Students’ surveys and involvement in educational activities within virtual environments are related to students’ satisfaction in elearning graduate programs

Ponència presentada a 3rd International Conference on Higher Education Advances, HEAd’17, Universitat Politècnica de València, València, 2017This paper evaluates associations across the dimensions included in students’ surveys and virtual activities for applying educational models within e-learning graduate programs. Firstly, we focus on the outcomes derived from teachers’ and students’ participation in virtual classroom forums and, secondly, on the determinants of students’ satisfaction in the graduate program. Data analyses show that teachers’ and students’ participation in forums as dynamic educational activities are positively correlated with students’ general satisfaction. To study the determinants of students’ satisfaction, we perform a regression analysis that considers as explanatory variables educational planning, teaching qualifications and development of learning, as well as of a number of controls related to the virtual learning environment and participation in the academic program. According to the obtained results, teaching skills and learning environments are associated with higher students’ satisfaction in a virtual learning environment. This type of analysis is of great interest in a social environment characterized by increasing communication via electronic networking. We find that dynamic educational activities and dimensions taken on board on students’ surveys are related to students’ satisfaction in e-learning graduate programs

Prognostic Value of the Acute-to-Chronic Glycemic Ratio at Admission in Heart Failure: A Prospective Study

Acute hyperglycemia has been associated with worse prognosis in patients hospitalized for heart failure (HF). Nevertheless, studies evaluating the impact of glycemic control on long-term prognosis have shown conflicting results. Our aim was to assess the relationship between acute-to-chronic (A/C) glycemic ratio and 4-year mortality in a cohort of subjects hospitalized for acute HF. A total of 1062 subjects were consecutively included. We measured glycaemia at admission and estimated average chronic glucose levels and the A/C glycemic ratio were calculated. Subjects were stratified into groups according to the A/C glycemic ratio tertiles. The primary endpoint was 4-year mortality. Subjects with diabetes had higher risk for mortality compared to those without (HR 1.35 [95% CI: 1.10-1.65]; p = 0.004). A U-shape curve association was found between glucose at admission and mortality, with a HR of 1.60 [95% CI: 1.22-2.11]; p = 0.001, and a HR of 1.29 [95% CI: 0.97-1.70]; p = 0.078 for the first and the third tertile, respectively, in subjects with diabetes. Additionally, the A/C glycemic ratio was negatively associated with mortality (HR 0.76 [95% CI: 0.58-0.99]; p = 0.046 and HR 0.68 [95% CI: 0.52-0.89]; p = 0.005 for the second and third tertile, respectively). In multivariable analysis, the A/C glycemic ratio remained an independent predictor. In conclusion, in subjects hospitalized for acute HF, the A/C glycemic ratio is significantly associated with mortality, improving the ability to predict mortality compared with glucose levels at admission or average chronic glucose concentrations, especially in subjects with diabetes

La càrrega futura de l'excés de casos de diabetis mellitus de tipus 1 durant la pandèmia de COVID a Catalunya: avaluació econòmica

Diabetis mellitus de tipus 1; COVID-19; Avaluació econòmicaDiabetes mellitus de tipo 1; COVID-19; Evaluación económicaType 1 diabetes mellitus; COVID-19; Economic evaluationThis paper aims to provide a comprehensive assessment of the impact of the excess cases of DM1 during the first two years of the COVID-19 pandemic on health outcomes and health spending in Catalonia.Este documento pretende proporcionar una evaluación exhaustiva del impacto del exceso de casos de DM1 durante los dos primeros años de la pandemia COVID-19 en resultados de salud y gasto sanitario en Cataluña.Aquest document pretén proporcionar una avaluació exhaustiva de l'impacte de l'excés de casos de DM1 durant els dos primers anys de la pandèmia COVID-19 en els resultats de salut i la despesa sanitària a Catalunya

La incidència de diabetis mellitus de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19 a Catalunya

