Searching by approximate personal-name matching

We discuss the design, building and evaluation of a method to access theinformation of a person, using his name as a search key, even if it has deformations. We present a similarity function, the DEA function, based on the probabilities of the edit operations accordingly to the involved letters and their position, and using a variable threshold. The efficacy of DEA is quantitatively evaluated, without human relevance judgments, very superior to the efficacy of known methods. A very efficient approximate search technique for the DEA function is also presented based on a compacted trie-tree structure.Postprint (published version

Magnetic energy harvesting and concentration at distance by transformation optics

Magnetic energy is one the main agents powering our society: generating energy in power plants, keeping information in magnetic memories, moving our devices with motors. All of these applications require a certain spatial distribution of magnetic energy, for example concentrating it in a transformer core or in a magnetic sensor. We introduce in this work a way to collect magnetic energy and distribute it in space with unprecedented efficiency and flexibility, allowing very large concentration of magnetic energy in a free space region, an enhanced magnetic coupling between two magnetic sources, and the transfer of magnetic energy from a source to a given distant point separated by empty space. All these features are achieved with a single device, a magnetic shell designed by transformation optics.Comment: 15 pages, 5 figure

Noves pistes sobre la progressió dels tumors

En la seva tesi doctoral, Jordi Camps Polo obté resultats interessants sobre la inestabilitat cromosòmica en les cèl·lules tumorals. La seva recerca, centrada en el càncer de còlon humà, ha emprat tècniques de citogenètica molecular per a l'anàlisi. Aquest nou enfocament ha posat de manifest alteracions cromosòmiques al llarg de la divisió cel·lular que abans eren invisibles.En su tesis doctoral, Jordi Camps Polo obtiene interesantes resultados sobre la inestabilidad cromosómica en las células tumorales. Su investigación, centrada en el cáncer de colon humano, ha utilizado técnicas de citogenética molecular para su análisis. Este novedoso enfoque ha revelado alteraciones cromosómicas durante la división celular que antes eran invisibles

La Inestabilitat cromosòmica en el càncer colorectal

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa inestabilitat genòmica, característica intrínseca de la majoria de cèl·lules tumorals, es defineix com la capacitat que presenta una cèl·lula de generar alteracions genètiques a un ritme elevat, tenint com a conseqüència la generació d'una elevada heterogeneïtat cel·lular. Des de l'inici de l'estudi de la inestabilitat genòmica, el càncer colorectal ha esdevingut un estereotip del comportament de les cèl·lules tumorals. El càncer colorectal pot ser subdividit en dues formes diferents: els que presenten inestabilitat de microsatèl·lits (MSI) i són majoritàriament diploides, i els caracteritzats per cariotips poliploides i amb inestabilitat cromosòmica (CIN). Una part important del treball ha estat basat en l'ús de línies cel·lulars de càncer de còlon humanes. Una de les línies més utilitzades com a model de CIN és la línia cel·lular SW480. L'aplicació de les tècniques M-FISH, la cenM-FISH i mMCB va permetre descriure el cariotip molecular amb alteracions que prèviament no havien estat identificades i definir els punts de trencament (Camps et al., 2004, Oncol Rep). Per estudiar la interrelació entre la inestabilitat de microsatèl·lits i la inestabilitat cromosòmica vam utilitzar les línies de càncer de còlon KM12 com a model cel·lular, concloent que ambdós subtipus d'inestabilitats podien coexistir en una mateixa cèl·lula (Camps et al., 2004, Int J Cancer). Aquest model també ens va servir per demostrar l'evolució cariotípica de les cèl·lules originàries del tumor de còlon i les poblacions altament metastàtiques a fetge, concloent que la tetraploïdia era un fenomen genotípic clau per explicar les condicions fenotípiques de la metàstasi. Mitjançant tècniques de citogenètica molecular vam quantificar la inestabilitat cromosòmica, tant la numèrica com l'estructural, de dues línies cel·lulars de càncer de còlon, la HCT-116 (amb MSI), i la SW480 (amb CIN). Per abordar la inestabilitat cromosòmica estructural, ens vam centrar en l'estudi de les reorganitzacions cromosòmiques no clonals per cada divisió cel·lular. Per altra banda, per l'estudi de la inestabilitat numèrica vam recórrer a l'obtenció de cèl·lules binucleades. Aquests experiments ens van donar una idea del dinamisme amb el qual les alteracions numèriques tenien lloc en la línia cel·lular SW480 i els seus subclons. Alhora, ens van permetre deduir quin era l'origen més freqüent de les aneuploïdies en aquestes cèl·lules, la no-disjunció o la pèrdua anafàsica. La línia cel·lular HCT-116, cromosòmicament estable, presentava unes taxes d'alteracions estructurals i d'aneuploïdia molt baixes. Els resultats d'aquest treball ens van permetre demostrar que la inestabilitat cromosòmica numèrica era invariable entre la línia cel·lular parental SW480 i els seus subclons, però per altra banda, la taxa d'inestabilitat cromosòmica estructural augmentava dràsticament quan es generaven els sublcons a partir d'una sola cèl·lula (Camps et al., 2005, FASEB J). Aquests resultats explicarien l'heterogeneïtat estructural que presenten les cèl·lules tumorals in vivo, possible origen de les diferents subpoblacions cel·lulars, i l'elevada taxa d'aneuploïdia. Finalment, vam utilitzar un total de trenta-un tumors de còlon per analitzar les diferències genòmiques i els patrones d'expressió entre tumors que presentaven inestabilitat de microsatèl·lits i tumors que no la presentaven. La utilització de la hibridació genòmica comparada convencional i sobre microxips de cDNA van permetre descriure alteracions genòmiques amb una gran precisió i identificar gens que podrien estar involucrats en la carcinogènesis colorectal (Camps et al., 2006, Carcinogenesis). Alguns dels gens proposats i associats per primera vegada amb el càncer de còlon són RASA1 y FER, y DPEP1, localitzats en les bandes citogenètiques 5q13q21 y 16q24.3, respectivament

