The Sumptuary Arts in the Kingdom of Mallorca in the Second Half of 15th Century: Markets, Clients, and Artistic Taste

El objetivo de este artículo es ampliar el estudio de las artes suntuarias en el contexto del Reino de Mallorca, que se ha centrado principalmente en la orfebrería y las artes textiles. Con este objetivo, se analizan determinadas producciones de vidrio esmaltado y bronce fundido importadas por los mercaderes desde territorios tan lejanos como Damasco, Venecia o Flandes. La idea es reconstruir un corpus de objetos que en la práctica ha desaparecido, salvo algunas piezas excepcionales, a partir de la información proporcionada por los inventarios post mortem realizados por los notarios de la época. Finalmente, se aportan algunas ideas sobre el uso y disfrute de esta cultura material sofisticada por parte de algunos miembros de la sociedad medieval.The aim of this article is to expand the studies of sumptuary arts in the context of the Kingdom of Majorca, which have been centred in goldsmithing and textile arts. Thus here the focus of analysis are specific productions of enamelled glass and melted bronze imported by merchants from sites as distant as Damascus, Venice or Flanders. The goal is to reconstruct a corpus of objects (currently inexistent, with the exception of a few exceptional pieces) based on the thorough information gathered in the post mortem inventories compiled by the notaries at the time. Finally, there have been included some comments on the use and enjoyment of this sophisticated material culture by some members of the medieval society

L’activitat de vitrallers i vidriers de buf a l'arquitectura gòtica. Relacions i influències a la Ciutat de Mallorca

Un dels objectius fonamentals d’aquest article és reflexionar sobre la tasca artesana desenvolupada per vitrallers i bufadors de vidre a l’arquitectura gòtica de la Ciutat de Mallorca. Les relacions entre ambdós col·lectius posen de manifest l’especificitat de la tècnica emprada en l’elaboració dels vitralls, una de les denominades arts pictòriques, per la participació, en ocasions, en la fase de projecció i d’execució de pintors sobre taula. S’aborda la revisió de la documentació publicada fins avui, se’n incorpora de nova i se suggereixen com elements a tenir en compte en el debat alguns materials arquitectònics i arqueològicsOne of the main objectives of this paper is to reflect upon the craftsmanship developed by glaziers and glassblowers in gothic architecture developed in Ciutat de Mallorca (City of Majorca). The relationships between both groups highlight the specificity of the technique they used in the elaboration the stained glass windows, one of the so-called pictorial arts, due to the occasional collaboration –in the projection and execution stages- of painters on wood. This paper deals with the revisions of the documents published so far, it also provides additional documents and it suggests that some architectonic and archaeological materials be taken into consideration as elements in the discussio

L’inventari dels béns de Jordi de Santjoan i Sureda (1682)

[cat] Aquest inventari recull els béns mobles que es trobaven al casal de Can Oleo de Palma poc després de la mort del cavaller Jordi de Santjoan i Sureda. El document, que fou localitzat per José Morata en el procés d’anàlisi historicoartística de la casa previ a la seva rehabilitació, permet documentar no només els espais arquitectònics del casal al 1682, sinó també els béns que es trobaven a cadascuna de les estances.[eng] This inventory describes the movable properties that were located in Can Oleo house in Palma just before the decease of the knight Jordi de Santjoan i Sureda. This document was located by José Morata during the works of historical and artistic analysis of the house before it was rehabilitated. It allows us to know the architectural spaces of the house in 1682, as well as the movable properties that were situated on every room

Artesanos vidrieros en Mallorca. Relaciones y conexiones con el levante Peninsular (siglos XIV-XV)

This paper analyses the production cycle of glass, and the artisans who worked it, in the city of Majorca during the 14th and 15th centuries. It also studies the relationships established with Barcelona and other areas in the Crown of Aragon for glass production and trade in the gothic period. Based on archival documentation, this paper studies the locations and structure of kilns, the source of the raw materials used in the manufacturing and, fi nally, the models of organisation and family relations of the glassmakers.<br><br>En este artículo se analiza el ciclo productivo del vidrio y los artesanos que en él intervinieron en la Ciutat de Mallorca durante los siglos XIV y XV. También es fundamental fijar las relaciones que se establecieron con Barcelona y otras zonas de la Corona de Aragón, en el marco de la producción y del comercio del vidrio en época gótica. Se estudia, mediante la documentación de archivo, la localización de los hornos, su estructura, así como el origen de las materias primas utilizadas en la fabricación y, finalmente, los modelos de organización y relaciones familiares de los vidrieros