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Diabetis mellitus de tipus 1; Malaltia crònicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Diabetes mellitus de tipo 1; Enfermedad crónicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Type 1 diabetes mellitus; Chronic diseaseIntroducció: la diabetis de tipus 1 és una malaltia crònica que es caracteritza per la falta de producció d’insulina per part del pàncrees, el que provoca un augment dels nivells de glucosa en sang. En alguns països s’ha reportat un increment en la incidència de diabetis de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19. Objectiu: comprovar si ha augmentat la incidència de diabetis de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19 a Catalunya. Mètodes: estimació de la incidència esperada de diabetis de tipus 1 per als anys 2020-2021 a través d’una regressió Poisson, i comparació amb la incidència observada. La incidència observada es va obtenir a partir del registre poblacional de diabetis de tipus 1 del programa PADRIS d’analítica de dades d’AQuAS. Resultats: de forma agregada, l’any 2020 la incidència no va augmentar significativament respecte a l’any anterior, però per a l’any 2021 va augmentar significativament en un 28 %. Els majors augments, en tots dos anys, es van donar entre les persones menors de 18 anys i les dones. Conclusions i discussió: durant la pandèmia de COVID-19 es va produir un augment notable i estadísticament significatiu de la incidència de casos de DM1 a Catalunya, encara que no és possible establir una relació de causalitat entre la pandèmia i la diabetis. Es requereixen més estudis per investigar els possibles mecanismes biològics o socials que podrien explicar aquest fenomen i les seves implicacions clíniques i sanitàries.Introducción: la diabetes tipo 1 es una enfermedad crónica que se caracteriza por la falta de producción de insulina por parte del páncreas, lo que provoca un aumento de los niveles de glucosa en sangre. En algunos países se ha reportado un incremento en la incidencia de diabetes tipo 1 durante la pandemia de COVID-19. Objetivo: comprobar si ha aumentado la incidencia de diabetes tipo 1 durante la pandemia de COVID-19 en Cataluña. Métodos: estimación de la incidencia esperada de diabetes tipo 1 para los años 2020-2021 a través de una regresión Poisson, y comparación con la incidencia observada. La incidencia observada se obtuvo a partir del registro poblacional de diabetes tipo 1 del programa PADRIS de analítica de datos de AQuAS. Resultados: de forma agregada, en el año 2020 la incidencia no aumentó significativamente respecto al año anterior, pero para el año 2021 aumentó significativamente en un 28%. Los mayores aumentos, en ambos años, se dieron entre las personas menores de 18 años y las mujeres. Conclusiones y discusión: durante la pandemia de COVID-19 se produjo un aumento notable y estadísticamente significativo de la incidencia de casos de DM1 en Cataluña, aunque no es posible establecer una relación de causalidad entre la pandemia y la diabetes. Se requieren más estudios para investigar los posibles mecanismos biológicos o sociales que podrían explicar este fenómeno y sus implicaciones clínicas y sanitarias.Introduction: Type 1 diabetes (T1D) is a chronic disease characterized by insufficient insulin production by the pancreas, leading to high blood glucose levels. Some countries have reported an increase in the incidence of T1D during the COVID-19 pandemic. Objective: To examine whether the incidence of T1D has increased during the COVID-19 pandemic in Catalonia. Methods: We estimated the expected incidence of T1D for 2020-2021 using a Poisson regression model based on historical data from 2010 to 2019. We compared the expected incidence with the observed incidence obtained from the population-based T1D registry of the PADRIS data analysis program of AQuAS. Results: In 2020, there was no significant increase in incidence compared to 2019, but in 2021 there was a significant increase of 28%. The largest increases occurred among people under 18 years old and women. Conclusions and discussion: There was a notable and statistically significant increase in T1D cases in Catalonia during the COVID-19 pandemic, although a causal relationship between the pandemic and diabetes cannot be established. Further studies are needed to explore the possible biological or social mechanisms that could explain this phenomenon and its clinical and health implications

Telehealth model versus in-person standard care for persons with type 1 diabetes treated with multiple daily injections: an open-label randomized controlled trial

ObjectiveIncreasing evidence indicates that the telehealth (TH) model is noninferior to the in-person approach regarding metabolic control in type 1 diabetes (T1D) and offers advantages such as a decrease in travel time and increased accessibility for shorter/frequent visits. The primary aim of this study was to compare the change in glycated hemoglobin (HbA1c) at 6 months in T1D care in a rural area between TH and in-person visits.Research design and methodsRandomized controlled, open-label, parallel-arm study among adults with T1D. Participants were submitted to in-person visits at baseline and at months 3 and 6 (conventional group) or teleconsultation in months 1 to 4 plus 2 in-person visits (baseline and 6 months) (TH group). Mixed effects models estimated differences in HbA1c changes.ResultsFifty-five participants were included (29 conventional/26 TH). No significant differences in HbA1c between groups were found. Significant improvement in time in range (5.40, 95% confidence interval (CI): 0.43-10.38; p < 0.05) and in time above range (-6.34, 95% CI: -12.13- -0.55;p < 0.05) in the TH group and an improvement in the Diabetes Quality of Life questionnaire (EsDQoL) score (-7.65, 95% CI: -14.67 - -0.63; p < 0.05) were observed. In TH, the costs for the participants were lower.ConclusionsThe TH model is comparable to in-person visits regarding HbA1c levels at the 6-month follow-up, with significant improvement in some glucose metrics and health-related quality of life. Further studies are necessary to evaluate a more efficient timing of the TH visits

Bariatric Surgery and Hypertension

A clear pathogenetic association exists between obesity and arterial hypertension, becoming even more evident in subjects with severe obesity. Bariatric surgery has proved to be the most effective treatment for severe obesity, with its benefits going beyond weight loss. The present review aimed to determine the effects of bariatric surgery on arterial hypertension evident in short- and long-term follow-ups. Moreover, the differences between surgical techniques regarding hypertension remission are described as well as the possible pathophysiologic mechanisms involved. In addition, the effects of bariatric surgery beyond blood pressure normalization are also analyzed, including those on target organs and cardiovascular morbidity and mortality

Efectes de la cirurgia bariàtrica sobre el perfil lipídic

La prevalença de l’obesitat ha augmentat de manera exponencial en els darrers anys, convertint-se en un problema greu de salut pública. Els pacients amb obesitat greu a més presenten diverses comorbiditats, entre aquestes la dislipèmia, relacionada amb un augment del risc cardiovascular. D’altra banda, la cirurgia bariàtrica (CB) ha demostrat ser la teràpia més efectiva en els pacients obesos, obtenint una major pèrdua ponderal que la assolida amb el tractament convencional, i afavorint la millora o remissió de les comorbiditats associades. Aquest present projecte s’ha basat en avaluar l’evolució del perfil lipídic després de la CB. S’han inclòs un total de tres publicacions científiques. La primera publicació es va centrar en l’evolució de la dislipèmia aterogènica (DA), característica dels pacients amb obesitat i composta per nivells disminuïts de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL), hipertrigliceridèmia i un augment de partícules petites i denses de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL). L’objectiu principal va ser valorar la remissió de la DA després de la CB, objectivant que pràcticament la totalitat dels pacients presentaven remissió als 12 mesos després de la cirurgia. En el segon estudi d’aquest projecte, es va anar un pas més enllà comparant l’efecte sobre el perfil lipídic de les dues tècniques de CB més utilitzades en l’actualitat: el bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpic (BGYRL) i la gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL), amb un any de seguiment. Es va realitzar una metanàlisi que va incloure 17 articles, i es va observar que el BGRYL era superior a la GTL pel que fa l’evolució del colesterol total i LDL i la remissió de la hipercolesterolèmia, sense observar diferències en la remissió del colesterol HDL baix o la hipertrigliceridèmia. Finalment, el darrer article d’aquesta tesi es va basar en estudiar l’evolució del perfil lipídic, també comparant ambdues tècniques quirúrgiques (el BGYRL i la GTL), però amb cinc anys de seguiment. Es van confirmar els resultats obtinguts amb un seguiment a curt termini, observant una superioritat del BGYRL respecte la GTL pel que fa a l’evolució del colesterol total i LDL així com a la remissió de la hipercolesterolèmia, sense observar diferències entre tècniques quirúrgiques en l’evolució dels triglicèrids o colesterol HDL. També es van valorar els factors associats a la remissió de les diferents alteracions del perfil lipídic. El sexe masculí, l’absència de tractament amb estatines i el BGYRL van ser els factors associats a la remissió de la hipercolesterolèmia. L’absència del tractament amb fibrats i el percentatge de pèrdua de l’excés de pes (PPEP) als 60 mesos es van associar a la remissió de la hipertrigliceridèmia, i només aquesta última es va associar a la remissió del colesterol HDL baix.Obesity prevalence has presented an exponential increase during the last years, becoming a serious public health issue. Moreover, patients with morbid obesity present diverse comorbidities, including dyslipidemia, which are tightly related to the high cardiovascular risk of these patients. On the other hand, bariatric surgery (BS) has proved to be the most effective treatment for patients with obesity, achieving a greater weight loss than that obtained with conventional treatment, and favoring remission of the related comorbidities. This present project has been based on evaluating lipid profile evolution after BS. A total of three scientific publications have been included. The first publication was based on the evaluation of atherogenic dyslipidemia (AD), characteristic of patients with obesity and composed of low high-density lipoprotein (HDL) cholesterol levels, hypertriglyceridemia and an increased proportion of small and dense low-density lipoprotein (LDL) particles. The main aim was to evaluate AD remission after BS, observing that almost all patients presented complete remission 12 months after surgery. The second study of this project went one step further comparing the most popular BS techniques, laparoscopic Roux-en-Y gastric bypass (LRYGB) and laparoscopic sleeve gastrectomy (LSG) as to lipid profile evolution with one-year follow-up. A meta-analysis was realized including a total of 17 studies. LRYGB was superior to LSG respecting total and LDL cholesterol evolution and hypercholesterolemia remission, with no differences as to HDL cholesterol or triglycerides evolution. Finally, the last article of the present doctoral thesis was based on lipid profile evolution after both surgical procedures (LRYGB and LSG), but with five years follow-up. The results obtained with a short-term follow-up were confirmed, being LRYGB superior to LSG regarding total and LDL cholesterol evolution as well as hypercholesterolemia remission, with no differences as to triglycerides or HDL cholesterol evolution. Moreover, factors associated to the remission of the different lipid disturbances were also evaluated. Male sex, absence of statins treatment at baseline and LRYGB were the factors associated to hypercholesterolemia remission. Absence of fibrates treatment and 60 months percentage of excess weight loss (% EWL) were independently associated with hypertriglyceridemia remission and only the latter was independently associated with low HDL cholesterol remission five years after surgery

