Jacobus de Voragine, Vitae Sanctorum. ms. 713 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB).

Màster de Cultures Medievals. Assignatura Codicologia de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Curs: 2013 , Directora: Gemma AvenozaEstudi codicològic del manuscrit 173: Flos Sanctorum en Catala [Manuscrit], https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInstitution&query=any,contains,b2101265*El manuscrit 713 té com a títol Vitae Sanctorum en català, i pertany a Fra Jacobus de Voragine, d'acord amb el catàleg de sala1 de Francisco Miquel Rosell. En aquest mateix catàleg s’indica que la penúltima signatura (J. 491) remetria aquest exemplar a la Biblioteca del convent de Sant Josep, Carmelitans Descalços, de Barcelona. Josefina Mateu Ibars a Los manuscritos de los siglos X a XIV de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona, remet a la mateixa procedència. Els Carmelitans són un orde amb origen en un grup d’ermitans establerts a mitjan del segle XIII al mont Carmel. La regla fou redactada cap a 1209 per Albert Avogardo, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226. Prenent l’exemple del profeta Elies, qui va viure al mont Carmel, duien una vida estrictament eremítica, de gran austeritat i contemplativa. El 1562, a partir de la reforma impulsada per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz, l’orde es va dividir en els carmelitans descalços i els carmelitans calçats, que van mantenir l’antiga observança. El convent barceloní dels Carmelitans Descalços sota protecció i títol de Sant Josep es va fundar el 25 de gener de 1586 a la Rambla, però no va ser fins al 3 d’octubre de 1593 que va es va traslladar al temple definitiu. Aquest convent ocupava bona part de l’àrea actual del mercat de Sant Josep, més conegut amb el nom de Boqueria. El convent es va cremar el 25 de juliol de 1835 i poc després va haver de ser enderrocat. És difícil de determinar com va arribar aquest exemplar a la BUB. La pèrdua, destrucció o dispersió de les biblioteques eclesiàstiques va ser una conseqüència directa de les desamortitzacions que va patir Espanya al segle XIX. La desamortització, que no va ser homogènia a tot el territori espanyol, tenia com a finalitat desvincular les terres o les possessions, que no podien ser ni venudes ni alienades, dels seus posseïdors mitjançant un seguit de disposicions legislatives. Tot i que les desamortitzacions també van afectar els municipis i la noblesa, l'Esglèsia es va veure notablement més afectada per la gran quantitat de béns que havia aconseguit acumular al llarg de la història..

El Règim juridicolingüístic a l'administració de justícia

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaVegeu tes

La llengua al Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

1. Presentació. – 2. L’escenari polític i la seva projecció a l’ordenació lingüística estatutària. – 3. Les previsions lingüístiques al nou estatut d’autonomia català. 3.1. El deure de conèixer el català. 3.2. Consolidació de l’estatut d’oficialitat de l’aranès. 3.3. Participació de l’Estat en la projecció exterior de la llengua catalana. 3.4. Reconeixement d’un catàleg de drets i deures lingüístics nous, projectats a diferents àmbits públics. – 4. Epíleg.The purpose of the article is to analyse the linguistic regime established in Catalonia by the new Catalan Statute of Autonomy (new Catalan Statute). After preliminary reflection on the role of the regulation of this regime under the new Catalan Statute, the article discusses the debates on the subject that arose during the drafting process of the later, before examining four specific regulations in it. First, it refers to the obligation to have a knowledge of Catalan and the nature of such an obligation; second, to the consolidation of the legal position regarding the Aranés language ; and—following this—the article analyses the types of participation undertaken by the Spanish central government and the Generalitat (the Catalan Government) in the foreign projection of the Catalan language at European and international levels, and in the relationship held with territories having linguistic associations with Catalonia. Fourth and finally, it assesses recognition of a catalogue of linguistic rights in different public and private sectors (Public Administration and particularly the area of justice, and business) companies). In this sense, therefore, the article carries out a complete analysis of the new Statute’s contributions to the linguistic regime.El artículo tiene por objeto el análisis del régimen lingüístico en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Tras realizar una reflexión preliminar sobre el papel de la regulación de dicho régimen en la norma estatutaria, se detiene en los debates mantenidos en esta materia durante el proceso estatutario para entrar, a continuación, a examinar la concreta regulación estatutaria. En primer lugar, en lo referido al deber de conocimiento del catalán y al carácter de dicho deber; en segundo lugar, a la consolidación de la posición jurídica del aranés; a continuación analiza las formas de participación del Estado y de la Generalitat en la proyección exterior de la lengua catalana en el ámbito europeo e internacional, y en la relación con los territorios con vínculos lingüísticos con Cataluña; en cuarto y último lugar, se ocupa del reconocimiento de un catálogo de derechos lingüísticos en diferentes ámbitos públicos (administraciones públicas, y en especial el ámbito de la justicia) y privados (empresas). Se acomete, así, el análisis completo de las aportaciones del nuevo Estatuto al régimen lingüístico

