Comerç atlàntic en època romana

Un estudi realitzat recement a la UAB recull noves evidències arqueològiques provinents de diversos jaciments de les costes d'Alemanya, Holanda i el nord oest de França, Portugal i la Península Ibèrica que semblen confirmar l'existència d'un comerç d'aliments entre les costes atlàntiques en època romana. Aquest comerç que s'hauria produït des del segle I aC, amb l'emperador August, fins el segle III dC, ha estat rastrejat gràcies a la troballa d'un gran nombre d'àmfores i de diversos vaixells de l'època.Un estudio realizado recientemente en la UAB recoge nuevas evidencias arqueológicas provenientes de diversos yacimientos de las costas de Alemania, Holanda y el noroeste de Francia, Portugal y la Península Ibérica que parecen confirmar la existencia de un comercio de alimentos entre las costas atlánticas en época romana. Este comercio que se habría producido desde el siglo I aC, con el emperador Augusto, hasta el siglo III dC, ha sido rastreado gracias al hallazgo de un gran número de ánforas y de varios barcos de la época

Difusió selectiva de portals virtuals culturals : els casos del Jardí Botànic de Barcelona i la Vall de Boí

Aquest article mira d'explicar les raons que hi ha al darrere de l'èxit d'un recurs cultural a Internet. No sempre el volum d'accessos resulta determinant en aquest èxit, sinó que calen col·lectius especialitzats que el facin servir i contextos de difusió cultural, educació i recerca. Per mitjà de la definició dels conceptes clau de la cibermetria, la disciplina que estudia la descripció quantitativa dels continguts i els processos de comunicació que s'esdevenen a Internet, es mostra que la difusió selectiva a grups d'interès dels recursos culturals té més importància que la divulgació general a Internet.This article aims to explain the reasons behind the success of a cultural resource on the internet. It is not always the number of hits that determines this success, instead they need to be used by specialist groups and in the context of cultural dissemination, education and research. The aim in defining the key concepts of cybermetrics, the discipline that studies the quantitative description of the content and communication processes seen on the internet, is to show how the narrowcasting of cultural resources to groups of interest is more important than general broadcast over the internet

Los beneficiarii y la red de aprovisionamiento militar de Britannia e Hispania

En los últimos años se ha venido realzando el papel jugado por el ejército romano, como uno de los principales estímulos del comercio a larga de distancia durante el período altoimperial, al favorecer los intercambios entre provincias cuyas economías eran complementarias. Resulta obvio, a través de las numerosas evidencias arqueológicas que estos contactos interprovinciales existieron, si bien los testimonios arqueológicos no siempre proporcionan detalles sobre los mecanismos de intercambio operantes ni la estructura real de la red de aprovisionamiento militar. Es por esta razón, que se ha creído conveniente abordar aquí ambos temas, aprovisionamiento militar y mecanismos de intercambio combinando epigrafía y arqueología, a partir del estudio específico de dos provincias romanas con presencia militar, pero con condiciones distintos, como son Britannia e Hispania

L'ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya : museus, exposicions i jaciments arqueològics

L'ús de les TIC en la difusió i la didàctica del patrimoni arqueològic a Catalunya es troba en les seves etapes inicials. Encara resta un llarg camí per recòrrer en comparació a d'altres països de l'Europa occidental. Malgrat això, hi hagut algunes iniciatives interessants en els darrers anys que ens fan ser força optimistes en relació al seu futur. Aquest article preten proporcionar una visió general de la introducció de les TIC en les nostres institucions arqueològiques. La realitat virtual, Internet i els dispositus mòbils seran alguns dels temes que es cobriran i com es preveu el seu desenvolupament en el futur proper.El uso de las TIC en la difusión y la didàctica del patrimonio arqueológico en Catalunya se encuentra en sus etapas iniciales. Queda aún un largo camino por recorrer si se compara con otros paises de Europa occidental. Aunque ha habido algunas iniciativas interesantes en los últimos años que nos permiten ser optimistas en relación a su futuro. Este artículo pretende proporcionar una visión general de la introducción de las TIC en nuestras instituciones arqueológicas. La realidad virtual, Internet i los dispositivos móbiles serán algunos de los temas que se abordarán así como su desarrollo en un futuro próximo.The use of ICT in the dissemination and didactics of archaeological heritage in Catalonia is still at its initial stages. There is a long way to cover compared to other countries in Western Europe. Nevertheless, there has been quite interesting initiatives in the last years that make us quite optimistic with regards to its future. The present paper attemps to provide a general outlook of the introduction of ICT in our archaelogical institutions. Virtual reality, Internet and mobile devices will be some of the issues covered in the text and how we envisage their development in the near future

Dossier 'TIC i patrimoni'. Presentació

For some years now, information and communication technologies (ICT) have formed part of our lives, and, for this reason, the "new technologies" tag has fallen out of use to be replaced by ICT. These technologies have slowly been introduced, with greater or lesser success, into a range of professional fields and our lives in general. Thus, now that we have overcome the first stage of complete ignorance, we can see how these technologies allow us to improve the tasks being carried out, whilst also highlighting those tasks we would like them to do in the future. In order to overcome the possible lack of awareness of the subject, we present this dossier in the Digithum journal focusing on ICT and cultureJa fa uns quants anys que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formen part de la nostra vida, i per aquest motiu han anat perdent l'apel·latiu de noves tecnologies per a convertir-se senzillament en TIC. A poc a poc aquestes tecnologies s'han incorporat amb més o menys fortuna als diversos àmbits professionals i, en general, de la nostra vida. Per això, ja hem superat una primera etapa d'ignorància absoluta, s'ha pogut constatar allò que les tecnologies actuals ens permeten millorar de les nostres tasques presents i allò que voldríem que fessin però que encara no fan. A fi de superar un possible desconeixement del tema presentem aquest dossier dedicat a les TIC i el patrimoni dins de la revista Digithu

Aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació en arqueología : la prospecció geofísica

Una de les primeres disciplines humanístiques que va incorporar les tecnologies de la informació va ser precisament l'arqueologia, que fa poc va celebrar el 25 aniversari dels Congressos Internacionals sobre el tema (Computer Applications in Archaeology, Birmingham 1972-1997). Hi ha hagut diversos camps d'aplicació de programaris i maquinaris informàtics en arqueologia, però potser un dels més autòctons o genuïns de l'especialitat és la prospecció geofísica, i sobretot en el fa al seu tractament digital en els darrers 20 anys

Els abocadors en el món romà : el cas de Londinium i Barcino

Aquest article descriu com les practiques d'abocament en epoca romana seguien una conducta generalitzada, que no variava gens d'altres societats complexes. Encara que manquen les fonts literaries sobre lleis introduïdes a les ciutats romanes per a prevenir que qualsevol ciutata deixes escombreries en arees públiques, les pautes de distribució ceramica són una font d'informació alternativa. Les distribucions de ceramica, sobre tot amfores, proporcionen algunes indicacions de com els habitants romans van escollir les zonesThis paper describes how dumping practices in Roman times followed a general behaviour, which did not differ much from other complex societies. Despite the lack ofliterary sources about laws implemented in the Roman towns to prevent any citizen leaving rubbish in the public areas, patterns of pottery distribution constitute an alternative source of information. Pottery distributions, aboye all amphorae, provide sorne hints on how Roman inhabitants chose their dumping zones so as to avoid disturbing urban harmony

Búsqueda de unos contenidos para la nueva asignatura: actividades y deportes de lucha

Este artículo nace a raíz de la nueva denominación («Actividades y deportes de lucha») que a partir del inicio del curso 97-98 en INEFC recibe la asignatura que hasta ahora se llamaba «Deportes I (ludo)», Ésta tiene que ampliar obligatoriamente sus contenidos en el marco de un nuevo plan de estudios, cuyo diseño cambia de manera considerable los objetivos de esta nueva asignatura. Ante la imposibilidad evidente de impartir todas las actividades y los deportes de lucha existentes, ha sido indispensable hacer una selección de estas y por eso hemos buscado fundamentalmente las que nos puedan aportar un mayor "valor educativo» y las que se adapten mejor a los objetivos de la asignatura. Todo esto a partir de criterios objetivos, independientemente de que cualquier modalidad adecuadamente concebida e impartida puede alcanzar un elevado valor pedagógico. Inicialmente y a partir de todo un mosaico formado por más de treinta modalidades, seleccionamos doce. Seguidamente, pasamos a compararlas entre ellas y finalmente y en consecuencia, ofrecemos unas opciones posible en referencia a los nuevos contenidos de la asignatura

Reflexiones en torno a la cultura material : nuevas aproximaciones

Para cualquier arqueólogo, la cultura material representa la base de toda investigación ya que es la documentación prioritaria sobre la cual construye sus teorías e interpretaciones. En los últimos años, algunos antropólogos como Appadurai o Kopitoff han propuesto una nueva lectura de cómo analizar la cultura material en el ámbito de la etnografía. Algunas de sus propuestas, debidamente adaptadas, permiten una reflexión más amplia sobre el estudio de la cultura material, que proponemos aquí.The material culture represents for any archaeologist the basis for all research, since it is the key documentation on which theories and interpretations are built. In the last years, anthropologists such as Appadurai or Kopitoff put forward a new way of analysis on material culture in the field of ethnography. Sorne of their proposals, previously adapted, allow a wider reflection on the study of material culture, which we suggest here