Invasive species in Balearic Islands: use of antioxidant biomarkers in marine organism in invasive events.

Abstract not availabl

Escenarios online para el aprendizaje de un instrumento musical: sinopsis de algunas investigaciones

En este artículo realizamos una breve sinopsis de las conclusiones de algunas investigaciones en las que se ha experimentado el proceso de enseñanza-aprendizaje de un instrumento musical en escenarios online, centrándonos en el uso de la videoconferencia. Estas investigaciones realizadas en Canadá y Estados Unidos, han experimentado con diferentes instrumentos como el piano, el saxofón, la trompeta, el trombón y la tuba. La mayoría de las investigaciones en las que la experiencia de aprendizaje ha tenido lugar parcialmente o totalmente en un escenario online, coinciden en que para que el proceso de enseñanza-aprendizaje por videoconferencia sea óptimo, es necesario un cambio de metodología, una mayor preparación de las clases y la superación de las deficiencias de la tecnología en cuanto al proceso de transmisión de datos que ocasiona interrupciones en la comunicación. Se trata de un campo que ofrece multitud de posibilidades, pero también tiene sus limitaciones frente al contacto directo de la clase presencial en el aula física. Aspectos como la comunicación profesor-alumno, estrategias didácticas y determinados contenidos de la enseñanza musical, precisan de una atención diferente en un escenario online. En general, proponen el uso de la videoconferencia como complemento a contenidos asíncronos y a la clase presencial.This article describes briefly the conclusions of the research project in which the process of teaching-learning of a musical instrument has been experimented in an online scenario, focusing on the use of video-conference. All the research activities have been implemented in Canada and the United States of America, using different instruments like the piano, saxophone, trumpet, trombone and tuba. Most of the research activities in which the learning experience has taken place partially or fully online coincide in that in order to the process of teaching-learning via video-conference to be successful, it is necessary the employment of a specific methodology, a better preparation of the lessons and the improve of the technology deficiencies regarding the data transmission process, that brings out interruptions in the communication. This process refers to a field that can offer multiple possibilities but also has some limitations against the direct contact that offers in-person lessons in a physical classroom. Different aspects like teacher-student communication, didactic strategies and specific music teaching content require a different attention in an online scenario. In general, they propose the use of video-conference as a complement to the asynchronous contents and to the in-person lesson

Espècies invasores a la Mar Balear: impactes sobre les comunitats marines litorals

Espècies invasores a la Mar Balear: impactes sobre les comunitats marines litoral

Amphipods associated on the algal and debris communities with the presence of invasive algae Lophocladia lallemandii sa Dragonera Natural Park (Balearic Islands)