El règim lingüístic en la sentència 31/2010, de 28 de juny

Número Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006Aquestes pàgines esbossen un comentari crític, molt succint, de la fonamentació jurídica de la STC 31/2010, de 28 de juny, pel que fa a la matèria lingüística. Formalment, aquest comentari jurisprudencial es fonamentarà en una doble premissa: en primer lloc, la constatació que la STC 31/2010, de 28 de juny, ha jutjat els eixos vertebradors del règim lingüístic vigent a Catalunya bo i avalant la seva constitucionalitat; en segon lloc, es partirà de la base que la interpretació secundum constitutionem d'algunes previsions lingüístiques de l'Estatut és tan forçada que, en certs casos, desdibuixa el sentit de l'enunciat literal de la norma, cosa que genera una certa inseguretat jurídica.Estas páginas esbozan un comentario crítico,muy sucinto, de la fundamentación jurídica de la STC 31/2010, de 28 de junio, con respecto a la materia lingüística. Formalmente, este comentario jurisprudencial se fundamentará sobre una doble premisa: en primer lugar, la constatación de que la STC 31/2010, de 28 de junio, ha enjuiciado los ejes vertebradores del régimen lingüístico vigente en Cataluña avalando su constitucionalidad; en segundo lugar, se partirá de la base de que la interpretación secundum constitutionem de algunas previsiones lingüísticas del Estatuto resulta tan forzada que, en ciertos casos, desdibuja el sentido del enunciado literal de la norma generando incluso cierta inseguridad jurídica

Discutint judicialment el model de conjunció lingüística a l'escola catalana : reflexions per a un debat crític

Reflexions sobre el model de conjunció lingüística a l’escola catalan

Computationally efficient analysis of extraordinary optical transmission through infinite and truncated subwavelength hole arrays

This is the final version of the article. Available from American Physical Society via the DOI in this record.The authors present a computationally efficient technique for the analysis of extraordinary transmission through both infinite and truncated periodic arrays of slots in perfect conductor screens of negligible thickness. An integral equation is obtained for the tangential electric field in the slots both in the infinite case and in the truncated case. The unknown functions are expressed as linear combinations of known basis functions, and the unknown weight coefficients are determined by means of Galerkin's method. The coefficients of Galerkin's matrix are obtained in the spatial domain in terms of double finite integrals containing the Green's functions (which, in the infinite case, is efficiently computed by means of Ewald's method) times cross-correlations between both the basis functions and their divergences. The computation in the spatial domain is an efficient alternative to the direct computation in the spectral domain since this latter approach involves the determination of either slowly convergent double infinite summations (infinite case) or slowly convergent double infinite integrals (truncated case). The results obtained are validated by means of commercial software, and it is found that the integral equation technique presented in this paper is at least two orders of magnitude faster than commercial software for a similar accuracy. It is also shown that the phenomena related to periodicity such as extraordinary transmission and Wood's anomaly start to appear in the truncated case for arrays with more than 100 (10×10) slots.This work has been supported by the Ministerio de Economía y Competitividad (Spain) with European Union FEDER funds in the frame of the project TEC2013-41913-P, and by the Consejería de Economía, Innovación, Ciencia y Empleo, Junta de Andalucía (Spain) in the frame of the project P12-TIC-1435

Conflictivitat i ruptura en el matrimoni

Es tracta de la intensa i generalitzada crisi del matrimoni, de profunda i àmplia repercussió social, basant-se en documentats estudis i fidedignes estadístiques. Es desenvolupa una tipologia de les situacions d’exclusió, tensió, conflictivitat i ruptura que es donen en relació amb el matrimoni. Sintetitzada, és la següent: a) unions sense lligam jurídic; b) conflictivitat en el si del matrimoni:, c,) doblatge entre la vida conjugal i unes relacions sexuals extramatrimonials; d) separacions merament de fet o a través d’un conveni; e) separació judicial o administrativa, mantenint-se el vincle; f ) nova convivència fixa amb tercera persona; g) assoliment d’una sentència de divorci vincular; h) obtenció d’una resolució judicial que declari nul el matrimoni o d’una dispensa que el deixi sense efecte. S’inclou el resultat d’una anàlisi sociològica efectuada sobre una mostra de les causes de separació conjugal introduïdes al Tribunal Eclesiàstic de Barcelona en el període 1968-1974. Es destaca la importància, a part de consideracions jurídiques, de l’existencia d’un veritable amor psíquic i sexual, d’una compenetració intel·lectual i afectiva, que faci veritablement estable la unió matrimonial i que permeti de superar les influències derivades, en bona part, de la massificació, del materialisme egoista i del consumisme, existents en la societat capitalista i que porten a la tensió, a la conflictivitat i a la ruptura matrimonial