Esta metodología se aplica en un estudio de caso concreto: el serial “Negra y Criminal”, dirigido por Mona León Siminiani (Cadena Ser, Podium Podcast, 2016-2019). El propósito es evaluar la eficacia de la metodología y explorar los recursos utilizados para crear personajes en esta producción. Se propone una metodología de análisis del personaje radiofónico basada en el método propuesto por Casetti y Di Chio (2007), adaptado por Guarinos (2009) para el medio radiofónico. La principal conclusión es que la ficción dramática sonora puede permitirse la creación de personajes redondos, complejos, con dimensionalidad y volumen. El personaje de ficción radiofónica es susceptible de ser analizado desde la narrativa audiovisual, considerando la naturaleza del medio en el que se va a desarrollar. Como particularidad quedaría su articulación a partir de una única materia prima: el sonido y su amplia variedad de recursos expresivos. Este condicionante se hace especialmente notable en la recreación de la materialidad física del personaje

El barranc de la Boella de la Canonja (Tarragonès) revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007

El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quaternari del Camp de Tarragona (Vilaseca, 1973). Tal com assenyala el mateix S. Vilaseca, la presència de fòssils de mamífers en el barranc va ser donada a conèixer per J. R. Bataller en la memòria explicativa del segon mapa geològic del full 473 de l'IGME corresponent a Tarragona (Bataller, 1935). El mateix S. Vilaseca apunta altres descobertes de mamífers ressenyades en el Camp de Tarragona, com la nota de Faura i Sans sobre un fragment de molar de proboscidi que Harlé determinaria com Elephas meridionalis el mateix any (Faura i Sans, 1920; Harlé, 1920). Aquesta resta va ser enviada per A. Romaní, aleshores director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a qui li van fer arribar des d'unes pedreres del Port de Tarragona. Els treballs geològics de M. Faura i Sans, J.R. Bataller i S. Vilaseca durant el primer quart del segle XX protagonitzaren el desenvolupament de la geologia, la paleontologia i la prehistòria en el marc del Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya

Aproximaciones metodológicas desde la arqueopalinología a contextos antropogénicos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y a secuencias naturales del litoral mediterráneo

Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades.Este trabajo parte del análisis palinológico desde la perspectiva de la antropización para la reconstrucción del entorno vegetal en el que se desarrollaron las actividades humanas durante el Pleistoceno y Holoceno en la Península Ibérica. Con la intensificación de sus actividades, las comunidades humanas alteran el medio favoreciendo la deforestación y la degradación de las comunidades vegetales. Así, a través del análisis del polen y los palinomorfos no polínicos (NPPs) de la secuencia de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), se ha reconstruido la vegetación y el clima durante el Neolítico y la Edad del Bronce. El análisis ha evidenciado la intensidad de la presión antrópica contribuyendo al conocimiento de la formación de un depósito en fumier. En este mismo sentido, la particularidad del relleno ha motivado la realización del análisis tafonómico del espectro palinológico del nivel Mir4, encuadrado en la Edad del Bronce. La aportación fundamental de este estudio es la descripción del conjunto de palinomorfos identificado con respecto a las características descritas para las facies sedimentarias de procedencia, lo que ha contribuido al conocimiento de los procesos de formación del depósito. La escasa resolución polínica que caracteriza los depósitos sedimentarios Pleistocenos ha motivado la realización del análisis de los NPPs de las secuencias de Sima del Elefante, Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificando la idoneidad de los NPPs como indicadores paleoecológicos. Por su parte, los resultados polínicos y de microcarbones obtenidos a partir del estudio de secuencias sedimentarias holocenas del ámbito mediterráneo de la Península Ibérica y las Islas Baleares han ratificado la importancia de los incendios y la antropización en la formación de la vegetación mediterránea. Finalmente, las incógnitas generadas por los trabajos realizados, han motivado la puesta en marcha de un programa de experimentación destinado a contrastar las hipótesis planteadas.This work considers the palynological analysis from the perspective of anthropization for the reconstruction of the plant environment in which human activities were developed during the Pleistocene and Holocene in the Iberian Peninsula. With the intensification of human activities, human communities alter the environment, favoring deforestation and degradation of plant communities. Thus, through the analysis of pollen and non-pollen palynomorphs (NPPs) of the Holocene sequence of the El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos), vegetation and climate of Neolithic and the Bronze Age have been reconstructed. The analysis has evidenced the intensity of anthropic pressure and has contributed to the knowledge of the formation of a fumier deposit. The particularity of this infilling has led to the taphonomic analysis of the palynological ensemble of the Mir4 level, framed in the Bronze Age. The main contribution of this study is the description of the relationship of the set of palynomorphs identified with the characteristics described for the sedimentary facies, and has contributed significantly to the knowledge of the deposit formation processes. The low pollen resolution that characterizes the Pleistocene deposits has motivated the analysis of the NPPs of the Sima del Elefante, Gran Dolina and Galería sequences (Sierra de Atapuerca, Burgos) and has ratified the suitability of NPPs as paleoecological indicators. On the other hand, pollen and microcharcoal results obtained from some Holocene sedimentary sequences in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands have confirmed the importance of fires and anthropization in the formation of Mediterranean vegetation. Finally, the questions generated by the works carried out, have motivated the implementation of an experimental program aimed at contrasting some of the hypotheses