El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII

La Història del vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII està determinada per la forta influència exercida per la vidrieria catalana i la veneciana. El marc cronològic ampli té la finalitat de precisar les continuïtats i canvis que es produeixen en l'artesanat. En aquest sentit, s'ha de destacar com un factor fonamental la presència de vidriers procedents d'Itàlia, que situen l'illa de ple en les dinàmiques que caracteritzen l'art del vidre. Per a cada època s'han situat els principals obradors, les famílies de vidriers i els sistemes de treball desenvolupats. En relació als objectes catalogats, hem constatat l'arribada d'importacions islàmiques, catalanes i venecianes. Les tipologies s'han elaborat amb les peces arqueològiques, les citacions d'inventaris de cada període i la iconografia. La investigació es tanca amb un panorama general corresponent a inicis del segle XVIII, moment d'irrupció de noves modes procedents de Bohèmia i Alemanya, que canviaran l'art del vidre a Europa.La Historia del vidrio en Mallorca entre los siglos XIV y XVIII está determinada por la importante influencia ejercida por la vidriería catalana y la veneciana. El marco cronológico amplio tiene la finalidad de precisar las continuidades y los cambios producidos en el artesanado. En este sentido, tiene que destacarse como factor fundamental la presencia de vidrieros procedentes de Italia, que sitúan la isla en las dinámicas que caracterizan el arte del vidrio en otros territorios europeos. Para cada época se han situado los principales talleres, las familias de vidrieros y los sistemas de trabajo desarrollados. En relación a los objetos catalogados, hemos constatado la llegada de importaciones islámicas, catalanas y venecianas. Las tipologías se han elaborado con las piezas arqueológicas, las citaciones de inventarios de cada período y la iconografía. La investigación se cierra con un panorama general correspondiente a inicios del siglo XVIII, momento de irrupción de nuevas modas procedentes de Bohemia y Alemania, que cambiaran el arte del vidrio en Europa.The history of glass in Majorca between the 14th and 18th centuries has been determined by the strong influences exerted by the catalan and venetian glassworks. The wide chronologic framework responds to the intention of specifying the continuities and changes undergone in the craftsmanship. In this sense, it must be highlighted as a fundamental fact the presence of glassmakers coming from Italy, which place the island in the midst of the dynamics characterizing the art of glassmaking. The main glassmakers, families and the working systems developed, have been placed in each period. As for the catalogued pieces, the coming of Islamic, catalan and venetian importations have been stated. Typologies have been stated with archeological pieces, inventory citations for each period and the iconography. The research concludes with a general overview corresponding to the early 18th century, the moment of the arrival of new modes coming from Bohemia and Germany, which would change the art of glass in Europe

L'argenter Joan Picó i la custòdia barroca d'Algaida

El presente trabajo presenta nuevos datos sobre la custodia de la iglesia de Algaida. Además se estudian algunas de sus características formales e iconográficas. La pieza en cuestión fue realizada por el platero del s. XVII Juan Picó. La custodia se modificó durante el s. XVIII, momento que se aprovechó para darle su aspecto actual

L'activitat de vitrallers i vidriers de buf a l'arquitectura gòtica. Relacions i influències a la Ciutat de Mallorca

Un dels objectius fonamentals d’aquest article és reflexionar sobre la tasca artesana desenvolupada per vitrallers i bufadors de vidre a l’arquitectura gòtica de la Ciutat de Mallorca. Les relacions entre ambdós col·lectius posen de manifest l’especificitat de la tècnica emprada en l’elaboració dels vitralls, una de les denominades arts pictòriques, per la participació, en ocasions, en la fase de projecció i d’execució de pintors sobre taula. S’aborda la revisió de la documentació publicada fins avui, se’n incorpora de nova i se suggereixen com elements a tenir en compte en el debat alguns materials arquitectònics i arqueològics.One of the main objectives of this paper is to reflect upon the craftsmanship developed by glaziers and glassblowers in gothic architecture developed in Ciutat de Mallorca (City of Majorca). The relationships between both groups highlight the specificity of the technique they used in the elaboration the stained glass windows, one of the so-called pictorial arts, due to the occasional collaboration –in the projection and execution stages- of painters on wood. This paper deals with the revisions of the documents published so far, it also provides additional documents and it suggests that some architectonic and archaeological materials be taken into consideration as elements in the discussion