Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art

La recerca en el castell era adreçada a esbrinar els trets generals de l'evolució, però sense exhaurir el jaciment, atesa la inversió econòmica considerable que aquest procediment hagués suposat. En conseqüència, es va realitzar una excavació selectiva en punts ben significatius, la qual s'ha anat ampliant amb altres sondeigs fets paral·lelament a les obres iniciades el 2001, com veurem més endavant en un capítol a part,2 i que actualment continuen en curs. Els punts significatius excavats són els següents: l'indret on se suposava que havia de ser l'entrada principal, entre l'angle nord-est i els lavabos actuals (fig. 68, sondeig VII), els voltants de la porta del pati 1 (fig. 53, 54, 61, 62, sondeig I i fig. 55, sondeig VII) i els àmbits CA2, CA4, CA5 i CA6 (fig. 46, 47, 48, 49, 50, 56, 57, sondeigs IV, Vbis, V i VI, respectivament), tot això dins el cos A. Al cos B només es va dur a terme una rasa estratigràfica a la meitat septentrional de l'espai CB4 (fig. 51, 58, 59, 60, sondeig VIII), la qual va donar dades il·lustratives. A l'església i els edificis adjacents, en canvi, atès que les obres havien de començar ben aviat i que n'afectarien el subsòl, les cobertes i els paraments de manera substancial, hom va dur a terme una excavació extensiva a gairebé tot l'interior, llevat de la capella de la Salut, on només es va treballar a la meitat de llevant. Al mateix temps, es va realitzar una intervenció àmplia a la coberta d'aquest edifici, com també al subsòl i a la volta intermèdia de la sagristia. L'àrea de la rectoria també va ser excavada a fons, tot i que es van deixar alguns testimonis a R3. Totes aquestes recerques es Paral·lelament al treball de camp, es va enllestir l'aplegament de documentació sobre el castell i el temple. De tal manera que posseïm un recull interessant de notícies, sobretot des del segle XIV, mancat, però, d'algunes precisions, a causa de la dispersió notable dels textos i a la dificultat, de vegades insuperable, per accedir als fons particulars.3 També s'han dut a terme estudis d'història de l'art sobre determinats aspectes del conjunt, com ara la decoració de la sala principal del castell, l'ambientació de la resta de les estances o les restauracions portades a terme per Ramon Soriano (1897) i Enric Sagnier (1910)

L'Arquitectura funerària al període Saïta.

[cat] Aquesta tesi doctoral planteja diversos objectius relacionats amb les sepultures de la dinastia XXVI a Egipte. El darrer objectiu és elaborar un inventari tan complet com sigui possible de les tombes que existeixen, incloent-hi la definició de les característiques arquitectòniques de les estructures funeràries. Tot i que moltes de les tombes han estat objecte d'estudi, n'inclourem una breu descripció. El context geogràfic es limitarà a la zona del Baix Egipte (dividit en Sais, Heliòpolis, Memfis i Delta), Alt Egipte (Abidos, Tebes i altres) i Oasis (Siwa, Farafra i Bahariya). Lligat a aquest primer objectiu ens proposem també de fer una actualització de les dades referents a les principals tombes saïtes trobades en els cementiris d'Egipte, en vista de les darreres troballes realitzades en necròpolis ja excavades o noves.La necròpolis saïta d'Oxirrinc serà objecte d'un estudi detallat, incloent-hi un resum de les excavacions realitzades fins a l'arribada de la nostra Missió. L'antiga ciutat de Per-Medjed va tenir una important necròpolis en època saïta que no apareixia reflectida en la majoria de llibres especialistes en tombes de la dinastia XXVI. Una de les raons més evidents era la manca d'informació sobre les excavacions realitzades pel Servei d'Antiguitats abans de l'arribada de la nostra Missió i la poca difusió a escala internacional que es va fer de les campanyes realitzades a partir del 1992. La importància d'Oxirrinc en època grecoromana i, en especial, la gran quantitat de papirs descoberts per Grenfell i Hunt van provocar que els estudis realitzats s'enfoquessin cap a altres èpoques, deixant de banda les restes faraòniques. Les excavacions dutes a terme per la Missió Arqueològica Espanyola van evidenciar que aquest indret tenia més interès científic del que se li atribuïa a la bibliografia egiptològica. L'anàlisi de les característiques arquitectòniques de les tombes saïtes permetrà situar-les dins la classificació tipològica que hem plantejat. El darrer objectiu serà aconseguir una síntesi dels diferents estils saïtes d'enterrament, realitzant una recerca de les principals necròpolis d'aquesta dinastia. L'anàlisi dels trets arquitectònics més remarcables de les tombes saïtes ens ha permès fer una classificació tipològica, emprada en la realització d'un catàleg de les tombes que existeixen fins ara. Tot i les peculiaritats d'algunes tombes, hem classificat en cinc grans grups: pit tombs (tombes de pou), shaft tombs (gran tombes de pou), tombes-capella, tombes de pou amb piràmide i palaus funeraris o grabpalast.Aquesta classificació tipològica també correspon a una classificació geogràfica, Els fets que permeten establir aquestes diferenciacions són, entre d'altres, la presència d'una gran superestructura, l'accés a la part subterrània, les dimensions del monument. Després d'analitzar les tombes tipològicament, hem arribat a unes conclusions referents a la necròpolis saïta d'Oxirrinc que ens permet observar una diferenciació tipològica i unes característiques tècniques. Finalment, i pel que fa als diversos aspectes de les estructures funeràries d'època saïta, s'han pogut extreure unes conclusions que es refereixen a quatre aspectes diferents: la topografia de les tombes (pel que fa a la ubicació de l'estructura funerària), característiques tècniques (referents a materials i tècniques de construcció), promotor (qui encarrega la tomba) i tipologia (comparació de les tombes amb altres estructures).[eng] The typology of Saite's tombs is different through Egypt. From the royal tombs at Sais to the huge tombs of officials at Thebes, we can found tomb-chapels, rock-cut tombs, simple hypogeums or more elaborated tombs with superstructure and substructure. In the last years several saite tombs' repertories have been done and the tombs that have been listed are few but typologically representative. Based on their location three areas can be articulated with graves from the saite period: Low Egypt, Upper Egypt and Oases. One of the main subjects of this these is to elaborate a list as complete as possible of the twenty-six dynasty tombs in Egypt, with a brief description of them. This list will help us to catch up the information about the funerary structures. Also, we'll produce a description of the different typologies, based on the superstructure and the substructure. Finally, Oxyrynkhos will have a very detailed study of the saite necropolis. This city, built over the locations of the pharaonic Pemdje, is known by the geographical lists since the pharaonic age, but it's a few years ago when archaeological remains from these ages are known. The importance of Oxyrynkhos comes mainly from its geographical location, which may have been the reason of its development during the XXVI dynasty and the presence of huge tombs of officials. The Upper Necropolis is located north-west of the old city at the edge of the desert and contains at least tombs dated from the Saite, roman and Coptic period as well as Coptic chapels. After the typological study of the tombs, we could infer some characteristics about the topography, construction, owner of the tomb and typology