Estudio arqueobotánico de Las Camas (Villaverde, Madrid): un ejemplo de interdisciplinariedad para el conocimiento del paisaje

La excavación del yacimiento de Las Camas ha permitido documentar un hábitat excepcional con dos grandes cabañas. La recuperación de los restos arqueobotánicos ha permitido conocer mucho mejor la realidad material de estas cabañas, así como del medioambiente de la zona ocupada.The excavations carried out in Las Camas site have permitted the documentation of an exceptional habitat with two big shacks. The recovery of archaeobotanical remains has allowed deepening in the knowledge of the material reality of these shacks, as well as the environment of the occupied area

Formation processes through archaeobotanical remains: The case of the Bronze Age levels in El Mirador cave, Sierra de Atapuerca, Spain

El Mirador site has a sequence formed by burnt dung resulting from pastoral activities during the Bronze Age and the Neolithic period. Because there is a high sediment variation in the profile, facies descriptions were used to guide the archaeologists in their work. Paleobotanical and mineralogical analyses were used to describe and understand the formation of the facies from the MIR 4 level. Furthermore, the paleobotanical results serve to reconstruct the landscape in Atapuerca during the Bronze Age. Most seeds recovered are from Triticum aestivum/durum, but other cereals and also Leguminoseae and fruits have been identified. Charcoal analysis has yielded mainly deciduous and evergreen Quercus. Pollen analysis has revealed a low arboreal cover, with Pinus, Quercus and riverside trees. Most of the pollen record corresponds to herbs, such as Poaceae and Asteraceae. All these results indicate a mosaic of different biota with forest, pastureland and cultivated fields near the site. Most of the phytoliths come from the leaves and stems of festucoid grasses. However, there are some differences in the phytolith type and number, the amount of faecal spherulites, the mineralogical composition and the percentage of multicellular structures that indicate that not all the facies in the site have been formed in the same way. Thus, the work carried out has demonstrated that some facies are related more to agricultural activities than to pastoralism activities, and that other facies have been affected by incipient diagenetic processes

Randomized Study to Evaluate the Impact of Telemedicine Care in Patients With Type 1 Diabetes With Multiple Doses of Insulin and Suboptimal HbA1c in Andalusia (Spain): PLATEDIAN Study

Diabetes Group of SAEDYN (Andalusian Society of Endocrinology, Diabetes, and Nutrition).[Objective] To assess the impact of a telemedicine visit using the platform Diabetic compared with a face-to-face visit on clinical outcomes, patients’ health-related quality of life (HRQoL), and physicians’ satisfaction in patients with type 1 diabetes.[Research design and methods] PLATEDIAN (Telemedicine on Metabolic Control in Type 1 Diabetes Mellitus Andalusian Patients) (NCT03332472) was a multicenter, randomized, 6-month follow-up, open-label, parallel-group controlled study performed in patients with type 1 diabetes with suboptimal metabolic control (HbA1c <8% [<64 mmol/mol]), treated with multiple daily injections. A total of 388 patients were assessed for eligibility; 379 of them were randomized 1:1 to three face-to-face visits (control cohort [CC]) (n = 167) or the replacement of an intermediate face-to-face visit by a telemedicine visit using Diabetic (intervention cohort [IC]) (n = 163). The primary efficacy end point was the mean change of HbA1c levels from baseline to month 6. Other efficacy and safety end points were mean blood glucose, glucose variability, episodes of hypoglycemia and hyperglycemia, patient-reported outcomes, and physicians’ satisfaction.[Results] At month 6, the mean change in HbA1c levels was −0.04 ± 0.5% (−0.5 ± 5.8 mmol/mol) in the CC and 0.01 ± 0.6% (0.1 ± 6.0 mmol/mol) in the IC (P = 0.4941). The number of patients who achieved HbA1c <7% (<53 mmol/mol) was 73 and 78 in the CC and IC, respectively. Significant differences were not found regarding safety end points at 6 months. Changes in HRQoL between the first visit and final visit did not differ between cohorts, and, regarding fear of hypoglycemia (FH-15 score ≥28), statistically significant differences observed at baseline remained unchanged at 6 months (P < 0.05).[Conclusions] The use of telemedicine in patients with type 1 diabetes with HbA1c <8% (<64 mmol/mol) provides similar efficacy and safety outcomes as face-to-face visits.This study was sponsored by the Andalusian Society of Endocrinology, Diabetes, and Nutrition (SAEDYN). A.M.-G. was the recipient of a postdoctoral grant (Juan Rodes JR 17/00023) from the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness