Autobiographical texts written by learners of Catalan as an Additional Language: From formative needs to reflection in the teaching of narrative genres

In this article we analyse autobiographical narrative texts written by university students studying Catalan as an Additional Language at a CEFR (2020) B1 level. The goal is to analyse the formative needs related to the writing of this genre in order to foster metadiscursive reflection in the classroom that will allow students to improve their written output. To this end, we analyzed a corpus of 39 autobiographies at both the macrotextual level (i.e., rhetorical moves) and the microtextual level (i.e., deictic elements which channel the narrative’s organization). Our results show that the problems that these texts present for students are related to awareness of the elements that define the genre (i.e., the sociocultural dimension) as well as the text’s narrative-temporal anchoring and the narrator’s deictic positioning (i.e., the pragmatic and textual dimensions). Thus, we propose a kind of competence-oriented teaching of genres in which the discursive and grammatical features that have a bearing on a text’s discursive coherence and cohesion are integrated at the same level

Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan : une classe homogène ?

Les MRP du catalan, ayant pour fonction d’établir l’équivalence entre les énoncés qu’ils relient, constituent-ils une classe homogène ? Telle est la question à laquelle l’article tente de répondre en fixant trois objectifs : a) analyser le fonctionnement de quatre marqueurs de reformulation paraphrastique : és a dir, o sigui, dit d’una altra manera et en altres paraules; b) en dégager les ressemblances et les différences; et c) déterminer si les différences pragmatiques entre ces quatre marqueurs peuvent être attribuées à leur composition morphologique et à leur degré de grammaticalisation. Les résultats de l’étude montrent que, s’ils établissent toujours une équivalence entre énoncés, il existe cependant des différences quant aux instructions de second niveau que ces marqueurs véhiculent et quant au degré de grammaticalisation. Par conséquent, ces marqueurs ne sont pas interchangeables dans toute situation discursive, et ils ne peuvent pas être considérés comme une classe homogène en catalan

¿Los marcadores reformulativos parafrásticos del catalán: Una clase homogénea?

Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan, ayant pour fonction d’établir l’équivalence entre les deux énoncés qu’ils relient, constituent-ils une classe homogène de marqueurs? Telle est la question à laquelle l’article tente de répondre en fixant les trois objectifs suivants: a) analyser le fonctionnement de quatre marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan: és a dir, o sigui, dit d’una altra manera et en altres paraules; b) en dégager les ressemblances et les différences; et c) déterminer si les différences pragmatiques entre ces quatre marqueurs peuvent être attribuées à leur composition morphologique et à leur degré de grammaticalisation. Les résultats de l’étude montrent que, s’ils établissent toujours une équivalence entre énoncés, il existe cependant des différences quant aux instructions de second niveau que ces marqueurs véhiculent et quant au degré de grammaticalisation de chacun. Par conséquent, ces marqueurs ne sont pas interchangeables dans toute situation discursive, et ils ne peuvent donc pas être considérés comme une classe homogène en catalan.Paraphrastic reformulative markers in Catalan establish certain semantic equivalences between the utterances they connect. The general aim of this paper is to analyze them and discuss to what extent they can be considered a homogenous category of markers. In particular, the goals of the present study are: (i) to analyze four paraphrastic reformulative markers in Catalan: és a dir, o sigui, dit d’una altra manera and en altres paraules; (ii) to discern the similarities and differences between them; (iii) to discuss whether their pragmatic differences can be attributed to their morphological patterns and to their degree of grammaticization. Findings suggest that, even though the main role of these markers is to primarily establish a semantic equivalence between prior and following utterances, there exist differences as far as their degree of grammaticization and the instructions that each of them carries out. This study proves that, in practice, the four reformulative markers are not exchangeable in any discourse situation, and thus cannot be considered a homogeneous class, in Catalan.El artículo cuestiona si los marcadores reformulativos parafrásticos del catalán, que son los encargados de establecer la equivalencia entre los enunciados conectados, pueden considerarse una clase homogénea de marcadores. Para ello se plantean tres objetivos a) analizar el funcionamiento de cuatro marcadores reformulativos parafrásticos del catalán, és a dir, o sigui, dit d’una altra manera y en altres paraules; b) observar las similitudes y diferencias que presenta este grupo de marcadores y c) estudiar si las diferencias pragmáticas entre los cuatro marcadores analizados pueden ser atribuidas a su composición morfológica y a su grado de gramaticalización. Los resultados del estudio demuestran que, aunque estos marcadores establecen siempre equivalencia, existen diferencias en cuanto a las instrucciones de segundo nivel que vehiculan y el grado de gramaticalización de cada uno de los marcadores estudiados, lo que hace que no sean intercambiables en cualquier situación discursiva y por lo tanto que no puedan considerarse una clase homogénea en catalán

De Terme a mot comú. El paper dels diccionaris

La divulgació provoca la presència de neologismes terminològics en el discurs comú, que poden adquirir, per un procés de desterminologització, un significat diferent de l'especialitzat. Una recerca feta en el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) sobre termes del camp de la lingüística comparats amb els de dos diccionaris especialitzats mostra que es tracten de manera semblant; no hi queda, doncs, reflectida la distinció conceptual entre terme i mot comú.The popularisation of science leads to terminological neologisms being used in common language. These neological terms may undergo a determinologisation process and, as a consequence, acquire a new meaning which is different to the specialised one. Research into linguistic terms based on the comparison of a general language dictionary, the Dictionary of the Catalan Language (Diccionari de la llengua catalana, DIEC2), with two specialised dictionaries on linguistics was carried out. The results show that terms are treated in a similar way in both specialised and general dictionaries without reflecting the conceptual distinction between terms and common words

La pluriaccessibilitat com a eix de la lexicografia hipertextual

En aquesta comunicació exemplificarem la dificultat d'arribar a la informació que de vegades presenten els diccionaris, sigui quin sigui el suport (paper o electrònic), i plantejarem la necessitat d'explotar al màxim l'hipertext per facilitar l'accés a la informació en obres de tots dos formats. Un exemple de les dificultats d'accés a la informació lexicogràfica el configuren aquelles peces lèxiques que són difícils de definir mitjançant la metallengua del contingut, bona part de les quals tenen una forta càrrega pragmàtica. Per il·lustrar les possibilitats que obre l'hipertext en la recuperació d'aquest conjunt d'unitats, ens centrarem en dos tipus concrets de peces lèxiques -els connectors i les interjeccions- i estudiarem aspectes relacionats amb el seu tractament en diccionaris monolingües generals representatius de la lexicografia catalana (el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC i el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia). Ens fixarem, d'una banda, en la presència o absència d'aquestes unitats als diccionaris i, de l'altra, en les estratègies que en permeten la localització. També intentarem demostrar la utilitat que tindria el desenvolupament d'eines que oferissin nous punts d'entrada a la informació, no solament a través dels lemes sinó també a través d'altres elements, aprofitant els recursos que ofereix l'hipertext i, concretament, l'adopció informatitzada que se n'ha fet. En el cas de les unitats seleccionades, preveiem que seria útil un accés a través de les funcions que duen a terme. D'aquesta manera, es podrien recuperar en bloc totes aquelles peces que vehiculen unes mateixes instruccions funcionals i que en els recursos lexicogràfics actuals solen ser difícils de recuperar conjuntament. Per exemplificar-ho, presentarem dues aplicacions hipertextuals que recullen les unitats de tipus pragmàtic triades i que han estat concebudes des de bon principi com a eines en suport digital, no pas com un simple trasllat d'una obra en paper a un mitjà electrònic

«¡La conjugación me está volviendo loco!»: comentarios metalingüísticos sobre el español en Netease Cloud Music

Digital music consumption on the Internet has increased rapidly in recent years. On Chinese music platforms, comment sections are designed for users to share their feelings while listening to the music. Comments in this new media environment have become an emerging digital genre that remains under-researched. This exploratory study seeks to investigate metalinguistic comments generated by Chinese fans of Álvaro Soler, a present Spanish singer. Drawing on a textual database of 745 language-related comments from Netease Cloud Music and following a «coding and counting» approach, this study reveals how music fans’ interest extends to Spanish and what they think of this language. In addition, results from this study also provide evidence of informal and interest- driven language learning by commenting on songs in this new virtual environment.El consumo de música en streaming se está intensificando en los últimos años. En las plataformas musicales chinas, se ofrece una sección de comentarios para las canciones donde se comparten los distintos sentimientos que provoca la música en sus oyentes. Este nuevo género digital, dada su reciente aparición, aún está escasamente estudiado. El presente artículo ofrece un estudio de los comentarios metalingüísticos redactados por los fans chinos de Álvaro Soler, cantante español actual. Partiendo de un corpus de 745 comentarios recogidos en Netease Cloud Music y mediante el enfoque cuantitativo coding and counting, el estudio revela cómo se extiende el interés de los fans musicales por la lengua española, y qué nivel de conocimientos tienen sobre esta. También se ilustran las oportunidades para un aprendizaje motivador e informal de un idioma contextualizado en este nuevo entorno virtual

The language of future economists. A study of final-year dissertation abstracts

En aquest article analitzem un corpus en català de resums inclosos en treballs de fi de grau (TFG) d’estudiants del grau en economia de tres universitats catalanes, ja que considerem important conèixer la situació sobre l’ús del català en aquest àmbit en el context sociolingüístic actual. Tot i que existeixen treballs que analitzen resums d’articles de recerca en economia, no n’hi ha cap sobre la llengua catalana. També hi ha una línia de recerca incipient que analitza resums redactats per escriptors no experts, però són textos d’altres llengües, no en català, i no n’existeixen de l’àmbit en qüestió. Ens plantegem dos objectius: caracteritzar discursivament el gènere resum de TFG en l’àmbit de l’economia i valorar-ne la qualitat lingüística. Per fer-ho, hem estudiat les característiques macrotextuals i microtextuals dels resums mitjançant Atlas.ti, un programa especialitzat en l’anàlisi de dades qualitatives. Dels resultats es desprèn una organització textual en què, d’una banda, apareixen moviments retòrics «prototípics», i de l’altra, moviments poc coherents amb les dimensions pragmàtica i sociocultural del gènere. Pel que fa als recursos metadiscursius (Hyland, 2005), els més freqüents són els marcadors de transició i els estructuradors, tot i que des del punt de vista de la varietat de formes emprades els textos són relativament pobres. Respecte a la qualitat lingüística, els resultats indiquen que els futurs graduats en economia cometen errades tant lingüístiques com discursives que recomanen una acció didàctica als graus per millorar la qualitat de la redacció acadèmica en llengua catalana.In this article we analyse a corpus of abstracts in Catalan included in the final-year dissertations (TFG, from the Catalan) of students in economics from three Catalan universities. In the current sociolinguistic context, it is important to have a knowledge of the situation of theuse of Catalan in this discipline. Although there are some works that focus on the analysis of the abstracts of research articles in economics, there are none on Catalan. In addition, an incipient line of research on abstracts written by non-expert authors deals with texts in other languages, but not in Catalan, and not in the field of economics. The present study has two objectives: to discursively characterize the genre of final-year dissertation abstracts in the field of economics and to assess their linguistic quality. In order to do so, we analysed the macrotextual and microtextual characteristics of abstracts using Atlas-ti, a qualitative data software. The results show a textual organization in which there are two sorts of movements. Firstly, “prototypical” rhetorical movements and, secondly, movements which are inconsistent with the pragmatic and sociocultural dimensions of the genre. In terms of metadiscursive resources (Hyland, 2005), the most frequent are transitional metadiscursive markers and frame markers; from the point of view of the variety of forms, the texts are relatively poor. In terms of linguistic quality, the results indicate that future economists make both linguistic and discursive mistakes that recommend a didactic action in the university degree courses to improve the quality of academic writing in Catalan

Exploring the use of tertiary reclaimed water in dairy cattle production

The objective of this study was to explore through both in vitro and in vivo experiments the use of reclaimed urban wastewater in dairy cattle production systems with the aim of improving water efficiency and sustainability. Firstly, the use of different tertiary treatments (ultrafiltration (UF), ultraviolet disinfection (UV), chlorination process, and their combination) to improve the quality of an urban secondary effluent was studied in intestinal primary cell cultures evaluating the expression of genes related to apoptosis, cell damage, and inflammation. The results revealed that secondary treated wastewater and waters that were treated with a chlorination process (even tap water) caused an increase in apoptosis, intestinal primary cell damage, and inflammation. The in vivo experiment evaluated the short-term effects on health and performance of using UF- and UV-treated secondary effluent compared with the use of tap water for drinking and preparing milk replacer in young calves from 5 to 47 days of age. Calves previously fed with UF + UV treated secondary effluent clearly preferred tap water when they were exposed to a double water choice at the end of the study. This reduction of the palatability and acceptability was probably due to a greater level of water salinity of the treated reclaimed water (570 vs 1437 ± 76.5 μS/cm of conductivity for tap water and UF-UV treated secondary effluent, respectively), which potentially entailed a reduction of calf concentrate intake (466 vs 351 ± 32.2 g/d for calves fed with tap water and UF-UV treated water, respectively). The use of reclaimed water did not pose an acute risk to animal health. It is concluded that improvements on the tertiary treatment to reduce water salinity should be considered when using reclaimed water for drinking purposes in livestock production systems. This study is a first approach to a more sustainable and efficient use of water in animal husbandry for countries with water scarcity. However, more studies are required before its implementation to further study long-term effects and the presence of new-contaminants not defined in the current legislation.info:eu-repo/semantics/acceptedVersio

Mentories de llengua per a la millora de les competències de redacció acadèmica

Per als estudiants de Traducció i de Llengües Aplicades, el domini del català i el castellà és imprescindible, perquè el domini i excel·lència en aquestes llengües són competències bàsiques i transversals dels estudis. El programa vol aconseguir la millora en aquestes competències amb un sistema de tutorització interpares (mentories), en què estudiants de cursos avançats traspassen els seus coneixements i la seva experiència en el procés d'aprenentatge a estudiants de 1r curs amb mancances