El cuidado de los vulnerables en Egipto: un enterramiento fetal en Oxirrinco

The Upper Necropolis of Oxyrhynchus has been used for more than 1,000 years, from the Saite period (650 BC) until the arrival of the Arabs (646 AD). The Byzantine-era tombs are mudbrick crypts, which were accessed through a pit that led to a chamber with a vaulted ceiling, where the deceased were deposited in various layers until the structure was clogged. During the 2021 season, crypts 1, 2, 3 and 4 were excavated in sector 36, whose individuals represent all age groups: from neonates to senile. The treatment observed in the burials implies a thanatopraxic care towards members of all classes, including the most exposed: infants and the elderly. The novelty is a funerary deposit exceptional in Oxyrhynchus: a kitchen pot where a five-month-old fetus was placed, wrapped in tissues and fastened with ribbons. Although infant burials in ceramic vessels are not unknown in Egypt, they are not common at Oxyrhynchus. This funerary practice demonstrates a special sensitivity towards a vulnerable and almost invisible sector of the population –the unborn– and a symbolism between the pot and the maternal womb.La Necrópolis Alta de Oxirrinco presenta una ocupación de más de mil años, desde la época saíta (650 a.C.) hasta la llegada de los árabes (646 d.C.). Las tumbas de época bizantina son criptas de adobe, a las que se accedía a través de un pozo que conducía a una cámara con techo abovedado, donde se depositaban los difuntos en diversas capas hasta colmatar la estructura. Durante la campaña de 2021 se excavaron en el sector 36 las criptas 1, 2, 3 y 4, cuyos individuos representan todas las franjas de edad: desde neonatos hasta seniles. El tratamiento observado en los enterramientos implica un cuidado tanatopráctico hacia los miembros de todas las clases, incluidos los más expuestos: infantes y ancianos. La novedad la constituye un depósito funerario excepcional en Oxirrinco: una olla de cocina en cuyo interior se colocó un feto de cinco meses de vida intrauterina, envuelto en tejidos y sujeto con cintas. Aunque los enterramientos infantiles en recipientes cerámicos no son desconocidos en Egipto, no son habituales en Oxirrinco. Esta práctica funeraria demuestra una especial sensibilidad hacia un sector vulnerable y casi invisible de la población: los no-natos, y un simbolismo entre la olla y el útero materno

Guix

Una salida en cualquier lugar patrimonial (natural o cultural) es, por sí misma, un procedimiento que permite desarrollar muchos otros. Los Jardines de Santa Clotilde proporcionan la oportunidad de acercar a los alumnos y ayudarles a descubrir la existencia de lugares de interés diversos, a la vez que ofrece la posibilidad de que sean los propios protagonistas de este descubrimiento.CataluñaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

Guix

Resumen de las autoras en catalánEn el ámbito de las ciencias sociales, las salidas son un recursos fundamental que se tienen que saber plantear y rentabilizar. Una salida ha se servir para desarrollar procedimientos, en consecuencia, se ha de plantear como un trabajo de campo en el cual el estudiante pueda llevar a término diferentes tipos de estrategias de aprendizaje. En la medida que sea posible, la visita se puede completar con la actividad de tipo taller, donde, con el uso de diferentes materiales, se completa la tarea de análisis y observación realizada. Las visitas taller que se llevan a cabo en el castillo de la Santa Creu de Calafell son un ejemplo de aplicación de este planteamiento.CataluñaES

Íber : didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado a laboratorios de geografía e historiaSe presenta el taller de historia como recurso pedagógico que permite experimentar fuera de los centros docentes y cuyo contenido fundamental no son los contenidos sino los procedimientos. El taller en museos y otros centros es un sustituto del laboratorio de ciencias sociales en los centros.CataluñaES

Aula de innovación educativa

El artículo forma parte de una sección de la revista dedicada a propuestas didácticas.- Forma parte de una serie coleccionable (material fotocopiable)En esta propuesta didáctica se presenta dos talleres distintos. El primero, dirigido a primaria, constituye un acercamiento práctico a las primeras formas de vida de nuestros antepasados. El segundo, que forma parte de la oferta educativa del Museo de Arqueología de Cataluña, de contenido más complejo, va dirigido a secundaria.CataluñaES