Número Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006Aquestes pàgines esbossen un comentari crític, molt succint, de la fonamentació jurídica de la STC 31/2010, de 28 de juny, pel que fa a la matèria lingüística. Formalment, aquest comentari jurisprudencial es fonamentarà en una doble premissa: en primer lloc, la constatació que la STC 31/2010, de 28 de juny, ha jutjat els eixos vertebradors del règim lingüístic vigent a Catalunya bo i avalant la seva constitucionalitat; en segon lloc, es partirà de la base que la interpretació secundum constitutionem d'algunes previsions lingüístiques de l'Estatut és tan forçada que, en certs casos, desdibuixa el sentit de l'enunciat literal de la norma, cosa que genera una certa inseguretat jurídica.Estas páginas esbozan un comentario crítico,muy sucinto, de la fundamentación jurídica de la STC 31/2010, de 28 de junio, con respecto a la materia lingüística. Formalmente, este comentario jurisprudencial se fundamentará sobre una doble premisa: en primer lugar, la constatación de que la STC 31/2010, de 28 de junio, ha enjuiciado los ejes vertebradores del régimen lingüístico vigente en Cataluña avalando su constitucionalidad; en segundo lugar, se partirá de la base de que la interpretación secundum constitutionem de algunas previsiones lingüísticas del Estatuto resulta tan forzada que, en ciertos casos, desdibuja el sentido del enunciado literal de la norma generando incluso cierta inseguridad jurídica
