Patrons d'utilització dels recursos durant la temporada de creixement de les cries per gavines i xatracs reproductors a una llacuna mediterrània

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species. Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons). Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts.S’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniques d’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la Mediterrània Occidental (l'Albufera de València, Est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries. Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotats en un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentació entre les espècies. Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents de conservació

Two Black Scoters (Melanitta nigra) moulting flight-feathers in the Gulf of Valencia (W Mediterranean)

A la Mediterrània Occidental l'ànec negre és un visitant hivernal força escàs i les citacions estivals són molt rares. Encara que la muda de les plomes de vol (rèmiges i rectrius) hagi d'ésser un fet esperable en els individus que hi passen l'estiu, no hi ha dades prèvies d'ànecs negres realitzant la muda al golf de València. Aquí es descriu l'estat de muda de dos exemplars immaturs, una femella capturada i un mascle petrolejat a l'agost de 1996. Ambdós exemplars haurien passat desapercebuts de no ser per la interferència humana, de la mateixa manera que és possible que altres individus mudin en aquest lloc sense que siguin detectats

DAMPAK PSIKOLOGIS TINDAK PIDANA KEKERASAN SEKSUAL TERHADAP PEREMPUAN

In Indonesia, criminal acts are so various, especially which place women as the victims. One of the forms or frightening criminal acts through women is sexual violence. Sexual violence that undergoes women frequently is classified to the serious human rights colliding or extra ordinary crime which not only causes physical suffer but also causes educational and psychological looses through the victims. The victims (women) have suffered layered suffers due to sexual violence suffering. By sexual violence, women have been conducted as the subordination of the men biological capacity besides his threatening educational future

Escola Profissional de Arqueologia (1990-2000) : experiência a conciliar formação, investigação e conservação preventiva numa escola pública

L'any 1990 va ser creada l'Escola Professional d'Arqueologia, escola pública amb perspectiva nacional, procurant respondre a les necessitats del país, avaluades a partir de l'experiència de les dècades dels 70 i 80, desenvolupant el paper de les associacions institucionals. Aprofitant l'oportunitat de creació d'aquest tipus d'escoles, s'ha procurat respondre, com a element afegit, als factors de rendibilització en intervencions arqueològiques, fent servir els conexeixements obtinguts a partir de l'experiència dels treballs arqueològics iniciats en 1980 en el lloc on està situada, i que portaren a la descoberta de Tongobriga, i, per tant, al treball de camp permanent, a les exigències de treball de laboratori,a les necessitats globals de recerca, manteniment, conservació i divulgació.En 1990 fue creada la Escuela Profesional de Arqueología, escuela pública con perspectiva nacional, procurando responder a las necesidades del país, evaluadas a partir de la experiencia de las décadas de los 70 y los 80, desarrollando un papel de asociaciones institucionales. Aprovechando la oportunidad de crear este tipo de escuelas y procurando responder como elemento de calidad añadido la rentabilización en intervenciones arqueológicas, utiliza la enseñanza obtenida de la experiencia de los trabajos arqueológicos iniciados en 1980 en el lugar donde está situada y que conducen al descubrimiento de Tongobriga, es decir, el trabajo de campo permanente, las exigencias de laboratorio, las necesidades globales de investigación, mantenimiento, conservación y divulgación.In 1990 the Professional School of Archaeology was created in Portugal. This state school, with a national scope, intends to fulfill the needs of the country, as evaluated from the experience of the previous decades, and develope a role as an associative institution.. Benefiting from the opportunity to create these kind of schools and trying to include, as a qualitative plus, the rendibilization of archaeological excavations, it uses the knowledge gained from the archaeological research conducted since 1980 in the same location where the school is situated and that has led to the discovery of Tongobriga: the necessity of continuous fieldwork and laboratory tasks and the global necessities of research, maintenance, preservation and dissemination