En el litoral Balear es troben comunitats d’algues fotòfiles associades a fons rocosos. Es tracta d’un dels ecosistemes més representats a l’infralitoral i que són objecte d’un gran nombre d’impactes, com és la colonització d’espècies invasores, entre les que destaca l’alga Lophocladia lallemandii. Aquesta espècie no només altera les comunitats d’algues sinó que també, en les zones amb un baix hidrodinamisme, forma grans acumulacions de detritus, que en molts casos superen en biomassa a les algues i fanerògames locals. Aquests dos hàbitats sostenen comunitats d’amfípodes que són uns bioindicadors molt eficaços dels canvis produït en els medi. En el present estudi entre les mostres de detritus i dels fons rocosos s’han identificat 43 espècies d’amfípodes que pertanyen a 20 famílies. La majoria de mostres identificades són pròpies de fons rocosos i, en el cas dels cúmuls detrítics, apareixen espècies característiques d’aquest hàbitat. Les màximes abundàncies pels amfípodes es donen en el període hivernal. Les espècies classificades mostren diferents valors en el nombre d’individus segons es tracti de zones envaïdes per L. lallemandii o zones control. Aquest efecte pot afavorir determinades espècies i fer disminuir les abundàncies d’altres quan l’alga invasora s’estableix. Les mostres realitzades a l’estiu en fons rocosos a partir de quadrants 20x20 cm i amb la presència de L. lallemandii, presenten unes majors abundàncies i riquesa específica que les zones control. Contràriament, en les mostres obtingudes amb la utilització de la xarxa de mà 40x20cm, els resultats indiquen majors abundàncies i un nombre major d’espècies que les zones control durant el període estival. Aquest efecte és producte de la colonització de l’hàbitat per part de L. lallemandii que genera canvis estructurals en les comunitats algals i que poden repercutir en les taxes de predació a diferents nivells dins de la comunitat. L’efecte d’aquestes algues invasores dins l’ecosistema ha de ser estudiat a llarg termini per determinar si els canvis produïts en els ecosistemes es mantenen en el temps.In the Balearic coastline there are photophile seaweed communities associated with rocky bottom. It is one of the largest ecosystems and it’s subject to a great number of impacts, such as the arrival of invasive species, among which there’s Lophocladia lallemandii. This species not only alters the communities of algae, but also in areas with low hydrodynamics, it forms large accumulations of debris, which often exceed the algal biomass and local phanerogams. These two habitats sustain communities of amphipods that are very effective bioindicators of changes occurred in the environment. In the present study, among the samples of detritus and of the rocky bottoms, 43 species of amphipods that belong to 20 families have been identified. The majority of identified samples are typical of rocky bottoms and in the case of detrital sediment load, characteristic species of this habitat turn up. The maximum abundance for amphipods in the study are given in the winter. Classified species show different values in the number of individuals in the case of areas invaded by L. lallemandii or control areas. This effect may favour certain species and reduce the abundance of others in case the invading seaweed settles. The samples carried out in the summer in rocky bottoms from 20x20cm quadrants and with the presence of L. lallemandii, present higher abundances and species richness than the control zones. By contrast, in the samples obtained with the use of the 40X20cm hand net, results indicate that the control zones during the summer show higher abundances and species richness. This effect is a result of the colonization of the habitat by L. lallemandii which generates structural changes in algal communities that may affect the rates of predation at different levels within the community. The effect of these invasive algae in the ecosystem must be studied long term to determine whether changes in ecosystems are maintained over time

Physiological adaptation to Mediterranean habitats of the native crab Pachygrapsus marmoratus and the invasive Percnon gibbesi (Crustacea: Decapoda)

Markers of oxidative stress in the hepatopancreas and carotenoid and vitamin E content in the carapace of the invasive crab Percnon gibbesi and the native crab Pachygrapsus marmoratus were compared as indicators of their physiological condition and environmental adaptation. Crabs similar in size were collected from coastal waters of Portals Vells (Mallorca Island, Spain; 39°28’18.79”N, 2°28’19.63”E) at <1 m depth. Vitamin E levels were significantly higher in P. marmoratus than in P. gibbesi, whereas all carotenoid concentrations, except astaxanthin, were significantly higher in P. gibbesi. Catalase, glutathione peroxidase and glutathione reductase activities were significantly greater in P. marmoratus. Malondialdehyde concentration, a marker of lipid peroxidation, was higher in the hepatopancreas of P. gibbesi. The differences in carotenoid and vitamin E contents and in the antioxidant enzyme activities are a reflection of the different physiological activity of the two species and may suggest that P. gibbesi is not a potential competitor for the native crab P. marmoratusVersión del editor1,006

Changes in seagrass polychaete assemblages after invasion by Caulerpa racemosa var. cylindracea (Chlorophyta: Caulerpales): community structure, trophic guilds and taxonomic distinctness

A two-year study focusing on the associated polychaete assemblages revealed that the degradation of the Posidonia oceanica seagrass meadows, together with the colonisation of rhizomes by invasive Caulerpa racemosa in the Balearic Islands, have produced important changes in the ecosystem functioning, and have therefore affected the benthic faunal communities. The highest abundance and number of species occurred in C. racemosa from August to December. The species composition of the polychaete assemblage in C. racemosa is similar to that of P. oceanica but abundances of shared species differ between Caulerpa and Posidonia. Abundance, number of species and diversity were positively correlated with C. racemosa biomass. The spatial complexity provided by the network of C. racemosa fronds and stolons seemed to combine with that of the remaining seagrass mat to support a well developed polychaete assemblage. Although invaded meadows harboured significantly modified polychaete assemblages when compared with living P. oceanica meadows, the main impacts seem to be non-harmful (i.e. increased abundance and number of species) and mainly affect their seasonal patterns, which is a direct consequence of the corresponding biomass seasonality of C. racemosaPublicado

