Prospection inventaire n°388 Commune d'Aulus-les-Bains (Ariège)

La zone prospectée constitue un des trois sites ateliers du projet FODYNA. Elle présente des vestiges miniers connus ; des charbonnières et des zones humides (lacs, tourbières) étudiées ou en projet d’étude. Les mines des Argentières ont fait l’objet d’une prospection archéologique en 1991 dans le cadre du PCR « Mines, métallurgie et forêts dans les Pyrénées ariégeoises de l’Antiquité au Moyen Âge » (dir. C. Dubois et J.-P. Métailié)

Palaeoecological study of Pyrenean lowland fir forests: Exploring midelate Holocene history of Abies alba in Montbrun (Ariiège, France)

International audienceFir (Abies alba Mill.) occupies an important place in the Pyrenean context, where the species finds its optimal conditions in this mountain zone (800e1800 m a.s.l.). In the Pyrenees, the fir woods of Volvestre (Ari ege, France) are of particular interest because of two peculiarities of its location: its northern latitude with respect to the usual location of fir in the Pyrenean axis, and its lower altitude (330e440 m a.s.l.). This has given rise to various theories, some considering the silver fir forests as a glacial relic and others pointing to anthropogenic interference and possible plantings during the Middle Ages. Pedoanthraco-logical and palynological studies have been performed to establish the origin and history of this ancient forest, and both approaches show an ancient anthropized landscape with a continuous presence of Abies alba throughout the mid-and late-Holocene. The fir woodlands of Volvestre are testimonies to the ancient and significant presence of fir on the northeast slope of the Pyrenees and the current suitability of this species for lowland areas. Pedoanthracological sampling inside the forest has shown differences in vegetation dynamics at different valley points (north slope, south slope, and valley bottom)

Mètodes per a l'estudi transdisciplinari del paisatge d'àrees de muntanya

L'interès creixent per l'estudi del paisatge i de la seva dinàmica pretèrita i present dóna lloc a la utilització d'un gran nombre de metodologies que requereixen una aproximació transdisciplinària a partir de mètodes i de tècniques molt diferents. La proposta que es presenta aquí consisteix a interpretar el funcionament de l'espai geogràfic (entès com un sistema complex) mitjançant l'ús complementari de diversos tipus de fonts d'informació (paleobotàniques, documentals i edàfiques). El resultat és un paisatge condicionat per la dinàmica dels elements que en formen part, dels quals l'acció humana és el factor decisiu.El creciente interés por el estudio del paisaje y de su dinámica pretérita y presente está dando lugar a la utilización de un gran número de metodologías que requieren una aproximación transdisciplinaria a partir de métodos y de técnicas muy distintas. La propuesta metodológica que se presenta consiste en interpretar el funcionamiento del espacio geográfico (entendido como un sistema complejo) mediante el uso complementario de diversos tipos de fuentes de información (paleobotánicas, documentales y edáficas). El resultado es un paisaje condicionado por la dinámica de los elementos que forman parte de él, de los cuales la acción humana es el factor decisivo.L'intérêt croissant pour l'étude du paysage et de sa dynamique ancienne et actuelle donne lieu à l'utilisation d'un grand nombre de méthodologies qui requièrent une approche transdisciplinaire à partir de méthodes et techniques très différentes. La proposition présentée ici consiste à interpréter le fonctionnement de l'espace géographique (entendu comme un système complexe) en utilisant différents types de sources d'informations (paléobotaniques, documentaires et pédologiques). Le résultat est un paysage conditionné par la dynamique des éléments qui lui sont propres, dont l'action humaine en est le facteur décisif.The growing interest raised by landscape studies and its past and present dynamics is generating a large number of methods which require a trans-disciplinary approach from very different scientific angles. The method proposed in this paper is based on interpreting the way of geographic spaces (understood as a complex system) works through the use of several, complementing sources of information (paleo-botanical, archival and edaphic). The result is a landscape conditioned by the dynamics of the different elements intervening, of which human action appears to be the decisive factor

