412 research outputs found

    Hacia la excelencia educativa en las comunidades de aprendizaje : participación, interactividad y aprendizaje

    Get PDF
    El projecte «Comunitats d'Aprenentatge» es defineix com una alternativa que guia la transformació de situacions de desigualtat educativa en situacions on es generin oportunitats d'aprenentatge per a tothom. L'aplicabilitat d'aquest projecte, el qual presenta un alt nivell d'operativitat, es tradueix, entre d'altres propostes, en la sistematització de metodologies didàctiques que aconsegueixen connectar els plantejaments teòrics fonamentadors del projecte amb una sèrie d'estratègies metodològiques que orienten els processos d'ensenyament- aprenentatge cap a l'excel·lència educativa. En aquest sentit, els «grups interactius» responen a la necessitat d'obrir les aules a la participació de la comunitat -familiars, voluntaris i altres agents- per tal d'afavorir l'aprenentatge dels infants.The Learning Communities Project is defined as an educational alternative that drives the transformation of situations of educational inequality towards situations where learning opportunities for everybody are generated. The applicability of this highly operational project leads, amongst other things, to the systematization of didactic methodologies that are capable of connecting the underlying theoretical principles to a series of strategic methodologies that guide the teaching-learning processes towards educational excellence. In this sense, «interactive groups» meet the demand to open the classroom to community participation -relatives, volunteers and others- in order to enhance the learning process in children.El proyecto Comunidades de Aprendizaje se define como una alternativa que guía la transformación de situaciones de desigualdad educativa en situaciones en las que se generen oportunidades de aprendizaje para todos y todas. La aplicabilidad de este proyecto, el cual presenta un alto nivel de operatividad, se traduce, entre otras propuestas, en la sistematización de metodologías didácticas que logran conectar los planteamientos teóricos que fundamentan el proyecto con una serie de estrategias metodológicas que orientan los procesos de enseñanza-aprendizaje hacia la excelencia educativa. En este sentido, los «grupos interactivos » responden a la necesidad de abrir las aulas a la participación de la comunidad -familiares, voluntarios y otros agentes- para favorecer el aprendizaje de los niños y las niñas

    Recursos y enlaces sobre comunidades de aprendizaje

    Get PDF
    Obras y artículos sobre el proyecto Comunidades de Aprendizaje desarrollado en el Estado español. Tesis doctorales sobre comunidades de aprendizaje. Fundamentación teórica de las comunidades de aprendizaje. Sitios en Internet relacionados con las comunidades de aprendizaje y proyectos afines de desarrollo comunitario en contextos escolares

    Market structure, scrappage, and moral hazard

    Get PDF
    In the presence of moral hazard, the optimal contract for a durable-goods monopolist is a lease with an option to buy. This contract is optimal regardless of the monopolist's ability to commit and creates inefficient scrappage.Publicad

    La formació de les famílies en el marc de l'escola inclusiva : un repte per a les comunitats d'aprenentatge

    Get PDF
    És fonamental per a l'estratègia d'una escola que pretengui esdevenir una «comunitat d'aprenentatge» apuntar cap a la plena inclusió i la participació efectiva de les famílies en els diferents espais i nivells de l'escola. Aquesta participació significativa de les famílies s'entén, atenent diverses experiències educatives, com un criteri de qualitat que cal tenir present en el marc de les «escoles inclusives». Els obstacles que dificulten aquesta participació són diversos, però també són diverses les estratègies que la faciliten i la fomenten. Una de les estratègies per encoratjar el compromís de mares, pares i altres familiars amb el bon funcionament de l'escola és la creació i el desenvolupament d'espais de formació que contribueixin no només al foment de les seves aptituds i habilitats educatives, sinó també a millorar el funcionament i la qualitat educativa del context escolar i comunitari.It is fundamental for the strategy of schools which wish to become a «Learning Community », to aim to full inclusion and effective participation of parents and other relatives in different spaces of school. The meaningful participation of parents and relatives is understood as a quality practice to undertake in «inclusive schools». There exist several barriers that difficult participation, but also many strategies that can foster it. One of the strategies to encourage commitment of relatives with the well-working of school is the creation and development of training activities. These training actions will contribute not only fostering educational aptitudes and skills, but also enhancing educational quality in school and community context.Es fundamental para la estrategia de una escuela que pretenda convertirse en una «comunidad de aprendizaje» apuntar hacia la plena inclusión y la participación efectiva de las familias en los diferentes espacios y niveles de la escuela. Esta participación significativa de las familias se entiende, atendiendo a distintas experiencias educativas, como un criterio de calidad que hay que tener presente en el marco de las «escuelas inclusivas». Los obstáculos que dificultan esta participación son varios, pero también son varias las estrategias que la facilitan y la fomentan. Una de las estrategias para animar el compromiso de madres, padres y otros familiares para el buen funcionamiento de la escuela es la creación y el desarrollo de espacios de formación que contribuyan no sólo al fomento de sus aptitudes y habilidades educativas, sino también a mejorar el funcionamiento y la calidad educativa del contexto escolar y comunitario