Ecología de Caulerpales

En la present tesis doctoral són estudiats els canvis en les comunitats bentòniques produïts per la substitució de praderies de Posidonia oceanica per algues invasores del gènere Caulerpa (Caulerpa racemosa y Caulerpa taxifolia) i la caulerpal establida Caulerpa prolifera. Les comunitats bentòniques canvien amb la presència de les caulerpals. Les principals diferències entre els quatre hàbitats són degudes a les diferents abundàncies que presenten les espècies coincidents tant per mol·lusc, decàpodes com poliquets. A més, la comunitat d’invertebrats té patrons estacionals diferents entre els quatre hàbitats (referits a abundància i diversitat de espècies). Les algues del gènere Caulerpa es caracteritzen per contenir caulerpenina com metabòlit secundari de defensa. La toxicitat de les caulerpals es veu reflectida en un increment de les defenses antioxidants dels organismes que hi viuen en hàbitats de Caulerpa (Coris julis i Bittium reticulatum), els quals augmenten eficientment les seves defenses antioxidants i no sofreixen peroxidació lipídica. A més, Caulerpa spp. augmenta les seves defenses antioxidants i caulerpenina en situacions de herviboria i epifitisme com a mecanisme defensiu.En la presente tesis doctoral se estudian los cambios en la comunidades bentónicas que se producen tras la sustitución de una pradera de Posidonia oceanica por algas invasoras del género Caulerpa (Caulerpa racemosa y Caulerpa taxifolia) y la caulerpal establecida Caulerpa prolifera. Las comunidades bentónicas cambian con la presencia de caulerpales. Las principales diferencias entre los cuatro hábitats estudiados son debidas a las diferentes abundancias de las especies coincidentes tanto para moluscos, decápodos como poliquetos. La comunidad de invertebrados presenta patrones estacionales diferentes entre esos cuatro hábitats y con Posidonia oceanica (referidos a abundancia y diversidad de especies). Las algas del género Caulerpa se caracterizan por poseer el metabolito secundario de defensa caulerpenina. La toxicidad de las caulerpales se traduce en un incremento de las defensas antioxidantes del los organismos que allí viven (Coris julis y Bittium reticulatum), los cuales aumentan eficientemente sus defensas antioxidantes sin sufrir peroxidación lipídica. Además, Caulerpa aumenta sus defensas antioxidantes y la caulerpenina en situaciones de herbivoría y epifitismo como mecanismo defensivo.In the present thesis, changes in the benthic communities caused by the substitution of Posidonia oceanica seagrass meadows by the invasive algae Caulerpa (Caulerpa racemosa and Caulerpa taxifolia) and the established Caulerpa prolifera are analyzed. Benthic communities change with the presence of Caulerpa spp. Main differences among studied habitats are due to differences in the abundances of invertebrate species common for the four habitats for Decapoda, Mollusca and Polychaeta. Seasonal patterns of invertebrate community are also different among the studied algae and seagrass (for abundances and species diversity indexes). Caulerpa macroalgae are characterised by the presence of caulerpenyne as defensive secondary metabolite. The toxicity of Caulerpa is expressed as an increased antioxidant response of the organisms living in Caulerpa mats (Coris julis and Bittium reticulatum), which efficiently increases its antioxidant defences avoiding lipid peroxidation. Caulerpa spp. also increases their antioxidant defences and caulerpenyne concentration in herbivorism and epifitism situations