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Les zones europees d'alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l'ésser humà, a través de l'aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l'abandonament de les àrees rurals, estem davant d'una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L'objectiu d'aquest treball és el de determinar l'impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l'anàlisi dels processos d'antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l'anàlisi de l'evolució del paisatge es fa mitjançant l'estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d'incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l'anàlisi de carbons i l'anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d'establir les relacions entre l'ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre'n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.Las zonas europeas de alta montaña, concretamente las mediterráneas, han sido utilizadas desde tiempos remotos por el ser humano, a partir del aprovechamiento de bosques y prados mediante actividades como la agricultura, la ganadería, la silvicultura y la metalurgia. Pero, desde hace tiempo, con el abandonamiento de las áreas rurales, estamos ante una falta de gestión de los bosques, debido a la pérdida de las actividades tradicionales. El objetivo de este trabajo es determinar el impacto provocado por las sociedades antiguas sobre los bosques, con la utilización del fuego como herramienta de gestión, así como el análisis de los procesos de antropización de las zonas de montaña que utilizaban este recurso. En este trabajo el análisis de la evolución del paisaje se realiza mediante el estudio de las comunidades vegetales históricas y la dinámica de incendios, a partir de dos metodologías basadas en testigos sedimentarios: el análisis de carbones y el análisis del polen. El testigo sedimentario ha sido extraído de la turbera ombrotrófica de Montarenyo, situada en la vertiente sur de los Pirineos, en la Vall de Cardós, en el Pallars Sobirà. Estas dos disciplinas han permitido indagar en la geohistoria ambiental, para así establecer las relaciones entre el ambiente y la sociedad. Los resultados muestran que el fuego ha sido utilizado por numerosas actividades, creando unas dinámicas forestales características. El paisaje actual es consecuencia de las presiones que sufrieron los bosques durante años, unas presiones que, en mayor o menor medida han gestionado las masas forestales. Hace falta, entonces, conocer cuál ha sido la gestión histórica del bosque para entender su estado actual y así poder escoger la gestión más adecuada para conservarlo.European high mountain areas, particularly Mediterranean areas, have been used since ancient times by human beings, since the use of forest and grasslands by activities such as agriculture, livestock, forestry and metallurgy. But, since time ago, with the abandonment of rural areas, we are faced with a lack of forest management, due to the loss of traditional activities. The aim of this project is to determinate the impact caused by ancient societies on forests, with the use of fire as a management tool, and analyze the processes of human impacts on mountain areas that used this resource. In this project the analysis of landscape evolution is carried out through the study of historical plant communities and fire dynamics. Two methodologies based on sedimentary cores have been used: charcoal analysis and pollen analysis. The cores have been taken from the ombrotrophic peat bog of Montarenyo, located on the southern slope of the Pyrenees, on the Valley of Cardós, Pallars Sobirà. These two disciplines have allowed us to investigate environmental geo-history in order to establish the relationships between the environment and society. The results show that fire has been used for numerous activities, creating characteristic forest dynamics. The current landscape is the result of the pressures that have suffered for years. These pressures, to greater or lesser extent, have managed the forest. Therefore, we need to know what the history of forest management has been, in order to understand its current state and choose the most appropriate management to preserve it

Forest Cover Changes and Trajectories in an ancient Mining area of the Pyrenees from the Antiquity to the 19th c

International audienceThis study is a part of the project FODYNA which is focused on an ancient mining area of the Pyrenees, located in the Couserans

Estudi de l'evolució del límit superior del bosc mitjançant la pedoantracologia a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo (Pallars Sobirà)

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys

The ASXL1 mutation p.Gly646Trpfs*12 found in a Turkish boy with Bohring-Opitz syndrome

Bohring‐Opitz syndrome (BOS, MIM #605039) is a rare and severe disease characterized mainly by intrauterine growth retardation, feeding difficulties, severe to profound developmental delay, nonspecific brain abnormalities, microcephaly, flexion at the elbows with ulnar deviation and flexion of the wrists and metacarpophalangeal joints (known as BOS posture) and distinctive facial features.1 Heterozygous ASXL1 truncating mutations have been identified as the main cause of BOS.1, 2 A recent publication 3 called the attention to the fact that mutations associated with BOS are also present in the ExAC (Exome Aggregation Consortium) database.4 As ASXL1 is one of the genes most commonly mutated during hematopoietic clonal expansion of cells, the authors hypothesized that the presence of this mutation in public databases could be due to somatic mosaicism, and they could confirm the hypothesis by manual examination of the ExAC WES reads

Contributions of the pedoantracological analysis to the paleoecological knowledge of Pinus pinaster in southern Spain: the case of Sierra Bermeja

Pinus pinaster es una conífera nativa del Mediterráneo Occidental que ocupa una amplia área corológica, apareciendo en gran diversidad de hábitats. En el caso de Sierra Bermeja (provincia de Málaga, sur de España), la especie integra, junto con los abetales de Abies pinsapo, las formaciones forestales predominantes en la actualidad sobre suelos serpentiníticos. Sin embargo, esta conífera también ha sido considerada por ciertos autores una especie introducida en este territorio. Este hecho y la aparición aislada de distintas especies de Quercus arbóreos han justificado diversas teorías fitosociológicas defensoras de la marginalidad de P. pinaster frente a los árboles latifolios. Este trabajo, mediante el análisis pedoantracológico y posterior datación radiométrica C14 de muestras de carbón, ha permitido establecer el origen natural de la especie sobre los sustratos ultramáficos y su presencia en el macizo a lo largo de gran parte del Holoceno. Asimismo, de los resultados obtenidos parece inferirse además el rol de refugio –probablemente el más meridional de Europa– que pudo tener este macizo para P. pinaster durante el último máximo glaciar, en un contexto en el que parece que el fuego tuvo un papel destacado en la configuración del paisaje vegetal bermejense a lo largo del Holoceno.Pinus pinaster is a native conifer to the Western Mediterranean that occupies a wide range of geographical distribution, appearing in a great diversity of habitats. In the case of Sierra Bermeja (province of Málaga, southern Spain), the species integrates currently the predominant forests on serpentine soils. However, together with the fir forests of Abies pinsapo, this conifer has also been considered by certain authors as an introduced species in this territory. This fact and the isolated appearance of different species of arboreal Quercus have justified certain phytosociological theories defending the marginality of P. pinaster in front of the broad-leaved trees. This study, through the pedoanthracological analysis and later 14C radiometric dating of charcoal samples, has allowed to establish the natural origin of the species on the ultramafic substrates and its presence in the massif along much of the Holocene. Also, of the obtained results seems to be inferred the role of refuge –probably the southernmost in Europe– that this massif could hold for this species during the last glacial maximum, in a context in which it seems that the fire had in the configuration of the vegetal landscape of S. Bermeja throughout the Holocene.Esta investigación ha sido posible gracias a la financiación del Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España a través de los Proyectos ULTRAFORESTS (Ref. CSO2013-47713-P) y PALEOPINSAPO (Ref. CSO2017-83576-P)