    El estudio PISA y la comunidad educativa. Percepciones y opiniones sobre el proyecto PISA 2000 en España

    Get PDF
    El presente artículo aporta información relevante acerca de las distintas opiniones de los colectivos representantes de la comunidad educativa acerca del estudio PISA 2000, su diseño metodológico y los resultados obtenidos por el alumnado español. Asimismo, también refleja las distintas percepciones de estos colectivos sobre la utilización de los resultados, la gestión informativa que se realizó por parte de la administración educativa y de los medios de comunicación y el impacto que tuvieron en las medidas legislativas en materia educativa.The present article provides relevant information on the different opinions of those groups of people who act as representatives of the educational community regarding PISA 2000, its methodological approach and the results achieved by Spanish students. Similarly, it also deals with the different perceptions held by these groups of people about the use of the results, the information management carried out by Educational Authorities and the mass media as well as the impact of legal measures as regards education

    Tanit : el valor de un sueño

    Get PDF
    Aquest article tanca el cercle d'una experiència de desenvolupament d'una comunitat d'aprenentatge. Es descriuen breument els marcs teòric i sociològic que delimiten el context per a la descripció del desenvolupament d'una comunitat. L'article finalitza amb uns apunts sobre la sostenibilitat dels projectes i la seva relació íntima amb la formació, la recerca i l'avaluació, que arriben a constituir el triangle per a la sostenibilitat.This article finishes a series about the development of a learning community. It describes briefly the theoretical and the sociological framework wich define and helps to describe the development of a community. The article finishes with some keynotes about sustainability, that is to say: the possibility or need to maintain the project and it's development. To do so, training, researching and evaluating are considered the three angles of the sustainability triangle.Este artículo cierra el círculo de una experiencia de desarrollo de una comunidad de aprendizaje. En él se describen brevemente los marcos teórico y sociológico que delimitan el contexto para la descripción del desarrollo de una comunidad. El artículo finaliza con unos apuntes sobre la sostenibilidad de los proyectos y su íntima relación con la formación, la investigación y la evaluación, que llegan a constituir el triángulo de la sostenibilidad

    The more educated, the more engaged? An analysis of social capital and education

    Get PDF
    Social capital can be understood as network-based civic engagement, based on reciprocity and trust. This sociological approach, however, is faced with problems when assuming network-based social capital as a stock of capital. Any form of capital should have a positive economic payoff, should be measurable, and should define the mechanisms through which social capital can be accumulated and depreciated (Solow, 1995). To meet these criteria, we refer to social capital as “persistent and shared beliefs and values that help a group overcome the free rider problem in the pursuit of socially valuable activities” (Guiso et al., 2010). In this study, we assess the role of education as a potential accumulation mechanism of civic awareness and social trust. We implement a pseudo-panel data approach to identify, specifically in Italy, the effect of education on social capital. The findings show that participation in education is likely to foster higher levels of social capital, understood as a culture-based concept of civic engagement. In Italy, we also observe heterogeneous effects depending on the geographical location along the north-south axis. The Islands and the South, geographical areas in which levels of social capital are typically lower, are the areas where education shows a higher impact on civic awareness and social trust. We discuss and substantiate the results in terms of education policy implications

    Desigualdades territoriales en España e Italia : nuevas evidencias a partir de la evaluación PISA-2009

    Get PDF
    El artículo investiga los factores de desarrollo territorial y de gestión del sistema educativo que explican las desigualdades educativas de los estudiantes entre las regiones italianas y entre las comunidades autónomas españolas. A partir de la base de datos OCDE PISA 2009 y de la imputación de indicadores agregados a nivel regional, se han elaborado modelos de regresión multinivel para estimar los efectos. Los resultados muestran como ambos países comparten un patrón similar en términos de diferenciación territorial en materia de eficacia educativa. No obstante, las diferencias se explican por motivos distintos. Mientras que en Italia las regiones que más riqueza agregada tienen son las que obtienen mejores resultados, en España el margen para gestionar regionalmente las competencias permite a algunas comunidades con un menor nivel de riqueza focalizar sus políticas para compensar los desajustes debidos a la composición socioeconómica del territorio. Entre otros factores, cabe destacar la importancia de la inversión pública en educación y de los niveles de segregación social de los centros educativos como factores que explican las diferencias territorialesThis paper investigates regional factors of economic development and education system management, which explain educational inequalities between Italian regions, and between Spanish autonomous communities. Using the OECD PISA 2009 database and imputed regional indicators, multilevel regression models have been developed to estimate the effects. Results show that both countries share a similar pattern of territorial differentiation on educational effectiveness. Yet, differences are explained by different reasons. While in Italy wealthiest regions perform better, in Spain the margin given to regions to manage local education system enables certain communities with lower levels of wealth to compensate for mismatches due to socioeconomic composition of the region. Among others, strong evidence shows that factors behind regional differences include both public investment in education and between-school social segregatio