Images and Altar Structures in Romanesque Catalonia : a Restored Virgin and Child Sculpture in the Museu Nacional d'Art de Catalunya

Medieval images that have survived to the present time are known to be decontextualised, and very often appear as isolated or free-standing objects, as is the case with statues of the Virgin and Child. Those still preserved in churches have been adapted to structures built subsequent to their creation, and quite often have been transferred to different locations, but many statues held in museums and collections lack their corresponding base or surrounding structure. In Catalonia, the example of Sant Martí d'Envalls (Angoustrine, Cerdanya, Pyrénées Orientales), which dates to the early 13th century, clearly shows that many sculptures were integrated into larger altar ensembles in combination with highly elaborate imagery. The restoration of a sculpture of the Virgin in the Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 15926) carried out in 2018 has allowed us to review some of these issues. The position of the Child, leaning purposefully to his right, suggests that the carving was part of an ensemble that depicted the Adoration of the Magi and some other scene - similar to the ensemble from Sant Martí Sarroca, where the image was centred in an edicule, flanked by the Annunciation and the Adoration of the Magi. The image is also interesting from a museological perspective, since during the first half of the 20th century it was exhibited under a custom-made structure. We will discuss the relationship between the sculpture under study and other images of the Virgin dating from the 12th and 13th centuries in Catalonia that could have formed part of altar ensembles.Es bien sabido que las imágenes medievales han llegado a la actualidad descontextualizadas y muy a menudo como objetos aislados o totalmente exentos, tal como sucede con las tallas de la Virgen con el Niño. Mientras que las que todavía son objeto de culto han sido adaptadas a estructuras posteriores al momento de su creación y cambiadas de emplazamiento, hay una gran cantidad de piezas conservadas en museos y colecciones que no han preservado el soporte o la estructura correspondiente. En Cataluña, el ejemplo de Sant Martí d'Envalls (Angoustrine, Cerdaña francesa), fechable poco después del 1200, es la muestra más evidente de que muchas tallas se integraban en estructuras de altar más amplias, en combinación con representaciones historiadas. La restauración de una talla de la Virgen en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 15926) llevada a cabo en 2018 ha permitido revisar algunas de estas cuestiones. La posición del Niño, inclinado y orientado explícitamente hacia su derecha, hace pensar que la talla se integraba en un conjunto donde se representaría la Adoración de los Magos y alguna otra escena, como sucedía en Sant Martí Sarroca, donde la imagen se situaba en el centro en un edículo flanqueado por la Anunciación y la Adoración de los Magos. La imagen también interesa desde la vertiente museográfica, ya que durante la primera mitad del siglo XX fue expuesta bajo una estructura construida expresamente. Partiendo de la talla del museo trataremos la relación de este y otros ejemplos de imágenes de la Virgen de los siglos XII y XIII en Cataluña con posibles estructuras de altar

Toulouse, Gilabertus and their reflection on Romanesque Sculpture in Catalonia

L’anomenat mestre Gilabertus de Toulouse i la seva obra, datada a l’entorn de 1120, fou un punt de referència significatiu d’un dels moments més importants de l’escultura romànica catalana. Recents aproximacions a la matèria permeten oferir un balanç d’aquesta influència reconeguda, testimoni d’unes relacions entre els tallers escultòrics tolosans i catalans que no s’exhaureix en la consideració del cercle productiu d’aquest mestre.The so-called master Gilabertus of Toulouse and his work, dated around 1120, was a significative reference term for one of the most important moments of the catalan romanesque sculpture. Recent approaches to this subject allow the offering of a balance on this acknowledged influence, a manifestation of the relationships between tolosan and catalan sculpture workshops that are wider than the consideration of this master’s productive circle