Desafios do setor financeiro cooperativo espanhol diante do risco sistêmico

Purpose: The aim is to reflect on the Spanish financial cooperative sector based on the analysis of the concept, as well as on systemic risk typologies. Description: The business model proposed by credit cooperatives in Spain has strong foundations on orthodox financial culture in the sense that these entities, generally, have adopted financial sustainability as their strategic horizon. Point of view: Due to a given a series of regulatory procedures that have taken place in Spain, it is possible to affirm, in general terms, that, to a large extent, credit cooperatives have not been affected. This condition does not apply for savings banks, for example. Conclusions: In relation to the rest of entities and modalities that make up the banking system, credit cooperatives have less risk exposure, which affects the other institutions in the banking system. In addition, the great competitive advantage that these entities can count on will result from combining the provision of dimension, efficiency and financially sustainable services that face a convulsive future in coexistence with commercial banking entities that are increasingly competitive.Propósito: a partir del análisis del concepto, así como de las tipologías del riesgo sistémico, se pretende reflexionar en torno al sector cooperativo financiero español. Descripción: el modelo de negocio propuesto por las cooperativas de crédito en España tiene unas fuertes bases de cultura financiera ortodoxa en el sentido de que estas entidades, por lo general, han tenido como horizonte estratégico lo que se denomina “sostenibilidad financiera”. Punto de vista: en términos generales, dada una serie de procedimientos normativos que se han producido en España, se puede afirmar que, en gran medida, las cooperativas de crédito no se han visto afectadas, cosa que no aplica, por ejemplo, para las cajas de ahorro. Conclusiones: las cooperativas de crédito, en relación con el resto de las figuras que componen el sistema bancario, disponen de una menor exposición frente a los riesgos, de manera que se ve afectado el resto de las entidades que componen el sistema. Además, la gran ventaja competitiva con la que podrán contar estas entidades será la combinación de dimensión, eficacia y prestación de servicios financieramente sostenibles para afrontar un futuro convulso y en convivencia con entidades de banca comercial cada vez más competitivas.Objetivo: a partir da análise do conceito, bem como das tipologias de risco sistêmico, pretende-se refletir em torno ao setor cooperativo financeiro espanhol. Descrição: o modelo de negócio proposto pelas cooperativas de crédito na Espanha tem fundamentos fortes da cultura financeira ortodoxa, posto que essas entidades, em geral, têm como horizonte estratégico a chamada "sustentabilidade financeira". Ponto de vista: em termos gerais, dada uma série de procedimentos normativos que tiveram lugar na Espanha, pode-se afirmar que, em grande medida, as cooperativas de crédito não foram afetadas, ao contrário, por exemplo, das caixas económicas. Conclusões: as cooperativas de crédito, em relação às outras figuras que conformam o sistema bancário, têm menor exposição a riscos, de modo que afetam o restante das entidades do sistema. Além disso, a grande vantagem competitiva que essas entidades poderão ter será a combinação de dimensão, eficiência e prestação de serviços financeiramente sustentáveis para enfrentar um futuro convulsivo e em convivência com entidades bancárias comerciais cada vez mais competitivas

Contribution to the knowledge of the Molluscs communities associated with Caulerpales meadow in Mallorca

Abstract not availabl

Espècies invasores a la Mar Balear: impactes sobre les comunitats marines litorals

La presència d’espècies invasores és un problema per la conservació dels ecosistemes tant terrestres com marins. En el cas del ecosistemes marins i en concret als ecosistemes marins de les Illes Balears han estat detectades tant espècies d’algues, com d’invertebrats i peixos no originaris de la Mediterrània. Aquestes espècies no només es poden establir presentant poblacions permanents, sinó que poden entrar en competència amb les espècies natives i en el cas concret de les algues, poden modificar l’hàbitat amb els conseqüents efectes sobre els organismes que prèviament trobaven en elles tant refugi com aliment. En aquest capítol es presenten un recull de treballs en els quals s’analitzen els efectes de la presència d’espècies invasores sobre la fauna des d’una vessant clàssica, basada en densitats i diversitat d’espècies i una altra vessant més innovadora que es basa en els canvis fisiològics associats a la presència d’aquestes espècies invasores. En concret es presenten resultats de treballs sobre els efectes de les algues invasores del gènere Caulerpa, C. taxifolia i C. racemosa, l’alga Lophocladia lallemandi i del cranc Percnon gibessi.Versión del edito