    Disseny d'un sistema d'emmagatzematge d'energia fent ús de nitrogen líquid a partir d'una font renovable

    Get PDF
    Aquest document presenta un projecte d’innovació dins de l’àmbit energètic. Consisteix en el disseny d’un sistema d’emmagatzematge d’energia mitjançat nitrogen líquid, emprant una font renovable per a la generació. La principal finalitat és substituir la producció elèctrica d’origen no renovable evitant així emissions. La proposta que es presenta per a dur-ho a terme és la construcció d’un parc eòlic que permet liquar nitrogen i emmagatzemar-lo en un dipòsit criogènic fins que sigui requerit, en el cas que la demanda sigui inferior a la producció. En cas contrari, entra en funcionament la planta d’emmagatzematge i s’inicia el procés en el qual el nitrogen, anteriorment liquat i emmagatzemat, es condueix a les turbines on s’expandirà. Aquesta expansió permet generar energia elèctrica i distribuir-la a la xarxa. A més, la planta disposa d’un sistema que permet recuperar l’energia tèrmica extreta del nitrogen durant el procés de liquació i retenir-la per a que pugui ser emprada en el moment de l’expansió. Aquest sistema de recuperació fa ús de tancs d’oli i d’una torre de refrigeració, d’aquesta forma s’evita la utilització de fonts tèrmiques auxiliars. Per eludir problemes de subministrament el nitrogen es separat de l’aire i emmagatzemat a la mateixa planta

    Autonomia de centre i rendició de comptes: una agenda internacional amb múltiples respostes escolars

    Get PDF
    [cat] L’autonomia de centre i la rendició de comptes (o accountability) són polítiques orientades a la millora de la governança escolar que s’apliquen als sistemes educatius de molts punts del planeta. Molts agents educatius consideren que aquestes polítiques són adients a l’hora de promoure, tant l’eficàcia escolar, com la diversificació i la innovació dels sistemes educatius. No obstant això, la recerca acadèmica sobre l’impacte d’aquestes polítiques no obté resultats concloents, en gran mesura perquè es tracta de mesures molt sensibles al context en el que s’apliquen. En aquest capítol, per una banda, revisem el debat acadèmic que han generat les polítiques d’autonomia escolar i de rendició de comptes sobre els seus efectes i, per altra banda, posem relleu les diferents respostes que poden generar aquests polítiques segons el context escolar. Els arguments presentats es basen tant en dades secundàries (literatura acadèmica, informes del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants- PISA, etc.) com en les primeres dades i models d’anàlisi que estem generant des del projecte REFORMED (Reforming Schools Globally: A Multi-Scalar Analysis of Autonomy and Accountability Policies in the Education Sector) que estem portant a termes des de la Universitat Autònoma de Barcelona.[spa] La autonomía de centro y la rendición de cuentas (o accountability) son políticas orientadas a la mejora de la gobernanza escolar que se aplican en los sistemas educativos de muchos puntos del planeta. Son muchos los agentes educativos que consideran que estas políticas son adecuadas a la hora de promover tanto la eficacia escolar como la diversificación y la innovación de los sistemas educativos. Sin embargo, la investigación académica sobre el impacto de estas políticas no obtiene resultados concluyentes, en gran medida porque se trata de medidas muy sensibles al contexto en el que se aplican. En este capítulo, por una parte, revisamos el debate académico que han generado las políticas de autonomía escolar y de rendición de cuentas sobre sus efectos y, por otra parte, ponemos de relieve las diferentes respuestas que pueden generar estas políticas en función del contexto escolar. Los argumentos presentados se basan tanto en datos secundarios (literatura académica, informes del Programa Internacional para la Evaluación de Estudiantes-PISA, etc.) como en los primeros datos y modelos de análisis que estamos generando desde el proyecto REFORMED (Reforming Schools Globally: a Multi-Scalar Analysis of Autonomy and Accountability Policies in the Education Sector) que estamos desarrollando desde la Universidad Autónoma de Barcelona
    corecore