Efectes de la cirurgia bariàtrica sobre el perfil lipídic /

La prevalença de l'obesitat ha augmentat de manera exponencial en els darrers anys, convertint-se en un problema greu de salut pública. Els pacients amb obesitat greu a més presenten diverses comorbiditats, entre aquestes la dislipèmia, relacionada amb un augment del risc cardiovascular. D'altra banda, la cirurgia bariàtrica (CB) ha demostrat ser la teràpia més efectiva en els pacients obesos, obtenint una major pèrdua ponderal que la assolida amb el tractament convencional, i afavorint la millora o remissió de les comorbiditats associades. Aquest present projecte s'ha basat en avaluar l'evolució del perfil lipídic després de la CB. S'han inclòs un total de tres publicacions científiques. La primera publicació es va centrar en l'evolució de la dislipèmia aterogènica (DA), característica dels pacients amb obesitat i composta per nivells disminuïts de lipoproteïnes d'alta densitat (HDL), hipertrigliceridèmia i un augment de partícules petites i denses de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL). L'objectiu principal va ser valorar la remissió de la DA després de la CB, objectivant que pràcticament la totalitat dels pacients presentaven remissió als 12 mesos després de la cirurgia. En el segon estudi d'aquest projecte, es va anar un pas més enllà comparant l'efecte sobre el perfil lipídic de les dues tècniques de CB més utilitzades en l'actualitat: el bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpic (BGYRL) i la gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL), amb un any de seguiment. Es va realitzar una metanàlisi que va incloure 17 articles, i es va observar que el BGRYL era superior a la GTL pel que fa l'evolució del colesterol total i LDL i la remissió de la hipercolesterolèmia, sense observar diferències en la remissió del colesterol HDL baix o la hipertrigliceridèmia. Finalment, el darrer article d'aquesta tesi es va basar en estudiar l'evolució del perfil lipídic, també comparant ambdues tècniques quirúrgiques (el BGYRL i la GTL), però amb cinc anys de seguiment. Es van confirmar els resultats obtinguts amb un seguiment a curt termini, observant una superioritat del BGYRL respecte la GTL pel que fa a l'evolució del colesterol total i LDL així com a la remissió de la hipercolesterolèmia, sense observar diferències entre tècniques quirúrgiques en l'evolució dels triglicèrids o colesterol HDL. També es van valorar els factors associats a la remissió de les diferents alteracions del perfil lipídic. El sexe masculí, l'absència de tractament amb estatines i el BGYRL van ser els factors associats a la remissió de la hipercolesterolèmia. L'absència del tractament amb fibrats i el percentatge de pèrdua de l'excés de pes (PPEP) als 60 mesos es van associar a la remissió de la hipertrigliceridèmia, i només aquesta última es va associar a la remissió del colesterol HDL baix.Obesity prevalence has presented an exponential increase during the last years, becoming a serious public health issue. Moreover, patients with morbid obesity present diverse comorbidities, including dyslipidemia, which are tightly related to the high cardiovascular risk of these patients. On the other hand, bariatric surgery (BS) has proved to be the most effective treatment for patients with obesity, achieving a greater weight loss than that obtained with conventional treatment, and favoring remission of the related comorbidities. This present project has been based on evaluating lipid profile evolution after BS. A total of three scientific publications have been included. The first publication was based on the evaluation of atherogenic dyslipidemia (AD), characteristic of patients with obesity and composed of low high-density lipoprotein (HDL) cholesterol levels, hypertriglyceridemia and an increased proportion of small and dense low-density lipoprotein (LDL) particles. The main aim was to evaluate AD remission after BS, observing that almost all patients presented complete remission 12 months after surgery. The second study of this project went one step further comparing the most popular BS techniques, laparoscopic Roux-en-Y gastric bypass (LRYGB) and laparoscopic sleeve gastrectomy (LSG) as to lipid profile evolution with one-year follow-up. A meta-analysis was realized including a total of 17 studies. LRYGB was superior to LSG respecting total and LDL cholesterol evolution and hypercholesterolemia remission, with no differences as to HDL cholesterol or triglycerides evolution. Finally, the last article of the present doctoral thesis was based on lipid profile evolution after both surgical procedures (LRYGB and LSG), but with five years follow-up. The results obtained with a short-term follow-up were confirmed, being LRYGB superior to LSG regarding total and LDL cholesterol evolution as well as hypercholesterolemia remission, with no differences as to triglycerides or HDL cholesterol evolution. Moreover, factors associated to the remission of the different lipid disturbances were also evaluated. Male sex, absence of statins treatment at baseline and LRYGB were the factors associated to hypercholesterolemia remission. Absence of fibrates treatment and 60 months percentage of excess weight loss (% EWL) were independently associated with hypertriglyceridemia remission and only the latter was independently associated with low HDL cholesterol remission five years after surgery