Dampak Psikologis Tindak Pidana Kekerasan Seksual Terhadap Perempuan

In Indonesia, criminal acts are so various, especially which place women as the victims. One of the forms or frightening criminal acts through women is sexual violence. Sexual violence that undergoes women frequently is classified to the serious human rights colliding or extra ordinary crime which not only causes physical suffer but also causes educational and psychological looses through the victims. The victims (women) have suffered layered suffers due to sexual violence suffering. By sexual violence, women have been conducted as the subordination of the men biological capacity besides his threatening educational future

Variasi Keluasan Makna Interpersonal dalam Teks Translasional Dwibahasa Perburuan Karya Pramoedya Ananta Toer dan Le Fugitif Karya François-René Daillie

Penelitian ini mengkaji teks translasional dwibahasa yang diwujudkan dalam dua novel yaitu Perburuan dalam Bahasa Indonesia sebagai teks satu (T1) dan Le Fugitif dalam Bahasa Prancis sebagai teks dua (T2). Tindak penerjemahan yang melibatkan dua novel tersebut telah menyebabkan terjadinya variasi. Adapun variasi tersebut disebabkan oleh perbedaan sistem bahasa dan konteks. Konteks terdiri dari dua macam yaitu konteks dalam ranah bahasa dan ranah sosial yang meliputi intertekstual, konteks situasi, konteks budaya, konteks ideologi, konteks dieniah atau religius. Penelitian ini menganalis kecirian variasi keluasan makna interpersonal dalam Bahasa Indonesia dan Bahasa Prancis; menganalisis variasi keluasan makna interpersonal lapis pertama dan lapis kedua secara kontekstual. Tujuan penelitian ini mendeskripsikan tingkat variasi keluasan makna interpersonal dalam teks translasional yang melibatkan dua bahasa yaitu Bahasa Indonesia dan Bahasa Prancis serta mendeskripsikan faktor kontekstual yang memicu terjadinya variasi keluasan makna interpersonal dalam dua teks translasional. Jenis penelitian ini adalah analisis konten. Subjek penelitian adalah dua teks translasional berbahasa Indonesia dan berbahasa Prancis. Objek penelitian berupa klausa yang mewujudkan satuan-satuan makna interpersonal dalam teks satu (T1) dikontraskan dengan klausa yang mewujudkan satuan-satuan makna interpersonal dalam teks dua (T2). Instrumen penelitian dalam penelitian ini adalah peneliti sendiri dengan menerapkan konsep metafungsi Halliday, khususnya makna interpersonal dan konsep Komunikasi Semiotik Transalasional (KST). Pengumpulan data dilakukan dengan menggunakan metode simak. Metode simak dilakukan untuk mengamati penggunaan bahasa yaitu berupa klausa dalam dua teks translasional. Pemeriksaan keabsahan dan analisis data dilakukan dengan expert judgment dan peer-reviewer. Hasil penelitian ini menunjukkan bahwa variasi keluasan makna interpersonal lapis pertama yang diwujudkan dalam T1-T2 sangat didominasi oleh variasi 0 (paling rendah). Hal ini dikarenakan T1-T2 keduanya bersarana grafik dengan kecirian bahasa tulis yang di dalamnya bercirikan Mood dan Residu yang tersurat. Adapun tingkat variasi keluasan makna interpersonal lapis kedua secara keseluruhan sangat didominasi oleh variasi 1 (sangat rendah) dengan rerata 1, 22. Artinya, penerjemah T2 melakukan sedikit perubahan atau melakukan penambahan jumlah unsur fungsional karena T1-T2 mempunyai sistem yang berbeda. Selain itu, penerjemah T2 dari awal telah memutuskan T1 menjadi intertekstual konteks T2. Adapun bukti empiriknya adalah judul T1-T2 mempunyai makna kata yang sama sehingga dengan otomatis isi selanjutnya, ranah sosial dalam T2 selalu terkait dengan T1. Adapun pendorong penerjemah T2 memutuskan T1 menjadi intertekstual konteks T2 karena penerjemah T2 menganut ideologi makna berangkat dari T1 sehingga dalam melakukan tindak penerjemahan, penerjamah T2 setia dengan T1